L'ASTRONÒMICA

És l'astronomia una afició monòtona? Evidentment, no. És veritat que hi ha aficionats que són addictes a l'observació d'un sol tipus de cossos celestes o que els interessa només una de les mil facetes de l'astronomia. Això podria ser avorrit per a altres, potser més inquiets, als quals els apassiona explorar coses noves. En certa manera, el nostre col·laborador d'aquest mes és un exemple d'aquest grup d'aficionats polifacètics. No és que salti d'un tema a un altre, és que li agrada conèixer gairebé tot, objectes diversos, coses diferents i aprofundir en tècniques d'observació variades.

Fa pocs dies vaig tenir l'ocasió de conversar amb Daniel Fernandez a la biblioteca de l'Agrupació. Jo tot just el coneixia pel que li vaig sotmetre al que podria semblar un interrogatori policial.

Quina és la teva formació de base?

Jo sóc tècnic informàtic i treball en el que solen anomenar "Sistemes", és a dir, en el "hard" més que en el "soft", però si preguntes per la formació et diré que precisament ara estic estudiant...

Enginyeria Informàtica?

No. Estic cursant Ciències Físiques a la Universitat a distància.

Això és, sens dubte, una clara mostra que a Daniel Fernandez no li valen les coses senzilles. Començar una cursa d'aquestes característiques als seus 39 anys, treballant, amb família i amb mil inquietuds al cap significa tenir una gran determinació i la capacitat per invertir molt de temps i esforç per a aquesta comesa.

Bé, ja veig... comencem pel principi... com es va iniciar la teva afició a l'astronomia?

Sempre m'havia interessat la ciència, el enigmàtic. En certa manera, quan era nen, la informàtica era un misteri i per això em vaig introduir en aquest món. Avui, és un més un mitjà que un cap...

I entre les ciències...

Bé, la química era objecte de les meves inquietuds, però l'astronomia també em "tirava molt".

Per alguna raó en especial?

No ho sé, però alguna cosa va tenir a veure la sèrie "Star Trek" i, molt especialment, els fascicles de Orbis Fabri sobre astronomia...

I després...

Bé el meu interès va ser acreixent i em vaig apuntar a dos cursos a la Astronòmica: el d'utilització de telescopis i el d'observació visual... per cert, en aquest últim tu eres el meu professor...

És veritat ... ha, ha, ha.

Finalment em vaig decidir i em vaig fer soci. A més vaig adquirir un Schmidt Cassegrain de 20 cm amb muntura alemanya. Recordo especialment les meves primeres imatges amb aquest equip: una de la Lluna i una altra del cúmul M13. Em va sortir de color verdós i amb les estrelles com petits bunyols perquè l'enfocament no era bo.

Però les imatges pròpies impressionen...

És veritat. Vaig quedar fascinat per aquest nou món. A partir d'aquí vaig començar a aprofundir en la fotografia de cel profund, utilitzant una DSLR Canon 550 a focus primari, amb reductor de focal... va ser una etapa molt interessant.

Em consta que vas participar en els grups d'observació...

Però abans vaig ser un més en el grup de debutants. Vam aprendre molt els uns dels altres ... Vaig col·laborar durant un temps amb el grup d'observadors d'estrelles variables RR Lyrae i, posteriorment, amb Carles Perelló, busquem estrelles dobles "Neglected". En definitiva, vaig poder aprendre l'ús de la CCD al costat d'amics experts, així com les tècniques d'astrometria i fotometria.

Aquí es veu que t'atreu la faceta d'investigació.

Però també la d'observació. Feia cel profund des dels camps d'observació i vaig col·laborar amb el grup d'astrofotografia...

Si haguessis de dir una activitat astronòmica amb la que ara et diverteixis Quin mencionarías?

Ara mateix, fer time-lapses amb la meva càmera i un trípode.

És cert... he vist treballs impressionants... Bé, pel que fa als teus projectes de futur Què pots dir-me?

Dues coses: en primer lloc, estic molt centrat en la carrera de Ciències Físiques que m'exigeix ​​molt de temps i esforç. En segon lloc, tinc gran interès en ser un bon operador del telescopi de l'Agrupació al Montsec.

