L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català

  
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

1 octubre 2022

noticia juno2022 10 01El dia 29 de setembre la sonda Juno de la NASA, en òrbita al voltant de Júpiter, va sobrevolar el seu satèl·lit Europa a tan sols 352 km de distància. La primera imatge revela les característiques de la superfície gelada en una regió al nord de l'equador del satèl·lit, anomenada Annwn Regio. A prop del terminador la llum rasant permet veure el terreny accidentat, amb blocs alts i valls brillants i foscos. A prop de l'equador es pot veure un forat allargat que podria ser la petjada degradada d'un impacte. Durant el sobrevol, la missió va recopilar el que seran algunes de les imatges, encara no publicades, de més resolució del satèl·lit (1 quilòmetre per píxel) i va obtenir dades valuoses sobre l'estructura de la capa de gel d'Europa, de l'interior, de la composició de la superfície i la ionosfera, i de la interacció del satèl·lit amb la magnetosfera de Júpiter. Per realitzar el sobrevol es va modificar la trajectòria de Juno, reduint el temps que triga a orbitar Júpiter de 43 a 38 dies. Té previst realitzar sobrevols propers a Io, el cos més volcànic del Sistema Solar, el 2023 i 2024. Més informació a la NASA.

Add a comment

23 setembre 2022

noticia burbujas2022 09 23Utilitzant el conjunt ALMA (Atacama Large Millimeter/submillimeter Array), un equip ha detectat signes d'un "punt calent" que orbita Sagittarius A*, el forat negre del centre de la nostra galàxia. L'equip opina que estem veient una bombolla calenta de gas que llisca al voltant de Sagittarius A* en una òrbita similar en grandària a la del planeta Mercuri, però fent un bucle complet en només uns 70 minuts. Això requeria la impressionant velocitat d’aproximadament el 30% de la velocitat de la llum. L'estudi es va fer al mateix temps que les observacions de col·laboració amb l'Event Horizon Telescope (EHT) per obtenir imatges del forat negre de la nostra galàxia. Algunes de les observacions es van fer poc després que s'emetés una ràfega o flamarada d'energia de raigs X des del centre de la nostra galàxia, que va ser detectada pel Telescopi Espacial Chandra de la NASA. Es creu que aquest tipus de flamarades estan associades amb els anomenats "punts calents" molt a prop del forat negre. Ara s'ha vist que aquestes flamarades també s'observen a les ones de ràdio. Més informació a l’ESO.

Add a comment

22 setembre 2022

noticia neptuno2022 09 22El telescopi espacial James Webb de la NASA ha fet la fotografia més detallada de Neptú en els darrers 30 anys. El més destacat de la imatge és la vista nítida dels anells del planeta, alguns dels quals no s'han detectat des que la Voyager 2 de la NASA es va convertir en la primera nau espacial a observar Neptú durant el seu sobrevol el 1989. A més, mostra clarament les bandes de pols més febles de Neptú en aquesta vista amb una llum molt diferent perquè és la primera vegada que veiem Neptú amb detall a l'infraroig. Webb ha fotografiat set dels catorze satèl·lits de Neptú: Galatea, Naiad, Thalassa, Despina, Proteus, Larissa i Triton. Tritó és el punt brillant blau a la part de superior que llueix els pics de difracció característics en moltes de les imatges del Webb. La càmera d'infraroig del Webb (NIRCam) pren imatges a l'infraroig proper de 0,6 a 5 microns, de manera que Neptú no apareix blau per al Webb. El gas metà absorbeix la llum vermella i infraroja i per això el planeta és força fosc en aquestes longituds d'ona, excepte on hi ha núvols a gran alçada. Més informació a la NASA.

