L'ASTRONÒMICA

A l'Agrupació tenim col·laboradors molt diversos, però tots ells tenen una característica en comú: estimen l'astronomia i els agrada col·laborar amb la nostra entitat. Per a uns el seu tema fort és la divulgació, per a altres l'astrofotografia, a altres la investigació fotomètrica, a altres els repta el coneixement de la cosmologia o l'astrofísica i així un llarg etcètera.

La nostra col·laboradora d'aquest mes, Florence Libotte, és aficionada a l'astronomia des de la seva infància i avui és una entusiasta dels treballs d'investigació PRO-AM en astronomia; és a dir, de la investigació en col·laboració amb professionals. He de dir que el meu coneixement de Florence, abans d'aquesta entrevista, era molt poc ja que amb prou feines havíem tingut ocasió de xerrar, però després d'uns minuts de conversa alguns aspectes de la seva personalitat m'han semblat molt clars: es tracta d'una dona amb caràcter, sòlida en les seves opinions i conviccions, amb un background formatiu, experiència professional i vital que la doten de fermesa i seguretat en si mateixa. I la defineix una cosa important: la curiositat i l'interès en aprendre més.

Aquest és el contingut aproximat de la conversa que vam mantenir a la seu la Astronòmica fa poques setmanes:

Com va començar la teva afició a l'astronomia?

He de remuntar-me a la meva infància. Vaig néixer a Bèlgica, a uns 60 km de Brussel·les i recordo que a l'escola ja tenia un interès marcat per les estrelles. Sent una nena sempre que tenia ocasió les observava i era molt conscient que el Sol era una estrella més, encara que més propera.

Quins van ser les fites de l'afició en aquells anys?

No ho recordo molt bé a quines edats exactes corresponia, però crec que als 11 anys vaig aconseguir adquirir un petit refractor azimutal amb els meus estalvis i als 16 anys els meus pares em van comprar una enciclopèdia d'astronomia en anglès. Més o menys a aquesta edat vaig ajudar a una amiga en un treball escolar sobre astronomia... i després és quan recordo amb més vivesa el del Congo.

¿El Congo?

Bé, llavors es denominava Zaire. Tenia família allà i vaig passar diverses temporades en aquest país. Va ser una experiència increïble en molts aspectes, no només el astronòmic. Imagina la meva sorpresa quan veia el cel austral replet de constel·lacions brillants i desconegudes en un cel fosc, tot això en contraposició al cel de Bèlgica!

I Com és que vas acabar per venir a Barcelona?

A Bèlgica vaig estudiar espanyol a la Universitat i finalment em vaig decidir venir a Barcelona, ​​als 23 anys. -Els ulls d'Florence tenen una lluentor especial en recordar aquesta etapa de la seva vida i sembla parlar amb més lentitud, sentint amb més intensitat els seus records.

Quins van ser els teus primers passos a Barcelona?

A Bèlgica hi havia estudiat Direcció d'Empreses per la qual cosa em vaig encaminar cap a aquesta direcció. Primer vaig treballar d'administrativa i vaig aprendre comptabilitat, després em vaig incorporar a una important empresa multinacional en la qual he treballat... 28 anys!

Vaja!

Vaig adquirir cada vegada una major responsabilitat en la mateixa, vaig anar adjunta a Gerència i finalment Gerent de la Societat durant uns 8 anys.

Quin paper tenia l'astronomia per a tu en aquests moments?

Sempre ha estat un paper important. Al principi era una afició més encaminada al coneixement teòric a través de llibres, però a poc a poc vaig començar a gaudir de l'observació; amb uns prismàtics amb trípode, amb el meu refractor de 60mm fins a disposar d'un telescopi de 130mm.

Què és el que et ve al cap quan estàs observant visualment?

Moltes coses. Penso que som molt petits i sento una sensació de relaxació, de pau, de veure que les coses en el cel estan totes al seu lloc... una sensació d'immensitat: tot és molt gran.

Això és interessant perquè els nostres lectors podran comparar les seves sensacions amb les teves... Digues-me més coses al respecte.

Bé, observar a la nit, especialment en zones no urbanes ens porta a gaudir d'una estrella fugaç, de l'olor del bosc i de l'herba, dels sorolls d'alguns animals, ocells, i, especialment, del silenci... en definitiva són moments de felicitat.

I ¿que me'n dius dels teus inicis a l'Agrupació Astronòmica de Sabadell?

