L'ASTRONÒMICA

En aquesta ocasió, el nostre col·laborador és una jove amb molt potencial i de la qual, sens dubte, sentirem a parlar en el futur: Laia López.

Xerrant amb ella de seguida t'adones que és una persona intel·ligent, decidida, i que es tracta d'una dona entusiasta, dinàmica i activa. Tot en ella és il·lusió, curiositat i interès per créixer, tant en coneixements com en vivències personals. Això ho situem en el marc d'una jove de només 19 anys, amb els avantatges que això comporta, però amb la maduresa d'una persona més adulta. Crec que és un privilegi per a l'Agrupació Astronòmica de Sabadell comptar amb la seva col·laboració i ganes de fer coses. La seva passió: la ciència i, en particular, l'astronomia, i en això la relació amb la «Astronòmica» és també de win-win.

En definitiva, Laia és una altra de les joies de la nostra entitat: una dona jove i molt activa en l'afició que contrasta amb el predomini masculí i l'edat mitjana de la nostra massa social, predominis que el nostre pla estratègic ens impulsa a tractar d'equilibrar. La seva ambició i ganes de créixer ja es noten en les seves motivacions acadèmiques. Està cursant el tercer any de ciències físiques a la Universitat de Barcelona, ​​però sembla que per a ella això no és suficient; com té molt clar que ciència i matemàtiques estan íntimament unides, va decidir estudiar simultàniament matemàtiques per la UNED.

Vaig tenir l'ocasió de xerrar amb ella en una cèntrica cafeteria i així va ser com es va desenvolupar la nostra conversa: D'on va sorgir la teva afició a l'astronomia?

Sempre m'ha interessat tot i d'aquí em vaig anar introduint en temes científics, i d'aquí a l'astronomia...

Tot?

Per a mi «tot» és curiositat cap al coneixement en general i el científic en particular... ja a l'ESO i al batxillerat vaig notar que els temes científics eren la meva predilecció.

I per què l'astronomia?

És que l'astronomia és una manera de tractar les preguntes més importants des d'una òptica científica: per què existim? ¿De quina formem part? Com és el Cosmos? I d'aquí a moltes preguntes més i algunes respostes.

I en referència a la vida... creus que hi ha a l'Univers, a part de a la Terra?

Segur que sí, però en formes bàsiques, com microorganismes, però no tinc clar que hi hagi vida intel·ligent...

Tornem als teus orígens com astrònoma ¿com es va desenvolupar la teva afició?

Va tenir un pes important la possibilitat de participar en el programa «Joves i Ciència» de la Fundació Catalunya i la Pedrera pensats per a estudiants de 4t d'ESO i els dos anys de batxillerat. Aquest programa em va subvencionar tres anys de magnífiques activitats d'estiu relacionades amb la ciència...

Vaja... això és magnífic... ¿en què van consistir?

El primer any va ser una estada a MónNatura Pirineus que compta amb un petit observatori i després una altra més d'una setmana a l'Observatori del Teide (Tenerife) on vaig començar a conèixer el treball professional; en aquest cas relacionat amb la recerca, astrometria i fotometria d'asteroides.

Impressionant.

Recordo com vaig quedar de impactada pels cels foscos dels Pirineus i de les Canàries. Passava hores gaudint de la seva visió, encara que fos a simple vista... Això va ser el primer any... El segon estiu va ser espectacular, amb una estada a Islàndia i a Groenlàndia, en l'Expedició Shelios d'observació, fotografia i càlcul de l'altura de les aurores boreals pel mètode del paral·laxi...

I el tercer estiu?

Va consistir en dos temes: l'IAYC va ser un camp temàtic a Extremadura on vaig treballar en simulacions de meteorologia relatives a intensitats i direccions dels vents i, posteriorment, en Astrocam, al nord de Portugal; va ser una estada dedicada a l'astrofotografia. També vaig fer una altra estada a Anglaterra on treballem en dos programes: time-lapses i star-trails.

