L'ASTRONÒMICA

27 juny 2024

Fa gairebé dos anys, l'Observatori de Neutrins IceCube al Pol Sud va anunciar l'evidència de neutrins d'alta energia emesos des de la galàxia activa NGC 1068. És una galàxia Seyfert, ja que té un nucli galàctic actiu (AGN) amb un forat negre supermassiu central que devora activament la matèria circumdant, encara que no emet un feix de matèria que surt disparat del seu forat negre supermassiu com passa amb els blàzars. Tot i que la primera font de neutrins d'alta energia identificada per IceCube va ser el blàzar TXS 0506+056, és poc probable que els blàzars emissors de raigs gamma expliquin la majoria dels neutrins astrofísics que IceCube detecta cada any. Per tant, els investigadors van canviar l'enfocament dels blàzars que emeten raigs gamma als AGN sense raig amb un alt flux intrínsec de raigs X. En un nou estudi, s'ha investigat un conjunt de 27 AGN sense raig addicional amb un flux de raigs X que emeten neutrins d'alta energia; dos d'aquests objectes NGC 4151 i CGCG 420-015 mostraven un excés de neutrins molt per sobre de les expectatives de fons. Tot i que no es pot afirmar amb tota seguretat, els resultats donen suport a la idea que els AGN podrien ser un dels principals contribuents al flux de neutrins d'alta energia. Més informació a l'IceCube.

21 juny 2024

Investigadors de l'IEEC a l'Institut de Ciències de l'Espai han liderat un estudi sobre tres estrelles de neutrons joves detectades pels telescopis XMM-Newton de l'ESA i Chandra de la NASA que són entre 10 i 100 vegades més fredes que altres de la seva edat. Aquesta troballa invalida al voltant del 75% dels models d'estrelles de neutrons coneguts, fet que constitueix un gran pas per determinar l'anomenada equació d'estat que descrigui totes les estrelles de neutrons. Després dels forats negres estel·lars, les estrelles de neutrons són els objectes més densos de l'Univers. Són el nucli comprimit d'una estrella gegant després d'explotar com una supernova. La matèria al centre està tan comprimida que la comunitat científica encara no sap quina forma adopta. Els àtoms col·lapsen: els electrons es fusionen amb els nuclis atòmics, convertint els protons en neutrons. Tot i així, encara desconeixem quina és l'equació d'estat, és a dir, un model teòric que descrigui els processos físics en una estrella de neutrons. Hi ha centenars de models d’equacions d’estat possibles. Descobrir la veritable equació d’estat podria tenir implicacions importants per a les lleis fonamentals de l’Univers, ja que podria connectar la teoria de la relativitat general amb la mecànica quàntica. Més informació a l'IEEC.

18 juny 2024

Observacions històriques de la Gran Taca Roja (GRS) de Júpiter han estat estudiades per un equip liderat per Agustín Sánchez-Lavega de la Universitat del País Basc. La Gran Taca Roja és el vòrtex més gran i de més durada conegut de tots els planetes del Sistema Solar, però la seva durada és objecte de debat i el seu mecanisme de formació continua sent un misteri. G. D. Cassini va descobrir el 1665 la presència d'un oval fosc a la latitud de la GRS, conegut com la “Taca Permanent” (PS), que es va observar fins al 1713. A partir de les observacions històriques de la seva evolució de mida i moviments és poc probable que la PS correspongui a la GRS actual, que es va observar per primera vegada el 1831. Les simulacions numèriques descarten que la GRS s'hagi format per la fusió de vòrtex o per una supertempesta, sinó que el més probable és que s'hagi format a partir d'una pertorbació del flux entre els dos jets zonals jovials oposats al nord i al sud. Si fos així, la GRS primitiva hauria d'haver tingut una velocitat tangencial baixa, de manera que la velocitat de rotació ha augmentat amb el temps a mesura que s'ha encongit. Més informació a l'AGU.

