L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

30 setembre 2021

noticia supernova2021 09 30Gràcies al fenomen de lent gravitacional astrònoms de la Universitat de Copenhaguen i els seus col·laboradors han vist l'explosió com supernova d'una mateixa estrella en tres llocs diferents. La supernova s'ha denominat "SN-Requiem". A més, han predit que una quarta imatge de la mateixa explosió apareixerà en l'any 2037. La gravetat del cúmul de galàxies MACS J0138 corba la llum d'una galàxia que està darrere d'ell, a uns 10.000 milions d'anys. A la foto de l'esquerra es veu el cúmul en 2016 on l'explosió en tres llocs diferents, que es van detectar separats un parell de mesos. A la foto de la dreta, el mateix cúmul en 2019, on la supernova ha desaparegut. Astrònoms del Cosmic Dawn Center del Niels Bohr Institute han calculat que reapareixerà en 2037 perquè alguns camins al voltant del cúmul són més llargs que altres i, per tant, la llum triga més a completar-los. A més, com més gran és la gravetat, més lent passa el temps; una altra sorprenent conseqüència de la relativitat. Més informació al NBI.

Add a comment

28 setembre 2021

noticia galaxias2021 09 28Mentre investigava dades de galàxies joves i distants observades amb l'Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array (ALMA), Yoshinobu Fudamoto, de la Universitat de Waseda i de l'Observatori Astronòmic Nacional del Japó (NAOJ), va notar emissions inesperades provinents de regions aparentment buides del espai. S'ha vist que aquests senyals provenien de dues galàxies no descobertes fins ara perquè estan molt enfosquides per la pols còsmica. S'ha suggerit que una de cada cinc galàxies de l'Univers primitiu podrien romandre ocultes per la pols. Les observacions d'ALMA són particularment útils per a estudiar aquestes galàxies plenes de pols, ja que observa en longituds d'ona submil·limètriques. La quantitat de pols absorbeix per complet totes les emissions d'UV característiques de les galàxies lluminoses i, per tant, aquestes galàxies són invisibles en òptica i en ultraviolat. Aquestes galàxies que es van formar fa més de 13 mil milions d'anys, no són estranyes però no havien estat observades només perquè estan completament enfosquides per la pols. Més informació a l’ALMA.

Add a comment

27 setembre 2021

noticia einstein 2021 09 27Al desembre de 2020 l'Agència Espacial Europea (ESA) va publicar una imatge presa amb el Telescopi Espacial Hubble de GAL-clus-022058s, l'anell d'Einstein més gran i un dels més complets mai descoberts, en la constel·lació de Fornax. Des de llavors, un equip internacional, liderat per l'investigador de la Universitat Politècnica de Cartagena (UPCT), Anastasio Díaz-Sánchez, i en el qual participa el Instituto de Astrofísica de Canaries (IAC), ha utilitzat observacions en múltiples longituds d'ona que inclouen les realitzades amb el Hubble, el Very Large Telescope (VLT) i l'Observatori Europeu Austral (ESO), Xile, per estudiar l'anell d'Einstein en detall. En particular, les imatges han ajudat a identificar les quatre imatges de la galàxia llunyana produïdes per la lent gravitacional i també els cúmuls estel·lars de la galàxia amplificada. La galàxia amplificada és una de les més brillants a longituds d'ona submil·limètriques i es tracta d'una galàxia amb una formació d'estrelles normal, de les que es troben a la seqüència principal en l'època de màxima formació estel·lar de l'Univers. S'ha calculat la distància de la galàxia llunyana, amb un desplaçament al vermell de z = 1,47, aproximadament 9.400 milions d'anys llum. El factor d'augment de la galàxia és de 20, el que és equivalent a la d'un telescopi de 48 metres. Més informació a l'IAC.