Recordo que el mateix dia que em vaig fer sòcia, vaig conèixer a Josep Vilalta i a Mercè Correa. Em van convidar a una observació d'una variable RR Lyrae i la veritat és que va ser una experiència que em va agradar. La primera observació va ser un èxit i vam poder registrar un màxim. Crec que li diuen la sort del principiant..! Les primeres setmanes van ser molt intenses, també vaig assistir a una sessió d'observació del grup d'ocultacions amb Carles Perelló i Toni Selva.

Com van seguir els teus treballs des de l'observatori?

Vaig començar una col·laboració, que segueix avui, amb el grup RR Lyrae. Recordo amb especial afecte la meva primera experiència PRO-AM amb el grup europeu GEOS. Vaig participar en una reunió al maig de 2016 en la qual vaig poder aprendre molt i que em va impressionar igualment pel clima de col·laboració que vaig trobar. Tots estaven interessats a compartir informació i mostraven passió pel tema. També he tingut ocasió d'aprendre a fer servir el telescopi de 0,5 m dels Observatoris de l'Agrupació al Montsec.

Molt bé Florence, ¿quins són els teus projectes de futur?

Seguir. Vull aprendre més. Tenim molts projectes en el grup RR Lyr i desitjaria tenir més temps per dedicar-lo a fer-ho.

Doncs estic segur que aconseguiràs aprendre més, tot i que, en realitat, molts hauríem d'aprendre de tu...

A la Junta Directiva de l'Agrupació trobaran persones de característiques diverses però amb dos punts en comú: l'interès cap a l'astronomia i les ganes de col·laborar activament en les activitats de l'entitat. Tenim observadors consagrats (com Carles Schnabel o Emili Capella), astrofotògrafs solvents (com Albert Moncada o Lluís Romero), investigadors usuaris de tècniques CCD en fotometria i astrometria (com Xavi Puig, Carles Perelló, Antoni Selva, Gemma Domènech), divulgadors a les sessions públiques (Manel Aladid), representants del grup de joves (Gemma Domènech), etc. També tenen cabuda persones que representen a molts socis interessats en l'astronàutica, la cosmologia i altres tantes facetes de l'astronomia. En aquest grup podem incloure a membres importants de la junta: Allistar Ian Spearing i el nostre col·laborador d'aquest mes: Francesc Sarabia.

Francesc és un entusiasta del disseny gràfic, de les imatges de vídeo i del multimèdia en general. És molt gratificant escoltar-lo des de la seva visió de les coses, buscant sempre l'últim, el més nou i el més impactant, malbaratant entusiasme quan s'explica; veient les coses gairebé sempre a través de les xarxes socials; però no des d'una o dues, ¡des de totes les que pot! En definitiva, si volen conèixer algú que està a l'última en els temes tecnològics i de la comunicació en l'era digital, aquí tenen al seu home: Francesc Sarabia.

Vaig mantenir una interessant conversa telefònica amb ell i aquest seria un resum aproximat de la conversa:
Com va començar el teu interès per la ciència?

De nen sempre m'havia agradat la biologia i altres ciències, però al Batxillerat em vaig adonar que les matemàtiques eren el meu taló d'Aquil·les de manera que vaig decidir canviar totalment la meva orientació i fer la carrera de Belles Arts, a la Universitat de Barcelona...

No és fàcil fer-se un camí professional des d'aquesta cursa.

És cert, però aquí va entrar la meva formació complementària. Em vaig especialitzar en el que és la meva professió: el disseny gràfic.

I l'astronomia?

Hi havia un interès cap a aquest tema, però al principi era poc definit. Recordo, ja fa bastants anys, la catàstrofe del transbordador Challenger. Em va impactar en gran manera. Va ser un revulsiu en el meu interès cap a l'astronàutica. A més, sempre em va interessar la cosmologia, l'origen i l'evolució de l'Univers, etc. encara que van haver de passar diverses coses més perquè la meva afició es consolidés.

Quines?

En primer lloc, vaig assistir a una sessió escolar de les moltíssimes que s'imparteixen en l'Agrupació i em va deixar empremta. Anys després vaig acudir a una sessió pública sobre Saturn que també em va impressionar, però va haver de donar-se una casualitat més per prendre la decisió de fer-me soci.

Una casualitat?

