L'ASTRONÒMICA

L'origen de l'afició a l'astronomia en els nostres col·laboradors és tan divers com el seu perfil humà i les seves preferències en l'afició. Ho hem vist en cadascuna de les entrevistes publicades a l'ASTRUM. En el cas del nostre col·laborador d'aquest mes, Vicenç Ferrando, per exemple, la seva afició es va originar a partir de l'altra passió de la seva vida: la mar. Això va ser el que més em va sorprendre en l'entrevista que vaig mantenir amb ell al recinte dels Observatoris de l'Agrupació al Montsec, a l'interior del seu observatori, xerrada que paso a transcriure a continuació:

On és la connexió entre l'astronomia i el mar?

En la meva infantesa i adolescència no hi havia una clara relació: m'apassionava el mar, primer fent rem i després vela. Però aquesta connexió va aparèixer amb els meus estudis de nàutica.

A quins estudis vols dir?

En la meva joventut vaig acudir a l'Escola Oficial de Nàutica per obtenir el títol de capità de iot i a partir d'aquí vaig aprofundir en mecànica celeste, astronomia de posició, etc.

Tot això per ser capaç de determinar la posició en el mar amb l'ajuda dels cossos celestes...

Exacte. Encara que en el mar, en la major part dels casos, el que fem servir és el Sol, però durant la nit podem utilitzar també les estrelles o la Lluna, encara que en aquests casos és molt més difícil determinar els angles en no apreciar-se clarament l'horitzó . -Vicenç
ho explica amb una brillantor especial als ulls.Tan fàcil que és avui amb un GPS...

Però és molt més romàntic amb un sextant i, a més, ens permet aprendre sobre mecànica celeste... la gran oblidada de molts aficionats a l'astronomia.

A continuació, envoltats de telescopis i de decoració astronòmica en el seu ben cuidat observatori, Vicenç em va explicar breument les seves sortides a la mar navegant a vela amb els amics de la confraria de la qual és membre. Finalment reprenem la temàtica astronòmica: Després dels teus estudis nàutics, com va evolucionar l'afició?

L'estudi de la mecànica celeste va estimular la meva curiositat. A principis de la dècada dels noranta, crec que va ser el 1993, vaig acudir a un curs d'Introducció a l'Astronomia que es va celebrar al Museu de la Ciència. Ho va impartir Josep M. Oliver i no vaig trigar a fer-me soci de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell...

Quins van ser els teus primers passos en la Astronòmica?

El primer va ser seguir amb els cursos; crec que els vaig fer tots. Després vaig adquirir un telescopi Schmidt-Cassegrain de 20 cm amb muntura alemanya i vaig començar a introduir-me en el món de l'observació.

Des d'on observaves?

Primer des de Barcelona o des de Lloret de Mar, on tenia una segona residència. Però aviat em vaig convertir en un assidu dels Camps d'Observació de l'Agrupació: i els motius eren la recerca de cels foscos i la possibilitat de compartir experiències amb amics observadors.

Recordo bé aquella època; crec que et vas especialitzar en astrofotografia.

Això va ser després. Primer vaig fer visual en exclusiva i la fotografia va aparèixer gradualment, primer química i molt després digital i CCD. -A continuació Vicenç romandre uns segons en silenci, semblava estar recordant aquesta època tan especial. Després es va fregar la cara i va continuar, amb la veu una mica trencada per l'emoció:

Vaig participar en molts camps d'observació a Sant Martí Sesgaioles, Su, Montjoia, etc ... recordo el fred intens i les dificultats per obtenir imatges, sense poder desenganxar l'ull de l'ocular reticulat per aconseguir una fotografia amb estrelles puntuals; però les satisfaccions en aquestes sortides eren moltes...

Va ser una època daurada dels camps d'observació que van culminar amb els que es van organitzar a Àger...

En efecte, en un d'ells vam reunir uns 40 telescopis i en el següent, bastants més. D'altra banda, va començar a organitzar-se el projecte dels Observatoris de l'Agrupació al Montsec. Liderat per Miguel Guillén, amb Carlos González, Dídac Cánovas i jo mateix, i amb la col·laboració imprescindible de molts més, es va poder dur a terme amb èxit aquest projecte singular.