Add a comment

17 setembre 2022

noticia saturn2022 09 17El gegant Saturn gira en un angle de 26,7 graus en relació amb el pla de la seva òrbita, cosa que s'aprecia clarament en la inclinació amb què veiem els seus anells. Es creia que aquesta inclinació provenia de les interaccions gravitatòries amb Neptú, ja que la inclinació de Saturn avança, com una virolla, gairebé al mateix ritme que l'òrbita de Neptú. Però un nou estudi de modelatge realitzat per astrònoms del MIT i altres llocs ha descobert que, si bé els dos planetes poden haver estat sincronitzats alguna vegada, Saturn ha escapat des de llavors a l'atracció de Neptú. Es proposa ara que anteriorment va haver-hi un altre satèl·lit, denominat Chrysalis, que va orbitar Saturn estirant-lo d'una manera que mantenia la seva inclinació o "oblicuïtat" en ressonància amb Neptú. Segons el model, Chrysalis tenia aproximadament la mida de Iapetus. Fa uns 160 milions d'anys, Chrysalis es va tornar inestable i es va acostar massa al seu planeta en una trobada rasant que el va desintegrar i va provocar els anells. La pèrdua del satèl·lit va ser suficient per treure Saturn de les urpes de Neptú i deixar-ho amb la inclinació actual. La desaparició del satèl·lit també es creu que va produir que el satèl·lit Tità s'estigui allunyant de Saturn uns 11 cm per any. Més informació al MIT.

Add a comment

14 setembre 2022

noticia espital estrelles2022 09 14Dos equips independents han trobat estrelles joves distribuïdes en una espiral que té el centre al nucli del cúmul massiu d'estrelles NGC 346 al Petit Núvol de Magalhães. El braç exterior de l'espiral pot estar alimentant la formació estel·lar quan el gas i les estrelles es mouen de manera similar a la d'un riu. Es creu que aquesta pot ser una forma eficient d'impulsar el naixement d'estrelles. El Petit Núvol de Magalhães té una composició química més simple que la Via Làctia, cosa que la fa similar a les galàxies que es troben a l'Univers més jove, quan els elements més pesats eren més escassos. Aprenent com es formen les estrelles al Petit Núvol de Magalhães ens pot donar informació de l'intens naixement estel·lar durant el "baby boom", una època situada entre dos i tres mil milions d'anys després del Big Bang. Un dels equips va fer servir el Telescopi Espacial Hubble, de la NASA/ESO, mesurant els canvis en les posicions de les estrelles durant 11 anys. L'altre equip va utilitzar el Very Large Telescope (VLT), de l'ESO, per mesurar les velocitats radials de les estrelles. Tots dos equips van arribar a la mateixa conclusió de forma independent. Més informació al Hubble.

Add a comment

13 setembre 2022

noticia liti2022 09 13Una investigació liderada per l'Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) ha detectat una abundància de liti anòmalament alta a l'atmosfera de l'estrella companya d'un púlsar de mil·lisegons. La quantitat d'aquest element químic és més gran que l'observada en estrelles amb la mateixa temperatura efectiva i en estrelles joves d'alta metal·licitat, per això l'estudi proporciona proves inequívoques de la creació de liti d'una manera nova. El liti és un element fràgil que, a l'interior d'estrelles semblants al Sol, es destrueix gradualment mitjançant la combustió nuclear a baixa temperatura. No obstant això, l'abundància de liti a les estrelles joves d'alta metal·licitat (població I) és superior al valor produït a la nucleosíntesi del Big Bang, cosa que significa que hi ha estrelles i mecanismes que el creen sense destruir-lo i que l'expulsen al mitjà interestel·lar; per exemple, a les binàries de raigs X. Al sistema binari PSR J1023+0038 la investigació ha trobat que l'impacte dels raigs gamma i del flux de partícules relativistes amb l'atmosfera de l'estrella companya fragmenta els nuclis de carboni, nitrogen i oxigen presents i generen un nou liti. Més informació a l'IAC.

Add a comment

9 setembre 2022

noticia mundos acuaticos2022 09 09L´aigua constitueix l´element essencial per a la vida a la Terra, i el cicle de l´aigua contribueix a mantenir el clima del nostre planeta estable i benèvol. Així, en la recerca de vida a la nostra galàxia els planetes amb aigua líquida a la superfície figuren entre els candidats idonis. Un nou estudi, publicat avui a Science, suggereix que molts dels planetes coneguts com a superterres o minineptuns poden albergar grans quantitats d'aigua, amb composicions de fins a un 50% de roca i un 50% d'aigua (en comparació, la Terra està composta només un 0,02% d'aigua). Però aquesta aigua es troba possiblement sota l'escorça, en lloc de fluir per la superfície en forma d'oceans o rius. A l'estudi recent publicat s'analitzen tots els planetes detectats en estrelles nanes M, on s'han detectat evidències d'aquests mons aquàtics. L´estudi combina el diàmetre i la massa d´aquests planetes per arribar al convenciment que són meitat roca i meitat aigua. L'estudi evidencia que aquests mons es divideixen en dues famílies: rocosos o aquàtics. El que reforça una de les teories de formació planetària més acceptades, que suggereix que els mons rocosos es formen a les parts internes dels seus sistemes planetaris, mentre que els mons aquàtics es formen a les regions més externes i després migren cap a l'interior amb el temps. Més informació a l'IAA i a l’IAC.

