L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Jordi ArtigasEl nostre col·laborador d'aquest mes és un Enginyer Informàtic de 45 anys, màster en robòtica i cap de projecte en una prestigiosa empresa de programari per al control i la seguretat en edificis corporatius.

Podríem pensar que una persona amb aquest perfil hauria de ser una mica freda, centrada en el científic i llunyana al més romàntic en astronomia, però res més lluny de la realitat; així ho vaig percebre en l'entrevista que vaig mantenir recentment amb Jordi Artigas:

Què és el que més t'interessa de l'astronomia?

L'observació del cel en una nit clara, amb bon cel i sense Lluna. És veritat que m'agrada prendre imatges amb el meu telescopi des d'Àger, però el que és gaudir de debò, ho faig admirant el cel, a ull nu o amb uns prismàtics; per exemple, perdent-me per la Via Làctia.

Què és el que sents en aquests moments?

És una sensació gratificant: el contacte entre l'home, la natura i la immensitat de l'espai -Jordi ho expressa parlant amb lentitud i amb la mirada perduda.

I amb l'ull a l'ocular del telescopi, quins són els teus objectes preferits? I si haguessis de esmentar només un, quin triaries?

M'agrada tot el que és «cel profund»; per exemple, les nebuloses. L'objecte que em crida més l'atenció és la nebulosa anular de la Lyra. Un petit cercle entre multitud d'estrelles que es fa més que notable quan li poses augment.

I amb prismàtics o a simple vista?

M'inspiren els asterismes i les zones amb nebulositat, a més dels estels brillants, quan n'hi ha.

Però l'astronomia no és per a Jordi només una qüestió d'observació visual. Compta amb un dels observatoris de l'Agrupació al Montsec, amb un equipament que conserva des de fa bastants anys: un telescopi Newton de 200 mm d'obertura amb una muntura alemanya G41 Gemini i amb un sistema de control FS 2. Fa el seguiment amb una petita CCD en un refractor adossat i pren les imatges amb una càmera Canon 450. Has aconseguit bones imatges amb aquest equipament?

La veritat és que mai estic del tot satisfet amb el resultat, però crec que això és molt comú entre els que fem astrofotografia.

Per què?

No em resulta fàcil mantenir l'equip totalment ajustat. Per motius laborals i familiars no puc pujar a Àger amb la freqüència que m'agradaria que vaig necessito molt de temps per reajustar tot l'equip. Això sí, quan s'estan prenent les imatges de forma automàtica és quan aprofito per observar el firmament amb els meus prismàtics...

Com va començar la teva afició a l'astronomia?

El firmament sempre m'ha cridat l'atenció. De petit vaig anar a diverses sessions públiques d'observació, quan l'Agrupació tenia la seva seu a l'edifici de Caixa de Sabadell i l'observatori estava en el seu torrassa -Jordi es pren un descans d'uns segons, tractant de recordar. A continuació afegeix:

De nen vaig fer diverses acampades al Pirineu. Recordo el sorprès que estava observant aquest cel ple d'estrelles, conreant el germen de la meva afició. Poc després, el meu avi em va regalar un llibre que, encara avui, és molt important per a mi: «Guia de camp de les estrelles i els planetes dels hemisferis nord i sud», de Donald H. Menzel.

No pot ser! És el mateix llibre que em van regalar els meus pares de nen!

En què consisteix la teva col·laboració amb l'Agrupació?

He col·laborat en diversos temes; fins i tot vaig ser membre de la Junta Directiva i en l'actualitat sóc membre de la Junta Tècnica. La meva tasca principal es refereix a l'Observatori de l'Agrupació al Montsec: em responsabilitze de la part informàtica i de control. En particular, de la programació del PLC de l'observatori que és una part fonamental per a l'automatització del conjunt.

Encara avui el faig servir, recordo que va costar 300 pessetes, una autèntica fortuna en l'època.

A partir de llavors ¿com va evolucionar la teva afició? 

Va quedar una mica en «stand-by» durant uns anys. Recordo que es va reactivar quan vaig fer un viatge turístic a les Canàries i vaig tornar a quedar enamorat del cel fosc. Portava amb mi el meu llibre inseparable. Encara que no era molt actiu en l'afició estava pendent de totes les notícies d'astronomia i de astronàutica.

I com es va reactivar fins la teva actual nivell d'implicació amb l'Agrupació?

L'afició va renéixer amb força, per quedar-se, en aparèixer els estels brillants de 1996 i 1997: Hyakutake i Hale-Bopp, i es va consolidar amb l'observació d'eclipsis de Sol: l'anular de 2005 des Conca i el total de Sol des de la Xina el 2009.

Quins són els teus projectes actuals?

Seguir la meva col·laboració amb l'Agrupació en els temes que es requereixin i continuar amb les meves observacions: m'interessa seguir amb els meus «time-lapses» i imatges de cel profund, cometes i asteroides que actualitzo quan puc al meu blog:
https://laparadoxadolbers.blogspot.com.es

Doncs haurem de visitar-lo amb freqüència i esperem seguir veient les teves imatges al web de l'Agrupació i en ASTRUM.