L'ASTRONÒMICA

Com es gestiona avui un espai natural protegit per fer compatible conservació, ús públic i desenvolupament local? Es parlarà de turisme sostenible, preservació del cel fosc i del paper clau de les entitats i empreses del territori, de la mà d’una professional amb una llarga trajectòria en la gestió de parcs naturals que va iniciar el seu camí precisament a la Mata, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Una mirada pràctica i inspiradora sobre com protegim el paisatge… també el nocturn.

Sofía Paricio és geògrafa, especialitzada en educació i gestió ambiental, amb més de tres dècades d’experiència treballant per la conservació, l’ús responsable del territori i el benestar de les persones. Des de fa més de 24 anys forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i actualment és cap de Desenvolupament Socioeconòmic, on coordina la Carta Europea de Turisme Sostenible i impulsa models que connecten natura, coneixement i desenvolupament local.

L’origen del gènere Homo es remunta a fa uns 2,5 milions d’anys a l’est d’Àfrica, on trobem les restes més antigues conegudes. Des de la vall del Rift, i probablement en relació amb els canvis climàtics, els primers Homo es van expandir i van sortir d’Àfrica, arribant fins a Àsia, Geòrgia i fins i tot la península Ibèrica. Es parlarà de l’origen i les expansions d’aquests homínids, de la seva ecologia i capacitat d’adaptació a entorns diversos, de la seva arribada a Europa i Àsia, de l’aparició dels neandertals i dels primers Homo sapiens, de les hibridacions entre espècies i de com l’ADN antic ha transformat la nostra visió de l’evolució humana en els darrers 500.000 anys.

Laura Mónica Martínez,  facultat de Biologia. Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. Grup de recerca AEPRIM (Anatomia evolutiva i patològica dels humans i altres primats).

Els astrònoms amateurs coneixem bé el firmament i els nombrosos astres que s'hi poden observar. A més fem fotografies espectaculars i també participem en programes Pro-Am, aportant una gran quantitat de mesures i dades sobre diferents fenòmens astronòmics. Però, a més, amb una mica de matemàtiques i física bàsica podem extreure molta més informació i entendre molt millor allò que veiem per, així, gaudir molt més de les nostres observacions. En aquesta xerrada presentarem alguns exemples del que podríem anomenar astrofísica amateur, una manera de combinar la passió per l’observació del cel amb l’esperit científic i la curiositat de descobrir.

Albert Morral va estudiar física a la Universitat de Barcelona, amb especialitat d'astrofísica. Des de fa 17 anys treballa a l'Astronòmica de Sabadell com a director científic, dedicant-se bàsicament a la divulgació. Es un dels responsables del grup d'exoplanetes de l'Astronòmica..

La computació quàntica s'ha presentat com la tecnologia que definirà, en molts aspectes, el nostre futur. Tanmateix, fins a quin punt és això cert? I en cas de ser-ho, estem prop d'arribar a aquest futur? En aquesta conferència, es parlarà dels orígens i base científica de la computació quàntica, del seu prometedor futur, però, principalment, del seu present, en el qual encara s'han de superar les múltiples limitacions de la tecnologia actual per a poder aconseguir el seu potencial al complet.

César Fernández és graduat en matemàtiques ifísica per la Universitat de Santiago de Compostel·la, així com màster de Ciències i Tecnologies de la Informació Quàntica en la mateixa universitat. Actualment, realitzant un doctorat en Quàntum Annealing en el Barcelona Supercomputing Center.

Com sabem l’edat de l’Univers? Com mesurem allò que és immens i llunyà? En aquesta xerrada farem un viatge fascinant pel cosmos per descobrir com la llum, el temps i la curiositat humana ens han permès entendre l’estructura i la història de l’Univers. Parlarem de com llegim els missatges que ens arriben des de galàxies llunyanes, de què està fet l’Univers i dels grans misteris que encara ens queden per resoldre.

Adriana Nadal és investigadora predoctoral a l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona. La seva investigació es basa en estudiar l’estructura a gran escala de l’Univers. Forma part de la col·laboració internacional DESI, enfocada a efectuar un cartografiat de les galàxies de l’Univers i mesurar la història d’expansió d’aquest. Combina la seva recerca amb divulgació i mentoratge.

La missió espacial Ariel i el projecte ExoClock han animat a molts observadors de l'Agrupació a apuntar a exoplanetes. Què fan els científics amb corbes de llum d'amateurs? Existeixen planetes en sistemes estel·lars binaris com “Tatooine” al cinema? Coneixem “baby planets”, planetes nounats? Què ensenya la seva observació sobre el nostre Sistema Solar, sobre la evolució estel·lar? Es farà un volt per aquestes curiositats exoplanetarias.

Florence Libotte és astrònoma amateur, observa estrelles variables amb el grup d'RR Lyrae i exoplanetes amb el grup Urania, tots dos de l'Agrupació de Sabadell. Col·labora amb el projecte europeu ExoClock on és el "national contact point" per a Espanya. És membre de l'equip MuSCAT2 de l'Institut d'Astrofísica de Canàries, dedicat a exoplanetes.