No vaig poder evitar quedar uns moments en silenci després d'aquestes paraules. Això sí que és fomentar les vocacions científiques... Em pregunto quants estudiants d'alt potencial podrien consolidar el seu interès per la ciència amb accions com aquestes... Com va començar la teva vinculació amb l'Agrupació?

El meu pare va assistir a un curs a la Astronòmica i em va dir que existia un grup de joves i em va animar a apuntar-me. Em vaig fer sòcia i aquí estic.

I l'observació astronòmica que tal se't dóna?

Vaig fer el projecte de fi de batxillerat relatiu a les efemèrides del satèl·lit Io al voltant de Júpiter i del càlcul de la velocitat de la llum. Em va sortir bé i els meus pares em van regalar un petit telescopi. Amb ell he observat la Lluna i els planetes... Al grup de joves organitzem activitats i ho vam passar molt bé.

Magnífic. Quins són els teus projectes a partir d'ara?

Pel que fa als meus estudis vull finalitzar les dues carreres, la de físiques i la de matemàtiques; després m'agradaria fer un màster a l'estranger, tot i que encara és aviat per parlar de temes i destinacions... el que seria interessant és poder col·laborar aviat amb algun grup de recerca, fent pràctiques. Els meus temes preferits són l'astronomia i, en especial, l'astrofísica i ara també em crida l'atenció la biofísica.

Magnífic, hi ha molts temes en què la física té aplicacions pràctiques...

És cert; pel que fa a l'Agrupació vull continuar les meves col·laboracions amb nens i en temes divulgatius, així com en el desenvolupament i creixement del grup de joves... i estic oberta a més activitats.

Amb la teva voluntat i les teves capacitats podràs aconseguir tots els teus objectius. Estic segur.

 En aquesta ocasió, el nostre col·laborador entrevistat és un home de 32 anys, entusiasta de l'astronomia des de la infància com molts de nosaltres i que ha evolucionat, amb els anys, des d'un interès centrat en l'observació visual fins a una afició consolidada cap a la presa de imatges, evolució que hem vist també en molts altres socis. Em refereixo a Xavier Marcos. Molts ja el coneixen per la seva doble faceta: coordinador dels camps d'observació al Montsec, juntament amb Jordi Zamora, i coordinador del grup d'astrofotografia amb Albert Moncada, Aleix Roig i Juan Martínez. Vull destacar que en el cas de Xavier Marcos seva afició es va consolidar a peu del telescopi i amb l'ull enganxat a l'ocular. Vull dir que si bé és veritat que es va impressionar de nen per la cosmologia i pels èxits de l'astronàutica i de les sondes interplanetàries, tot aquest «material» es va convertir en afició sòlida gràcies a l'observació astronòmica i, concretament, gràcies a aquella que es desenvolupa en els camps d'observació. El fet és que la litúrgia de preparar l'equipatge, l'entrepà de mitjanit, muntar el telescopi amb altres observadors en el camp mentre es fa de nit, passar fred i les dificultats per trobar objectes febles ... tot això enforteix l'afició i es compensa, i amb escreix, amb el plaer d'aconseguir el repte de localitzar l'objecte, observar-lo i «entendre», i, finalment, pel fet de compartir-se amb altres aficionats, tot això en contacte ple amb la nit i la natura. He tingut l'ocasió de conversar amb ell en una cafeteria i això és, aproximadament, el que em va explicar:

Xavier, com va començar la teva afició per l'astronomia?

Va ser en la meva infantesa i el meu pare va tenir molt a veure. Van influir molt les meves primeres lectures, com «Cosmos» de Carl Sagan i un llibre sobre relativitat per a principiants que em va deixar fascinat... fins que em vaig fer soci de l'Agrupació als 14 anys d'edat.

Vas començar jovenet... ¿quines van ser les teves primeres activitats?