Sembla que va ser ahir i han passat més de deu anys... Com va ser la teva evolució tecnològica des de l'ull enganxat a l'ocular reticulat?

En aquests anys ha evolucionat radicalment la tecnologia per a l'aficionat i el seu cost també s'ha reduït sensiblement. El meu primer pas va ser adquirir una càmera ST4 de segona mà per al seguiment astrofotogràfic.

També vas canviar de telescopi...

És cert, i dues vegades més! Primer vaig adquirir un Takahashi CN212 sobre una muntura Losmandy G11. Aquest telescopi compaginava dues configuracions: Cassegrain (f/12,4) i Newton (f/3,9). Recordo la imatge impressionant de M 13 des del cim del Montsec amb aquest instrument: un espectacle mai igualat.

Però no sembla que quedessis satisfet del tot ja que vas canviar de nou...

Era un telescopi sensacional, però vaig optar per un canvi definitiu. Vaig adquirir una peça d'alt rendiment: un tub astrògraf Ritchey-Chrétien GSO de 300 mm af / 8 sobre una muntura Astrophysics 1200GTO. Tot això, un cop ajustat, confereix al conjunt una alta fiabilitat.

Amb tants anys d'observacions, quina ha estat la que més t'ha impressionat, a més de la de M 13 que has comentat?

Doncs la magnificència del cometa Hale-Bopp i els dos trànsits de Venus -contesta ràpidament alhora que neteja amb un drap una taca inapreciable de l'impressionant tub que m'acabava de descriure.

I fora d'aquests esdeveniments puntuals, què és el que més t'agrada fer amb el teu equip?

Amb la meva càmera ST8 m'agrada capturar asteroides i obtenir vídeos en què s'aprecia el seu moviment. Realment és molt curiós, i en els casos dels NEOS la celeritat del seu moviment impressiona.

Els teus projectes de futur?

D'una banda, l'automatització de l'observatori, procés complex que vull aconseguir pas a pas i que ja he iniciat. En segon lloc, vull emprendre treballs de fotometria d'asteroides amb la finalitat de determinar la seva corba de llum, ocasionada per la rotació d'aquests cossos celestes de forma irregular.

Doncs et desitjo sort i èxit.

L'Agrupació Astronòmica de Sabadell fa una tasca dirigida tant a la divulgació com a promoure l'observació i, fins i tot, els treballs de recerca. Els nostres socis són persones de totes les edats, professions i de formacions dispars. És lògic, doncs, que els nostres col·laboradors més pròxims, que anem entrevistant mensualment en aquesta secció, siguin també persones de perfils diversos encara que tenen una característica comuna: la seva afició per l'astronomia i el seu interès a col·laborar amb la nostra entitat.

Amb persones de característiques tan diferents no és fàcil organitzar activitats que siguin atractives per a tothom. No és el mateix atraure els aficionats a l'astrofotografia avançada, o els debutants, o als amants de la cosmologia, etc. Tampoc és el mateix organitzar activitats per a adults o per a nens i en el cas d'aquests, cal pensar i executar accions diferents segons l'edat.

Per aquest motiu és tan important la tasca del col·laborador d'aquest mes. Es tracta de Marc Torras i la seva àrea de col·laboració és la de les activitats per a nens. Aquest és un dels punts forts de l'Agrupació gràcies a col·laboradors com Marc o com Anna Fabregat (que vam entrevistar fa uns mesos) i altres més, que tenen vocació per fomentar el coneixement de l'astronomia en els nens; és a dir, en els que seran els aficionats del nostre futur.

Vaig tenir el plaer de reunir-me amb Marc Torras fa uns dies i vam poder mantenir la conversa següent:

Quan va començar la teva afició a l'astronomia?

No ho sé exactament...

Com?

L'hi hauràs de preguntar a la meva mare, sòcia des de fa molts anys. Crec que quan tenia només dos anys em va mostrar el telescopi de l'Agrupació...

La mare d'en Marc és Montse Ribell, entre altres tasques, secretària de l'Agrupació des de fa uns 3 anys, però que ha estat una sòcia molt activa des de fa molts més anys, col·laborant amb els grups de recerca.

...i després?

