L'ASTRONÒMICA

24 abril 2025

Un equip internacional, en què participa personal investigador de l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC), ha obtingut una impressionant imatge en infraroig de la nebulosa planetària NGC 1514 gràcies al telescopi espacial James Webb (JWST), en què es revelen, amb un nivell de detall sense precedents, els seus anells de pols. NGC1514 va ser de les primeres nebuloses estudiades per l'astrònom William Herschel, que va observar amb el seu telescopi (el més gran del món en aquella època) el que semblava un núvol borrós d'aspecte similar a un dels seus descobriments recents: el planeta Neptú. A les longituds d'ona infraroges observades pel JWST, la nebulosa revela un parell d'anells de pols espectaculars que envolten el nucli. Aquesta regió central és probablement l'única part que hauria pogut observar Herschel amb el seu telescopi al segle XVIII. Es creu que els anells estan fets de petits grans de pols, escalfats per la llum de l'estrella central fins a brillar en llum infraroja i per això no es veuen al visible. La nebulosa també és notable per la seva estrella central, que no és una, sinó dues estrelles en una òrbita de més de nou anys. La separació de les dues estrelles és similar a la que hi ha entre el Sol i Júpiter, però en una òrbita molt excèntrica. Segons l’estudi, l’acostament de les dues estrelles podria ser la causa de la formació dels anells. Més informació a l'IAC.

23 abril 2025

La sonda espacial Lucy de la NASA té com a objectiu estudiar cinc asteroides troians de Júpiter, que orbiten tant davant com darrere del planeta. Però durant el viatge estudia asteroides del cinturó principal, el primer va ser 152830 Dinkinesh, que té una mida de 790 m, fotografiat l'1 de novembre de 2023. En la seva segona trobada amb un asteroide, va observar 52246 Donaldjohanson el 20 d'abril de 2025. Aquest asteroide fou denominat com a homenatge a Donald Johanson, descobridor del fòssil homínid "Lucy". La forma de l'asteroide s'assembla a dos lòbuls units per un cilindre més prim. Té una superfície llisa de color gris clar, amb cràters de vores llisos. Té una mida d'aproximadament 8 km de longitud i 3,5 km d'amplada. L'asteroide Donaldjohanson té una geologia sorprenentment complexa, estudiant les seves complexes estructures detalladament es revelarà informació important sobre els components bàsics i els processos de col·lisió que van formar els planetes del nostre Sistema Solar. Lucy es trobarà amb el primer objectiu principal de la missió, l'asteroide troià 3548 Eurybates, l'agost del 2027. Més informació a la NASA.

4 abril 2025

Un estudi en què l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC) ha participat detalla el descobriment d'un sistema binari extremadament rar compost de dues nanes blanques d'alta massa. Aquestes estrelles estan tan a prop entre si que col·lisionaran, donant lloc a una supernova del tipus 1a. A causa de la seva proximitat a la Terra, a tan sols 150 anys llum, aquesta explosió estel·lar es veurà fins a deu vegades més brillant que la Lluna. Fa molts anys que es va predir que la fusió de dues nanes blanques, la massa total de les quals superés el límit d'estabilitat de Chandrasekhar, podria ser l'origen de la majoria de les supernoves tipus 1a, però és la primera vegada que els astrònoms troben un sistema que clarament acabarà com a supernova 1a. El sistema binari té unes estrelles molt massives, amb una massa total de més de 1,5 la massa del Sol i a més tenen una òrbita molt compacta, orbitant en tan sols 14 hores, la qual cosa significa que arribaran a col·lidir dins de 23 mil milions d'anys. Utilitzant dades del Nordic Optical Telescope i William Herschel Telescope, tots dos situats a l'Observatori del Roque de Los Muchachos (Garafía, La Palma), l'equip ha pogut desxifrar els detalls precisos de com acabarà. L'òrbita s'encongirà lentament fins que només duri 40 segons, la nana blanca més massiva començarà a arrencar matèria de la seva companya fins que exploti com a supernova. Aquesta erupció col·lisionarà amb la seva companya i causarà una repetició del procés, que acabarà per destruir completament el sistema. Més informació a l'IAC.