Primer vaig aconseguir que em regalessin un telescopi que encara conservo com una peça entranyable amb el qual vaig passar moltes hores. Un Newton de 150 mm amb una feble muntura equatorial, però que era molt aprofitable per a l'observació visual. Digues-me que és el que et semblava més interessant observar. Tot en general. M'agradaven molt els cúmuls oberts i recordo que em quedava enamorat al veure el globular M 13. Però, el que més m'agradava era el repte de trobar l'objecte, buscant-manualment d'estrella de referència a estrella de referència...

Observant des Sabadell?

Sí, però el que m'agradaven més eren els camps d'observació que organitza l'Agrupació. Llavors em portava el meu pare i la veritat és que era una experiència molt gratificant, sobretot per la possibilitat de compartir experiències amb altres observadors.

Bé, aprofundim una mica... Per què l'astronomia és important per a tu?

Observar és una experiència íntima i important ... però mirar sense més per l'ocular no és l'important; el que el converteix en una vivència especial és el fet de ser conscient del que estàs observant. Per això cal documentar-se i donar-li un context, una referència, a aquesta feble nuvolet que veus a l'ocular. Així et dones compte del extraordinari que és el que aquestes veient. -Xavier ho expressa pausadament mentre aprofita les últimes gotes de la seva tallat.

Observar és un viatge impressionant des del ocular...

Tant en la distància com en el temps: estem observant el passat remot! Això és impressionant i el constato, per exemple, quan prenc imatges d'alguns dels meus objectes preferits, com el quintet de Stephan o cúmuls de galàxies. -Ara em fixo i veig, o potser imagino, una lluentor especial als ulls de Xavier.

Quina formació de base tens?

M'interessa en gran mesura l'astrofísica i la cosmologia i vaig tenir temptacions d'estudiar física. És més, estic fent ara algunes assignatures soltes a distància. Però la meva formació és diferent; sóc llicenciat en psicologia i treball en l'àrea dels serveis socials.

Com va evolucionar la teva afició a l'astronomia?

Recentment he modernitzat el meu equip adquirint un refractor de 80 mm ED i un Newton de 150 mm amb una muntura adequada. Amb això i amb una reflex Canon 450 estic gaudint de valent en astrofotografia. He de confessar, però, que estic trobant a faltar l'observació visual i buscar «a mà» els objectes...

Ja veig que ets un autèntic entusiasta, quins són els teus projectes de futur?

Estic plantejant la construcció d'un observatori fix als afores de Castellar del Vallès on viuen els meus pares i on el cel, sense ser res extraordinari, és millor que el de Sabadell. Ara mateix estic fent astronomia de bricolatge... Els passos següents seran adquirir una càmera CCD i governar l'observatori de forma remota. També m'il·lusiona fer fotometria...

Bé, són reptes magnífics. Segur que podràs amb ells i amb molts més!

Els nostres col·laboradors són diversos... molt diversos! És cert que tots estan interessats en l'astronomia i en col·laborar amb l'Astronòmica. Uns estan "bojos" per l'astrofotografia, altres per l'observació visual. Per uns, sense investigació i PROAM no hi ha al·licient, per a altres veure la Lluna amb un petit telescopi ho és tot i després hi ha els que els entusiasma la divulgació o l'observació, uns del cel profund, altres dels planetes o del Sol. Per uns l'afició és seure en un sofà i llegir sobre cosmologia i per a altres sortir al camp i observar en una nit sense llums paràsites. Per a uns observar, per a altres construir-seus propis telescopis o les seves muntures i el que motiva a altres és el programari d'astronomia. Creguin-me que m'oblido de molts casos més. Perquè, a més, hi ha els casos mixtes (pocs són "monotema") per exemple: aficionat simultani a l'astrofotografia i a la cosmologia i moltes variants més.

Sabeu una cosa? Totes les variants d'aquesta afició poden ser i són apassionants. Proveu; Simplement entreu en una de nova i veurà com també l'atrapa.

