L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Les conferències dels dimecres

Cada dimecres no festiu, de setembre a juny, fem una conferència a la nostra seu de Sabadell on convidem a científics i investigadors de primer ordre. La sala sempre està oberta al públic en general, fins a completar l'aforament. I en tots els casos les conferències es transmeten en directe pel nostre canal  You  tube   

L'ajuntament de Sabadell col·labora amb les "conferències dels dimecres"AjuntamentSabadell

Els socis de l'Agrupació disposen de les transcripcions i dels vídeos de les conferències
ja realitzades a les pàgines exclusives de la web.

EXPLORANT MART DES D'EUROPA, OPERACIONS CIENTÍFIQUES I PERSPECTIVES
Dimecres 29 de maig, a les 19 h. 
A càrrec de Julia Marín-Yaselí. Conferenciant no present a la sala  You Tube 

Confer 05 octubre 310

L'Agència Espacial Europea lidera actualment les missions d'exploració Mars Express i Satèl·lit per a l'estudi de Gasos Traça TGO, i planeja la seva següent missió Rosalind Franklin. Aquestes operacions científiques des de Europa ens ofereixen valuoses dades sobre la topologia, geologia, atmosfera i possible habitabilitat del planeta vermell.
 

 

Julia Marín-Yaselí és enginyera d'operacions científiques i astrofísica. Té diversos premis i reconeixements per la seva feina a l'ESA, inclòs el premi d'equip Rosetta o la campanya de vols parabòlics com a projecte de final de carrera. Ha contribuït a nombroses publicacions científiques i ha participat en projectes clau com Mars Express, Bepi Colombo, fent rols d'enginyeria i suport científic. Té un màster en Ciències Planetàries i actualment cursa un doctorat en Ciències Cometàries. Ha treballat en empreses com Aurora Technology BV i Elecnor Deimos. El seu compromís amb la divulgació científica es reflecteix en la participació en activitats de promoció de la ciència en diverses institucions..


LA CONTRIBUCIÓ DEL TELESCOPI JAMES WEBB AL CONEIXEMENT DEL SISTEMA SOLAR
Dimecres 5 de juny, a les 19 h. 
A càrrec de Noemí Pinilla. Conferenciant no present a la sala  You Tube 

Confer 05 octubre 310

La posada en marxa del telescopi James Webb (JWST) ha suposat un avanç extraordinari en molts camps de l'astronomia i l'astrofísica. Entre altres recerques, el telescopi es va dissenyar perquè pugui observar objectes en moviment, i això és crucial per a asteroides i els objectes transneptunians. També te la capacitat de fer espectroscòpia en l'infraroig d'un gran nombre d'objectes febles dels quals ara no tenim aquesta informació. Amb tot això podem esperar que la contribució del JWST al coneixement del Sistema Solar, de les seves primeres etapes de formació i posterior evolució, no tingui parangó.  

Noemí Pinilla és doctora en ciències físiques per la Universitat de La Laguna (Tenerife). Llicenciada en astrofísica i màster en ciències del cosmos per la mateixa universitat. El seu interès científic es centra en la formació dels sistemes planetaris i en particular en els primers passos en la formació del nostre Sistema Solar, observació i modelatge de la superfície de cossos primitius menors i en la investigació sobre l'origen de la vida a la Terra. La seva trajectòria professional s'inicià com a investigadora post-doctoral a l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia, Granada. Posteriorment es traslladà als Estats Units, on ha estat investigadora post-doctoral associada al Departament de Ciències Planetàries i de la Terra a la Universitat de Tennessee, Knoxville. Actualment és científica associada en ciències planetàries en l'Institut de l'Espai de Florida, Universitat de Florida Central, Orlando. I a partir d'abril de 2018, vicedirectora científica a l'Observatori d'Arecibo, Puerto Rico.


GALÀXIES: ELS ICEBERGS CÒSMICS
Dimecres 12 de juny, a les 19 h. 
A càrrec d'Alberto Manrique. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

Confer 05 octubre 310

Gran part de la informació que tenim de les galàxies procedeix de la seva emissió electromagnètica (estrelles, nuclis actius). No obstant això, la part lluminosa de les galàxies constitueix una petita fracció de la seva massa: un 85 % està constituït per matèria fosca, molt difícil d'identificar, que juga un paper rellevant en la formació i evolució de les galàxies. 

 

Alberto Manrique és membre del Institut de Ciències del Cosmos. Doctorat per la Universitat de Barcelona (UB) en 1995. Investigador dins de l'àrea de l'Astrofísica Extra galàctica i Cosmologia des del vessant teòric. Ha treballat en diversos models (agrupament gravitatori d'halos de matèria fosca, propietats estructurals i cinemàtiques dels halos obtingudes en simulacions de N-cossos), que son unes eines molt eficaces per a estudiar aspectes teòrics de l'evolució dels halos i de la seva estructura. Una altra línia de recerca, complementària a l'anterior, és la del modelatge teòric de la formació i evolució de galàxies i la distribució de la deficiència de HI en galàxies espirals del cúmul de Virgo i les seves implicacions sobre la cinemàtica d'aquestes galàxies. Amb altres membres del grup de la UB han construït un model de formació de galàxies en un escenari jeràrquic que s'està utilitzant per a interpretar les dades observacionals d'alta qualitat que s'estan generant amb els instruments més avançats i predir el que es pot observar en l'Univers encara no explorat.


ASTRONOMIA DE POSICIÓ: APASSIONANT O AVORRIDA?
Dimecres 19 de juny, a les 19 h. 
A càrrec de Lluís TomàsConferenciant present a la sala i  You Tube 

Confer 05 octubre 310

Les noves eines de que disposen els astrònoms amateurs, com son les calculadores i ordinadors personals, fan que el què fins fa pocs anys era una tasca molt pesada ara s'hagi convertit en una apassionant experiència per resseguir, refer i comprendre tot el que sabem i fem d'astronomia de posició. El conferenciant farà algunes propostes per ressuscitar de manera fàcil els antics mètodes de càlcul. 

 

Lluís Tomàs és un dels socis més antics de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, que  malgrat que va estudiar ciències econòmiques, s'ha dedicat sempre a l’astronomia, dedicant 20 anys a l’Institut de Astrofísica de Canàries com a observador, amb  estances temporals a l'Observatori de Greenwich (Hermontceux Castel) i a l'Observatori de Calar Alto, practicant espectroscòpia d'estrelles. Es el tercer membre de l'Agrupació (darrere de Josep M. Oliver i de Josep M. Gómez) que ha rebut una medalla de la Société Astronomique de France, en el seu cas per les fotografies planetàries dels anys 70..


Amb aquesta conferència finalitza la temporada. Les conferències es reprendran al setembre.