14 juny 2024

A través d'observacions de l'Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA) i del Mid-Infrared Instrument (MIRI) del Telescopi Espacial James Webb (JWST), s'han descobert discos bessons i raigs paral·lels bessons que sorgeixen d'estrelles joves en un sistema estel·lar múltiple. Aquest descobriment va ser inesperat i sense precedents, atesa l'edat, la mida i la composició química de les estrelles, els discos i els dolls. ÀNIMA i MIRI observen parts molt diferents de l'espectre electromagnètic, usar-los junts va permetre als astrònoms descobrir aquests bessons, ocults en longituds d'ona de ràdio i infrarojos al sistema estel·lar WL20, ubicat al proper complex de núvols moleculars Rho Ophiuchi, a més de 400 anys llum de distància de la Terra. Les observacions es van fer perque una de les estrelles del sistema semblava molt més jove que la resta. S’ha vist que no és una única estrella sinó dues estrelles bessones. Cadascuna d'aquestes estrelles estava envoltada per un disc, i cada disc emetia raigs paral·lels a l'altre. Cada disc té aproximadament 100 vegades la distància entre la Terra i el Sol. Més informació al NRAO.

13 juny 2024

Per primera vegada s'ha detectat gebre d'aigua als colossals volcans de Mart. Un equip internacional dirigit per la Universitat de Berna va fer servir imatges en color d'alta resolució de la cambra CaSSIS, a bord de la sonda ExoMars Trace Gas Orbiter de l'Agència Espacial Europea. El gebre es va detectar als cims de les muntanyes més altes de Mart: els volcans de Tharsis. Aquests volcans són les muntanyes més altes del Sistema Solar, amb l’Olympus Mons elevant-se fins a 26 km. Aquesta formació de gebre no s'esperava perquè aquestes muntanyes es troben a latituds baixes prop de l'equador de Mart. D'altra banda, la prima atmosfera de Mart no és eficaç per refredar la superfície, per la qual cosa les superfícies a gran altitud es poden escalfar tant com les de baixa altitud al migdia, al contrari del que passa a la Terra. Però els vents ascendents porten aire que conté vapor d'aigua des de les terres baixes i aquest aire es refreda a mesura que arriba a grans altituds, cosa que provoca condensació. És el mateix fenomen que causa el sorprenent núvol allargat de la muntanya. Tot i ser primes, probablement de només una centèsima de mil·límetre de gruix, les taques de gebre cobreixen una vasta àrea, amb unes 150.000 tones d'aigua que s'intercanvien entre la superfície i l'atmosfera cada dia durant les estacions fredes. Més informació a la Universitat de Berna.

11 juny 2024

El telescopi espacial James Webb de la NASA ha estudiat el disc de gas i pols que envolta una estrella jove de molt baixa massa. Els resultats revelen la major quantitat de molècules que contenen carboni observada fins ara en un disc d'aquest tipus. Els planetes rocosos tenen més probabilitats que els gegants gasosos de formar-se al voltant d'estrelles de baixa massa, cosa que els converteix en els planetes més comuns al voltant de les estrelles més comunes. En un nou estudi, es va explorar una estrella de molt baixa massa coneguda com a ISO-ChaI 147, situada entre 1 i 2 milions d'anys llum que pesa només 0,11 el Sol. L'espectre revelat pel MIRI del Webb mostra la química d'hidrocarburs més rica observada fins ara en un disc protoplanetari: un total de 13 molècules diferents que contenen carboni. Les troballes de l'equip inclouen la primera detecció d'età (C2H6) fora del nostre Sistema Solar, així com etilè (C2H4), propin (C3H4) i el radical metil CH3. L'equip indica que aquests resultats tenen grans implicacions per a la química del disc interior i els planetes que s'hi podrien formar. Atès que el Webb va revelar que el gas al disc és tan ric en carboni, és probable que quedi poc carboni en els materials sòlids a partir dels quals es formarien els planetes. Com a resultat, els planetes que podrien formar-se allà podrien ser, en última instància, pobres en carboni. Es considera que la Terra és pobra en carboni. Més informació al Webb.

7 juny 2024

S'ha descobert un temptador exoplaneta similar a la Terra a tan sols 40 anys llum de distància que pot ser una mica més càlid que el nostre propi món. Aquest planeta potencialment habitable, anomenat Gliese 12 b, orbita la seva estrella en només 12,8 dies i és comparable en grandària a Venus, amb una temperatura superficial estimada de 42 °C. Per determinar si és habitable el pas següent és esbrinar si té atmosfera. Podria tenir una atmosfera semblant a la de la Terra, o més semblant a la de Venus, o no tenir atmosfera, o potser un tipus diferent d'atmosfera. Obtenir una resposta és vital perquè revelaria si Gliese 12 b pot mantenir temperatures adequades perquè hi hagi aigua líquida. Es tracta del món en trànsit més proper a la Terra, cosa que permet analitzar si té atmosfera i les seves característiques. Gliese 12 b també podria ser important perquè pot ajudar a revelar si la majoria de les estrelles a la nostra galàxia són capaces d'albergar planetes temperats que tenen atmosferes i, per tant, són habitables. L'estrella amfitriona té aproximadament un 27 per cent de la mida del nostre Sol i una temperatura superficial del voltant del 60 per cent de la de la nostra estrella. La distància que separa Gliese 12 del nou planeta és només el 7 per cent de la distància entre la Terra i el Sol. Per tant, Gliese 12 b rep 1,6 vegades més energia que la Terra i aproximadament el 85 per cent de la que rep Venus. Més informació a la RAS