Recordo tota la infància amb la Astronòmica a prop meu. Acompanyava a la meva mare en observacions amb CCD i assistia a bastants conferències dels dimecres, ...

No t'avorries?

Doncs no; es va convertir en una cosa natural per a mi per haver-ho viscut des de tan petit.

Com va evolucionar la teva afició?

Bé, vaig fer algunes col·laboracions amb el grup de supernoves i després vaig començar a col·laborar amb el Grup de Joves. Allà m'ho vaig passar molt bé... Precisament s'està reactivant ara i recomano a tots els socis entre 14 i 25 anys que s'incorporin al grup. Que contactin amb secretaria de l'Agrupació i Anna Fabregat, coordinadora, es comunicarà en breu amb ells.

Entre les observacions que has fet, quin recordes amb més afecte?

Bé, prenem moltes imatges... recordo una de NGC 891 que em va impressionar. És una galàxia de perfil a la constel·lació d'Andromeda que és bastant impressionant... D'això ja fa anys, però la recordo perfectament. També em va agradar en particular una observació pública d'un eclipsi de Lluna en la qual vaig participar com a monitor.

A més de l'astronomia i de les activitats amb nens crec que tens altres aficions... Quines són?

M'agrada practicar esport en general i, d'altra banda, he estudiat piano des que tenia 8 o 9 anys d'edat, encara que després ho vaig deixar. No descarto continuar els estudis en un futur. De moment, practico quan puc...

Parlant d'estudis, quin és la teva formació i la teva professió de futur?

Estic estudiant quart curs d'enginyeria industrial mecànica i estic pensant en especialitzar-me en sistemes tèrmics.

I quins són els teus projectes de futur?

Pel que fa als meus estudis vaig a fer un Erasmus a la Universitat Politècnica de Wroclaw (Polònia) i vull acabar sense cap retard meva formació en enginyeria industrial. Pel que fa a la meva afició a l'astronomia, continuar la meva col·laboració amb l'Agrupació. Potser comenci a col·laborar en la realització de sessions escolars i, finalment, pel que fa al meu interès per la música, vull continuar els meus estudis de piano.

Molt bé! ... Doncs et desitjo un total èxit multitasca.

El nostre col·laborador del mes és enginyer industrial i la seva formació de base ens diu molt sobre com viu la seva afició a l'astronomia. És cert que li agrada l'observació visual, que és un expert en astrofotografia, que el fascina l'Univers en el més ampli sentit de la paraula, però realment el que és gaudir ho aconsegueix treballant a consciència fent coses diferents.

Vull dir que és de les persones que li agrada arribar al fons de les coses i, si s'escau, esprem fins a l'última gota dels instruments amb què treballa per obtenir-ne el rendiment més òptim. Això implica conèixer a fons la mecànica de la seva muntura, millorant-la al màxim, l'electrònica de la seva CCD i les tècniques per obtenir el millor resultat en astrofotografia. Tot això compaginat amb un gran afany per conèixer, documentant-se a fons i amb un alt grau d'autoexigència.

Per aquesta raó és per la qual el seu repte, més que el resultat final d'una fotografia, és el sumatori de tot l'anterior per aconseguir-la, i s'autoimposa objectius ambiciosos en la millora del seu instrumental i en depurar les seves tècniques per apropar-se a la perfecció. Això implica que gairebé mai considera que el resultat final sigui l'òptim i segueix treballant sense donar-se per satisfet totalment. M'ha recordat, en certa manera, la poesia d'Antonio Machado: «caminante no hay camino, se hace camino al caminar...»; sense preocupar tant la destinació final del caminar, gaudeix més del camí mateix.

He tingut l'ocasió de conèixer millor a Manel Polanco en una entrevista que vam mantenir recentment en una cafeteria de Sabadell; el seu desenvolupament va ser, aproximadament, el següent:

Com va començar la teva afició a l'astronomia?

Sóc soci de l'Agrupació des de fa uns 7 o 8 anys, però la meva afició es va forjar molts anys abans...

Què és el primer que recordes?

En realitat el primer ni el recordo; m'ho han explicat. Tenia 3 anys d'edat quan el meu pare em va portar a un bar per veure la televisió, ja que a casa no teníem. Vaig poder veure en directe com el primer home va trepitjar la Lluna i el meu pare em va dir: «això és únic; no el tornarem a veure en la vida ».