Sí, perquè en l'any 2012, és a dir fa només 5 anys, feia unes pràctiques del meu màster al Banc Sabadell i per assistir-hi, cada dia caminava des del meu domicili i passava just per davant de l'Observatori de l'Astronòmica. Li feia un cop d'ull a la cúpula i em deia: "si el tema m'interessa i no està lluny de casa... Per què no fer-me soci?"

Vaja...

Així que em vaig apuntar i poc temps després ja era assidu del grup de debutants, molt actiu aquells anys. Assistia, a més, amb certa periodicitat, a les conferències dels dimecres...

D'aquest grup de debutants han sortit diversos col·laboradors...

Sí. En aquell moment Xavier Valldeperas era el coordinador del grup, però sis mesos després el va tenir de deixar i jo el  vaig substituir. Fèiem sortides, observacions, tallers, etc. En recordo un de dibuix, com a iniciació al dibuix astronòmic, que vaig organitzar jo mateix...

El grup va perdre força amb el temps.

Primer fèiem reunions mensuals, després bimensuals, etc. Finalment vaig haver de deixar la coordinació per motius laborals i Jordi Argila em va rellevar. Però en aquest període vaig aprendre molt.

A més et vas incorporar a la Junta Directiva.

Sí, de la mà d'Àngel Masallé, pel fet de ser coordinador dels debutants, posteriorment vaig seguir a la Junta amb Xavi Puig de president i ara amb tu.

Explica'm una mica més sobre els teus àrees d'interès en astronomia.

M'agrada estar al dia en astronàutica, en particular sobre les sondes espacials i els nous projectes. De tota manera, el que realment em motiva és conèixer més a cosmologia, sobre l'origen de l'Univers i la seva evolució. Procuro estar al dia a través del web d'AstroSabadell i de l'"Astrum". A més sóc un seguidor de diversos podcasts.

Podcasts? ¿Quins? Pot ser útil per als nostres lectors.

Els podcasts és una forma senzilla de seguir l'actualitat. Utilitzo l'aplicació Ivoox per baixar-los i la veritat és que es pot accedir a informació de gran interès.

Quins són els teus favorits?

Hi ha diversos; per exemple "Ràdio Skylab" o, molt interessant també, "Coffee-break: senyal i soroll", així com "Astrovlog". Aquests són en castellà. En anglès escolto "Astronomy cast". Són gratuïts, els baixes fàcilment i, per exemple, pots sentir-los al cotxe o passejant. Alguns estan molt ben realitzats i aprens molt.

Pel que fa a l'observació Què és el que més t'agrada?

Localitzar l'estació espacial, l'observació de planetes, des dels telescopis de l'Agrupació i "passejar" pel cel amb els meus prismàtics de 15x70. També prenc imatges, però sense cap complicació: amb la càmera sobre un trípode i sense seguiment. Surten coses de gran bellesa...

Ets soci des de fa poc temps. ¿Què aconsellaries als nous?

Que no es limitin a llegir "Astrum" i veure el web. Hi ha moltes activitats que es poden fer i que enriqueixen l'esperit: les conferències, apuntar-se a cursos, sortir a observar, anar camps d'observació, col·laborar, assistir a sessions públiques, apuntar-se a la Convenció d'astronomia... i molt més.

Quins són els teus projectes?

Tinc bastants; cal saber si tindré temps lliure per a realitzar-los. M'he proposat assistir als Camps d'Observació de proximitat que organitza l'Agrupació i que coordina Emili Capella. Vull seguir prenent imatges, adquirir un telescopi i aprendre a fer servir el de l'Observatori de l'Agrupació. Potser m'animi a aprendre en algun dels grups de treball.

Doncs no perdis l'oportunitat. Tens molt camp per davant. Ens ho pots anar explicant per les xarxes socials!

Aquest mes el nostre col·laborador de l'Astronòmica és un entusiasta de les ciències naturals en general, encara que els seus interessos s'expandeixen més enllà, també cap a la pintura, l'art, la història, etc. No obstant això, les seves motivacions centrals són científiques, encara que crec que la paraula que millor li podria definir és la de "naturalista" i a mi, en certa manera, Xavier em recorda a Linné o Von Humboldt. De fet em va explicar que en la seva infància li deien "bichólogo" pel seu interès per tota cuca, vivent o fossilitzat.

