L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

13 novembre 2019

noticia estrella7Un equip internacional d'astrònoms ha descobert un estella ultrarràpida que viatja a una velocitat de sis milions de km/h, expulsada pel forat negre supermassiu en el cor de la Via Làctia fa cinc milions d'anys. L'estrella, coneguda com S5-HVS1, està ubicada a la constel•lació de Grus i es mou deu vegades més ràpida que la majoria de les estrelles de la Via Làctia. La velocitat de l'estrella és tan alta que inevitablement abandonarà la galàxia i no tornarà mai. El seu pas es relativament proper a la Terra, a només 29.000 anys llum, el que ha permès calcular el seu viatge des del centre de la galàxia, prop de Sagittarius A * fa cinc milions d'anys. Més informació a RAS.

 

Add a comment

1 novembre 2019

noticia galaxies7Dades de l'observatori de raigs X Chandra i altres telescopis han confeccionat un mapa detallat d'una rara col•lisió que es produirà entre quatre cúmuls de galàxies. Aquests grups formen una megaestructura en un sistema anomenat Abell 1758, situat a uns 3.000 milions d'anys llum. Aquests cúmuls, amb una massa d'almenys diversos centenars de bilions de vegades la del Sol, es fusionaran per formar un dels objectes més massius de l'Univers. Actualment l'estructura conté dos cúmuls de galàxies en procés de fusió. Al cúmul de la part nord (superior a la imatge) els centres de les galàxies ja s'han creuat fa uns 300 o 400 milions d'anys i es creu que tornaran a apropar-se. Al cúmul del sud (inferior) les galàxies s'estan acostant per primera vegada. Al cúmul del nord s'observa una ona de xoc de gas calent a partir de la qual s'estima que els dos grups es mouen entre si amb velocitats de al voltant d'entre 3 o 5 milions de quilòmetres per hora. Més informació a Chandra.

Add a comment

29 octubre 2019

noticia planeta enanoUtilitzant l'instrument SPHERE, instal•lat al VLT (Very Large Telescope) de l'ESO, un equip d'astrònoms ha revelat que l'asteroide (10) Hygiea podria classificar-se com a planeta nan. És el quart objecte més gran del cinturó d'asteroides després de Ceres, Vesta i Pallas. Per primera vegada s'ha observat a (10) Hygiea amb una resolució prou alta com per estudiar la seva superfície i determinar la seva forma i mida. Van descobrir que (10) Hygiea és esfèric, la qual cosa podria destronar Ceres com a posseïdor del títol de planeta nan més petit del Sistema Solar, ja que també s'ha pogut mesurar que el seu diàmetre és de 430 km. Més informació en l’ESO.

Add a comment

27 octubre 2019

noticia cassiopeia aUna nova imatge del telescopi Chandra del romanent de supernova Cassiopeia A, observada per Tycho Brahe l'any 1572, mostra un patró de punts brillants i forats febles en les dades de raigs X. Estudis d'aquesta estructura semblen mostrar que aquesta distribució procedeix probablement d'una explosió desigual de la supernova i no ha estat un efecte ocorregut després de l'explosió. Cassiopeia A va ser una supernova del tipus Ia, l'explosió d'una nana blanca després de guanyar massa fins a aconseguir la massa crítica. Els treballs semblen indicar que es requereixen asimetries inicials en l'explosió perquè es produeixi el resultat mostrat en la imatge de Chandra. Més informació a Chandra.

Add a comment

26 octubre 2019

noticia galaxias1Astrònoms de la Universitat d’Arizona van descobrir accidentalment les petjades d'una galàxia monstruosa en l'Univers primitiu que mai abans s'havia vist. L’astrònoma Christina Williams va notar una lleu taca de llum en observacions de l'Atacama Large Millimeter Array (ALMA). La resplendor semblava estar sortint del no-res i semblava no estar vinculada a cap galàxia coneguda. L'estudi apunta que el senyal ha trigat 12.500 milions d'anys per arribar a la Terra, per tant ens dona una visió d'Univers en la seva mes tendra infància. L'emissió és causada pel càlid resplendor de les partícules de pols escalfades per les estrelles que es formen a l'interior d'una galàxia jove. Es creu que es tracta d'una galàxia monstruosa massiva amb tantes estrelles com la nostra Via Làctia però formant noves estrelles a cent vegades la velocitat de la nostra pròpia galàxia. El descobriment pot resoldre la pregunta del per què s'observen galàxies massives madures quan l'Univers només tenia el 10% de la seva edat actual. Més informació a la Universitat d’Arizona.