Si haguéssim de definir al nostre col·laborador del mes amb una sola paraula, tasca que és gairebé impossible, m'atreviria a provar amb una: «constància».

Jordi Presa és un home constant i persistent en les coses importants de la vida. Va estudiar arquitectura tècnica i, encara que mai ha exercit de forma exclusiva la professió, sempre ha estat una part important de la seva vida, l'ha gaudit a temps parcial i, qui sap, potser pugui dedicar-li temps de forma més o menys regular quan es jubili.

D'altra banda la seva professió, com a empleat d'una important entitat financera, és una altra mostra d'estabilitat: 46 anys treballant en el mateix banc. Bé, les circumstàncies han anat variant i el banc ha canviat diverses vegades de nom, però el Jordi sempre ha estat fidel a la plantilla del mateix.

Pel que fa a les seves aficions, és una persona polifacètica. Li interessa la meteorologia, la mineralogia i els fòssils. Però la seva debilitat és l'astronomia, l'afició és igualment estable i constant. Per comprovar-ho els proposo aquesta prova: triïn a l'atzar un divendres dels últims deu anys. Comprovin mitjançant alguna web de meteorologia si aquell divendres va estar aclarit a Sabadell. Si és així, no tinguin cap dubte: Jordi Presa estava aquell dia a l'observatori de la Astronòmica prenent imatges de supernoves...

Reunit amb el Jordi fa poques setmanes, vam mantenir una conversa que, a grans trets, va ser la següent:

Com va començar la teva afició a l'astronomia?

Bé, he de dir que no em van regalar cap telescopi per Reis... -va dir somrient, amb el seu fi sentit de l'humor, recordant-me que ha llegit entrevistes prèvies en què diversos col·laboradors diuen que la seva afició es va iniciar amb el conegut regal de Reis...

Doncs, llavors, ¿com va començar això teu?

El primer que recordo és que un amic de batxillerat em va ensenyar un telescopi que s'havia construït ell mateix i al vespre em va mostrar Venus. Jo no creia que fos possible observar un planeta amb un telescopi construït per un aficionat, però el que vaig veure em va acabar decebut més que estimulant...

Per què?

No vaig veure fases i ni tan sols un objecte definit... eren quatre, ¡quatre! taques borroses inestables en l'ocular.

Vaja!

Gran aberració, turbulència i un telescopi mal alineat. L'únic que vaig treure en clar és que mai em construiria un telescopi.

Bé ... i què va passar després?

Jo vivia a Barcelona i un dia vaig veure un cartell que anunciava una observació pública amb telescopi, gratuïta. Era en una associació astronòmica de Barcelona amb un telescopi en ple Passeig de Gràcia...

Això pinta molt millor que els quatre Venus.

Però va ser poc afortunat. Just abans de posar l'ull en l'ocular el cel es va cobrir de núvols i no vaig poder veure res.

Això ja és mala sort.

Ho van intentar arreglar, de bona fe, però el van espatllar més: en sortir em van regalar una petita fotografia. Amb cert orgull em van dir que era el planeta Mart fotografiat amb aquell telescopi. Jo només veia un petit cercle sense cap detall, totalment blanc!

Ha, ha, ha... el cas és que segurament no era una mala foto, tenint en compte que eren els anys de la fotografia química i amb un telescopi des del centre de Barcelona...

A un neòfit com jo aquesta fotografia només podia desanimar...

Però està clar que no va ser així.

Em vaig mudar a Sabadell per temes personals i laborals. Un dia em vaig acostar a l'Agrupació i Maria Elena Sobrepere, llavors secretària, em va atendre i vaig veure que allò era una altra cosa. Vaig començar a assistir a les sessions d'observació que es feien els dimecres.

Això era a l'edifici de l'Obra Cultural de la Caixa de Sabadell, en els nostres locals anteriors...

Sí. Algunes observacions les fèiem des de dalt de la torre de l'edifici movent el telescopi d'una finestra a una altra. En altres ocasions ho fèiem des d'una terrassa annexa.

Llavors, com a soci de l'Agrupació, com vas començar a ser un assidu?

Primer he de dir que vaig participar en un dels tres grups d'arquitectes que van optar al projecte de construcció del Parc Catalunya. Tot i que no vam guanyar el projecte, algunes de les nostres idees es van incorporar al projecte final. No vaig imaginar que l'observatori de l'Agrupació, part d'aquest projecte, representaria després tant per a mi i que invertiria tantes hores en ell.

