L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

6 desembre 2019

noticia planeta gegantUn equip d'astrònoms de la Universitat de Warwick i de la Universitat de Valparaiso han trobat la primera evidència indirecta d'un planeta gegant en òrbita al voltant d'una nana blanca, l'WDJ0914+1914, que gira cada deu dies. El diàmetre del planeta, similar al de Neptú, es creu que és quatre vegades més gran que el de la nana blanca. Una cua de gas, composta d'hidrogen, oxigen i sofre, s'està evaporant del planeta a causa de la calor generada per la nana blanca, que té una temperatura de 28.000 graus centígrads. La pèrdua de massa del planeta per l'acció de l'estrella és de més de 3.000 tones per segon. És la primera vegada que s'observa un planeta supervivent al procés que genera una nana blanca. Més informació a AAAS.

 

Add a comment

30 novembre 2019

noticia camp magneticLa imatge mostra, per primera vegada, un camp magnètic coherent a gran escala a l'halo d'una galàxia espiral. La galàxia és NGC 4631 (galàxia de la Balena), a 25 milions d'anys llum de la Terra en la constel•lació Canes Venatici i té uns 80.000 anys llum de diàmetre. S’observen les línies del camp alineades en la mateixa direcció a distàncies de fins a mil anys llum. Els filaments en verd tenen el camp apuntat cap a nosaltres i els blaus apuntant cap a fora. L'observació forma part del projecte Continuum HAlos en les galàxies properes, dirigit per Judith Irwin de la Queen 's University a Ontario. Es creu que els filaments són la continuació per un efecte dinamo dels camps magnètics en els braços espirals del disc de la galàxia. Més informació a NRAO.

Add a comment

28 novembre 2019

noticia forat negre18Un equip internacional d'astrònoms, dirigit per investigadors de l'Observatori Astronòmic Nacional de la Xina i en el qual participa l'Institut d'Astrofísica de Canàries i la Universitat de la Llacuna, ha observat un forat negre estel•lar en la nostra galàxia amb una massa 70 vegades més gran que el Sol. L'objecte, denominat LB-1, posa en dubte la teoria estàndard d'evolució estel•lar perquè les estrelles prou grans com per formar un forat negre de 70 masses solars haurien de ser totalment destruïdes per poderoses explosions de supernova, que només deixarien gas i pols dispersos, i no forats negres. La seva detecció ha estat possible gràcies al seguiment exhaustiu realitzat durant diversos mesos amb el Gran Telescopio Canarias a l’Observatorio del Roque de los Muchachos (La Palma). Més informació a l’IAC.

Add a comment

23 novembre 2019

noticia forats negres4Un equip internacional d'astrònoms usant el telescopi VLT a Xile ha vist, per primera vegada, que la galàxia NGC 6240 conté tres forats negres supermassius prop del centre de la galàxia. L'observació suggereix que la galàxia es va formar a causa d'una fusió simultània de tres galàxies. La galàxia està situada a una distància de, solament, 300 milions d'anys llum. L'estudi d'aquesta galàxia és important perquè es considera com un prototip d'interaccions entre galàxies encara en procés. Cada forat negre té una massa d'uns 90 milions de sols. Estan en una regió de l'espai d'uns 3.000 anys llum de diàmetre, una centèsima part de la mida de la galàxia. Fins ara mai havia vist una concentració tan massiva de forats negres. Més informació a AAAS.

 

Add a comment

21 novembre 2019

noticia titan1El primer mapa geològic global de Tità es basa en imatges de radar i de llum visible de la missió Cassini de la NASA, que va orbitar Saturn des de l'any 2004 fins 2017. Revela un món dinàmic ple de dunes, llacs, planes, cràters i altres relleus diversos. És l'únic cos, a més de la Terra, que té líquid estable en la seva superfície; per la seva baixa temperatura conté llacs de metà i età. Tot i les diferències que hi ha entre la Terra i Tità, moltes característiques de la superfície són similars entre els dos mons i poden interpretar-se com productes dels mateixos processos geològics. La missió Cassini va revelar que Tità és un món geològicament actiu, on els hidrocarburs com el metà i l'età prenen el paper que l'aigua té a la Terra. Més informació a la NASA.

