L'ASTRONÒMICA

Aquest cop, el nostre col·laborador del mes, és una de les persones que més han contribuït a la història de la nostra Agrupació. I m'atreveixo a dir que també l'Agrupació és un dels factors importants en la seva vida. O sigui, estem davant d'un cas de gran rellevància en els dos sentits.

Jo ho recordo, quan tot just tenia 7 o 8 anys d'edat i m'acabava de fer soci de la Astronòmica, com un "savi" que em meravellava amb els seus dibuixos de Júpiter i, sobretot, amb les seves explicacions, que vivia com autèntiques classes magistrals. Em deixaven bocabadat. Ell, juntament amb Josep M. Oliver i Josep M. Gómez, són els que van forjar la meva afició a l'astronomia des de l'Agrupació.

Per aquesta raó aquesta entrevista té un valor especial per a mi i m'ha suposat redescobrir a Raimon Reginaldo i recordar sensacions gairebé oblidades però molt viscudes en el seu moment. Però és que el cas de Raimon no es refereix únicament al passat. Segueix sent un col·laborador molt actiu en els seus treballs com a col·laborador habitual d'Astrum i com a conferenciant. Les seves explicacions i opinions segueixen tenint un gran pes en la nostra Entitat.

Fa uns dies vaig mantenir una entrevista amb ell que, de forma aproximada, transcric a continuació:

Com va començar la teva afició?

Tindria uns 15 anys quan vaig anar a una conferència sobre l'ONU a l'edifici de l'Obra Cultural de l'antiga Caixa de Sabadell. Allà algú em va explicar que molt a prop hi havia la seu de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell.

Va ser una casualitat...

En certa manera sí. Allà vaig contactar amb Sebastià Ribes que em va ensenyar la Lluna i Júpiter amb el telescopi de l'observatori, a la part alta de l'edifici. Vaig quedar enamorat d'això i em vaig fer soci. En construir aquesta afició va tenir també molt a veure Josep M. Oliver al que ja coneixia perquè havia estat el meu professor de dibuix a l'escola.

...I vas pensar a adquirir un telescopi...

Doncs no. Gairebé totes les meves observacions les vaig fer amb els telescopis de l'Agrupació, siguin els de l'observatori de Sabadell o els que estaven instal·lats o pujàvem al cim de Sant Llorenç del Munt. A casa meva només vaig tenir un petit refractor de 60mm que no vaig fer servir molt i que el vaig vendre de seguida.

Aquells anys eres un actiu observador visual... de planetària.

Era l'època dels dibuixos de Júpiter, però també de Saturn i de Mart. Amb Josep M. Gómez impulsem campanyes reeixides en què van participar molts socis, recopilant centenars de dibuixos amb els que vam poder analitzar els detalls de l'atmosfera de Júpiter, cronometrar els passos pel meridià central i l'evolució de nombroses formacions, bandes, fistons, ovals , etc. -Raimon ho explica amb evident orgull i satisfacció.

Amb mitjans modestos es feien molts treballs.

El Newton de 140 mm de l'Agrupació era utilitzat a ple rendiment, així com diversos telescopis a Sant Llorenç del Munt. El major era de 20 cm.

Avui se'ls podria qualificar d'instruments de nivell mitjà o modest per a un aficionat.

Llavors eren del millor...

Amb Josep M Gómez, al Comitè d'Observacions de l'Agrupació, fèieu una esplèndida tasca. Davant l'ocular del telescopi ¿què diferenciava a Reginaldo de Gómez?

Josep Maria és un observador molt complet i de gran agudesa visual; era capaç de discernir diferències de tonalitat i de color que eren per a mi eren invisibles. Per contra jo era especialista en veure detalls minúsculs.

Em consta que, des de l'observatori vas veure una "flare" en un grup de taques del tipus F...

És cert! Ho recordo perfectament. Va durar tot just uns segons: una intensa llum blanca en un enorme grup de taques. És un fenomen totalment imprevisible; vaig tenir molta sort de veure-ho.

D'aquella època d'observació intensa i de dibuix conscienciós Què observació recordes de forma especial?

És molt difícil de contestar. Recordo, per exemple, quan es van obtenir les imatges de les sondes Pionner 10 i 11. En la gran taca vermella mostraven detalls que eren nous i sorprenents per a molts. Va ser una sensació especial dir-me a mi mateix "jo ja els havia vist" -el expressa amb un mig somriure i sincer orgull.

Mentrestant la teva vida professional es va centrar en el "Museu de la Ciència"...

Veritat. Uns anys després d'acabar la carrera de Ciències Físiques a la Universitat Autònoma, Joan Genebriera, llavors company a la Junta Directiva, em va advertir que estaven buscant una persona que es responsabilitzés del Planetari. Em va recomanar i no vaig trigar a començar a treballar en el "Museu de la Ciència" fins jubilar-me... ¡26 anys després!

Són molts anys, amb infinitat de vivències al museu de ciència més important del país...

És cert. Podria explicar moltes coses. En el transcurs d'aquests anys vaig ser operador del planetari, responsable de les publicacions del Museu, Cap del projecte del nou museu i Responsable de Divulgació.

Impressionant. D'altra banda, pel que fa a la col·laboració en les tasques de l'Agrupació, has estat membre de la Junta Directiva durant molts anys.

Primer com a vocal de la Junta, després com a secretari i com a vicepresident durant 18 anys, amb Josep M Oliver com a president. A més vaig ser un actiu membre del Comitè d'Observacions.

Gran part de la teva activitat a l'Agrupació ha estat desenvolupant una tasca de divulgació...

He escrit molts articles en Astrum. No fa molt es em va lliurar un diploma commemoratiu pels meus 100 conferències dels dimecres. També he impartit cursos. Recordo que, a vegades, quan hi havia alguna novetat astronòmica, es programava la meva conferència sense tenir a penes coneixement del tema per la seva novetat. En l'interval entre la convocatòria i la conferència el preparava a fons. D'aquesta manera vaig aprendre molt.

I ho feies molt bé. Molts hem après gran part dels nostres coneixements amb els teus conferències. Què temàtica recordes que per la seva novetat fora d'especial interès?

Per exemple, el descobriment dels primers exoplanetes. L'expectació va ser molt gran i l'interès pel tema segueix acreixent.

Quins altres focus d'interès tens, a més de l'astronomia?

M'apassiona la Teologia.

Ets Físic i científic Com pots compaginar-ho amb l'estudi de la Teologia?

No hi ha cap contradicció. Es pot compaginar perfectament. La ciència s'ocupa de descriure, fer hipòtesis i posar-les a prova per explicar com passen les coses. La Teologia, en canvi, s'ocupa de la fe, del sentit de la vida i del qui ha fet les coses. Són temes apassionants i independents, camins paral·lels que no tenen perquè contradir-se.

Pots posar un exemple?

La teoria de l'evolució. No crec que es pugui dubtar de la seva validesa, així com del paper de l'atzar en les mutacions i aquestes en el procés evolutiu. Qui sap, potser Déu va utilitzar el atzar com un instrument... -Raimon ho diu pensatiu, permetent-se aquesta especulació.

Finalment, com diries en una frase quin és el teu major àrea d'interès?

No és fàcil. Diria que la meva vida s'ha mogut entre les dues vocacions: la de la ciència i la de la teologia.

I nosaltres, a la Astronòmica, seguim comptem amb aquest col·laborador com un gran actiu. Un científic divulgador que porta l'Agrupació en les seves venes.