Tot això m'ho ha fet pensar el col·laborador d'aquest mes: no és fàcil classificar-lo en una de les tipologies habituals. Es tracta d'Alistair Spearing. A més de col·laborador és membre de la Junta Directiva i, creguin-me, la seva visió ens dóna un enfocament diferent. M'encanta que sigui així ja que això ens ajuda a veure les coses i enfocar els problemes i les solucions amb una perspectiva més gran i diversa.

Alistair va néixer a Sabadell, tot i que part de la seva joventut la va viure a França, a la ciutats d'Amiens, Perpinyà i Lilla. La seva formació és universitària, en llengües estrangeres aplicades, i exerceix com a traductor especialitzat. Actualment fa traduccions de textos científics, bàsicament del francès a l'anglès. A més dels temes astronòmics té inquietuds de diversos tipus. És una persona compromesa en el social i, per exemple, és un destacat col·laborador en la versió catalana de la Wikipedia.

Acostumats a debatre a la biblioteca, vam fer aquesta entrevista en un entorn diferent: en una cafeteria. Procuraré relatar el que comentem en companyia d'un cafè amb llet, però la transcripció ja els aviso que no és literal:

Què és el primer que recordes relatiu a l'astronomia o ciències afins?

Crec que tindria menys de tres anys quan començava a grapejar uns llibrets de coets amb el meu avi... Anys després em va impressionar un llibre amb fotografies en color, per exemple, preses per la sonda Mariner...

Vaja... això és precocitat. Quan diem que Alistair és un aficionat a l'astronomia... ¿a què ens referim? ¿Quines són les teves àrees d'interès?

En primer lloc l'astrobiologia, l'aparició de la vida a l'Univers és un tema crucial per a mi, així com la possibilitat de trobar alguna forma de vida fora de la Terra. En segon lloc m'interessen els planetes del sistema solar i els exoplanetes. En tercer lloc, l'astronàutica.

¿Quan va començar la teva vinculació amb l'Agrupació Astronòmica de Sabadell?

Va ser l'any 2011 i vaig començar a col·laborar en la redacció de notícies astronòmiques per al web. Em vaig incorporar a la Junta directiva de la mà de Xavier Puig i continuo en la mateixa amb tu de president.

Com valores les possibilitats d'existència de vida en el Sistema Solar, més enllà del nostre planeta?

És un tema que m'interessa molt. Potser pugui existir alguna forma de vida a Titan, en Encélado i, en el passat, a Mart, ja que ara ho veig molt poc probable. Veig factible, en canvi, l'existència de vida a Mart en el futur...

Com?

El nostre Sol es transformarà en una gegant vermella. Podem especular que la vida a la Terra serà impossible, però Mart passarà de ser un planeta extremadament fred a un càlid. Qui sap si podrà albergar vida en aquest futur hipotètic...

Doncs no ho havia pensat... Què és el que et fascina de la vida?

En realitat, pel que fa a la vida intel·ligent, és la que ens fa ser capaços de reflexionar sobre nosaltres i tenir consciència de nosaltres mateixos. I en ser part de l'Univers, les formes intel·ligents del mateix fan que el propi Univers sigui conscient de si mateix.

Llavors ¿consideres que hi ha vida intel·ligent més enllà de la nostra i que pot ser que aviat hi hagi un contacte?

La vida intel·ligent crec que és un fenomen molt rar. Potser som l'única espècie intel·ligent en la Via Làctia. Si la vida intel·ligent fora habitual ja hauríem tingut contacte amb ella, tal com ens diu la paradoxa de Fermi, encara que només fos per ones de ràdio.

Però els components bàsics i la vida són molt abundants a l'Univers. Per què aquesta absència de vida intel·ligent?

