L'ASTRONÒMICA

Dimecres, 27 de gener, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
UNA ESPURNA BLAVA PER A ENTENDRE L'ORIGEN DE L'UNIVERS, per Juan José Gómez i Fernando Cossío        

El Big Bang va haver de produir quantitats iguals de matèria i antimatèria que s'haurien d'haver aniquilat entre si. Llavors per què existeix l'Univers? La resposta podria estar en un agent doble, el neutrí, que va alterar el balanç còsmic inicial. L'objectiu de l'experiment NEXT-BOLD és demostrar aquesta hipòtesi. Per a això és necessari detectar una raríssima reacció nuclear anomenada desintegració doble beta sense neutrins. Aquesta detecció, al seu torn, exigeix ser capaços de capturar àtoms individuals amb xarxes moleculars i ser capaços de detectar l'espurna blava que es produeix quan això passa. 

Dimecres, 3 de febrer, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
ECLIPSI TOTAL DE SOL - ARGENTINA 2020, per Rosa Camprubí i Josep Singla   

En aquesta conferència s'explicarà l'experiència en l’expedició a Argentina per a l’observació de l’eclipsi total de Sol del passat 14 de desembre on van viatjar quatre persones: els conferenciants, de la Agrupació Astronòmica de Sabadell, en Miquel Torrent i l’Àngela Arumí de l’Agrupació Astronòmica d’Osona. Es comentarà l’abans, el durant i el després de l’eclipsi, així com un tast de la resta del viatge, amb anècdotes i vivències, per terres Patagòniques.

Dimecres, 10 de febrer, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
L'ORIGEN DE LES ESTRUCTURES GALÀCTIQUES, per Francesca Pinna   

En el paradigma actual, les estructures de l'Univers es formen de manera jeràrquica. Així, les galàxies es fusionen entre si per a formar estructures més massives i les més massives canibalitzen les nanes. Les interaccions entre galàxies juguen un paper fonamental en la seva formació i evolució ja que aporten noves estrelles i gas de l'exterior. Les estrelles i el gas preexistents solen sofrir canvis en les seves propietats. Les propietats estel·lars de les galàxies pròximes, que porten la petjada del seu intens passat, revelen l'origen de les estructures que formen.

Dimecres, 17 de febrer, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
EL CEL DELS NOSTRES AVANTPASSATS, per Antonio César González   

L'ésser humà ha mirat al cel a tot arreu i a través de la història i ha reflectit en ell la seva visió del món, la seva cosmovisió. Aquesta mirada s'ha reflectit, entre altres aspectes, en les construccions de diverses cultures, sobretot a través de com aquests edificis es disposen en el seu entorn, en el paisatge. En aquesta xerrada es proposa un viatge en l'espai i el temps, des de les construccions megalítiques de la Península a les piràmides sud-americanes per a acabar en l'antiga Roma. Què hi ha de cert o no en la suposada ‘astronomia megalítica’, com les poblacions andines acomodaven els seus edificis a l'entorn incloent en aquest al cel, del qual obtenien cicles i ritmes amb què guiar-se, i s’acabarà amb algunes de les hierofanies més singulars a la Roma antiga.

Dimecres, 24 de febrer, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
PARELLES ESTEL·LARS: FINS QUE LA MORT ENS SEPARI?, per Alicia López   

Gran part de les estrelles es troben formant parelles o fins i tot sistemes múltiples. La interacció de totes dues i l'evolució de cadascuna d'aquestes estrelles, afectaràn dràsticament el sistema binari del qual formen part. En aquesta xerrada es tractarà sobre la formació, evolució i mort estel·lar i sobre la destinació d'aquestes parelles estel·lars. A més, es veurà com esdeveniments tan energètics com els raigs gamma o tan exòtics com les ones gravitacionals poden estar relacionats amb aquests sistemes binaris i per què ens interessen.

Dimecres, 3 de març, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
FORATS NEGRES I ESTRELLES DE NEUTRONS A BINÀRIES DE RAIGS-X, per Montserrat Armas    

Les estrelles neixen, creixen, es reprodueixen i moren. No obstant això, els cadàvers que deixen rere seu les estrelles massives al morir, forats negres o estrelles de neutrons, mantenen una activitat de lo més intensa i interessant. En particular, aquells que cohabiten amb una estrella companya, una estrella com el nostre Sol, poden passar un post-mortem bastant atrafegat. Aquests sistemes, que anomenem binàries de raigs-X, ens permeten estudiar aquests enigmàtics objectes compactes així com investigar la física de l'acreció, la forma més eficient de convertir massa en energia.

Dimecres, 10 de març, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
ALMA: A LA RECERCA DELS NOSTRES ORÍGENS CÒSMICS, per Evanthia Hatziminaoglou   

ALMA, el major projecte astronòmic del món, és un radiotelescopi de disseny revolucionari, compost per 66 antenes d'alta precisió, que observen l'Univers en longituds d'ona mil·limètriques i submil·limètriques. Està canviant el nostre coneixement de l'Univers fred, regions fosques en llum visible però que brillen intensament en el rang mil·limètric de l'espectre electromagnètic. Obre una nova finestra a l'Univers jove, a les primeres estrelles i galàxies així com al gas molecular i la pols interestel·lar. També permet estudiar els components bàsics de les estrelles, els sistemes planetaris extrasolars i els orígens de la vida, tractant de respondre a les profundes qüestions dels nostres orígens còsmics.

Dimecres, 17 de març, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
CIÈNCIA DE BAIX BRILLO SUPERFICIAL DES DE PRADES, TARRAGONA, EN UN PROJECTE PRO-AM AMB INVESTIGADORS DEL IAC, per Aleix Roig   

En aquest treball PRO-AM, realitzat per Raul Infante, Aleix Roig i Ignacio Trujillo, amb imatges obtingudes des de Prades, a Tarragona, es van presentar quins són els límits actuals de la tecnologia amateur per fer ciència de baix brillo superficial quan es porta a terme una adequada estratègia d’observació i reducció de dades. Van observar la galàxia M101 en luminància durant un temps total de 100 hores sobre un camp de visió de 1,2 graus². Els resultats obtinguts mostren que l'astronomia amateur actual pot comparar-se en profunditat amb els telescopis professionals quan s'exploren grans àrees.

Dimecres, 24 de març, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
MISSIONS A OBJECTES INTERESTEL·LARS, per Laia López Llobet   

Des de la detecció dels primers objectes interestel·lars 1I/'Oumuamua i 2I/Borisov en el Sistema Solar, la comunitat científica ha estat treballant en el disseny de futures missions per estudiar aquests objectes. Ens poden aportar nova informació sobre la formació i composició d'altres sistemes estel·lars. Actualment el seu estudi és un gran repte a causa de la seva difícil detecció i elevada velocitat heliocèntrica. Noves iniciatives, com per exemple la implementació del “Large Synoptic Survey Telescope” (LSST) i la missió “Comet Interceptor” de la ESA (2029), són els primers passos per la detecció i disseny de futures missions a objectes interestel·lars.