3 juny 2024

Un anàlisi de les dades del radar de Magalhães descobreix que dos volcans van entrar en erupció a principis de la dècada de 1990. Això se suma al descobriment el 2023 d'un volcà actiu diferent a les dades de Magalhães, al volcà Maat Mons. Uns científics italians van analitzar dades d'arxiu de la missió  Magalhães de la NASA per revelar canvis a la superfície que indiquen la formació de nova roca a partir de fluxos de lava vinculats a volcans que van entrar en erupció mentre la nau espacial orbitava el planeta. En analitzar els fluxos de lava van observar dos llocs del planeta on l'activitat volcànica a Venus podria ser comparable a la de la Terra, per tant, l'activitat volcànica a Venus podria ser més important del que s'esperava. Les dues ubicacions estudiades ara van ser el volcà Sif Mons a Eistla Regio i la part occidental de Niobe Planitia, que alberga nombroses característiques volcàniques. Els investigadors van descobrir que la intensitat del senyal del radar va augmentar al llarg de certes trajectòries durant les òrbites consecutives. Aquests canvis van suggerir la formació de nova roca, probablement lava solidificada a partir de l'activitat volcànica durant aquest període de dos anys. Usant els fluxos a la Terra com a comparació, van estimar que la nova roca té entre 3 i 20 m de profunditat, de mitjana. Més informació a la NASA.

30 maig 2024

Igual que la Terra, Mart experimenta quatre estacions durant tot l'any a causa de la inclinació del seu eix de rotació. Durant la tardor i l’hivern, les temperatures de les seves regions polars poden baixar per sota del punt de congelació del diòxid de carboni (-125 ° C), que és el 95% de l’atmosfera marciana en volum. Aquest diòxid de carboni es pot dipositar a la superfície del planeta vermell, ja sigui precipitant en forma de neu o condensant directament en forma de gelades. Anualment, fins a un terç del diòxid de carboni atmosfèric s’intercanvia entre l’atmosfera i la superfície marciana per un cicle estacional. Aquests dipòsits estacionals es poden estendre des dels pols fins a aproximadament 50° de latitud. Aquest procés estacional representa un cicle volàtil crucial a Mart i el seu estudi ens permetrà comprendre la dinàmica global del clima marcià. S'ha provat un mètode innovador en un gran penya-segat situat al pol nord de Mart. Els resultats van mostrar que l’augment del gruix a causa de l’acumulació estacional de neu i gelades podria arribar fins a 1,6 metres cap a finals d’hivern. Això pot indicar que les tempestes locals associades a grans acumulacions de diòxid de carboni poden ser més freqüents i violentes que les estimades fins ara. Més informació a la IAA.

28 maig 2024

La missió espacial Euclid de l'ESA ha publicat cinc imatges noves sense precedents de l'Univers. Aquestes imatges, mai vistes abans, demostren la capacitat d'Euclid per desentranyar els secrets del cosmos i permetran als científics buscar planetes errants, utilitzar les lents creades per galàxies per estudiar matèria misteriosa i explorar l'evolució de l'Univers. Les noves imatges acompanyen les primeres dades científiques de la missió. Les primeres observacions es van centrar en 17 objectes astronòmics, des de núvols propers de gas i pols fins a cúmuls llunyans de galàxies. Les imatges obtingudes per Euclid són almenys quatre vegades més nítides que les que podem prendre amb telescopis terrestres. Els primers descobriments mostren la capacitat d'Euclid per cercar planetes «errants» que suren lliurement, estudiar les regions exteriors dels cúmuls estel·lars i cartografiar diferents poblacions estel·lars per explorar com han evolucionat les galàxies. Les noves imatges són: cúmul de galaxies Abell 2390, la regió de formació estel·lar Messier 78, la galàxia espiral NGC 6744, cúmul de galàxies Abell 2764 i el grup de galàxies de Dorado. Més informació a l'ESA.