És un misteri, però pot ser degut a la "teoria del gran filtre"; és a dir, hi ha uns graons consecutius que s'han de superar per culminar amb l'existència de vida intel·ligent. Algun d'aquests graons ha de ser gairebé insuperables. Potser és el pas de la vida elemental a la vida complexa i d'aquesta a la intel·ligència. Hi ha diverses possibilitats.

La vida intel·ligent ha de ser extremadament exigent, però hi ha milers de milions d'estrelles i molts més planetes, de manera que seguiran existint opcions, encara que segurament a unes distàncies colossals, segurament infranquejables, en l'espai i en el temps...

Hi ha molts plantejaments inaudits al respecte. Hi ha qui diu que estem immersos en una simulació i que és més improbable que l'univers sigui real que irreal. Hi ha moltes opinions sobre el tema de la intel·ligència en l'univers amb plantejaments que moltes vegades són massa antropocèntrics.

Una altra de les teves aficions és l'astronàutica, Què és el que t'interessa d'ella?

Les sondes interplanetàries són una temàtica molt estimulant, però el que em crida més l'atenció són els motors dels coets, la seva potència, eficiència i disseny... i parlant de disseny sóc un entusiasta dels motors principals del transbordador espacial. Sens dubte un exemple d'elegància que no s'ha superat.

Bé, doncs endavant amb les teves reflexions i amb la teva afició! Estic convençut que podràs gaudir i, alhora, aportar molt a l'Agrupació.

 Si van a una sessió pública d'observació a la seu l'Agrupació podran veure in situ el paper dels nostres col·laboradors: en arribar a l'entitat els visitants són rebuts per un dels nostres col·laboradors que els dóna la benvinguda i els mostra l'exposició de la planta baixa. Allà ja sorgeixen les primeres preguntes, especialment per part dels infants que els nostres monitors contesten pacientment. A continuació, se'ls convida a l'auditori. Allà es presenta un Power Point sobre l'objecte astronòmic que es va a observar, en una xerrada d'uns 20 o 30 minuts que no té res d'estàndard. Els nostres col·laboradors observen els assistents i modulen la complexitat de la xerrada segons el nivell mitjà que adverteixen. De vegades hi ha molts nens, altres vegades són adults que semblen conèixer bé el bàsic i en altres casos el públic és mixt. Aquí cal fer una explicació de nivell mitjà i baixar i pujar segons el cas i segons les preguntes.

El mateix passa a la sala de control de l'observatori i davant l'ocular. Els nostres visitants valoren la part de l'observatori molt especialment. Saben per què? Perquè les persones valorem més les vivències directes; és a dir, el que veiem i experimentem directament més que el que ens expliquen.

El grup de col·laboradors que fan possible les sessions públiques està coordinat per Manel Aladid, membre de la junta directiva de l'Agrupació. El col·laborador que és objecte de la present entrevista és Jaume Fernández, un dels nostres monitors en les sessions públiques d'observació.

L'afició de Jaume Fernández per l'astronomia és de llibre i veuran després perquè pot definir-se així. La seva inquietud va començar en la infància i va continuar en l'adolescència quan ja identificava algunes constel·lacions. Però no era una afició consolidada. Això va començar més tard. En l'entrevista que vam mantenir m'ho va explicar així:

. . .

El canvi va ser amb un llibre d'Asimov que es titula «L'Univers». El vaig llegir en tot just un parell de dies i vaig quedar «abduït» per la curiositat i l'interès cap a aquesta ciència: va començar una afició intensa que segueix avui.

Impressionant: aquest mateix llibre d'Alianza Editorial també va marcar la meva afició. Era un llibre apassionant amb el que s'aprenia i et apasionabas.

És així... i va ser el primer dels més de 150 llibres d'astronomia que tinc a la meva petita biblioteca. Jo no col·lecciono llibres 'els llegeixo! Des dels més actuals fins a l'últim que he adquirit... de Camille Flammarion. És veritat que les pel·lícules també han estat importants per a mi, com «2001 una odissea de l'espai» o «Interestel·lar» però sóc una persona de llibres. La lectura ha estat l'impulsor i l'activador de la meva afició.