Vas començar a introduir-te al món de les càmeres CCD...

Això va ser amb Ferran Casarramona. Vam passar moltes hores junts aprenent l'ús de la CCD. Era una tecnologia que ens fascinava. Recordo que assistíem a les observacions de Justí Poch a l'observatori. Acostats al vidre de l'àrea de control observàvem com Justí operava la ST4, prenent notes de tot el que feia.

Quines van ser les observacions que recordes amb més afecte d'aquella època?

Va ser impressionant obtenir imatges de la col·lisió del cometa Shoemaker-Levy 9 amb Júpiter. Un esdeveniment mediàtic que vaig poder viure en directe gràcies a la CCD, així com els cometes Hale Bopp i Hyakutake que van ser espectacle a simple vista o amb uns prismàtics. Tot això es va concentrar entre els anys 1994 i 1997.

I fora dels cometes mediàtics del moment, ¿quina imatge ha quedat gravat en la teva ment?

El Quintet de Stephan. Un grup de galàxies en interacció que fa uns anys estava fora de l'abast de l'amateur i del que vam poder obtenir imatges des del centre de Sabadell. Ara és una cosa normal, però a finals del segle passat era inaudit.

Però parlar amb Jordi Presa és parlar de supernoves. Com va començar la teva fascinació per aquests objectes?

Va ser de la mà de Justí Poch, Ferran Casarramona i de Xavi Puig, entre d'altres. Detectar aquests objectes és apassionant i el repte d'intentar descobrir un, encara que sigui una tasca gairebé impossible des del cel de Sabadell, és una magnífica excusa per prendre imatges i per compartir unes hores d'observació amb els amics.

Esteu observant supernoves des de fa anys com han evolucionat les vostres tècniques?

Al principi fèiem servir 1 CCD de xip diminut, un ST4 i uns mitjans molt modestos. A la biblioteca de l'Agrupació teníem el programa Megastar i imprimíem les cartes de localització de les galàxies...

I ara...

Tenim el Megastar a la cabina de control, a més d'una gran base de dades. Tenim imatges preses des del propi observatori de moltes de les galàxies que monitoritzem. Així la comparativa és molt més ràpida. A més fem servir Internet, amb les seves bases de dades d'imatges, per comparar qualsevol punt de llum sospitós.

Qui compon l'equip?

Hi han participat amb mi moltes persones, com Xavi Puig, Montse Ribell, Òscar Rivera, Carme Bastús, etc. Actualment el grup el formen Manel Aladid, coordinador, Octavi Guillamon, que comparteix nits d'observació amb mi des de fa molts anys i jo mateix.

Com supereu les falses alarmes?

D'entrada prenem tres imatges de cada galàxia, per la qu e ja no ens sorprèn un píxel defectuós que no apareix en les altres dues imatges. El més delicat són les estrelles prop del nucli ja que es confonen amb la imatge del nucli i són difícils de discriminar a les imatges de la nostra base de dades o d'internet. Però buscar noves supernoves des del centre de Sabadell és una tasca estadísticament gairebé impossible. Som conscients. Arribem a la magnitud 16 si sabem on està un diminut punt de llum, però sense la posició sabuda per endavant és difícil adonar-se de noves estrelles de menys brillantor que la magnitud 15. Però ara el nostre objectiu no és descobrir supernoves.

Quin és?

Prendre imatges de galàxies i de cel profund, passar una bona estona d'observació amb els amics i, algunes vegades, fer fotometria de supernoves ... sense descartar res, ja que seguim buscant el miracle.

Tu que coneixes multitud de galàxies quin destacaries?

NGC 6946, és una espiral àmplia i bella en la qual han aparegut moltes supernoves... sempre que podem li fem una ullada. A més té la seva anècdota. Malgrat seguir-la tan sovint, just li va aparèixer una supernova un dia en el qual no vam poder anar a l'observatori!

Vaja! I l'última pregunta: ¿quins són els teus projectes de futur?

Seguir treballant amb les supernoves, però m'agradarà començar a utilitzar remotament el telescopi dels nostres observatoris al Montsec...