De fet els vols dels Apolo van continuar, però tenia raó: el primer va ser irrepetible.

El que sí recordo bé són les primeres sondes que van explorar el sistema solar. Les Pioneer i les Voyager em van impactar sobretot per les seves imatges de Júpiter i Saturn...

I pel que fa a l'observació?

Els meus primers records són difusos, es refereixen a l'observació d'estels fugaços i a la Via Làctia a l'estiu. Després vaig començar a fer servir uns prismàtics i crec que va ser la visió del cometa Hale Bopp el que va acabar reactivant la meva afició.

Què et va decidir a ingressar a la Astronómica?

Em va impressionar una visita a l'Observatori Fabra en un dels sopars que es realitzen a les seves dependències: observar la Lluna amb aquell refractor històric em va impressionar. Després em vaig fer soci de l'Agrupació. Vaig seguir tots els cursos que vaig poder i vaig començar a introduir-me en l'afició amb el grup de debutants i col·laborant amb el d'estrelles dobles.

Llavors encara no disposaves d'un telescopi...

Finalment vaig adquirir un Celestron de 20 cm amb muntura alemanya. En aquesta època feia observació visual, però poc després vaig començar a obtenir fotografies amb una càmera rèflex: vaig començar per la Lluna i aviat Júpiter i Saturn. També els primers objectes de cel profund. L'astrofotografia em va fascinar.

Com va evolucionar la teva afició?

Em vaig apassionar amb els telescopis, la seva mecànica, esgotar les seves possibilitats, analitzar els seus defectes i virtuts... així ho vaig fer amb un refractor de 75 mm apo Pentax, amb un Newton Orion Optics de 20 cm, un doblet Vixen de 100 mm i, finalment, amb un Celestron de 280 mm...

Però això... és col·leccionisme de telescopis!

No puc evitar-ho, però puc dir que els expremo, aprofitant-los a fons. Per exemple, el Newton de 20 cm l'he rendibilitzat aprenent molt amb imatges de cel profund: tots els Messiers i multitud de NGCs. Amb el Celestron he gaudit d'imatges impressionants, i l'anàlisi de la seva muntura CGEM va ser un repte per millorar-la i treure'n tot el possible malgrat alguns problemes i a tenir una focal tan llarga.

Des d'on observes?

M'he desplaçat amb els meus equips però, en l'actualitat, tinc un petit observatori amb sostre corredís a Viladecavalls (Barcelona).

Tindràs mobilitzada tota la família amb la teva afició a l'astronomia i amb tants telescopis...

La meva dona sent curiositat per aquest tema i els meus fills, amb només quatre anys d'edat, em van preguntar no fa gaire per una estrelleta que veien a prop de Venus: havien descobert Mercuri! - Manel ho diu rient, amb evident satisfacció o més aviat orgull.

Quins són els teus objectes astronòmics favorits en l'observació visual?

Recordo imatges impressionants de M42 amb el telescopi Celestron de 280 mm i, sobretot, Saturn a gran augment.

Però el teu és l'astrofotografia. Quina és la imatge de la que et sents més orgullós?

En això, al contrari del cas de l'observació visual, el que em repta és l'obtenció d'imatges d'objectes més petits i més difícils; per exemple galàxies llunyanes en interacció. Entre les meves imatges preferides destaco el cúmul NGC 2264, també anomenat «l'arbre de Nadal» a Monoceros, i IC 2118, la nebulosa del «cap de la bruixa» a Orion, no lluny de Rigel. Com veus m'agrada la fotografia d'hivern, les nits són més llargues i puc treballar amb més temps.

Per què?

D'una banda perquè sóc molt meticulós i no em sento satisfet fàcilment. Encara que són bones imatges, m'autoexigeixo una gran qualitat per sentir que és un treball de mèrit. Busco la perfecció. D'altra banda, el meu interès cap a la divulgació el desenvolupament de millor manera explicant les tècniques d'astrofotografia, més que divulgant les meves imatges.

Quins són els teus projectes?

