L'ASTRONÒMICA

Fernando Pascual, Ferran, és una persona especial: tots els habituals de l'Agrupació el coneixen i poden testificar que és difícil trobar algú amb més voluntat d'ajudar i més entusiasme cap a l'astronomia.

No sempre és fàcil seguir-lo en les seves explicacions. El seu discurs és ràpid, gairebé sense pauses per descansar i respirar; aquest entrevistador ho pot testificar. Però la seva loquacitat està basada en l'entusiasme, en les ganes d'explicar tots els detalls i pel seu interès en fer les coses bé.

Ferran és un home forjat a si mateix. Als 14 anys va començar d'aprenent de mecànic amb el seu pare i tota la seva vida professional l'ha dedicat a aquest treball, impulsant una petita empresa de matriceria, amb els seus grans èxits i amb les petites decepcions que mai l'han derrotat en el seu entusiasme.

Avui, als 66 anys, està jubilat i això no li impedeix desenvolupar una activitat frenètica. És un dels col·laboradors més destacats de l'Agrupació Astronòmica Sabadell, però per Ferran això no és suficient ja que, a més de la seva passió per l'astronomia, té altres interessos científics: és soci de l'Institut Català d'Ornitologia, del Grup d'Ornitologia del Tenas i del grup Amics del Museu de Ciències Naturals.

Fa unes setmanes vam mantenir amb ell una petita entrevista a la biblioteca de l'Agrupació, que transcrivim a continuació:

Ferran, d'on procedeixen els teus coneixements d'astronomia?

Bàsicament de la pròpia Agrupació. He seguit 15 cursos i 35 tallers. Recordo amb especial afecte els primers, impartits per Josep M. Oliver, relatius a l'ús de telescopis d'aficionat i al coneixement del firmament.

Quinze cursos!... Increïble, però entenc que el teu interès per l'astronomia venia d'abans...

De molt abans! Quan era una criatura mirava les estrelles i intentava identificar-les, primer amb poc èxit i poc a poc, d'una estrella a una altra, vaig anar aprenent les constel·lacions ... Recordo, als 12 o 13 anys, el meu primer llibre de ciència, «Cibele», en el qual hi havia uns dibuixos del cel estrellat que em meravellaven. -La brillantor dels seus ulls delata que Ferran s'emociona amb aquests records.

Era tot a simple vista ...
Al principi si. Recordo, per exemple, l'emoció amb la qual buscava infructuosament el satèl·lit Sputnik; no vaig poder veure-ho però em va mantenir hores il·lusionat observant el cel. Després vaig començar a fer servir uns binoculars del meu avi. Avui molts els despreciarían però eren una joia per a mi ... veia multitud d'estrelles! El meu objecte preferit eren Les Plèiades.

Quins llibres et van inspirar?
Per a mi, l'adolescència i la joventut van ser anys de lectura intensiva, record «Robinson Crusoe» i la major part de les obres de Jules Verne. Em va impressionar, especialment «Viatge al Centre de la Terra» -Ferran comença a relatar de memòria un fragment de la novel·la.

Com va evolucionar la teva afició?

Recordo que els diumenges al matí esmorzava amb la meva dona i els meus tres fills. El tema de conversa gairebé sempre era el mateix: la sèrie «Cosmos» de Carl Sagan. Segurament això va estimular el nostre interès per la ciència i potser animar als meus fills a estudiar: un és advocat, l'altre biòleg genètic i la major, llicenciava en medicina i cirurgia ... -Ferran interromp durant un segon la seva explicació i endevina immediatament la meva pròxima pregunta, reprenent de nou la seva veloç explicació:

Un bon dia la meva dona em va regalar un telescopi, un refractor azimutal de 90 mm amb el qual es podien veure multitud d'objectes. Al principi era incapaç d'usar-lo, però a poc a poc vaig aconseguir dominar-lo. Vaig anar a la recerca d'ajuda a una associació d'astronomia de Barcelona i a l'Agrupació de Sabadell. Vaig conèixer a la secretària de l'entitat, Ester Vigil, i vaig decidir immediatament fer-me soci. D'això fa més de deu anys.

Si haguessis de destacar les dues activitats en l'Agrupació que més t'han il·lusionat quines triaries?

No sabria que dir! ... Col·laborar amb el grup de debutants ha estat molt gratificant per a mi. Em va permetre conèixer moltes persones i forjar una bona amistat amb Mercè Correa, Núria Franch, etc. -Aquí Ferran s'atura un moment, es pentina instintivament amb la mà i segueix la seva explicació:

També destacaré la meva col·laboració amb grups de recerca RR Lyrae, quàsars i asteroides. Vaig aprendre molt amb ells.

Bé, ja veig que els teus interessos han estat molt variats. Què em dius de l'observació visual amb telescopi?

Gaudeixo intensament amb ella i de vegades faig dibuixos. Ara disposo d'un Schmidt-Cassegrain de 200 mm amb muntura alemanya. M'agrada observar estrelles dobles i cometes, però els meus objectes preferits són el cel profund i mai em canso de contemplar la nebulosa d'Orió.

A la biblioteca de l'Agrupació hi ha diverses persones fullejant revistes i llibres, però adverteixo que tots, en realitat, escolten les explicacions de Ferran; a continuació li pregunto:
Quin és aquest projecte que tens en ment i que vas a aconseguir en breu?