Amb ell, sens dubte, s'obren nous horitzons...

L'observatori de l'Astronomia a Sabadell està immers en una intensa activitat, amb sessions per al públic, sessions per a escolars, sessions d'observació on-line, etc. Però a més d'aquesta potent activitat divulgadora, el mateix observatori acull treballs de recerca de notable nivell. Actualment destaquen els grups d'observació d'estrelles variables RR Lyrae, ocultacions d'estrelles per asteroides i observació de supernoves. Però, a més, s'observen de forma més o menys regular exoplanetes, NEOs, i es fa astrometria i fotometria.

Tot això requereix la col·laboració de nombroses persones que esperem anar presentant en aquesta secció de ASTRUM. El nostre col·laborador d'aquest mes, igual que la del mes passat, és un actiu observador especialitzat en ocultacions. Es tracta d'Antoni Selva.
Antoni és llicenciat en ciències biològiques, però la seva trajectòria professional s'ha centrat en l'anàlisi funcional en una important empresa de serveis informàtics. Aquesta formació científica de base i la seva visió de la gestió de la informació li està sent útil per exercir el seu treball en l'observatori, dotant-lo de la meticulositat i el rigor en el tractament de la informació recopilada.

En una cèntrica cafeteria de la ciutat vaig poder xerrar amb Antoni. La conversa es va desenvolupar, aproximadament, de la següent manera:

Esteu «traient petroli» d'un telescopi al centre d'una ciutat. Quin és el principal obstacle amb què us enfronteu?
El telescopi és de mig metre d'obertura i les instal·lacions són excel·lents, però no és fàcil treure-li rendiment; ens exigeix ​​el màxim de nosaltres mateixos.

Per què?
El telescopi l'utilitzen moltes persones i amb objectius diferents. Centenars de persones miren a través d'ell, nens, adults, experts, neòfits ... i diversos grups d'investigació. És difícil mantenir l'equip perfectament ajustat. A més, la muntura ja porta molts anys de treball i desgast ...

Quina és la solució?
En els últims mesos aquests problemes es van aguditzar i el rendiment va caure en picat. Afortunadament s'han emprès reparacions serioses, a nivell mecànic, i estem veient una millora clara, encara que no està completada encara.

No obstant això, malgrat aquestes dificultats has obtingut bons resultats...
Porto 230 observacions i 20 ocultacions positives d'estrelles per asteroides des de l'observatori de Sabadell. Treball amb Carles Perelló i analitzem consciència les efemèrides per anar gairebé sobre segur. Fins i tot fem astrometria prèvia d'alguns asteroides per refinar la predicció de l'ocultació ... i amb un telescopi de mig metre i una càmera de vídeo Mintron accedim a ocultacions febles.

Vaja! Però hi ha moltes de negatives...
Això és normal. A més ens agrada el risc. Intentem casos en què la predicció ens dóna tot just un 5% de probabilitats. Les observacions negatives també són molt útils.

Tinc entès que també esteu usant el telescopi de mig metre dels observatoris de la Astronòmica al Montsec.
Efectivament, ja està operatiu gairebé al 100%. Tenim dues ocultacions positives usant el telescopi del Montsec remotament des de Sabadell.

Però, com va començar la teva afició a l'astronomia?
Sempre havia tingut una certa curiositat per aquest tema, però l'afició es va disparar quan em van regalar un telescopi per Reis.

Quin?
Un Newton de 150 mm amb muntura equatorial que segueixo conservant i del que he tret un bon rendiment. Vaig realitzar també una ocultació per asteroide positiva usant aquest telescopi, el 2012.

Com va evolucionar la teva afició a partir de llavors?
Em vaig fer soci de la Astronòmica i vaig seguir diversos cursos impartits per Josep M. Oliver. A continuació vaig començar a ser assidu dels camps d'observació i record, d'aquesta època, amb especial afecte, un marató Messier.

No havies començat encara a observar ocultacions.
Això va començar poc després de la mà de Carles Schnabel amb les sortides per observar ocultacions rasants per la Lluna. Va ser llavors quan vaig conèixer a Carles Perelló i poc després a l'Oscar Canals. Ell ens va ensenyar les enormes possibilitats de la càmera de vídeo Mintron i del insertador de temps Kiwi. A partir d'aquí, tot i que gaudeixo amb altres observacions, m'he centrat en les ocultacions.

