Aquest mes el nostre col·laborador de l'Astronòmica és un entusiasta de les ciències naturals en general, encara que els seus interessos s'expandeixen més enllà, també cap a la pintura, l'art, la història, etc. No obstant això, les seves motivacions centrals són científiques, encara que crec que la paraula que millor li podria definir és la de "naturalista" i a mi, en certa manera, Xavier em recorda a Linné o Von Humboldt. De fet em va explicar que en la seva infància li deien "bichólogo" pel seu interès per tota cuca, vivent o fossilitzat.
Com veiem, Xavier Valldeperas ha estat sempre un entusiasta de la ciència. Per aquest motiu, en el seu dia, es decidís a estudiar Geologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquesta decisió va tenir certa influència una bona professora que va tenir d'aquesta matèria al COU; tot això li va fer relegar la Biologia al rang d'afició, encara que acabaria sent la seva afició central i part essencial de la seva professió. El de l'astronomia va venir després, bastant més tard, però va arribar amb potència, convertint-se, amb la Geologia i la Biologia, a la tercera pota del seu trípode motivacional.
Però definir a Xavier com a naturalista encara que és cert, és incomplet. Perquè la seva vocació és pedagògica. La seva anàlisi de la naturalesa és d'admiració primer, de classificació i comprensió després per, immediatament, passar a una anàlisi de com pot ser objecte d'un ensenyament millor. Llavors, l'objectiu final és, en molts casos, l'ensenyament.
Cal matisar més coses. L'ensenyament i tot a la vida, es pot fer de moltes maneres, però per a Xavier Valldeperas de vàlida només hi ha una: la metodologia, l'ordre i la seqüència correcta de les coses. Per aquesta raó parla de forma pausada, pensant les paraules, mesurant què és el primer i què és el segon per arribar inexorablement al tercer. Tot això externament, perquè les emocions viuen al seu interior. Aquí hi ha el Xavier que gaudeix amb un fòssil, una falla, un animal o amb un estel doble, encara que per gaudir-la plenament, ha de mesurar l'angle de posició, reflexionar sobre quina és la millor manera de mesurar-lo i en com podria ensenyar millor.
Amb Xavier Valldeperas vam mantenir una animada conversa telefònica fa pocs dies, que tracte ara de resumir en aquestes pàgines:
Finalitzats els teus estudis de Geologia, quins van ser els teus passos?
Vaig obtenir el "Certificat d'Aptitud Pedagògica", CAP; vaig estudiar els dos primers anys de la carrera de Biologia, vaig fer diverses assignatures de Psicologia a la Universitat Oberta de Catalunya i vaig guanyar les oposicions de Professor de Secundària. En primer lloc vaig treballar com a col·laborador docent a la Facultat de Ciències de la UAB, després com a professor associat a la Facultat de Geologia i des de llavors exerceixo de professor de Geologia i Biologia a Instituts de Secundària.
Però a més vas fer el tercer cicle de Geologia...
Que vaig completar, però no vaig arribar a presentar la meva tesi sobre corals fòssils del Cretaci Superior...
Els teus interessos sobre la naturalesa són molt variats Has realitzat treballs d'investigació?
Sí. He realitzat diversos articles científics de Paleontologia i he participat en congressos nacionals i internacionals. També vaig obtenir l'accèssit al premi de recerca de la "Institució Catalana de Recerca", filial de l'IEC, de la qual sóc membre. També sóc soci de la Societat Espanyola de Paleontologia. Tinc un bloc amb imatges i continguts que ús en les meves classes: https://blocs.xtec.cat/fotobiogeofxv/
Vaja, en definitiva, un autèntic naturalista. Quines altres àrees d'interès tens?
Són molt variades, l'art, la música, la pintura... però la natura és la meva passió.
I com vas arribar al telescopi?
Jajajaja, segurament a través del microscopi. Vaig treballar molt amb aquest instrument en els meus treballs sobre corals mesozoics...