Com veiem, Xavier Valldeperas ha estat sempre un entusiasta de la ciència. Per aquest motiu, en el seu dia, es decidís a estudiar Geologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquesta decisió va tenir certa influència una bona professora que va tenir d'aquesta matèria al COU; tot això li va fer relegar la Biologia al rang d'afició, encara que acabaria sent la seva afició central i part essencial de la seva professió. El de l'astronomia va venir després, bastant més tard, però va arribar amb potència, convertint-se, amb la Geologia i la Biologia, a la tercera pota del seu trípode motivacional.

Però definir a Xavier com a naturalista encara que és cert, és incomplet. Perquè la seva vocació és pedagògica. La seva anàlisi de la naturalesa és d'admiració primer, de classificació i comprensió després per, immediatament, passar a una anàlisi de com pot ser objecte d'un ensenyament millor. Llavors, l'objectiu final és, en molts casos, l'ensenyament.

Cal matisar més coses. L'ensenyament i tot a la vida, es pot fer de moltes maneres, però per a Xavier Valldeperas de vàlida només hi ha una: la metodologia, l'ordre i la seqüència correcta de les coses. Per aquesta raó parla de forma pausada, pensant les paraules, mesurant què és el primer i què és el segon per arribar inexorablement al tercer. Tot això externament, perquè les emocions viuen al seu interior. Aquí hi ha el Xavier que gaudeix amb un fòssil, una falla, un animal o amb un estel doble, encara que per gaudir-la plenament, ha de mesurar l'angle de posició, reflexionar sobre quina és la millor manera de mesurar-lo i en com podria ensenyar millor.

Amb Xavier Valldeperas vam mantenir una animada conversa telefònica fa pocs dies, que tracte ara de resumir en aquestes pàgines:

Finalitzats els teus estudis de Geologia, quins van ser els teus passos?

Vaig obtenir el "Certificat d'Aptitud Pedagògica", CAP; vaig estudiar els dos primers anys de la carrera de Biologia, vaig fer diverses assignatures de Psicologia a la Universitat Oberta de Catalunya i vaig guanyar les oposicions de Professor de Secundària. En primer lloc vaig treballar com a col·laborador docent a la Facultat de Ciències de la UAB, després com a professor associat a la Facultat de Geologia i des de llavors exerceixo de professor de Geologia i Biologia a Instituts de Secundària.

Però a més vas fer el tercer cicle de Geologia...

Que vaig completar, però no vaig arribar a presentar la meva tesi sobre corals fòssils del Cretaci Superior...

Els teus interessos sobre la naturalesa són molt variats Has realitzat treballs d'investigació?

Sí. He realitzat diversos articles científics de Paleontologia i he participat en congressos nacionals i internacionals. També vaig obtenir l'accèssit al premi de recerca de la "Institució Catalana de Recerca", filial de l'IEC, de la qual sóc membre. També sóc soci de la Societat Espanyola de Paleontologia. Tinc un bloc amb imatges i continguts que ús en les meves classes: https://blocs.xtec.cat/fotobiogeofxv/

Vaja, en definitiva, un autèntic naturalista. Quines altres àrees d'interès tens?

Són molt variades, l'art, la música, la pintura... però la natura és la meva passió.

I com vas arribar al telescopi?

Jajajaja, segurament a través del microscopi. Vaig treballar molt amb aquest instrument en els meus treballs sobre corals mesozoics...

Com va començar la teva afició a l'astronomia

Al contrari d'altres col·laboradors de l'Astronòmica, el meu inici va ser més tardà; fa uns 10 anys. El tema em cridava l'atenció i vaig buscar les webs de diverses associacions; em vaig decidir per l'Astronòmica de Sabadell perquè vaig veure que era la més activa. Després vaig comprar un telescopi i em vaig apuntar al grup de debutants.

Aquest grup ara no és actiu, però ho va ser molt fa anys.

És cert. Recordo, entre d'altres socis, a la Núria Franch, Joan Faine, Mercè Correa, Aleix Puig, Dani Fernandez... en un moment determinat em van demanar que fos el coordinador i així ho vaig fer. La meva premissa era: "apropar-me i apropar-se als nous socis" -noto que ho explica amb gran convicció i satisfacció.

Quin aprenentatge vas treure de l'observació del cel amb el grup de debutants?

Molts. Però el que és clar és que per ser observador astronòmic has de ser optimista davant els núvols i altres inclemències i ser sacrificat amb el fred i amb la son -al telèfon sento perfectament les seves rialles quan ho explicar.

Què va passar amb el grup?