A part de les ocultacions, quines observacions destacaries? Doncs dos eclipsis ... però per a mi, un eclipsi no és més que una enorme ocultació -Antoni riu a riallades per la seva afirmació que ningú podrà dir que no sigui certa ...

Quins?
L'eclipsi anular de sol del 3 d'octubre de 2005 a Espanya i el total, també de Sol, l'1 d'agost de 2008, des Sibèria. Tots dos els vaig observar amb un equip organitzat per Carles Schnabel en zones tangencials de l'eclipsi. L'objectiu era veure les perles de Baily i els nostres treballs van merèixer una publicació a la revista Solar Physics.

Magnífic ... On podem veure el resultat de les teves observacions?
En primer lloc en ASTRUM, però també a la web internacional d'ocultacions www.euraster.net, entre d'altres. Encara que no ho tinc molt actualitzat disposo d'un canal de youtube denominat «astroselva» en què he posat diversos exemples d'ocultació per asteroide, rasant per la Lluna i de les perles de Baily en l'eclipsi de Sibèria i l'anular de 2005.

Finalment, la meva habitual última pregunta: ¿quins són els teus projectes de futur?
Continuar amb el que m'apassiona: les ocultacions. Instal·larem una càmera Mintron en el telescopi de mig metre dels observatoris de la Astronòmica al Montsec i espero obtenir-ne un 100% de rendiment. Això, sens dubte, està al teu abast.

En què consisteix la teva col·laboració amb l'Agrupació?
Sóc membre de la Junta Tècnica i actiu observador del grup d'ocultacions. Col·laboro, entre altres coses, en la preparació de les efemèrides d'ocultacions que vam publicar al web de l'Agrupació.

El nostre col·laborador del mes és una persona de clara vocació científica. Podríem dir que gairebé fuig de la visió contemplativa de l'astronomia. No és que no li agradi la bellesa dels astres, és que valora molt més la possibilitat d'obtenir dades que puguin aportar un gra de sorra en el coneixement de l'Univers. Per a això es fonamenta en el rigor, la preparació, la constància i en dos aspectes fonamentals: l'adquisició de la informació, que requereix habilitat, en l'ús dels instruments astronòmics i el tractament de les dades. Per això últim aprofita els seus coneixements d'informàtica.

Vaig mantenir fa unes setmanes una agradable conversa amb Carles Perelló en una cèntrica cafeteria, que pas a transcriure a continuació:

Ja saps quin serà la meva primera pregunta. És la mateixa que faig a tots els col·laboradors de l'Agrupació que passen per aquestes pàgines: com va començar la teva afició per l'astronomia?

Va ser cosa del meu pare. Llegia revistes de divulgació de l'època, com "Reader's Digest", "Algo" o "Muy Interessante". Jo també els donava una ullada i va animar la meva curiositat per la ciència i per l'astronomia en particular... tot això fins que va començar el programa de televisió "Cosmos"...

Aquest programa «convertir» a molts.

A mi em va impressionar i més encara el llibre de Carl Sagan que vaig llegir amb passió. Posteriorment les lectures es van ampliar a la ciència ficció, amb Asimov com a mestre de cerimònies; crec que la seva saga de "La Fundació" encara no ha estat superada per ningú i també vaig llegir els seus llibres de divulgació com "Univers" i molts més...

I a continuació, com va evolucionar la teva afició?

Després d'aquesta pregunta es va fer el silenci. Van passar uns segons i va començar explicar-me el que al meu parer ha estat la part més sorprenent de l'entrevista...

L'any 1999 em vaig traslladar a viure a Sabadell i just llavors va néixer la meva filla gran... Jo tenia la determinació de posar-li el nom Adhara i d'aquí el meu primer contacte amb l'Agrupació.

Com?

Ha, ha, ha! És un nom que sempre m'havia agradat i ja des d'adolescent pensava: «quan sigui gran, si tinc una filla, es dirà Adhara.»

Però, ¿d'on prové aquest nom?

Adhara és el nom d'una estrella: Epsilon Canis Majoris. El per què m'agrada no sé contestar-lo. Vaig tenir coneixement d'ella en el llibre d'Isaac Asimov "Alpha Centauri", l'estrella més propera i em va cridar l'atenció ... -Carles ho explica amb un lleuger titubeig en la veu.