Com va començar la teva afició a l'astronomia
Al contrari d'altres col·laboradors de l'Astronòmica, el meu inici va ser més tardà; fa uns 10 anys. El tema em cridava l'atenció i vaig buscar les webs de diverses associacions; em vaig decidir per l'Astronòmica de Sabadell perquè vaig veure que era la més activa. Després vaig comprar un telescopi i em vaig apuntar al grup de debutants.
En què consisteix la teva col·laboració amb l'Astronòmica? Col·laboro com a monitor a les Sessions Públiques de Observació, en particular en les del Sol. La veritat és que gaudeixo molt d'aquestes sessions. És una tasca molt gratificant, sigui a l'Auditori o en l'Observatori. Els assistents agraeixen molt les nostres explicacions i en les observacions solars, que són de caràcter familiar, estic molt pendent dels nens. Els faig dibuixar un ull en un foli i després el situem a l'ocular del cercador enfocat al Sol. Veure com es crema el foli és mil vegades més pedagògic que explicar-los els riscos de l'observació solar. En aquests mesos que no hi ha taques cal esprémer la imaginació per fer atractiva l'observació. Les fulguracions amb el filtre d'Hidrogen Alfa són molt interessants.D'altra banda participo cada any, amb Albert Morral i Montse Ribell, en la sessió pública a La Molina de la Universitat d'Estiu de Puigcerdà. Una altra experiència que no em vull perdre i que aconsello a tots. |
Aquest grup ara no és actiu, però ho va ser molt fa anys.
És cert. Recordo, entre d'altres socis, a la Núria Franch, Joan Faine, Mercè Correa, Aleix Puig, Dani Fernandez... en un moment determinat em van demanar que fos el coordinador i així ho vaig fer. La meva premissa era: "apropar-me i apropar-se als nous socis" -noto que ho explica amb gran convicció i satisfacció.
Quin aprenentatge vas treure de l'observació del cel amb el grup de debutants?
Molts. Però el que és clar és que per ser observador astronòmic has de ser optimista davant els núvols i altres inclemències i ser sacrificat amb el fred i amb la son -al telèfon sento perfectament les seves rialles quan ho explicar.
Què va passar amb el grup?
Seguim sent bons amics però diversos d'ells, de debutants ja no tenen res de res. Han evolucionat i són experts, cadascun en la seva especialitat. Altres segueixen gaudint de l'afició amb l'observació visual ocasional, com jo mateix. Però vam gaudir en gran mesura de les nostres observacions conjuntes en el "km 24", Àger, des de la residència de la Mercè Correa, etc.
Ara animem als interessats a participar en els camps d'observació de proximitat quan el bon cel ens ho permet... Explica'm coses de la teva activitat observacional. Vas dir que tens un telescopi...
En realitat tinc dos: un Schmidt-Cassegrain de 9 polzades i quart amb una muntura EQ6 i un refractor de 80mm. Encara que observo menys del que deuria, gaudeixo de l'observació visual utilitzant el llibre de José Luis Comellas "Guia del Firmament" i utilitzant les cartes estel·lars de "Uranometria".
M'agrada sentir això. Avui és l'etapa dels go-to i dels programaris a peu de telescopi.
A mi m'agrada l'observació d'estrelles dobles, comparar les estimacions de color amb les descripcions de Comellas i calcular l'angle de posició de les estrelles amb un micròmetre visual.
Magnífic. Jo et vaig conèixer a la Junta Directiva amb Xavier Puig de president.
És veritat. Vaig entrar a la Junta de la mà d'Àngel Massallé com a vocal i vaig continuar amb Xavier Puig i després amb tu. Recordo els nostres treballs en la preparació del Pla Estratègic, però en els últims mesos de l'anterior junta m'envaïa la sensació de "fallar" per no dedicar-li temps suficient a l'Agrupació. Per això ho he tingut de deixar aquest any, coincidint amb canvis professionals i personals.
Un d'aquests últims t'ha portat a residir a la localitat de Castellterçol. Aquí tindràs millors cels. ¿Quins són els teus reptes de futur?
Sens dubte un d'ells és observar més i, si puc, animar alguns veïns en l'observació astronòmica. Espero poder col·laborar més amb l'Agrupació en un futur proper.
Per a nosaltres ets un excel·lent col·laborador!