Seguim sent bons amics però diversos d'ells, de debutants ja no tenen res de res. Han evolucionat i són experts, cadascun en la seva especialitat. Altres segueixen gaudint de l'afició amb l'observació visual ocasional, com jo mateix. Però vam gaudir en gran mesura de les nostres observacions conjuntes en el "km 24", Àger, des de la residència de la Mercè Correa, etc.

Ara animem als interessats a participar en els camps d'observació de proximitat quan el bon cel ens ho permet... Explica'm coses de la teva activitat observacional. Vas dir que tens un telescopi...

En realitat tinc dos: un Schmidt-Cassegrain de 9 polzades i quart amb una muntura EQ6 i un refractor de 80mm. Encara que observo menys del que deuria, gaudeixo de l'observació visual utilitzant el llibre de José Luis Comellas "Guia del Firmament" i utilitzant les cartes estel·lars de "Uranometria".

M'agrada sentir això. Avui és l'etapa dels go-to i dels programaris a peu de telescopi.

A mi m'agrada l'observació d'estrelles dobles, comparar les estimacions de color amb les descripcions de Comellas i calcular l'angle de posició de les estrelles amb un micròmetre visual.

Magnífic. Jo et vaig conèixer a la Junta Directiva amb Xavier Puig de president.

És veritat. Vaig entrar a la Junta de la mà d'Àngel Massallé com a vocal i vaig continuar amb Xavier Puig i després amb tu. Recordo els nostres treballs en la preparació del Pla Estratègic, però en els últims mesos de l'anterior junta m'envaïa la sensació de "fallar" per no dedicar-li temps suficient a l'Agrupació. Per això ho he tingut de deixar aquest any, coincidint amb canvis professionals i personals.

Un d'aquests últims t'ha portat a residir a la localitat de Castellterçol. Aquí tindràs millors cels. ¿Quins són els teus reptes de futur?

Sens dubte un d'ells és observar més i, si puc, animar alguns veïns en l'observació astronòmica. Espero poder col·laborar més amb l'Agrupació en un futur proper.

Per a nosaltres ets un excel·lent col·laborador!

Aquest mes el nostre col·laborador compagina diversos perfils en un: d'una banda és el tresorer de l'Agrupació; un conscienciós administrador dels ingressos i les despeses. Els asseguro que això comporta més preocupacions que alegries, però a més és el coordinador de les sessions públiques d'observació i, finalment, és un amant de la recerca de supernoves.

Ens referim a Manel Aladid. Si volen trobar-lo, el més fàcil és acudir a l'observatori de l'Agrupació un divendres a la nit. Allà el veuran en acció amb Jordi Presa i Octavi Guillamón. La seva eina per trobar supernoves és el nostre telescopi de mig metre d'obertura. De vegades no funciona del tot bé i no té èxit en la recerca, tot i que sembla que ara, per fi, la reparació del telescopi està en bon camí. En altres ocasions és el mal temps el que fa impossible assolir l'objectiu. Però això l'únic que fa és generar una major satisfacció quan troba una supernova i si Octavi li fa després la fotometria, doncs molt millor.

Conec bé a Manel perquè som companys de Junta Directiva des de 2014 de la mà de Xavier Puig que encara no sé com ens va convèncer a tots dos. Però en aquestes entrevistes surten a la llum coses que no solen tractar en les reunions de Junta; per això hem fet una entrevista formal. Aquest és un resum del que hem tractat:

Com va començar la teva afició a l'astronomia?

Sempre he tingut curiositat pels temes astronòmics, encara que la veritat és que en la meva joventut m'interessava més la vulcanologia i la tectònica de plaques ...

¡Eres un geòleg en potència!

Però al final vaig acabar estudiant administració i posant-me a treballar en un tema tan diferent com és l'àrea laboral en una assessoria.

Una cosa és la professió i una altra molt diferent l'afició...

El meu interès per l'astronomia es va anar acreixent, especialment pels planetes del Sistema Solar. Pel·lícules com «2001 una odissea de l'espai» i la sèrie «Cosmos» de Carl Sagan van ser també estímul per a la meva afició.

Però, més que una afició és una addicció perillosa...

Sí i la culpa és de la meva dona. En el dia del meu aniversari, crec que en l'any 2003, em va regalar un carnet de l'Agrupació.

Potser ara ho lamenta.