Add a comment

24 setembre 2021

noticia supernova2021 09 24La SN 1181 es va observar per primera vegada entre el 4 i 6 d'agost, segons els astrònoms xinesos i japonesos que la van registrar. Es tracta d'una de les vuit supernoves pertanyents a la Via Làctia observables a simple vista registrades en la història, que va aparèixer en la constel·lació de Cassiopeia, i que va ser visible en el cel nocturn uns 185 dies. És l'única de l'últim mil·lenni que encara no tenia contrapartida confirmada. Ara, un equip científic internacional ha trobat una candidata que encaixa amb l'esdeveniment de 1181 i que planteja un escenari poc comú, en què l'explosió va poder produir-se per la fusió de dues estrelles nanes blanques. Fins ara l'únic candidat era el púlsar 3C58, però els estudis han mostrat que aquest púlsar i la seva nebulosa tenen uns 7.000 anys, que és incompatible amb l'estrella de 1181. El nou estudi ha trobat una candidata molt més prometedora en l'estrella IRAS 00500+6713, anomenada per l'equip científic "l'estrella de Parker", i la nebulosa que l'envolta, Pa 30, l'expansió apunta a un esdeveniment explosiu ocorregut fa uns mil anys. Aquesta estrella i la seva nebulosa han estat proposades com el resultat d'un tipus de supernova molt poc habitual, de tipus Iax, que planteja la fusió de dues estrelles nanes blanques. Més informació al IAA.

Add a comment

23 setembre 2021

notici estrelles joves2021 09 23Les galàxies massives formades durant la infància de l'Univers, en els 3.000 milions d'anys següents al Big Bang, havien de contenir grans quantitats de gas d'hidrogen fred, un combustible necessari per a la formació d'estrelles. No obstant això, un equip de científics ha observat l'Univers primitiu amb l'Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array (ALMA) i el Telescopi Espacial Hubble i han descobert una cosa estranya: prop d'una dotzena de galàxies massives havien esgotat tot el seu combustible. Les sis galàxies observades es coneixen com galàxies apagades, per que no formen estrelles i desafien el que s'esperava per a l'Univers primitiu. Les galàxies que deixen de produir estrelles ràpidament es tornen molt tènues, per la qual cosa cal observar-les mitjançant lents gravitacionals. L'estudi ha rellevat que la interrupció de la formació estel·lar no es deu a una ineficiència sobtada en el procés de conversió de gas en estrelles, sinó que és el resultat de l'esgotament o la despulla del gas present en les galàxies. Desconeixem la causa d'aquest despullament del gas. Més informació a l’ALMA.

Add a comment

21 setembre 2021

noticia planetes organics2021 09 21Una col·laboració internacional ha utilitzat l’Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array (ALMA) per completar un mapa a alta resolució de la composició química més extensa que existeix dels discos protoplanetaris al voltant de cinc estrelles joves properes. Del programa, anomenat MAPS, apareixeran 20 articles en un suplement d’Astrophysical Journal. MAPS ha observat els discos protoplanetaris d'IM Lup, GM Or, AS 209, HD 163.296 i MWC 480, on ja s'han detectat evidències de formació planetària en curs. El projecte ha conduït a descobriments interessants, com un vincle entre la pols i les subestructures químiques i la presència de grans dipòsits de molècules orgàniques en les regions internes dels discos. Per exemple, s'ha vist que totes fabriquen nitrils, unes molècules orgàniques que estan implicades en l'origen de la vida. També s'ha vist que les molècules no es distribueixen uniformement a través dels discos. Per tant, els planetes poden formar-se en entorns químics radicalment diferents. Més informació a l’ALMA.

Add a comment

13 setembre 2021

noticia keopatra2021 09 13Utilitzant el Very Large Telescope (VLT) de l'ESO, s'han obtingut les imatges més nítides i detallades fins a la data de l'asteroide (216) Kleopatra, descobert el 10 d'abril de 1880. La investigació ha proporcionat pistes sobre com es va formar aquest asteroide i els dos satèl·lits que l’orbiten. Kleopatra orbita al cinturó principal d'asteroides, entre Mart i Júpiter. Des de les observacions de radar, fa uns 20 anys, se l'ha anomenat "os de gos" (dog-bone) ja que té dos lòbuls connectats. El 2008, es va descobrir que està orbitat per dos satèl·lits, Alexhelios i Cleoselene, en honor als fills de la reina egípcia. Les fotos van ser obtingudes en els anys 2017 i 2019. Un dels lòbuls és més gran que l'altre, i la seva longitud és d'uns 270 quilòmetres. A partir de les òrbites dels asteroides s'ha vist que la massa de Kleopatra és un 35% menor de les estimacions anteriors, amb la qual cosa la seva densitat estimada és la meitat del ferro, el que suggereix que té una estructura porosa, com un munt de runes unides després d'un gegantí impacte. L'asteroide gira gairebé a la velocitat critica, la qual cosa suggereix que els seus satèl·lits podrien haver-se desprès posteriorment a la formació de l'asteroide. Més informació al ESO.

