L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Ramon MolinerEl nostre col·laborador d'aquest mes podríem definir-lo com el prototip de la persona amable, capaç d'escoltar i de parlar hores i hores, disposat a ajudar a qualsevol aficionat o curiós de la astre-nomia que ho necessiti.

Segur que podria haver seguit la carrera diplomàtica i l'hauria exercit amb bona nota, però, en realitat, la seva formació de base és tècnica, just el que abans es deia «peritatge Industrial», concretament en automatismes industrials pneumàtics i hidràulics.

Però, dit això, ¿com és possible que algú tan afable i bon conversador sigui tan tècnic? Doncs bé, les circumstàncies de la vida han posat les coses al seu lloc i li han fet compaginar el seu perfil humà, fortament social, amb la seva formació cientificotècnica. Segur que en la seva llarga trajectòria professional ha estat un dels millors tècnics comercials. És a dir, dels que saben fer bé el tècnic i saben fer bé el comercial; dels que aconsegueixen, gairebé sense voler-ho, que els clients siguin els seus amics, convençuts que poden comptar amb Ramon Moliner per als seus projectes i per tota la resta.

Vaig conèixer a Ramón fa uns anys en els Observatoris de l'Agrupació al Montsec. La pel·lícula dels fets podria ser més o menys la següent: me'l vaig trobar quan anava de la meva observatori a la caseta de serveis («el ranxo»). De les salutacions inicials va ser fàcil passar a comentar la meteorologia i d'aquesta a una àmplia varietat de temes d'astronomia i similars. Les rialles i la bona conversa feien passar el temps ràpidament, alguna cosa així com el que Einstein va descriure com «la contracció del temps». Però, ull !, si el que tens previst és fer temps per cronometrar una ocultació ... estàs perdut: arribaràs tard a l'observatori.

Amb Ramon Moliner, un dels nostres col·laboradors més destacats, vaig tenir, fa pocs dies, la següent entrevista telefònica:

Com va començar la teva afició a l'astronomia?

Recordo, en la meva joventut, estar estirat en un prat veient el firmament. i aquí va començar tot... El meu interès cap a l'astronomia es va consolidar anys després amb visites al Museu de la Ciència de Barcelona, ​​on vaig seguir amb gran interès uns cursos bàsics d'astronomia que va impartir Josep M. Oliver, fins que, finalment, vaig decidir incorporar-me a una associació d'astrònoms aficionats de Barcelona.

Què observaves en aquells temps?

Van ser anys d'observació visual d'estrelles variables, utilitzant el mètode de Argelander, amb uns prismàtics. Recordo unes observacions que van marcar el meu interès: les de la variable R Corona Borealis.

Per què recordes precisament les d'aquesta estrella? -encara que imaginava com seria la seva resposta, vaig voler preguntar per rememorar els seus sensacions-.

És una variable molt famosa que vaig observar moltes vegades. Però no podia veure-hi cap variació de lluminositat fins que, sobtadament, vaig observar una de les seves espectaculars caigudes de llum. L'emoció que vaig sentir va ser molt gran.

Com va evolucionar l'afició?

Van passar uns anys de poca activitat coincidint amb l'etapa de criança dels meus dos fills, però a poc a poc l'afició es va reactivar i amb la meva jubilació ha arribat a la plenitud. Fa uns deu anys vaig ingressar a l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, vaig adquirir un dels observatoris d'Àger i vaig començar a practicar l'astrofotografia.

Quins van ser els primers passos?

Els recordo amb molt d'afecte. Feia fotografia química de gran camp amb una càmera rèflex adossada a un Newton de 150 mm amb muntura equatorial. Després digitalitzava les imatges i dibuixava en elles les línies de les constel·lacions. -Ramón no para de somriure mentre explica els seus primers passos en la astrofotografía-.

I com va ser el teu pas al món de les CCD?

Abans vaig passar per les càmeres digitals. Amb una Canon 300A prenia imatges de cel profund ... Digues-me que imatges et sents avui més orgullós.
Comparades amb les que prenen avui molts dels aficionats de l'Agrupació, he de dir que són modestes, però tot i així encara conservo, en el protector de pantalla del meu ordinador, una imatge decent de la nebulosa Trífida i tinc altres de destacades de la galàxia d'Andròmeda o del famós cometa Holmes.

Segueixes prenent imatges?

Procuro compaginar diferents activitats, fins i tot l'observació visual. Per exemple, recordo un sensacional eclipsi de Lluna. I d'això als treballs, més complexos, amb CCD.

Les estrelles variables segueixen sent focus de la teva atenció...

Sí, però ara les observo mitjançant CCD. Em vaig incorporar al grup RR Lyrae i allà vaig aprendre molt de la mà de Josep Maria Vilalta i de Mercè Correa, entre altres. Primer feia les observacions des de l'observatori de l'Agrupació fins que modernitzi el meu observatori a Àger, i ara obtinc les corbes de llum des d'allà.

Amb quin equipament comptes?

Utilitzo un telescopi Schmidt-Cassegrain de 235 mm d'obertura i una càmera CCD ST8 sense antiblooming.

En què consisteix la teva col·laboració amb l'Agrupació?

A més d'haver estat membre de la Junta Directiva de l'Agrupació en els últims quatre anys, em responsabilitze de l'organització dels camps d'observació del
Montsec. També faig col·laboracions en la nostra publicació ASTRUM. D'altra banda, participo en el grup d'observadors RR Lyrae i, just ara, en l'organització de les reunions del grup internacional GEOS, que aquest mes s'han realitzat a Sabadell ia Àger.

Què és el que sent un veterà observador com aficionat?

Em aclapara la grandiositat de les distàncies dels objectes que observo, tant les distàncies en quilòmetres com la distància en el temps. Els aficionats som autèntics historiadors de l'Univers.

Has estat fins fa ben poc membre de la Junta directiva de l'Agrupació...

Això ha estat culpa d'Àngel Masallé. Em va convèncer per entrar a la junta com a vocal i, anys després, Xavier Puig em va convèncer de nou per fer de secretari fins al passat mes de març. Quatre anys en total, molt més del que s'havia previst inicialment.

Bé, explica m alguna anècdota de les teves nits d'observació...

Una nit, en les proximitats de Sant Feliu de Codines, vaig sortir només per observar el cel amb uns prismàtics. Quan estava més absort en l'observació un enorme ocell em va espantar amb un grall. Vaig tornar corrent a casa amb un ensurt enorme...

Ha, ha, ha ... ¡inconvenients de l'ofici! ¿I quins són els teus projectes?

Vull continuar amb la meva feina de fotometria d'estrelles variables. M'agradaria ampliar-lo a altres tipus d'estrelles; per exemple les cefeides. A més m'encantaria utilitzar aquestes observacions per calcular la seva distància, emulant els treballs que Hubble i Leavitt realitzar a principis del segle passat. Finalment, crec que ja em toca actualitzar el meu blog personal: www.celobertalmontsec.blogspot.com

Doncs, molta sort amb tot això!