No. Està encantada. Jo mirava les constel·lacions a ull nu des del pati de casa meva a Mollet del Vallès i després vaig comprar un refractor de 60 mm d'obertura. Estava enganxat amb la Lluna, Júpiter i Saturn. A més recordo especialment l'observació dels grans cometes: Hyakutake i Hale Bopp, així com el dia que vaig veure Mart per primera vegada i vaig veure un dels casquets polars. Va ser magnífic! -Al Manel li brillen els ulls quan ho explica; record aquests mateixos ulls quan estudia el compte d'explotació de l'Astronòmica-.

I a l'Agrupació com vas començar?

Vaig assistir a tots els cursos que vaig poder. En recordo un d'astrofotografia que va impartir Miguel Guillen. Vaig adquirir una càmera web i vaig començar a prendre imatges de la Lluna. Recordo també un de CCD que va organitzar Xavier Puig. Les pràctiques van consistir en realitzar mesures amb el grup de supernoves. Això va ser l'any 2012. Des de llavors estic en aquest grup i no he deixat de buscar-les.

En què consisteix la vostra feina amb les supernoves?

En primer lloc prendre imatges de les més brillants al nostre abast perquè en dies posteriors l'Octavi faci la fotometria. A continuació prenem imatges de certes galàxies amb l'objecte de detectar alguna supernova no descoberta amb anterioritat.

Heu descobert alguna supernova?

No.

Bé; això pot passar el dia més inesperat, tot i que sabeu que les probabilitats són petites.

Minúscules, però vam passar una estona magnífica i també fem fotometria.

Què et suggereix l'observació d'una supernova?

És una explosió descomunal, una cosa realment espectacular que esdevé en un objecte molt llunyà, encara que sigui un feble punt en el monitor de l'ordinador. És apassionant.

En general, quins són els teus objectes astronòmics preferits?

La meva prioritat és observar des de l'observatori de l'Agrupació, sigui el de Sabadell o el del Montsec. Però també disposo d'un telescopi Newton de 20 cm d'obertura amb muntura equatorial. M'encanta observar, entre d'altres objectes, el planeta Mart i la nebulosa anular de la Lyra.

Finalment, quins són els teus projectes futurs?

Pel que fa a les sessions públiques d'observació, animar a més monitors i organitzar més sessions de les que ara podem fer. Pel que fa a les supernoves, augmentar la productivitat i fer més fotometria. Finalment, pel que fa a les finances m'agradaria gestionar un important superàvit!

Bé; tot això està al teu abast. Mans a l'obra!

Qui no sap qui és Àngel Massallé? El nostre col·laborador d'aquest mes és ben conegut pels nostres associats ja que va ser el president de la Junta Directiva de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell des de l'any 2010 al 2014, però és que, a més, és un autèntic divulgador de l'astronomia, un viatger incansable, amant de la natura i de la Geografia del nostre món: tant de la física com de la humana. D'altra banda, cal dir que és un autèntic ambaixador de la Astronòmica allà on sigui, i podem estar tranquils, perquè on estigui deixarà bé el pavelló de l'Agrupació.

Àngel Massallé és un home afable, comunicatiu i el seu perfil encaixaria amb el d'un executiu en el qual es compagina la visió empresarial amb un fons humanista. El fet és que està organitzant la seva jubilació com qui dirigeix ​​una empresa i la seva agenda, amb els criteris de recursos humans avui en voga: amb una autèntica gestió del temps. Quan converses amb ell transmet seguretat en si mateix i fermesa; però alhora capacitat d'escolta, empatia i ganes d'ajudar.

Vaig mantenir una interessant entrevista amb Àngel en una cèntrica cafeteria i aquest seria un resum aproximat de la conversa:

Com explicaries, a algú que no et coneix, qui és Àngel Massallé?
Diria que sóc un col·leccionista d'experiències. M'agrada fer moltes coses. No sé com explicar-ho; he viatjat en globus per la sabana africana, he creuat esquiant Lapònia de nord a sud, m'he tirat en paracaigudes des d'uns 3.000 metres, he desfilat a Indonèsia amb motiu del 50 aniversari de la independència del país, he estat portador de la torxa Olímpica a Barcelona del 92...

D'on et sents originari?

Del planeta Terra, el més bell de tots els que coneixem. M'agrada conviure amb tota la diversitat de persones i viure experiències variades. M'apassiona veure món, tant la natura com les diferents cultures.

