L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Conferències

Cada dimecres no festiu, de finals de setembre a mitjans de juny, fem una conferència a la nostra seu de Sabadell. Sempre són a les 8 de vespre. Degut a les mesures sanitàries de moment les conferències no seran presencials. Les pots veure en directe pel nostre canal   You  tube  

Els socis de l'Agrupació disposen de les transcripcions i dels vídeos de les conferències
ja realitzades a les pàgines exclusives de la web.

Dimecres, 19 de gener, 20 h   You Tube 
SUPERGEGANTS VERMELLES I EL CURIÓS CAS DE BETELGEUSE a càrrec de Gemma González-Torà 

Confer 29setembre 310

Betelgeuse és coneguda com la “típica” supergegant vermella. Una estrella 900 vegades més gran que el Sol i 10 vegades més pesada. Aquest tipus d’estrelles massives tenen una evolució més ràpida i accidentada que la del Sol, acabant la seva vida en una explosió de llum que podria ser vista fins i tot en ple dia: una supernova tipus II. Betelgeuse va causar un gran rebombori quan a finals de 2019 la seva lluminositat va disminuir d’una manera que no havia passat en cent anys, especulant-se que estaria al final de la seva vida. En aquesta xerrada primer es veurà perquè les estrelles massives són importants, com es formen i com moren. També es parlarà de l’atenuació de Betelgeuse i quina pot ser la causa. Podria aparèixer aviat una nova supernova al cel?   

Gemma González-Torà és graduada en física per la Universitat de Barcelona. Va cursar el màster en Astronomia i Astrofísica "Astromundus", finançada per la Unió Europea. Durant el seu màster va estudiar a l'Università Roma Tor Vergata, Universität Georg-Augustus Göttingen i Innsbruck Universität, on va presentar la seva tesi de màster sobre estrelles supergegants blaves a la galàxia NGC 300. El 2019 va començar el seu doctorat a l'Astrophysics Research Institute de la Liverpool John Moores University, estudiant les atmosferes de les estrelles.


Dimecres, 26 de gener, 20 h   You Tube 
OBSERVATORIS DE CANÀRIES, LA PORTA A L'UNIVERS, a càrrec d'Álex Oscoz 

Confer 29setembre 310

L'astrofísica viu una època daurada, amb instal·lacions espectaculars que proporcionen descobriments increïbles: exoplanetes, explosions de raigs gamma, forats negres, lents gravitatòries, etc. A Canàries es gaudeix d'un dels millors cels de tot el planeta i això ha conduït a la creació dels observatoris de Canàries, uns dels més significatius del món. Els seus 60 telescopis abasten des d'observacions de l'inici de l'Univers fins al major telescopi visible-infraroig que s'hagi construït mai: el Gran Telescopi Canàries.  

Álex Oscoz és doctor en astrofísica i treballa en l'Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC). La seva tesi, i part de la seva carrera investigadora, ha estat enfocada en els estudis sobre la propagació de la llum en escenaris astrofísics on la gravetat és intensa: púlsars, forats negres, lents gravitatòries, etc. Des de 2001 és el responsable dels telescopis, instruments i experiments del IAC en els observatoris de Canàries. A partir de 2015 és, a més, investigador principal de IACTEC-Espacio, un espai del IAC per al desenvolupament de càrregues útils per a petits satèl·lits. El primer projecte de IACTEC-Espacio, DRAGO, és una càmera SWIR d'observació de la Terra llançada a l'espai al gener de 2021 i que ha constituït un gran èxit.


Dimecres, 2 de febrer, 20 h   You Tube 
ECLIPSI TOTAL DE SOL A L'ANTÀRTIDA, a càrrec de Josep Massalles i Àngel Massallé 

Confer 29setembre 310

Experimentar un eclipsi total de Sol a qualsevol lloc de la Terra és una activitat realment
espectacular, però veure la Lluna com en «menja» el Sol, al bell mig de paisatges glaçats,
envoltat d'ocells marins, en uns mars coberts d'icebergs, a sotavent d’unes petites illes i en el
continent més austral de la Terra, era una oportunitat impressionant i gairebé única a la vida
que, francament, no ens podíem deixar perdre. 