El projecte immediat és treure el màxim rendiment de la meva última adquisició: un tub Newton de 30 cm a f/4 amb la meva CCD QHY9. Però tinc també un projecte més a mitjà termini que compagina la meva afició a l'astronomia amb la meva afició a la mecànica: Vaig a construir-me una muntura equatorial!

Quin repte! Però recorda: el 95% de la perfecció pot ser suficient...

Què és el que més pot interessar a un enginyer tècnic en informàtica, que programa en PHP i que és aficionat a l'astronomia? ¿Els trànsits d'exoplanetes, el tractament d'imatges amb programari d'última generació o potser la tecnologia de les càmeres CCD?

Richard Rodríguez, el nostre col·laborador de l'Astronòmica d'aquest mes, surt dels tòpics i ens sorprèn amb la seva resposta:

A mi el que més m'agrada és mirar la Lluna.

Ah!, ¿prens imatges?

Sí, però en realitat amb el que més gaudeixo és en la seva contemplació...

La geologia lunar és un camp excitant...

Sens dubte, però no sóc ni de lluny un expert. El que és meravellós és tenir la Lluna a l'ocular o a la pantalla de l'ordinador, veure-la de prop i «perdre't» contemplant-la. Imagino que la sobrevolo i, fent zoom en les imatges que he pres, ... que hi "allunitzo"!

Això va ser el que més em va sorprendre de l'entrevista que vaig mantenir amb ell a la biblioteca de l'Agrupació.

Richard (Ricardo és el seu nom real, però tots li diuen així des que va néixer) és un analista programador d'entorn web. Ara programa en PHP, abans ho va fer en Java, BASIC i fins i tot COBOL. En els primers anys va treballar mitjançant una beca a la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​després en una important empresa de serveis informàtics i ara, des de casa, com a autònom. Per a ell és fer el que li agrada i amb més llibertat:

Em permet treballar amb més autonomia; alguns dies puc agafar-me el meu temps i les meves prioritats.

I la teva afició a l'astronomia d'on prové?

Només recordo que de molt petit, el meu pare, que treballava en una important editorial, em va regalar un llibre sobre coets i l'espai... -els ulls de Richard, rera les seves ulleres deixen de parpellejar mentre ho explica.

...I vas començar a introduir-te en l'astronomia...

En realitat, el que va passar és que vaig començar a dir a tothom que jo volia ser astronauta.

Astronauta! Per això t'agrada la Lluna?

Qui sap. Em cridava l'atenció veure la Terra des de l'espai. El fet és que estava interessat en tota aquesta temàtica... Un dia xerrant amb un amic de la universitat em va proposar que em fes soci de l'Agrupació. Al principi vaig dubtar perquè jo visc a Badalona i Sabadell és una mica lluny, amb molt de trànsit en els trajectes, i no m'acabava d'agradar venir sol.

Quins van ser els teus primers passos en la Astronòmica?

Bé, això fa més de 10 anys... el primer va ser assistir a alguns cursos impartits per Josep M. Oliver per tal d'adquirir coneixements bàsics i decidir-me en l'elecció de la meva telescopi; després vaig fer observacions en tres grups de treball: dobles, RR Lyrae i blazars, però només van ser esporàdiques...

I després?

Triar el meu telescopi va ser un autèntic repte: vaig trigar vuit anys a prendre la decisió! El vaig discutir amb Josep M. Oliver, Carles Tricuera i Dani Fernández. M'era difícil decidir-me. Volia totes les prestacions en un sol tub...

Vaja!

Finalment vaig optar per un Schmidt-Cassegrain de vuit polzades (200 mm), concretament un Celestron HD. Però la veritat és que ¡la decisió la vaig prendre el termini de lliurament! A la botiga que el vaig comprar els vaig dir: «Compraré el primer que arribi dels Estats Units, sigui el de vuit polzades HD o el de nou polzades i quart».

Ha, ha, ha! La impaciència per observar...

Sí, però després, per circumstàncies laborals, no vaig poder anar a la botiga a recollir-fins a diverses setmanes després de la seva arribada. El meu impaciència era tremenda. També vaig adquirir una muntura Orion Atlas EQ AZ pro. El conjunt m'està donant moltes satisfaccions.

Què és el que acostumes a observar?... Em refereixo a més de la Lluna.