Àngel contagia el seu entusiasme quan parla i, a més, dóna poc marge per interrompre-i preguntar-li. No pots gairebé parlar ni fer-li moltes preguntes; has de triar bé el que preguntes per canalitzar la conversa.
Has fet molts viatges ¿què et queda per veure i quina ha estat la teva molt popular?

He estat en tots els continents, excepte l'Antàrtida. També m'agradaria visitar el pol nord... però triar un viatge dels que he fet em sembla impossible... potser triaria Kenya per ser el meu primer viatge de llarga distància. Fins a aquest moment només havia fet viatges curts, de menys de 1.000 km de distància. Recordo un dels meus primers treballs que em va permetre visitar la totalitat de les capitals espanyoles per motiu de fer un estudi de mercat...

Ja que ho esmentes quin és el teu formació i quina ha estat la teva professió?

Tinc estudis superiors en Publicitat i Màrqueting i la meva professió s'ha referit, primer, a l'àrea de la comercialització fins a arribar a la Direcció d'una empresa fabricant i comercialitzadora de joguines. Però ara sóc un feliç jubilat amb una ajustadíssima agenda...

Ho puc testificar. Aquesta entrevista l'hem hagut d'encaixar entre els teus viatges i activitats diverses. ¿A més de l'Astronomia i els viatges, quines altres aficions tens ? Segur que moltes ja que ets persona d'inquietuds.

És veritat, tinc molts interessos, des de la gestió d'empreses fins a cantar espirituals negres en un quartet d'amics. Malauradament, aquesta activitat s'ha vist truncada per la mort prematura d'un d'ells. Vaig gaudir molt en aquesta faceta, però la meva afició per antonomàsia és l'astronomia.

Com va començar?

Tindria uns 7 o 8 anys d'edat quan en un petit poble d'Aragó, limítrof amb Catalunya, contemplava el cel estrellat amb els meus amics. Un noi, una mica més gran va començar per ensenyar-nos les constel·lacions...

...i després?

Llegir, assistir a conferències en el meu Terrassa natal, gaudir de la sèrie de TV, "Cosmos" de Carl Sagan. Això últim em va marcar i tot això va anar consolidant la meva afició fins al punt de fer-me soci de l'Agrupació en 1993.

Com van ser els teus primers anys en la Astronòmica?

Va ser una evolució bastant típica al principi. Amb el meu bon amic Vicenç Ferrando vaig assistir a diversos dels cursos organitzats per l'Agrupació i a cursos d'extensió universitària a la Facultat de Físiques i vaig participar a Camps d'Observació. Utilitzava un Schmidt Cassegrain de 8 polzades i un Maksutov de 125 mm encara que les meves observacions més habituals eren des del poble de la meva mare, a Tolba (Osca), amb un cel impressionant que, per cert, no està lluny d'Àger en línia recta, l'altra banda del congost de Mont-rebei -ho diu pensatiu, recordant anys passats, esgotant les últimes gotes del seu refresc.

Quins són els teus objectes preferits en l'observació?

No seré molt original en això: la nebulosa d'Orió i la galàxia d'Andròmeda, sens dubte dos objectes impressionants.

Però a més t'has involucrat molt directament en la gestió de l'Agrupació...

És cert, crec que va ser el 2002 quan vaig entrar a la Junta Directiva com a vocal, amb Josep M Oliver de president. Després, de 2006 a 2010 vaig ser secretari, amb Antoni Ardanuy de president, fins que, de 2010 a 2014, em va tocar la responsabilitat de la presidència... són uns 12 anys!

Són molts anys de vivències i difícil et serà destacar algunes...

És cert. Potser destacar les Convencions, la ESOP XXXII i, especialment, els actes del 50 aniversari de l'Agrupació, que van tenir una gran repercussió. També l'adquisició i primers passos del telescopi del Montsec i molt més.

Dir molt més, en aquest cas, és a dir poc. Has fet una tasca molt important per al creixem.ent i consolidació de la Astronòmica. Finalment, encara que pugui semblar una pregunta intranscendent ¿què és el que has pogut aprendre de l'Astronomia?

He après molt: més que coneixements, que també, he constatat la nostra insignificança i m'ha donat recursos per relativitzar les coses, separar el gra de la palla, l'important del que no tan important. Som una mota de pols a l'Univers...

Sens dubte, i en aquesta mota de pols, l'Agrupació compta amb un col·laborador "estrella": Àngel Massallé.

Requadre separat AMB FONS DE COLOR
-En què consisteix actualment la teva col·laboració amb la Astronòmica?