Add a comment

8 setembre 2022

noticia blazar2022 09 08La col·laboració internacional Whole Earth Blazar Telescope (WEBT), en què participa l'Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC), ha descobert variacions ràpides i quasiperiòdiques a la brillantor del blàzar BL Lacertae. Aquests canvis es van observar durant un fort esclat produït el 2020 i el seu origen està associat amb un raig de partícules d'altes energies. Un blàzar és un tipus de nucli galàctic actiu (AGN) que s'alimenta del material que cau en un forat negre supermassiu. Alguns tenen un parell de raigs o jets que són emesos a l'espai interestel·lar a velocitats properes a la de la llum. S'observen quan aquests raigs apunten a la Terra. Els raigs produeixen emissions electromagnètiques que són aleatòries. Tot i això, l'estudi del WEBT han permès descobrir cicles de canvis de brillantor visible molt ràpids, oscil·lant aproximadament cada 13 hores i mantinguts durant un mes. BL Lac està alimentat per un forat negre de 170 milions de masses solars i és a uns 1.000 milions d'anys llum. Una possible explicació seria la formació d'un plec al raig de partícules que recargola el camp magnètic. Més informació a l'IAC.

Add a comment

6 setembre 2022

noticia sistema binari2022 09 06Rastrejant amb precisió una oscil·lació, gairebé imperceptible, en el moviment d'un dels components d'una estella binaria propera, s'ha descobert un planeta similar a Júpiter que orbita al voltant d'aquesta estella. Les observacions es van realitzar a través del Very Long Baseline Array (VLBA) de la National Science Foundation. És la tercera vegada que un planeta s'ha descobert per aquest sistema d'astrometria, que és l'únic que permet determinar l'arquitectura tridimensional d'un sistema estel·lar binari. El sistema binari s'anomena GJ 896AB i és a uns 20 anys llum de la Terra. Són estrelles nanes vermelles, el tipus més comú a la nostra galàxia. La més gran, al voltant de la qual orbita el planeta, té al voltant del 44% de la massa del Sol, mentre que les més petita té al voltant del 17% de la massa solar. Estan separades per aproximadament la distància de Neptú al Sol i orbiten cada 229 anys. El seguiment detallat del moviment de l'estrella més gran va mostrar un lleuger balanceig causat per l'efecte gravitatori del planeta sobre l'estrella. Es calcula que el planeta té aproximadament el doble de la massa de Júpiter i orbita l'estrella cada 284 dies, a una distància similar a la de Venus al Sol. Més informació al NRAO.

Add a comment

2 setembre 2022

noticia webb 2022 09 02El telescopi espacial James Webb de la NASA va obtenir la primera imatge directa d'un planeta fora del nostre Sistema Solar. L'exoplaneta és un gegant gasós. Es tracta de l'exoplaneta HIP 65426 b i el telescopi va obtenir quatre imatges a diferents bandes en llum infraroja. En violeta la imatge de l'instrument NIRCam a 3,00 micròmetres, en blau l'instrument NIRCam a 4,44 micròmetres, en groc l'instrument MIRI a 11,4 micròmetres, i en vermell l'instrument MIRI a 15,5 micròmetres. El petit estel blanc a cada imatge marca la ubicació de l'estrella amfitriona HIP 65426, que s'ha sostret utilitzant els coronògrafs i el processament d'imatges. Les formes de barra a les imatges de NIRCam són artefactes de l'òptica del telescopi. L'exoplaneta HIP 65426 b té entre 5 i 12 vegades la massa de Júpiter, i és relativament jove amb només uns 15 o 20 milions d'anys d'antiguitat. Més informació a la NASA.

Add a comment