L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

ManelAladidAquest mes el nostre col·laborador compagina diversos perfils en un: d'una banda és el tresorer de l'Agrupació; un conscienciós administrador dels ingressos i les despeses. Els asseguro que això comporta més preocupacions que alegries, però a més és el coordinador de les sessions públiques d'observació i, finalment, és un amant de la recerca de supernoves.

Ens referim a Manel Aladid. Si volen trobar-lo, el més fàcil és acudir a l'observatori de l'Agrupació un divendres a la nit. Allà el veuran en acció amb Jordi Presa i Octavi Guillamón. La seva eina per trobar supernoves és el nostre telescopi de mig metre d'obertura. De vegades no funciona del tot bé i no té èxit en la recerca, tot i que sembla que ara, per fi, la reparació del telescopi està en bon camí. En altres ocasions és el mal temps el que fa impossible assolir l'objectiu. Però això l'únic que fa és generar una major satisfacció quan troba una supernova i si Octavi li fa després la fotometria, doncs molt millor.

Conec bé a Manel perquè som companys de Junta Directiva des de 2014 de la mà de Xavier Puig que encara no sé com ens va convèncer a tots dos. Però en aquestes entrevistes surten a la llum coses que no solen tractar en les reunions de Junta; per això hem fet una entrevista formal. Aquest és un resum del que hem tractat:

Com va començar la teva afició a l'astronomia?

Sempre he tingut curiositat pels temes astronòmics, encara que la veritat és que en la meva joventut m'interessava més la vulcanologia i la tectònica de plaques ...

¡Eres un geòleg en potència!

Però al final vaig acabar estudiant administració i posant-me a treballar en un tema tan diferent com és l'àrea laboral en una assessoria.

Una cosa és la professió i una altra molt diferent l'afició...

El meu interès per l'astronomia es va anar acreixent, especialment pels planetes del Sistema Solar. Pel·lícules com «2001 una odissea de l'espai» i la sèrie «Cosmos» de Carl Sagan van ser també estímul per a la meva afició.

Però, més que una afició és una addicció perillosa...

Sí i la culpa és de la meva dona. En el dia del meu aniversari, crec que en l'any 2003, em va regalar un carnet de l'Agrupació.

Potser ara ho lamenta.

No. Està encantada. Jo mirava les constel·lacions a ull nu des del pati de casa meva a Mollet del Vallès i després vaig comprar un refractor de 60 mm d'obertura. Estava enganxat amb la Lluna, Júpiter i Saturn. A més recordo especialment l'observació dels grans cometes: Hyakutake i Hale Bopp, així com el dia que vaig veure Mart per primera vegada i vaig veure un dels casquets polars. Va ser magnífic! -Al Manel li brillen els ulls quan ho explica; record aquests mateixos ulls quan estudia el compte d'explotació de l'Astronòmica-.

En què consisteix la teva col·laboració amb l'Astronòmica?

A més de ser membre de la Junta des 2014, com a tresorer, sóc el coordinador del grup de supernoves. A més coordino les sessions públiques d'observació. M'agrada mostrar els astres al públic a peu de telescopi més que explicar des de l'auditori. No puc oblidar els nervis de les primeres vegades preparant el telescopi abans que arribin els assistents, intentant que no falli res. Després la satisfacció és molt gran amb la seva reacció.

Vull esmentar una anècdota que s'ha repetit moltes vegades. Després d'explicar com funciona la sala de control, la cúpula i el telescopi, just en iniciar l'observació, els núvols apareixen i no es pot observar. La cara de decepció dels visitants i dels monitors és gran i intentem suplir aquesta situació amb més cura en les nostres explicacions. La veritat és que surten molt satisfets de les sessions d'observació i nosaltres també, tant els operadors del telescopi com els divulgadors a l'auditori: amb la sensació de la feina ben feta.

I a l'Agrupació com vas començar?

Vaig assistir a tots els cursos que vaig poder. En recordo un d'astrofotografia que va impartir Miguel Guillen. Vaig adquirir una càmera web i vaig començar a prendre imatges de la Lluna. Recordo també un de CCD que va organitzar Xavier Puig. Les pràctiques van consistir en realitzar mesures amb el grup de supernoves. Això va ser l'any 2012. Des de llavors estic en aquest grup i no he deixat de buscar-les.

En què consisteix la vostra feina amb les supernoves?

En primer lloc prendre imatges de les més brillants al nostre abast perquè en dies posteriors l'Octavi faci la fotometria. A continuació prenem imatges de certes galàxies amb l'objecte de detectar alguna supernova no descoberta amb anterioritat.

Heu descobert alguna supernova?

No.

Bé; això pot passar el dia més inesperat, tot i que sabeu que les probabilitats són petites.

Minúscules, però vam passar una estona magnífica i també fem fotometria.

Què et suggereix l'observació d'una supernova?

És una explosió descomunal, una cosa realment espectacular que esdevé en un objecte molt llunyà, encara que sigui un feble punt en el monitor de l'ordinador. És apassionant.

En general, quins són els teus objectes astronòmics preferits?

La meva prioritat és observar des de l'observatori de l'Agrupació, sigui el de Sabadell o el del Montsec. Però també disposo d'un telescopi Newton de 20 cm d'obertura amb muntura equatorial. M'encanta observar, entre d'altres objectes, el planeta Mart i la nebulosa anular de la Lyra.

Finalment, quins són els teus projectes futurs?

Pel que fa a les sessions públiques d'observació, animar a més monitors i organitzar més sessions de les que ara podem fer. Pel que fa a les supernoves, augmentar la productivitat i fer més fotometria. Finalment, pel que fa a les finances m'agradaria gestionar un important superàvit!

Bé; tot això està al teu abast. Mans a l'obra!