Add a comment

11 setembre 2021

noticia simulacio2021 09 11Un equip internacional d'investigadors ha desenvolupat la simulació més realista de l'Univers aconseguida fins ara. La creació, batejada com Uchuu (que significa Univers en japonès) ha estat possible gràcies a ATERUI II (Japó), el superordinador més potent del món, construït per l'Observatori Astronòmic Nacional del Japó (NAOJ). Aquest Univers virtual, en l'elaboració del qual han participat l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i el Centre de Supercomputació de Galícia, podrà ser utilitzat per grups de recerca i per usuaris del núvol sense cost algun. Consta de 2.097.152.000.000 (2,1 bilions) de partícules en un cub de 9.630 milions d'anys llum de costat. Un altre dels trets més característics és la seva capacitat per simular l'evolució de la matèria al llarg de gairebé tota l'edat de l'Univers. El que diferencia Uchuu és que es pot decidir en quin moment de l'Univers el volem estudiar. Es poden observar els halos de matèria fosca o, si ho preferim, centrar-nos en cúmuls de galàxies o en galàxies individuals. ATERUI II va treballar durant un any sencer; 40.200 nuclis de CPU treballant durant 48 hores cada mes per fer realitat aquest projecte. Més informació al IAA.

Add a comment

9 setembre 2021

noticia supernova2021 09 09S'han trobat evidències dramàtiques d'una supernova originada per la col·lisió amb un altre objecte. Els autors de l'estudi van ser alertats per les dades del Very Large Array Sky Survey (VLASS) que, el 2017, va trobar un objecte que emetia ones de ràdio brillants, però que no havia aparegut en estudis anteriors. Observacions posteriors de l'objecte, designat VT 1210+4956, van determinar que provenia dels afores d'una galàxia nana, a uns 480 milions d'anys llum de la Terra. Més tard van descobrir que un instrument a bord de l'Estació Espacial Internacional havia detectat una ràfega de raigs X, provinents d'aquest objecte, en 2014. Unint aquestes observacions s'ha pogut reconstruir una fascinant història d'una dansa de mort entre dues estrelles massives. Una d'elles va explotar com a supernova i va crear un forat negre o una estrella de neutrons que es va acostar a la seva companya i, fa uns 300 anys, va entrar en la seva atmosfera. Va començar a escampar gas cap a l'espai i va formar un anell d'expansió al voltant del parell. Desprès es va obrir camí cap al nucli de l'estrella, interrompent la fusió nuclear i col·lapsant el seu nucli. Finalment va propulsar un doll de material cap a fora, perforant l'estrella en forma de supernova, emetent els raigs X vistos el 2014. El material expulsat en 2014 es va moure molt més ràpid que el material llançat anteriorment per l'estrella, i quan VLASS va observar l'objecte, l'explosió de la supernova estava col·lidint amb aquest material. Més informació al NRAO.

Add a comment

8 setembre 2021

noticia enanes blanques2021 09 08Noves evidències del Telescopi Espacial Hubble de la NASA/ESA suggereixen que algunes de les nanes blanques podrien continuar cremant hidrogen en la seva superfície en les etapes finals de les seves vides, fent que semblin més joves del que realment són. La visió predominant de que les nanes blanques són estrelles inerts que es refreden lentament ha estat desafiada per aquestes observacions. Les nanes blanques són objectes comuns en el cosmos; aproximadament el 98% de totes les estrelles acabaran finalment com nanes blanques, inclòs el nostre propi Sol. L'estudi ha comparat el refredament de les nanes blanques en dos cúmuls globulars: M3 i M13. Les poblacions d'estrelles que eventualment donaran lloc a nanes blanques són diferents. En particular, el color general de les estrelles en una etapa evolutiva coneguda com Rama Horitzontal és més blau a M13, el que indica una població d'estrelles més calentes. M3 conté nanes blanques estàndard, mentre que M13 conté dues poblacions de nanes blanques: les nanes blanques estàndard i les que han aconseguit aferrar-se a un embolcall exterior d'hidrogen i, per tant, refredar-més lentament. Aquest descobriment podria tenir conseqüències sobre les edats de les estrelles de la Via Làctia. Més informació al Hubble.

Add a comment