Aquests noms sempre té a un significat mitològic.

És cert, en aquest cas significa puresa, la flor del taronger.

Vaig quedar una mica sorprès per aquesta explicació. Carles, un home de mentalitat científica al 100% sucumbint a un plantejament tan romàntic. Això va estimular el meu interès en saber més del nostre col·laborador del mes.

Però, què té a veure aquest bonic nom amb l'Agrupació?

En aquests anys no era possible registrar qualsevol nom en el Registre Civil. Per això vaig acudir a l'Agrupació perquè d'alguna manera certifiquessin que aquest nom existia i una sorpresa, gairebé atribolada, Ester Vigil, secretària de l'Agrupació llavors, em va atendre excel·lentment i vaig poder acudir a registrar la meva filla amb una fotocòpia d'un llibre de cartografia estel·lar en el qual apareixia un estel amb el nom d'Adhara.

Què va passar després?

Doncs va néixer Adhara, avui una adolescent de 16 anys, i 6 anys després la seva germana Joana.

Ja veig que el segon nom el va escollir la teva dona...

Ha, ha, ha! És veritat ...

I... quins van ser els teus passos?

Després de seguir alguns cursos i tenir mil i una dubtes em vaig decidir i em vaig comprar un telescopi: un Maksutov-Cassegrain Meade ETX 125, que continu usant en l'actualitat. La qualitat òptica i la imatge són molt bones. Però no et proporciona un gran camp. El recordo quan intentava observar estrelles variables i tenia dificultats per situar en el mateix camp la variable i les estrelles de referència. Però en planetària les imatges són nítides. A més és un telescopi d'alta portabilitat i em va ser molt útil en els meus inicis observant estrelles dobles i, sobretot, ocultacions per la Lluna, rasants o convencionals.

Observaves sol?

Hi havia dues coses que no m'havien del tot satisfet: volia treballar en equip i obtenir dades rellevants; més enllà de la contemplació astronòmica volia fer mesuraments que fossin aportacions al coneixement, encara que fossin molt modestes.

Va ser quan vas començar a col·laborar amb el grup d'ocultacions amb Carles Schnabel...

En efecte. Recordo la primera vegada que vaig poder observar una ocultació rasant amb una càmera web... em vaig dir ostres! i vaig quedar enganxat. Poc després vaig preparar un programa senzill mitjançant el qual en prémer una tecla de l'ordinador (just quan veia desaparèixer l'estrella rasant) quedava registrada l'hora de l'esdeveniment, segons el rellotge de l'ordinador. Després, buscant la màxima precisió possible, acabem utilitzant altres mètodes per determinar l'hora exacta de l'ocultació o de la reaparició.

Què observàveu?

Amb el grup d'ocultacions ens dediquem tant a les ocultacions rasants per la Lluna com a l'ocultació d'estrelles per asteroides, que és un treball molt motivador; fins i tot podríem dir que addictiu.

Quantes n'has pogut observar?

Sense dubtar ni un moment, Carles va contactar per WhatsApp amb Antoni Selva, aficionat amb el que comparteix moltes hores d'observació, i li va preguntar la dada. Sembla que Toni és qui porta el registre d'observacions.

Són unes 250 observacions, de les quals 26 han estat positives -va dir amb cert orgull més que justificat.

Això és molt!

És que en millorar les nostres tècniques, les observacions s'han pogut multiplicar. Recordo quan l'any 2005, Oscar Canales ens va ensenyar la càmera Mintron, senzilla, sensible, econòmica i a la qual se li podia acoblar un insertador de temps. Va ser un gran pas endavant. A l'Agrupació molts es van interessar i vam acabar demanant un palet al fabricant.

Quin èxit...

Quan vam anar a la duana a retirar no acabaven d'entendre perquè eren totes aquestes càmeres; semblava una operació de revenda. Vam haver de explicar-nos amb molt de detall per evitar unes taxes d'importació caríssimes. Al final vam aconseguir un aranzel molt assequible per tractar-se de «equips d'interès cultural».

Però les teves observacions, sempre han estat de ocultacions?