 

Add a comment

24 octubre 2019

noticia element pesatPer primera vegada un element pesat recentment format, l'estronci, s'ha detectat en l'espai. S'ha generat després de la fusió de dues estrelles de neutrons, la kilonova GW170817 observada per ones gravitacionals en 2017. La detecció es va fer a través de l'espectrògraf X-shooter de l'ESO, instal•lat al VLT (Very Large Telescope). La detecció confirmada de que els elements més pesats de l'Univers poden formar-se en fusions d'estrelles de neutrons és una de les últimes peces que faltaven en el trencaclosques de la formació d'elements químics. Més informació en l’ESO.

Add a comment

19 octubre 2019

noticia tormentas solaresUn equip d'investigació dirigit per la Universitat de Tsukuba ha combinat tres registres en tauletes cuneïformes antigues que esmenten cels vermells inusuals amb dades de radioisòtops de carboni 14 per identificar tempestes solars que probablement van ocórrer al voltant de 679 a 655 a.C. Aquest treball pot ajudar els astrònoms moderns a predir futures erupcions solars o ejeccions de massa coronal que poden danyar els dispositius electrònics terrestres o de satèl•lits. El registres s'han comparat amb les concentracions de carboni 14 en els anells dels arbres que demostren tempestes magnètiques solars. Els registres esmenten, per exemple, "el vermell cobreix el cel" que pot associar-se amb el que avui anomenem arcs vermells aurorals estables, consistents en llum emesa per electrons en àtoms d'oxigen atmosfèric després d'estar excitats per intensos camps magnètics. Més informació a la Universitat de Tsukuba.

 

Add a comment

16 octubre 2019

 noticia terremotosLa sonda Insight de la NASA va ser dissenyada per escoltar els terratrèmols a Mart. El seu sismòmetre serveix per captar vibracions tan subtils com una brisa. El primer terratrèmol capat es va produir el passat mes d'abril. Dels 100 esdeveniments detectats aproximadament 21 es consideren terratrèmols. Alguns suggereixen que l'escorça marciana és com una barreja de l'escorça terrestre i la de la Lluna. Les esquerdes a l'escorça terrestre es segellen amb el temps a mesura que l'aigua les omple de nous minerals. Això permet que les ones de so continuïn sense interrupcions a mesura que passen per velles fractures. Les crostes més seques com les de la Lluna romanen fracturades després dels impactes, dispersant les ones sonores durant desenes de minuts en lloc de permetre-les viatjar en línia recta. Més informació a la NASA.

Add a comment

9 octubre 2019

noticia marte3L'estudi d'aquesta roca marciana anomenada "Old Soaker", fotografiada per la sonda Curiosity, indica que la xarxa d'esquerdes que es troben en la llosa de roca marciana pot haver-se format a partir de l'assecatge d'una capa de fang fa uns 3.500 milions d' anys. La roca es troba a terra del cràter Gale, una antiga conca de 150 quilòmetres d'ample. Els autors interpreten que les roques enriquides en sals minerals descobertes com una evidència d'estanys de salmorra poc profunds que van passar per episodis de desbordament i assecat. Representa una gran diferència pel que fa a la part baixa de la muntanya, on Curiosity va descobrir evidència de persistents llacs d'aigua dolça. El cràter Gale és producte d'un impacte massiu. Els sediments transportats per l'aigua i el vent van omplir el cràter, capa per capa. Després el sediment es va endurir, i el vent va tallar la roca en capes en l'imponent muntanya Sharp, que Curiosity està pujant avui. Més informació a NASA.

Add a comment

8 octubre

noticia premi nobelLa Reial Acadèmia de Ciències de Suècia ha decidit atorgar el premi Nobel de física a James Peebles de la Universitat de Princeton, USA, Michel Major de la Universitat de Ginebra, Suïssa i Didier Queloz, també de la Universitat de Ginebra i de la Universitat de Cambridge, UK. El premi es concedeix a Peebles per "els seus descobriments en cosmologia física", és a dir, per les seves contribucions desenvolupades en els anys 1960 que van fixar les bases de les idees actuals sobre l'Univers; i a Major i Queloz per "el descobriment d'un exoplaneta orbitant una estrella solar", és a dir, pel descobriment l'octubre de 1995 del primer exoplaneta en l'estrella 51 Pegasi des de l'Observatori d’Alta Provença. Més informació a la RSAS.

Add a comment