L'ASTRONÒMICA

Dimecres 22 de gener a les 20 h
El concepte de l'espai i del temps en l'antic egipte, per José Lull

 L'estudi de les antigues cosmogonies egípcies a través dels Textos de les Piràmides o altres compendis posteriors procedents de diferents centres religiosos, ens serveix per a acostar-nos al seu concepte de creació i fi de l'espai i del temps. Les dues maneres de valorar el temps per part dels egipcis, el temps lineal i el temps cíclic, són una constant en el seu pensament. D'igual manera, aquests textos ens ajuden a comprendre com era per a ells l'estructura de l'Univers, des de la perspectiva humana i divina. 

Dimecres, 29 de gener, a les 20 h
Un breu viatge per la història de l'univers, per Vicente Atal

En aquesta xerrada es parlarà de les observacions i del models físics que van permetre traçar la història de l'evolució del nostre Univers, des del Big Bang fins a la present expansió accelerada del cosmos. També es tractarà amb atenció la teoria de com es van formar les primeres estructures en l'Univers, l'anomenada teoria inflacionària, segons la qual totes les estructures macroscòpiques del nostre Univers (inclosos nosaltres mateixos) provenen de processos quàntics en una època primerenca de l'evolució de l'Univers. 

Dimecres, 5 de febrer, a les 20 h
Missions espacials amb veles solars,  per Àngel Jorba

Una vela solar és un mètode de propulsió per a naus espacials que consisteix en una gran superfície composta per una o diverses làmines reflectores molt lleugeres, capaces d'aprofitar la pressió lumínica de la radiació solar per obtenir impuls. Tot i que la força així obtinguda és petita, la seva acció acumulada en el temps pot ser molt gran. Es comentaran algunes aplicacions de les veles solars i es mostrarà com s'usen els sistemes dinàmics per al disseny d’aquestes missions.

Dimecres, 12 de febrer, a les 20 h
Sistemes caòtics i atractors extranys, per Albert Buxó

Des dels grecs el caos ha sigut un concepte negatiu i sovint omès; no ha sigut fins a mitjans de segle XX quan ressorgeix amb una visió curiosament interessant abastant des del famós efecte papallona fins a l'entropia i els fractals. En aquesta conferència es pretén divulgar els aspectes que el caos engloba i la importància dels sistemes caòtics en el nostre Univers.

Dimecres, 19 de febrer, a les 20 h
Revelant els misteris del cor de la nostra galàxia, per Eulalia Gallego

El centre de la nostra galàxia alberga molts misteris que fins fa molt poc estaven ocults a causa de l'enorme quantitat de núvols de gas i pols interestel·lar que existeix en el pla galàctic que impedeixen l'arribada de la llum visible. Gràcies al desenvolupament de grans telescopis de 8-10 metres, estudiant la llum en infraroig i aplicant les tècniques més innovadores, hem pogut albirar més enllà, descobrint l'existència de Sagitari A*, un forat negre supermassiu en ple cor de la Via Làctia. Es parlarà de les propietats de Sagitari A* i dels últims avanços en el nostre coneixement del centre de la galàxia.

Dimecres, 26 de febrer, a les 20 h
Contribució de la universitat politècnica de Catalunya als sensors de vent en tres missions de la Nasa a Mart: MSL, Insight i MARS2020, per Manuel Domínguez-Pumar

Es parlarà de la contribució del Grup de Micro i Nanotecnologies de la UPC als sensors eòlics presents en tres missions de Mart: l’instrument REMS per a Mars Science Laboratory llançat el 2011, TWINS per a InSight llançat el 2018 i MEDA per a Mars2020 que es llançarà el 2020. S'explicaran els principis tèrmics que funcionen al capdavall i l'estructura dels sensors. També es descriuran les línies de recerca actuals i futures per a la detecció del vent i altres sensors d'aplicacions espacials.

Dimecres, 4 de març, a les 20h
EXPLOSIONS DE NOVA, per Glòria Sala

Les noves són fenòmens explosius a la superfície d'una estrella nana blanca en sistemes binaris de tipus cataclísmic. L'explosió causa un increment de lluminositat i l'ejecció de part del material acretat i processat per l'explosió, enriquint amb nous elements el material interestel·lar. D'entre totes les noves, les noves recurrents contenen nanes blanques particularment massives, i per tant candidates a esdevenir progenitores de supernoves Ia.

Dimecres, 11 de març, a les 20h
ARQUEOLOGIA GALÀCTICA AMB GAIA: EL CAS PARTICULAR DE LA GALÀXIA NANA DE SAGITARI, per Pau Ramos

D'acord amb el model cosmològic ACDM, el més acceptat actualment, les galàxies es formen jeràrquicament: les grans es mengen les petites. Tanmateix, durant la interacció entre dos sistemes estel·lars, ambdós es veuen afectats podent arribar a deixar petjades que nosaltres observem ara, milers de milions d'anys després. Aquests "fòssils" seran el tema principal de la xerrada, on es redescobrirà el primer corrent d’estrelles que es va conèixer (anomenat Sagitari), els seus efectes sobre les estrelles del disc de la Via Làctia, i el que això ens diu sobre l'halo de matèria fosca que la rodeja.

Dimecres, 18 de març, a les 20h
ELS CANALS I L'AIGUA DE MART, per Josep M. Oliver

Es parla sovint de l'aigua que Mart devia haver tingut en altre temps a la superfície i de la possibilitat que avui dia en tingui en el subsòl de forma líquida o sòlida. L'aigua és necessària per a la vida i per això sempre hi ha hagut interès a trobar-ne al planeta vermell, fins al punt d'haver-hi vist més aigua del compte.

Dimecres, 25 de març, a les 20h
PRIVATITZACIÓ DE LA CONQUESTA DE L’ESPAI, per Àngel Massallé

La conquesta del espai està passant de les administracions públiques a les empreses privades. Tradicionalment han estat gegantines empreses del sector aeroespacial com Boeing o Lockheed les que han construït els coets, i enormes organismes públics com la NASA o l'Agència Espacial Europea (ESA) les que han dirigit les missions que ens han dut a l'espai. No obstant això, en els últims anys uns nous actors han aparegut en la indústria de l'exploració espacial: magnats que es van fer multimilionaris gràcies a altres sectors han creat empreses relacionades amb la indústria aeroespacial per expandir-se per aquest sector. I de mica en mica van aconseguint posar-se en primera posició.