L'ASTRONÒMICA

En física existeix una gran simetria entre matèria i antimatèria. L'Univers està format exclusivament per matèria i l'antimatèria és gairebé inexistent la qual cosa ens porta a una gran paradoxa... En la conferència es parlarà del big bang, de Sàkharov, de simetries i d'alguna partícula enigmàtica.

Joan Antoni Ros és llicenciat en ciències físiques, membre de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell. Va coordinar el grup de blàzars durant deu anys. Ha escrit més de trenta articles científics i impartit nombrosos cursos i conferències.

El canvi climàtic actual és d'origen antropogènic, amb un consens científic absolut. Per a demostrar-ho ha estat clau la paleoclimatologia, l'estudi del clima del passat, que usa arxius naturals i documentals de tot el món per a reconstruir la variabilitat climàtica històrica. Aquests registres reflecteixen factors naturals (tectònica, activitat solar, vulcanisme) que actuen en escales molt distintes, des de milions fins a desenes d'anys. Combinant-los com un puzle, la paleoclimatologia aconsegueix reconstruccions fiables del passat.

Olga Margalef és llicenciada en geologia i doctora en ciències de la Terra. La seva recerca s'ha centrat en reconstruccions paleoambientals i paleoclimàtiques a partir de registres lacustres i de torberes usant indicadors biològics i geoquímics i l'estudi del cicle dels nutrients del sòl sota el context de canvi global. Actualment estudia els efectes de la desaparició del permagel sobre la geomorfologia, hidrologia i química del sòl en ambients àrtics i subàrtics.

La pols còsmica és un dels ingredients fonamentals de l'Univers, però el seu origen continua essent difícil d'explicar. En aquesta xerrada explorarem com es forma en estrelles AGB i en explosions d'estrelles massives, des de supernoves tipus IIn fins a noves vermelles lluminoses, i perquè encara no quadra amb les observacions de pols actuals.

Marco Antonio Gómez es doctor en astrofísica per la Universitad de La Laguna. Va passar diversos anys com a investigador postdoc a l'Instituto de Astrofísica de Canarias, i a l'Instituto de Astronomía de la UNAM a Mèxic. Actualment és investigador a l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona. La seva especialitat són les nebuloses planetàries, especialment les nebuloses de tipus post-AGB.

La Via Làctia no és una galàxia aïllada. Al seu voltant orbiten galàxies més petites que, al llarg de milions d'anys, poden alterar la seva estructura i la seva dinàmica. Aquestes interaccions gravitacionals influeixen en el moviment de les estrelles, en la forma del disc galàctic i en la distribució de l'enigmàtica matèria fosca. Aquestes galàxies satèl·lits deixen petjades detectables en la nostra galàxia com l'impacte del Gran Núvol de Magallanes, la galàxia satèl·lit més massiva de la Via Làctia. A través d'aquests models és possible reconstruir la història dinàmica de la nostra galàxia i entendre com les trobades còsmiques modelen la seva evolució.

Ingrid dos Santos Beloto és doctoranda en astronomia galàctica i estudia com evoluciona la Via Làctia al llarg del temps, a la Universitat de Barcelona. Va realitzar el seu grau i el seu mestratge en la Universidade de São Paulo, al Brasil, amb enfocament en astronomia extragaláctica i lents gravitacionals. Actualment investiga com les galàxies satèl·lits influeixen en l'estructura i dinàmica de la nostra galàxia utilitzant simulacions cosmològiques d'alta resolució.

En 2017 la missió Dawn va descobrir material orgànic en la superfície de Ceres, obrint nous interrogants sobre la història i l'evolució d'aquest planeta nan. Recerques recents han permès identificar onze noves regions candidates a albergar compostos orgànics i estudiar amb major detall la seva relació amb cràters i grans impactes. Recorrerem els principals descobriments de Dawn, explicarem com es detecta matèria orgànica des de l'espai i què ens revela la seva distribució sobre el seu possible origen a l'interior de Ceres. Finalment, abordarem la rellevància d'aquestes troballes per a l'astrobiologia i les futures missions destinades a estudiar aquest fascinant món.

Juan Luis Rizos és astrofísic, especialitzat en ciència planetària. Es va doctorar en l'Instituto de Astrofísica de Canarias i posteriorment va treballar com a investigador en la Universitat de Maryland (USA) i en l'Instituto de Astrofísica de Andalucía, participant en les missions OSIRIS-REx i DART de la NASA. La seva recerca se centra en la caracterització de cossos petits del Sistema Solar. És autor de més de 50 publicacions científiques i actualment participa en la preparació de les missions RAMSES de l’Agencia espacial Europea y MMX  de l’ agencia japonesa JAXA.

En física existeix una gran simetria entre matèria i antimatèria. L'Univers està format exclusivament per matèria i l'antimatèria és gairebé inexistent la qual cosa ens porta a una gran paradoxa... En la conferència es parlarà del big bang, de Sàkharov, de simetries i d'alguna partícula enigmàtica.

Joan Antoni Ros és llicenciat en ciències físiques, membre de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell. Va coordinar el grup de blàzars durant deu anys. Ha escrit més de trenta articles científics i impartit nombrosos cursos i conferències.

Al món hi ha –i hi ha hagut– nombrosos telescopis que han aportat resultats magnífics a la ciència, però també n'hi ha d'altres que han causat veritables frustacions. Des del Telescopi Espacial Hubble, que inicialment va ser un fiasco, fins a telescopis-fantasma i telescopis modestos d'aficionat.

Josep M. Oliver és cofundador i expresident de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell. Responsable de les publicacions. Autor de diverses obres i treballs sobre divulgació i història de l'astronomia. Premi Flammarion de la Société Astronomique de France.

L'astronomia té una presència molt notable en la ficció cinematogràfica. Encara que no sempre els conceptes astronòmics apareixen ben tractats. La Lluna és sempre plena en els films; els eclipsis de Sol tenen una durada accord amb l'argument; els mètodes per viatjar per l'espai són, sovint, d'allò més inversemblants... I, fins hi tot, en revisions recents d'obres clàssiques com La Odisea apareixen elements astronòmics rellevants. La bona ficció, que n'hi ha, i molta, comparteix amb la ciència l'especulació i el sentit de la meravella. Tot plegat, es un bon entrenament per preparar-nos per al futur. «Sr. Scott, teletransporti'm!».

Manuel Moreno és doctor en física, docent a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG-UPC). Les seves àrees d'expertise inclouen la ciència ficció, entre d'altres com la cinemàtica estel·lar, l'estructura galàctica, els sistemes d'adquisició remota de dades, cosmologia etc.

Encara que l'espectacle de les aurores polars i l'existència dels cinturons de radiació al voltant de la Terra són fenòmens ben coneguts, s'hi amaga la no tan coneguda meteorologia espacial. D'on és realment aquesta radiació? Com afecta la tecnologia orbital la salut dels astronautes i, fins i tot, la nostra vida quotidiana? En aquesta conferència explorarem aquests aspectes i alguns dels misteris que encara no hem sabut resoldre.

Jordi Gutiérrez és astrofísic i investiga l'evolució estel·lar, especialment en estrelles AGB i variables Delta Scuti. És també coordinador del nou grau en Enginyeria de Satèl·lits de la UPC, on és professor i investiga sobre petits satèl·lits.