Per observar munto el telescopi a la terrassa de casa dels meus pares, a Badalona. Observo objectes brillants perquè el cel no dóna molt de si. Primer feia només observació visual de la Lluna i planetes brillants.

Molt bé, i com han evolucionat els teus interessos?

Amb un bon adaptador i la meva càmera compacta estàndard vaig obtenir resultats decents, millors dels que esperava: imatges de la Lluna, Mart, Júpiter i Saturn que després d'un fàcil tractament informàtic no sortien gens malament...

A vegades no cal un gran equipament...

Però va ser un salt qualitatiu important quan vaig adquirir una càmera Atik GP Mono. La seva sensibilitat és alta i poden obtenir resultats millors.

Quina és l'operativa habitual d'observació?

Enregistro frames que després milloro amb el tractament informàtic, però el que més m'agrada és contemplar els objectes a la pantalla de l'ordinador, a peu de telescopi, o millor encara, dins de casa, amb un llarg cable USB, el que no m'impedeix haver de sortir a l'exterior per enfocar manualment el telescopi.

En definitiva, avui que ja saps que no seràs astronauta, ¿què és el que més et crida l'atenció en astronomia?

Ha, ha, ha. Quan es tracta de La Lluna, em sedueix la bellesa de la seva superfície... però després, m'interessa saber com funcionen les coses; és a dir, el per què, sigui en astrofísica, el cicle de les estrelles, la cosmologia... M'encanta, per exemple, com ho explica Albert Morral, fent fàcil el difícil: som minúsculs en l'Univers!

Quins són els teus projectes astronòmics?

Vull operar el meu telescopi des de l'interior del domicili, instal·lar un enfocador automàtic i fer una petita estructura perquè no sigui necessari muntar el telescopi cada vegada. També vull fer cel profund des cels foscos i assajar la tricromia en les imatges planetàries...
Bons reptes per seguir creixent... ¡ molta sort!

El nostre col·laborador d'aquest mes podríem definir-lo com el prototip de la persona amable, capaç d'escoltar i de parlar hores i hores, disposat a ajudar a qualsevol aficionat o curiós de la astre-nomia que ho necessiti.

Segur que podria haver seguit la carrera diplomàtica i l'hauria exercit amb bona nota, però, en realitat, la seva formació de base és tècnica, just el que abans es deia «peritatge Industrial», concretament en automatismes industrials pneumàtics i hidràulics.

Però, dit això, ¿com és possible que algú tan afable i bon conversador sigui tan tècnic? Doncs bé, les circumstàncies de la vida han posat les coses al seu lloc i li han fet compaginar el seu perfil humà, fortament social, amb la seva formació cientificotècnica. Segur que en la seva llarga trajectòria professional ha estat un dels millors tècnics comercials. És a dir, dels que saben fer bé el tècnic i saben fer bé el comercial; dels que aconsegueixen, gairebé sense voler-ho, que els clients siguin els seus amics, convençuts que poden comptar amb Ramon Moliner per als seus projectes i per tota la resta.

Vaig conèixer a Ramón fa uns anys en els Observatoris de l'Agrupació al Montsec. La pel·lícula dels fets podria ser més o menys la següent: me'l vaig trobar quan anava de la meva observatori a la caseta de serveis («el ranxo»). De les salutacions inicials va ser fàcil passar a comentar la meteorologia i d'aquesta a una àmplia varietat de temes d'astronomia i similars. Les rialles i la bona conversa feien passar el temps ràpidament, alguna cosa així com el que Einstein va descriure com «la contracció del temps». Però, ull !, si el que tens previst és fer temps per cronometrar una ocultació ... estàs perdut: arribaràs tard a l'observatori.

Amb Ramon Moliner, un dels nostres col·laboradors més destacats, vaig tenir, fa pocs dies, la següent entrevista telefònica:

Com va començar la teva afició a l'astronomia?

Recordo, en la meva joventut, estar estirat en un prat veient el firmament. i aquí va començar tot... El meu interès cap a l'astronomia es va consolidar anys després amb visites al Museu de la Ciència de Barcelona, ​​on vaig seguir amb gran interès uns cursos bàsics d'astronomia que va impartir Josep M. Oliver, fins que, finalment, vaig decidir incorporar-me a una associació d'astrònoms aficionats de Barcelona.