Josep Masalles és enginyer industrial, especialitat en tècniques energètiques i enginyeria nuclear i llicenciat en ciències físiques, especialitat física de la Terra i el cosmos - astronomia i astrofísica, jubilat. Actualment és coordinador i formador de les Aules d’Extensió Universitària de la UAB - Cursos per a Gent Gran. Es membre de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell, component del Grup d’Ocultacions i del Grup d’Astrofotografia.

Àngel Massallé es ex-president de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, organitzador i coordinador d’expedicions per a la observació d’eclipsis totals de Sol, de visites als principals observatoris de tot el mon i per a la observació d'aurores. Es divulgador d’astronomia, conductor de sessions d’observació astronòmica i comentarista de temes astronòmics als programes de televisió «Som aquí» de Canal Terrassa i del programa «Divendres» de TV3, entre altres. Ha dirigit cursos d'astronomia i astronàutica


Dimecres, 9 de febrer, 20 h   You Tube 
VIPER: EXPLORANT EL POL SUD DE LA LLUNA, a càrrec de Gerard Vives 

Confer 29setembre 310

A mitjans de 2023, i aprofitant la posició de la Lluna, la NASA vol enviar un vehicle automatitzat, el VIPER, al pol sud de la Lluna per a explorar-ne les capes de gel. Es tracta d'una missió de curta durada (3-6 mesos) dins el programa ARTEMIS i un temps rècord de desenvolupament de 18 mesos, superant una pandèmia i els efectes d'escassedat de components electrònics al mercat mundial. Ens en sortirem?  

 

Gerard Vives és enginyer tècnic en sistemes de telecomunicació a la UPC, enginyer superior en electrònica per la UPC i enginyer superior en telecomunicacions i en microelectrònica per l‘ENST-École Nationale Supérieure des Télécommunications de Bretagne, Brest (França). Actualment treballa a França en una empresa que es dedica a fabricar càmeres per a l'espai.


Dimecres, 16 de febrer, 20 h   You Tube 
EL GRAN FILTRE, a càrrec d'Alistair Ian Spearing

Confer 29setembre 310

El Gran Filtre és una teoria que, en lloc de preguntar-se si estem sols en l'Univers, es pregunta per què sembla que estem sols en l'Univers. Una de les hipòtesis que planteja és que hi ha un o més «Grans Filtres» en l'evolució de la vida intel·ligent que fa que sigui extremament improbable la seva aparició, i a partir d'aquí intenta formular propostes per a la supervivència de la humanitat.  

 

Alistair Ian Spearing és titulat en llengües estrangeres aplicades, actualment és traductor científic especialitzat en ciències de la vida. Expert en astrobiologia i en astronàutica, és un entusiasta de la divulgació astronòmica i de les missions espacials tripulades i automàtiques. Es vicesecretari de la Agrupació Astronòmica de Sabadell i un dels coordinadors del Grup d’Astrobiologia..


Dimecres, 23 de febrer, 20 h   You Tube 
EN LES ENTRANYES DEL NOSTRE PLANETA, a càrrec de Blanca María Martínez

Confer 29setembre 310

En aquesta xerrada coneixerem les principals característiques geològiques de l'interior del nostre planeta mentre aprofundim fins al mateix centre de la Terra.

 

 

 

Blanca Martínez és llicenciada i doctora en geologia per la Universitat del País Basc (UPV/EHU). Actualment, és personal tècnic en l'Instituto Geológico y Minero de España (IGME-CSIC), membre actiu de la Sociedad de Ciencias Aranzadi i una de les coordinadores de la Comissión Mujeres y Geología de la Sociedad Geológica de España. En la seva faceta investigadora s'ha especialitzat en estudiar el canvi climàtic recent emprant microfòssils aquàtics com paleoindicadors. Però també gaudeix transmetent el coneixement geològic al públic en general organitzant i participant en nombroses iniciatives de divulgació científica, com el Geolodía o la Setmana de la Ciència.