No sé si ho aconseguiré però estic entestat a veure l'estrella companya de Sírius. Aviat estarà en l'afeli i serà el moment indicat per intentar-ho. També m'he proposat observar algun dia el cel de l'hemisferi sud.

Bé ... m'has explicat moltes coses. Per acabar m'agradaria que et autodefinieras.

No sabria què dir ... però la meva dona ho té clar ja que sempre em diu «tu has nascut amb el do de la curiositat»

Vaja! Doncs, pel que et conec, és la millor definició possible de Fernando Pascual...

Avui ens referim a Leonardo Tello (Leo a partir d'ara), un home afable, de 67 anys, que, pel seu tarannà i per la seva forma d'expressar-se, ens transmet pau i complicitat.

De jove va estudiar mestratge industrial a l'Escola Industrial de Barcelona i ha dedicat tota la seva vida professional a instal·lacions elèctriques en l'àmbit industrial. Ara gaudeix d'una merescuda jubilació i només realitza petits treballs de tipus domèstic per a familiars i amics que li demanen un favor. Sempre té una resposta amable i desinteressada ja que li agrada sentir-se útil i ajudar els seus. Tenim la sort que estigui en l'Agrupació ja que també ens ha ajudat en diversos projectes.

Fa unes setmanes vam mantenir amb ell una petita entrevista a la seu de l'Agrupació:

Leo, quan va sorgir el teu interès per l'astronomia?
És difícil saber-ho perquè la ciència i, en particular l'astronomia, sempre m'han interessat. Segurament va ser la sèrie de televisió «Cosmos», de Carl Sagan, la que va impulsar la meva afició, però el primer detonant va ser la pel·lícula «2001. Una Odissea a l'Espai ».

Va ser estrenada el 1968, és a dir, quan tot just tenies 20 anys.
És que el seu argument, imatges i música van tenir en mi un gran impacte. L'he vist diverses vegades i no deixa d'impressionar-; crec que el seu missatge és perfectament actual tot i els anys que han transcorregut des de la seva estrena -a Leo se li il·luminen els ulls quan parla de l'obra de Stanley Kubrick.

Com va evolucionar la teva afició?
Ha anat creixent amb els anys i s'ha estès a tota la meva família. La meva filla gran, Gemma, va estudiar astrofísica a la Universitat de Barcelona i avui exerceix la seva segona passió, la meteorologia. A més, Gemma es va casar amb un autèntic astrònom aficionat a qui considero el meu mentor: José Luis Chica. D'altra banda, la meva filla petita, Meritxell, té també aquest mateix interès per la ciència i és fàcil veure els dimecres a les conferències setmanals de l'Agrupació.

Però la teva astronomia ... és més de saló o d'observació?
A mi m'agrada la natura i gaudeixo contemplant el firmament amb un cel fosc. La veritat és que des del meu domicili a Barcelona poca cosa puc veure. Per això m'agrada agafar el cotxe i buscar cels nets i foscos.

Quin telescopi utilitzes?
Tinc un Newton Celestron de 130 mm d'obertura amb una muntura azimutal automatitzada. És un telescopi molt lluminós, lleuger i fàcil d'utilitzar. Estic encantat amb ell -Leo ho explica amb un cert orgull i satisfacció.

Des d'on acostumes a observar?
M'he desplaçat a molts llocs, però en els últims anys prefereixo els camps d'observació de l'Agrupació al Montsec. Allà sòl gaudir d'un bon cel i puc disposar de connexió elèctrica, microones, nevera, serveis i la companyia d'altres aficionats a l'astronomia!

Et desplaces sol fins a Àger?
Gairebé mai. Prefereixo anar amb el meu gendre, José Luis Noia. És com una enciclopèdia astronòmica; d'ell aprenc cada nit d'observació. Mobilitza un telescopi impressionant: 1 Newton Orion Optics de 250 mm el tub 'ocupa tot el seient del darrere del seu cotxe! Val la pena fer l'ull amb aquest telescopi.

Quin tipus d'observacions t'agrada fer?
De tot una mica. Però no m'entretinc molt amb els planetes i la Lluna. El que més m'agrada és observar galàxies, nebuloses i cúmuls ...

I quin és el teu rutina d'observació?
Després d'arribar a Àger i xerrar amb algun observador del camp, instal·lem amb el meu gendre els telescopis. Fa poc vaig adquirir una tenda de campanya especial per a ús astronòmic. És ràpida de muntar i em protegeix del vent i del fred durant la nit. A més evita que el vent faci vibrar el telescopi. Instal meu ordinador portàtil que tinc connectat amb el meu Newton de 130 mm ia través del programari dirigeixo el GOTO
del telescopi i ... a gaudir!

Quin és el teu objecte astronòmic preferit?
Només pots triar un.
No ho sé! -Leo Roman en silenci durant uns segons. Finalment els seus ulls delaten que els seus dubtes s'han esvaït i exclama:
-¡M 42! Des d'un cel fosc és insuperable.

És segur que molts coincidiran amb tu.
Quin és el teu proper projecte astronòmic?
Acabo d'adquirir una càmera web Celestron i ara el repte és aprendre a usar-la i prendre bones imatges amb ella.

Bé, doncs et desitjo èxit i que segueixis gaudint de l'observació visual del cel profund.
Per cert, ¿has aconseguit desxifrar què simbolitza el monòlit de «2001. Una odissea de l'espai »?
(Rie). La veritat és que no ho tinc clar. Espero veure la llum la propera vegada que vegi la pel·lícula ...