Pel que fa a l'observació astronòmica, com la vas iniciar?

Vaig adquirir uns prismàtics fa més d'anys. Van ser el meu inici. Quan vaig complir els 50 anys els meus familiars i amics van col·laborar econòmicament per complir el meu somni. Amb tot el que vaig reunir vaig poder adquirir un Schmidt-Cassegrain de 20 cm amb una muntura equatorial alemanya Losmandy GM8. Un equip amb el qual he gaudit molt.

Què has observat amb ell?

Fonamentalment m'agrada l'observació visual, des de la Lluna fins als planetes i els objectes més brillants de cel profund. No em canso d'observar-los un cop i una altra, encara que siguin els mateixos. M'agrada observar la Lluna; buscar cràters o mars i observar els satèl·lits de Júpiter.

Des d'on fas les observacions?

En moltes ocasions he mogut el meu equip buscant cels foscos en camps de observació però, fonamentalment, observo des de la meva segona residència a la població de Banyeres del Penedès. Fa un parell d'anys vaig decidir adquirir una cúpula i ara puc observar amb una gran comoditat... Precisament, vull indicar que va publicar alguns articles de astronomia a la revista semestral del poble, «El cèrvol».

I la teva vinculació amb l'Agrupació ¿quan va començar?

Ja fa 12 anys. Recordo que vaig començar amb els cursos bàsics que imparteix Josep M. Oliver. De fet, he assistit a més de 30 cursos a l'Agrupació; amb aquesta formació i amb els meus lectures he pogut adquirir coneixements suficients. Actualment segueixo llegint i no em perdo cap dels nous cursos...

En definitiva, ¿per què? ¿Quines són les teves motivacions per dedicar el teu temps i les teves il·lusions a l'astronomia?

És una gran afició, amb encant, i que permet plantejar-nos grans preguntes, com per exemple... ¿per què som aquí? A més de plantejar i potser respondre a alguna de les preguntes, podem observar l'Univers amb els nostres propis ulls. Això és molt motivador per a mi. També tinc altres aficions, com la fotografia i viatjar.

Veig que ets un autèntic entusiasta, ¿quins són els teus projectes de futur?

Seguir amb la meva afició i amb la meva col·laboració amb l'Agrupació. Em plantejo aprendre astrofo - grafia, potser amb una CCD, i ser un membre actiu del grup d'exoplanetes.

Bé, són reptes al teu abast. Segur que podràs amb ells i amb molts més!

L'entrevista número 33 als nostres col·laboradors es refereix aquesta vegada a una jove prometedora, que transmet optimisme i il·lusió i que és una dels nostres socis més actius i amb més potencial. Em refereixo a Mercè Guerrero que, als seus vint-i-dos anys, ja té molt per explicar com veurem a continuació.

Per començar direm que ha finalitzat recentment la carrera de Ciències Físiques i que està estudiant un Màster de Física d'altes energies a la Universitat Autònoma de Barcelona. Compagina això amb nombroses activitats i una col·laboració activa amb l'Astronòmica. De fet és un dels socis que estan donant vida al grup de joves.

Aquesta és la transcripció aproximada de l'entrevista que hem mantingut fa pocs dies:

Anem als orígens ¿on va començar el teu interès per la ciència?

Sempre he tingut certa fascinació per temes com l'energia fosca, la cosmologia i l'astronomia en general. El meu pare em va ensenyar, quan era una nena, algunes constel·lacions. Però crec que tot va començar amb una pel·lícula: "El planeta del tresor". Em va sorprendre l'escena en la qual va aparèixer una supernova que va originar un forat negre en el qual queia una nau en forma de vaixell... Eren coses increïbles però que es basaven en temes científics i que van estimular la meva curiositat. A partir d'aquí vaig començar a interessar-me per aquests temes. Recordo quan buscava imatges astronòmiques a internet...