3 abril 2025

Dos treballs col·liderats per l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia han estudiat el centre de la nostra galàxia amb un nivell de detall sense precedents gràcies a les observacions del telescopi espacial James Webb. En una de les regions properes al centre galàctic, ubicada a uns 200 anys llum de Sagitari A* –el forat negre supermassiu al centre de la Via Làctica– hi ha un enorme i dens núvol de gas i pols interestel·lar. Al llarg de milions d'anys, aquest núvol ha col·lapsat sobre si mateix, donant lloc a la formació de milers de noves estrelles. Aquesta regió és coneguda com a Sagitari C. L'objectiu principal d'aquestes observacions era l'estudi dels processos de formació estel·lar, particularment d'estrelles massives. En les primeres etapes de formació, les estrelles solen presentar raigs de matèria o jets. En aquests treballs hem detectat més d'un centenar de raigs vinculats a protoestrelles de baixa massa, similars al Sol. També s'ha observat per primera vegada a l'infraroig raigs associats a dues estrelles massives, d'unes 20 vegades la massa del Sol. Aquestes observacions suggereixen que la formació d'estrelles en aquesta zona segueix processos similars als de la resta de la galàxia. També s'han observat evidències de línies de camp magnètic que travessen Sagitari C. Més informació a l'IAA.

27 març 2025

S'ha descobert la superestructura més gran caracteritzada de forma fiable en l'Univers proper. El descobriment es va fer durant el mapeig mitjançant cúmuls de galàxies detectats pel satèl·lit de raigs X ROSAT. La nova estructura, composta principalment de matèria fosca, és la major coneguda fins ara. La descoberta va ser liderada per investigadors de l'Institut Max Planck de Física Extraterrestre (MPE) i de l'Institut Max Planck de Física (MPP) en col·laboració amb col·legues d'Espanya de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA) i Sud-àfrica. Mitjançant volums molt grans, l'Univers sembla gairebé homogeni, però a escales inferiors, uns mil milions d'anys llum al nostre veïnatge còsmic, es caracteritza per condensacions de matèria en supercúmuls i per buits. Observant la distribució dels cúmuls de galàxies en un embolcall esfèric que s'estén entre 416 i 826 milions d'anys llum, observem immediatament una estructura enorme que s'estén des de les altes latituds septentrionals fins a gairebé l'extrem sud del cel. La superestructura anomenada Quipu està formada per 68 cúmuls de galàxies, té una massa total estimada de 2,4 x 10¹⁷ masses solars i té una longitud d'uns 1.400 milions d'anys llum. Aquesta troballa és crucial per a la cartografia de l'Univers, però també per als mesuraments cosmològics. S'ha demostrat que la presència d'aquestes estructures afecta el mesurament de la constant de Hubble o del fons de microones. Més informació al MPE.

25 març 2025

Un equip internacional, liderat per la Universitat CHRIST de Bangalore, va descobrir que una enorme galàxia espiral, a gairebé mil milions d'anys llum de la Terra, acull un forat negre supermassiu amb una massa milers de milions de vegades més gran que la del Sol, que alimenta colossals raigs de ràdio que s'estenen al llarg de sis milions d'anys llum. Aquest fet ens obliga a replantejar-nos com evolucionen les galàxies i els forats negres supermassius que hi creixen. Fins ara potents raigs com aquests només s'havien detectat en galàxies el·líptiques. La Via Làctia podria crear raigs tan energètics similars en el futur? Si això pogués passar, l'augment de radiació podria crear una extinció massiva de la vida a la Terra. Aquest estudi es va realitzar amb observacions del Telescopi Espacial Hubble, el Radiotelescopi Gegant d'Ones Metricas, l'Atacama Large Millimeter Wave Array que van desentranyar l'estructura i l'evolució de la galàxia espiral 2MASX J23453268−0449256, que té tres vegades la mida de la Via Làctia. Contra el que es creia aquesta galàxia no ha alterat la seva naturalesa espiral tot i albergar un dels forats negres més extrems mai observats en un entorn així. A més, els raigs del forat negre impedeixen la formació de noves estrelles malgrat la presència d'abundant material generador d'estrelles. Més informació al RAS.

20 març 2025

El 19 de març del 2025, la missió Euclid de l'Agència Espacial Europea (ESA) va publicar el seu primer catàleg de dades, incloent un avenç dels seus camps profunds. Centenars de milers de galàxies de diferents formes i mides prenen protagonisme i mostren un indici de la seva distribució a gran escala a la xarxa còsmica. Aquesta publicació de dades cobreix una enorme àrea del cel en tres mosaics, també inclou nombrosos cúmuls de galàxies, nuclis galàctics actius i fenòmens transitoris, així com el primer estudi de classificació de més de 380.000 galàxies i 500 candidats a lents gravitacionals compilats a través d'esforços combinats d’intel·ligència artificial i ciència ciutadana. S'han classificat atenent certes característiques com braços espirals, barres centrals i cues de marea en la fusió de galàxies. Euclid està estudiant galàxies a l'escala més gran, i ens permet explorar la nostra història còsmica i les forces que donen forma al nostre Univers. En només una setmana d'observacions, amb un únic escaneig, Euclid ja ha detectat 26 milions de galàxies. Les més llunyanes són a 10.500 milions d'anys llum de distància. Els camps també contenen una petita població de quàsars brillants. S'espera que Euclid capturi imatges de més de 1.500 milions de galàxies durant la vida de sis anys. Més informació a l'ESA.