Add a comment

20 novembre 2019

noticia ultima thule3L'objecte més llunyà mai sobrevolat per una nau espacial, l'asteroide de la cinturó de Kuiper 2014 MU69, que els tècnics de la NASA havien anomenat provisionalment Ultima Thule, ha estat oficialment anomenat Arrokoth. És un terme nadiu americà que significa "cel" en l'idioma powhatan/algonquian. El nom va ser proposat per l'equip de New Horizons de la NASA, amb el consentiment dels ancians i representants de la tribu Powhatan, al Minor Planet Center, l'autoritat internacional per nomenar els objectes del cinturó de Kuiper. Més informació a la NASA.

 

Add a comment

13 novembre 2019

noticia estrella7Un equip internacional d'astrònoms ha descobert un estella ultrarràpida que viatja a una velocitat de sis milions de km/h, expulsada pel forat negre supermassiu en el cor de la Via Làctia fa cinc milions d'anys. L'estrella, coneguda com S5-HVS1, està ubicada a la constel•lació de Grus i es mou deu vegades més ràpida que la majoria de les estrelles de la Via Làctia. La velocitat de l'estrella és tan alta que inevitablement abandonarà la galàxia i no tornarà mai. El seu pas es relativament proper a la Terra, a només 29.000 anys llum, el que ha permès calcular el seu viatge des del centre de la galàxia, prop de Sagittarius A * fa cinc milions d'anys. Més informació a RAS.

 

Add a comment

1 novembre 2019

noticia galaxies7Dades de l'observatori de raigs X Chandra i altres telescopis han confeccionat un mapa detallat d'una rara col•lisió que es produirà entre quatre cúmuls de galàxies. Aquests grups formen una megaestructura en un sistema anomenat Abell 1758, situat a uns 3.000 milions d'anys llum. Aquests cúmuls, amb una massa d'almenys diversos centenars de bilions de vegades la del Sol, es fusionaran per formar un dels objectes més massius de l'Univers. Actualment l'estructura conté dos cúmuls de galàxies en procés de fusió. Al cúmul de la part nord (superior a la imatge) els centres de les galàxies ja s'han creuat fa uns 300 o 400 milions d'anys i es creu que tornaran a apropar-se. Al cúmul del sud (inferior) les galàxies s'estan acostant per primera vegada. Al cúmul del nord s'observa una ona de xoc de gas calent a partir de la qual s'estima que els dos grups es mouen entre si amb velocitats de al voltant d'entre 3 o 5 milions de quilòmetres per hora. Més informació a Chandra.

Add a comment

29 octubre 2019

noticia planeta enanoUtilitzant l'instrument SPHERE, instal•lat al VLT (Very Large Telescope) de l'ESO, un equip d'astrònoms ha revelat que l'asteroide (10) Hygiea podria classificar-se com a planeta nan. És el quart objecte més gran del cinturó d'asteroides després de Ceres, Vesta i Pallas. Per primera vegada s'ha observat a (10) Hygiea amb una resolució prou alta com per estudiar la seva superfície i determinar la seva forma i mida. Van descobrir que (10) Hygiea és esfèric, la qual cosa podria destronar Ceres com a posseïdor del títol de planeta nan més petit del Sistema Solar, ja que també s'ha pogut mesurar que el seu diàmetre és de 430 km. Més informació en l’ESO.

Add a comment

27 octubre 2019

noticia cassiopeia aUna nova imatge del telescopi Chandra del romanent de supernova Cassiopeia A, observada per Tycho Brahe l'any 1572, mostra un patró de punts brillants i forats febles en les dades de raigs X. Estudis d'aquesta estructura semblen mostrar que aquesta distribució procedeix probablement d'una explosió desigual de la supernova i no ha estat un efecte ocorregut després de l'explosió. Cassiopeia A va ser una supernova del tipus Ia, l'explosió d'una nana blanca després de guanyar massa fins a aconseguir la massa crítica. Els treballs semblen indicar que es requereixen asimetries inicials en l'explosió perquè es produeixi el resultat mostrat en la imatge de Chandra. Més informació a Chandra.

Add a comment