Fins al punt de decidir estudiar Ciències Físiques... ¿què va passar a continuació?

Que en el primer curs de la carrera un grup de la meva classe vam assistir a una conferència dels dimecres de l'Agrupació. Va ser impressionant. Era sobre "Vida i exoplanetes", que va impartir David Jou. Em va agradar i va quedar en la meva ment l'Agrupació. L'any següent em vaig plantejar com podia funcionar la física fora dels llibres i com podia aplicar en el món amateur els coneixements que adquiria a la Facultat...

I ¿que se't va ocórrer?

Vaig anar a l'Agrupació i vaig parlar amb l'Albert Morral. Li vaig proposar fer pràctiques i de seguida em va acceptar.

Així de fàcil. Això és tenir iniciativa ¿i que hi feies a l'Agrupació?

Va ser molt interessant. Tant que vaig acabar repetint i vaig fer pràctiques un altre any més. Vaig col·laborar en l'organització dels Casals d'estiu i vaig ajudar en els Campus que organitzava l'Agrupació; a més d'ajudar hi vaig aprendre molt. Després em vaig fer sòcia i ara col·laboro en tot el que puc.

Quines experiències has tingut fora de la Universitat i de l'Agrupació?

Tinc un bon record d'una beca de la Unió Europea per fomentar el paper de la dona estudiant o investigadora. Per exemple, és cert que hi ha poques dones estudiant Ciències Físiques. Amb aquesta beca vaig poder fer una estada de dues setmanes a Berlin i dues més a Barcelona (una a la Universitat Central i una altra a l'Autònoma) així com una nit al Parc Astronòmic del Montsec, que va ser molt interessant.

Bé... permet-me ara una pregunta potser més difícil. Quin és el fonament del teu interès per la ciència?

Com menys sé d'un tema, més m'interessa. Això em passa amb el meu tema favorit: l'energia fosca o també amb la física quàntica. -Mercè que durant tota l'entrevista parla ràpidament, s'expressa ara lentament i amb un to més baix.

Bé... ja coneixem una mica més la Mercè científica... però quines altres coses t'agrada fer?

La veritat és que m'agraden moltes coses... ballar, aeròbic, dibuixar, pintar, viatjar, la fotografia, etc. i mirar pel·lícules... siguin comèdies, romàntiques o d'acció...

I les de ciència ficció? Després de "El planeta del tresor" han hagut moltes més...

Ha, ha, ha, ha, és cert. La veritat és que les de ciència ficció m'agraden molt i molt especialment "Interestel·lar". És una gran pel·lícula que a més fa divulgació de bon nivell.

Finalment, quins són els teus projectes de futur?

M'agradaria fer el doctorat i ser professora i investigadora... no tinc clar si com "física de paper" o com "física observadora". Però tot això sense menysprear una altra faceta que m'encanta: promoure que els joves estudiïn més ciència m'encanta la divulgació científica! Vull dir que l'Agrupació m'ha ajudat molt i que ha impulsat la meva carrera com física. M'agradaria que tots sentissin com jo aquesta empenta que imprimeix l'Agrupació perquè tots, especialment els joves, s'interessin per la ciència.

Magnífic. Pel que fa a l'astronomia i a l'Agrupació ¿què t'agradaria fer en el futur?

Doncs tinc interès en incorporar-me al nou grup de recerca d'exoplanetes que està organitzant Albert Morral, i, a més, seguir treballant en els tallers, campus i impulsar amb Gemma Domènech i Marc Torra el grup de joves. Finalment dir que vaig gaudir molt de la Convenció i em va encantar la possibilitat de fer astrofotografia paisatgística, tal com va explicar Manel Soria. Tinc ganes d'aprendre a fer-ho i vaig a provar-ho!

Et desitjo que ho vagis aconseguint tot. Però és que a més estic convençut que aconseguiràs tot el que dius i molt més !