Què observaves en aquells temps?

Van ser anys d'observació visual d'estrelles variables, utilitzant el mètode de Argelander, amb uns prismàtics. Recordo unes observacions que van marcar el meu interès: les de la variable R Corona Borealis.

Per què recordes precisament les d'aquesta estrella? -encara que imaginava com seria la seva resposta, vaig voler preguntar per rememorar els seus sensacions-.

És una variable molt famosa que vaig observar moltes vegades. Però no podia veure-hi cap variació de lluminositat fins que, sobtadament, vaig observar una de les seves espectaculars caigudes de llum. L'emoció que vaig sentir va ser molt gran.

Com va evolucionar l'afició?

Van passar uns anys de poca activitat coincidint amb l'etapa de criança dels meus dos fills, però a poc a poc l'afició es va reactivar i amb la meva jubilació ha arribat a la plenitud. Fa uns deu anys vaig ingressar a l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, vaig adquirir un dels observatoris d'Àger i vaig començar a practicar l'astrofotografia.

Quins van ser els primers passos?

Els recordo amb molt d'afecte. Feia fotografia química de gran camp amb una càmera rèflex adossada a un Newton de 150 mm amb muntura equatorial. Després digitalitzava les imatges i dibuixava en elles les línies de les constel·lacions. -Ramón no para de somriure mentre explica els seus primers passos en la astrofotografía-.

I com va ser el teu pas al món de les CCD?

Abans vaig passar per les càmeres digitals. Amb una Canon 300A prenia imatges de cel profund ... Digues-me que imatges et sents avui més orgullós.
Comparades amb les que prenen avui molts dels aficionats de l'Agrupació, he de dir que són modestes, però tot i així encara conservo, en el protector de pantalla del meu ordinador, una imatge decent de la nebulosa Trífida i tinc altres de destacades de la galàxia d'Andròmeda o del famós cometa Holmes.

Segueixes prenent imatges?

Procuro compaginar diferents activitats, fins i tot l'observació visual. Per exemple, recordo un sensacional eclipsi de Lluna. I d'això als treballs, més complexos, amb CCD.

Les estrelles variables segueixen sent focus de la teva atenció...

Sí, però ara les observo mitjançant CCD. Em vaig incorporar al grup RR Lyrae i allà vaig aprendre molt de la mà de Josep Maria Vilalta i de Mercè Correa, entre altres. Primer feia les observacions des de l'observatori de l'Agrupació fins que modernitzi el meu observatori a Àger, i ara obtinc les corbes de llum des d'allà.

Amb quin equipament comptes?

Utilitzo un telescopi Schmidt-Cassegrain de 235 mm d'obertura i una càmera CCD ST8 sense antiblooming.

Què és el que sent un veterà observador com aficionat?

Em aclapara la grandiositat de les distàncies dels objectes que observo, tant les distàncies en quilòmetres com la distància en el temps. Els aficionats som autèntics historiadors de l'Univers.

Has estat fins fa ben poc membre de la Junta directiva de l'Agrupació...

Això ha estat culpa d'Àngel Masallé. Em va convèncer per entrar a la junta com a vocal i, anys després, Xavier Puig em va convèncer de nou per fer de secretari fins al passat mes de març. Quatre anys en total, molt més del que s'havia previst inicialment.

Bé, explica m alguna anècdota de les teves nits d'observació...

Una nit, en les proximitats de Sant Feliu de Codines, vaig sortir només per observar el cel amb uns prismàtics. Quan estava més absort en l'observació un enorme ocell em va espantar amb un grall. Vaig tornar corrent a casa amb un ensurt enorme...

Ha, ha, ha ... ¡inconvenients de l'ofici! ¿I quins són els teus projectes?

Vull continuar amb la meva feina de fotometria d'estrelles variables. M'agradaria ampliar-lo a altres tipus d'estrelles; per exemple les cefeides. A més m'encantaria utilitzar aquestes observacions per calcular la seva distància, emulant els treballs que Hubble i Leavitt realitzar a principis del segle passat. Finalment, crec que ja em toca actualitzar el meu blog personal: www.celobertalmontsec.blogspot.com

Doncs, molta sort amb tot això!