Vaig començar amb estrelles variables en visual i he observat dobles, NEOs i també faig astrometria d'asteroides. L'objectiu és un seguiment de l'asteroide que va a amagar un estel en les pròximes setmanes per refinar les seves efemèrides i encertar en la predicció d'ocultació.

Amb quin telescopi fas les observacions?

La major part amb Antoni Selva des de l'Observatori de l'Agrupació a Sabadell. Amb les noves efemèrides de les que ara disposem podem predir moltes més ocultacions possibles. Al contrari de fa uns anys, en què ens desplaçàvem al lloc idoni des d'on observar, ara, des de Sabadell observem els asteroides adequats, encara que siguin més febles i tenim observacions positives -i negatives- de gran valor.

El grup d'ocultacions ha obtingut molts èxits que han estat publicats i que s'han compartit en nombroses convencions internacionals. Quan serà operatiu l'observatori d'Àger per a aquestes observacions?

Ja ho és! Hem cronometrat dues ocultacions estel·lars per asteroide de forma remota amb el telescopi de mig metre, malgrat que la CCD que tenim a Àger no és la més adequada per a aquest tipus d'observació. En breu instal·larem una Mintron i podrem treballar molt millor...

I quins són els teus projectes de futur?

Això de treballar amb el telescopi d'Àger és més de present que de futur; ara es tracta d'assolir el 100% del seu rendiment. Els meus projectes són continuar amb la feina actual, però amb dos afegits: a) cronometrar ocultacions d'estrelles per cometes. Ja hem fet un cas d'una més que possible ocultació parcial per la coma d'un cometa. Pretenem repetir i confirmar-ho. b) ocultacions d'estrelles per objectes transneptunians. Encara no ho hem aconseguit, però estem segurs que ho aconseguirem tard o d'hora.

Veig molt entusiasme i perícia, o sigui que molta sort!

S'imaginen una llicenciada en història de l'art buscant supernoves amb un telescopi de mig metre d'obertura i una CCD? I caçant esmunyedissos NEOS?

Ja saben que això no és tan estrany a l'Agrupació Astronòmica de Sabadell. Els nostres col·laboradors tenen diferents formacions de base, orígens culturals diversos i professions dispars. Una sola cosa els fa iguals: la seva afició cap a la astronomia i el seu interès en col·laborar de forma desinteressada en la divulgació, ajudant a l'entitat.

La nostra col·laboradora del mes, Carme Bastús, és una dona activa i decidida en totes les facetes de la seva vida; ho testifiquen els que la coneixen bé. És veritat que el seu nivell d'implicació en l'Agrupació ha variat segons les etapes per les que ha transcorregut la seva vida. Això ens ha passat a tots. En certs moments, Carme ha estat un membre molt actiu de la Astronòmica, mentre que en altres s'ha vist obligada, pel pes d'altres prioritats, a deixar l'afició en un segon pla. Però sempre està disposada a donar un cop de mà i mai ha deixat de col·laborar.

En aquesta ocasió no hi va haver manera d'ajustar agendes per realitzar l'entrevista de forma presencial, més per culpa meva que per la seva, de manera que vam optar per mantenir una llarga conversa telefònica que transcric a continuació:

Com es va iniciar la teva afició a l'astronomia?

L'hi dec al meu nebot Arnau. Volien regalar-li un telescopi per Reis i ningú de la família s'atrevia a comprar-lo. Com jo sempre havia manifestat cert interès cap a la ciència, em van demanar que m'encarregués del regal...

¿I què vas fer?

Doncs acudir a l'Agrupació Astronòmica de Sabadell on Ester Vigil em va ajudar amb gran amabilitat. ¿Les conseqüències? Jo vaig acabar sent sòcia de la Astronòmica i el meu nebot va tenir el seu regal, un Newton de 15 cm i muntura equatorial que, en realitat, vaig acabar utilitzant jo...

Quins van ser els teus primers passos en l'afició?

Per a mi va ser molt difícil. Em costava molt fer servir el telescopi i encara més trobar els objectes. Per això em vaig embrancar a aprofundir i a aprendre. Vaig acudir a tots els cursos possibles llavors en l'Agrupació; la majoria els impartia Josep M. Oliver i em vaig apuntar a tots els camps d'observació que vaig poder.

Què recordes d'aquella època?