19 març 2025

Proxima Centauri és l'estrella més propera al Sistema Solar. Es troba a poc més de 4 anys llum de distància i és coneguda per ser una nana vermella molt activa. Encara que les seves erupcions han estat llargament estudiades per la comunitat científica en longituds d'ona de llum visible, un nou estudi realitzat amb l'Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA) va revelar l'extrema activitat d'aquesta estrella en longituds d'ona mil·limètriques, i va permetre analitzar les partícules emeses per aquestes erupcions i el seu impacte sobre l'habitabilitat del planeta que es troba a la seva zona habitable. Un equip liderat per Kiana Burton (Universitat de Colorado) i Meredith MacGregor (Universitat Johns Hopkins) va utilitzar dades d'arxiu d'ALMA per estudiar les erupcions de Proxima Centauri en longituds d'ona mil·limètriques. Han deduït que la seva estructura interna és probablement només convectiva, cosa que fa que sigui molt més activa. Els seus camps magnètics es recargolen, generen tensió i acaben col·lapsant i llançant raigs d'energia i partícules, que els astrònoms veuen com a erupcions. Desconeixem encara si aquestes erupcions generen un flux de radiació i partícules prou intens per alterar químicament l'atmosfera del planeta o fins i tot erosionar-la del tot. Més informació a l'ALMA.

18 març 2025

Observacions de l'Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA) i l'Atacama Path Finder Experiment (APEX) han revelat la inesperada presència de gas molecular difús en un protocúmul de galàxies distant. El sorprenent dipòsit de gas molecular es troba a uns 12.000 milions d'anys llum de distància, al protocúmul de galàxies SPT2349-56, ubicat en una regió de l'Univers primerenc on s'està començant a formar un cúmul de galàxies. Aquesta investigació, dirigida per Dazhi Zhou, de la Universitat de Columbia Britànica (Canadà), es va centrar en el gas molecular que es troba en aquesta regió. En comparar les observacions de la configuració d'alta resolució d'ALMA amb dades de menor resolució del Conjunt Morita, també conegut com a Conjunt Compacte d'Atacama (ACA) i APEX, l'equip va descobrir una quantitat significativa de gas molecular que era “invisible” a les imatges de més resolució d'ALMA. L'ACA va detectar un 75% més de CO que la suma de les fonts individuals detectades a les dades d'ALMA de més resolució. El gas invisible no correspon simplement a unes poques galàxies tènues que havien passat desapercebudes, sinó, aparentment, a un gran dipòsit de gas difús que s'estén per tot el protocúmul. Aquest dipòsit de gas ocult podria ser la clau per comprendre la intensa activitat de formació estel·lar observada a SPT2349-56, cosa que prolongaria l'escala temporal d'esgotament del combustible en 400 milions d'anys. Més informació a l'ALMA.

12 març 2025

Observacions del telescopi espacial James Webb en llum infraroja propera d'alta resolució mostren nous detalls i una estructura extraordinaria a l'estrella binària Lynds 483 (L483). Són dues estrelles actives que són responsables de les brillants ejeccions de gas i pols que brillen en taronja, blau i porpra en aquesta imatge a color. Durant desenes de milers d'anys, les protoestrelles centrals han expulsat periòdicament part del gas i la pols, expulsant-lo en raigs compactes i ràpids, i en raigs lleugerament més lents que viatgen per l'espai. Quan les ejeccions més recents xoquen amb les més antigues, el material es pot deformar i girar en funció de la densitat del que col·lisiona. Amb el temps, les reaccions químiques dins d'aquestes ejeccions i el núvol circumdant han produït diverses molècules, com ara monòxid de carboni, metanol i altres compostos orgànics. L483 es ​​troba a 650 anys llum de distància, a la constel·lació de Serpens. Les dues protoestrelles responsables d'aquesta escena es troben al centre de la figura en forma de rellotge de sorra, en un disc horitzontal opac de gas fred i pols que hi cap en un sol píxel. Més informació a la NASA.