El cursos eren pedagògics i van exercir de potent motor de motivació. Els camps d'observació van ser una font d'experiències en companyia de persones amb interessos similars. Recordo o difícil que era trobar qualsevol objecte, però sobretot, el sorprenent i contenta que ens posàvem Montse Bella i jo mateixa quan per fi ho aconseguíem.

Posar-se reptes assolibles i aconseguir-és el que més motiva a seguir creixent en l'afició a l'astronomia observacional.

És veritat. Recordo un Camp d'Observació en el qual tu i Emili Capella propusisteis l'observació de diversos objectes. Anar-los trobant un rere l'altre va ser com un joc emocionant que segueixo recordant avui...

Però aquests objectes són subtils en l'ocular, no molt espectaculars...

És cert, però la clau està en ser conscient del que estàs veient. Si ho prepares, llegeixes sobre les característiques del que observes i, especialment, si ets conscient de les dimensions, és a dir, de les enormes distàncies del que estàs veient amb els teus propis ulls ... és això el que dóna un contingut especial i únic a aquesta afició.

Així és. I les dimensions es refereixen tant a la distància com al temps.

En ocasions veiem el passat més remot...

Com va evolucionar la teva activitat astronòmica?

Vaig començar a ser assídua de l'observatori de Sabadell. En primer lloc vaig col·laborar amb el grup de supernoves. Allà vaig aprendre molt de Jordi Presa, Octavi Guillamon, Òscar Rivera, Xavi Puig i Montse Ribell entre d'altres. No descobrim cap supernova però vaig aprendre a operar amb el telescopi i la CCD i les primeres nocions de fotometria...

Et vas especialitzar en supernoves?

Va ser durant un any o dos; després, amb Octavi i Montse vam fer algunes proves de seguiment de NEOs. Van ser molt gratificants. Finalment, amb Montse Bella vam assajar la tricromia CCD des de l'observatori de l'Agrupació a Sabadell.

Mentrestant la teva vinculació amb les activitats de l'Agrupació es va incrementar...

És així. Vaig ser membre de la Junta Directiva de l'Agrupació durant cinc o sis anys. Primer amb Josep M. Oliver com a president, després amb Antoni Ardanuy i, finalment, amb Àngel Masallé.

Després va ser quan pausaste el ritme d'activitat...

Encara no; en realitat vaig aconseguir abans un altre somni. Vaig adquirir un dels observatoris del Montsec de l'Agrupació. Un autèntic somni disposar d'una instal·lació fixa.

També hi va haver novetats en l'àmbit personal...

A l'Agrupació, als Camps d'Observació, vaig conèixer la meva parella, Vicens Serra, i amb la seva experiència observacional, especialment en astrofotografia amb càmera rèflex digital i el seu equipament, un telescopi Schmidt-Cassegrain de 20 cm i una càmera CCD, he pogut gaudir dels millors moments d'observació.

Però vas deixar la Junta Directiva.

És així; el meu treball en una empresa editorial, amb un horari cada vegada més absorbent va acabar per fer impossible continuar amb el meu ritme d'activitat. Però l'astronomia segueix sent molt important per a mi i segueixo col·laborant en tot el que puc!

No hi ha dubte, i estem orgullosos de col·laboradors com tu...

En què consisteix la teva col·laboració amb la Agrupació?
Després de la meva etapa a la Junta Directiva la meva col·laboració s'ha centrat en les sessions per al públic. Sóc a la rotació de col·laboradors que les realitzem i la veritat és que es tracta d'una tasca molt interessant.
Fonamentalment faig sessions públiques sobre la Lluna i planetes brillants. De fet són els objectes més agraïts per al públic en general. Recordo algunes anècdotes, destacant les preguntes que es repeteixen una i altra vegada ... «si és possible veure amb el telescopi la bandera que van deixar allà els americans o les petjades dels astronautes!» Encara que sembli mentida el pregunten de debò, així com si és veritat que es alunizó o bé si es va tractar d'un muntatge en un plató de TV ... Per la cara que alguns posen en fer aquestes preguntes sembla que més d'un dóna credibilitat a tan pintoresques i absurdes creences. Però parlar amb persones que s'introdueixen en la ciència astronòmica des de la curiositat és gratificant i motivador.