Properes activitats
Apod
| La fotografia astronòmica del dia en català |
 |
| Cada dia una imatge de l'Univers |
Fes-te soci
 |
| La teva finestra a l'espai |
| Regala't tot això i més |
| Més informació |
Conferències
Cada dimecres no festiu, de finals de setembre a mitjans de juny, fem una conferència a la nostra seu de Sabadell. Sempre són a les 8 de vespre. Degut a les mesures sanitàries de moment les conferències no seran presencials. Les pots veure en directe pel nostre canal You tube
| Els socis de l'Agrupació disposen de les transcripcions i dels vídeos de les conferències ja realitzades a les pàgines exclusives de la web. |
Dimecres, 28 d'abril, a les 20h, al nostre canal You tube
LA VIA LÀCTIA I LES SEVES TROBADES AMB ALTRES GALÀXIES, per Teresa Antoja
El mapa de posicions i velocitats de milions d'estrelles que Gaia ha aconseguit ha permès descobrir que la Galàxia va sofrir una pertorbació forta fa uns 500 milions d'anys de la qual encara avui s'està recuperant. La hipòtesi més acceptada és que va haver-hi una trobada pròxima amb la galàxia nana de Sagitari. Explicarem quina ha estat la petjada que ha quedat i que ens ha permès esbrinar aquest impacte passat. També discutirem com les dades de Gaia han revelat impactes més remots amb altres galàxies, en particular amb la galàxia Gaia-Enceladus que es va fusionar amb la nostra fa uns 10.000 milions d'anys.
|
Teresa Antoja és astrofísica i investigadora Ramón y Cajal en l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (UB). Es va doctorar en la UB en el camp de la cinemàtica de la Via Làctia, la seva especialitat. Va treballar tres anys en la seu de l'Agència Espacial Europea. Participa en el consorci de la missió Gaia en els processos de validació de les dades i verificació científica. També treballa en el desenvolupament del survey WEAVE del telescopi William Herschel de Canàries. |
Dimecres, 5 de maig, a les 20h, al nostre canal You tube
SEGURETAT ESPACIAL: DES DE L'OBSERVACIÓ D'OBJECTES DE RISC A LA PROVISIÓ DE SERVEIS, per Noelia Sánchez Ortiz
Les escombraries espacials constitueixen una preocupació creixent per a la seguretat de les missions espacials actuals i futures i per a la pròpia Terra. D'altra banda, els asteroides i el denominat clima espacial derivat de l'activitat solar també poden afectar negativament la seguretat espacial. L’Agència Espacial Europea ha finançat sistemes operacionals propis que permeten un seguiment detallat de totes aquestes contingències i eviten així danys i col·lisions.
|
Noelia Sánchez Ortiz és doctora en enginyeria aeroespacial. Ha estat responsable d'activitats de seguretat espacial en l'empresa espanyola Deimos Space fins a gener de 2021. S'ha dedicat a sistemes de vigilància de les escombraries espacials per a l'Agència Espacial Europea. Ha treballat també en el disseny de missions interplanetàries com BepiColombo i DonQuijote, precursor de la missió Hera-Dart. |
Dimecres, 12 de maig, a les 20h, al nostre canal You tube
L'ESPAI PRÒXIM, TAN LLUNY DE L'ÒRBITA I TAN LLUNY DEL SÒL, per José Mariano López Urdiales
Entre l'espai aeri i les LEO més baixes hi ha una zona meravellosa, plena d'oportunitats. Parlarem del que allí es pot fer, per a ciència, telecomunicacions i fins i tot turisme. També repassarem la història per a entendre per què no ha passat i què faria falta perquè passi.
|
José Mariano López Urdiales és enginyer aeronàutic per la Universitat Politècnica de Madrid. on va obtenir el primer premi nacional fi de carrera. Té un MBA pel Col·legi d'Enginyers de París i un mestratge en ciències pel MIT (Massachusetts Institute of Technology). Ha desenvolupat la seva carrera en Ariane 5, en l'Agència Espacial Europea i en Boeing. Va ser director general de la Associació Barcelona Aeronàutica i de l’Espai. El 2009 va fundar l'empresa espacial Zero 2 Infinity amb l'objectiu d'oferir viatges espacials a baixa altitud assequibles a un ampli públic. Actualment és el seu president. |
Dimecres, 19 de maig, a les 20h, al nostre canal You tube
OBSERVATORI D’ARECIBO: ASSOLIMENTS, CIÈNCIA I HISTÒRIA, per Abniel Machín. (Aquesta conferència s’oferirà en directe des d’Arecibo).
Es parlarà sobre la història de l'Observatori d’Arecibo donant èmfasi en els assoliments i ciències que s'estudiaven. També es parlarà sobre els esforços educatius que s’estan portant a terme, sobre els successos que van portar al col·lapse del radiotelescopi i el que desitgen fer en un futur.
|
Abniel Machín és doctor en ciències ambientals per la Universitat Ana G. Méndez, en Gurabo, Puerto Rico. Actualment és el director executiu del Centre de Ciències i Visitants de l'Observatori d’Arecibo. Li acompanyaran intermitentment el doctor Carlos M. Padín, que va ser fins fa poc rector de la Universitat Ana G. Méndez i un dels impulsors del nou projecte d’Arecibo, i Noemí Pinilla, actual científica principal adjunta de l'Observatori d’Arecibo. |
Dimecres, 26 de maig, a les 20h, al nostre canal You tube
EXOPLANETES AL VOLTANT D'ESTRELLES NANES: DELS PETITS ALS GEGANTS, per Juan Carlos Morales
CARMENES és un instrument instal·lat en el telescopi de 3,5 metres de Calar Alto que està especialment dissenyat per a la caça d'exoplanetes al voltant d'estrelles tardanes. Aquestes tenen l'avantatge que la seva massa és més petita en comparació a estrelles de tipus solar, la qual cosa afavoreix la detecció de planetes de tipus rocós. No obstant això, ha permès revelar que també es troben planetes gegants gasosos al voltant d'elles, desafiant els models de formació de planetes. S’exposaran aquí alguns dels descobriments més rellevants d'aquest projecte.
|
Juan Carlos Morales és investigador en l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE, CSIC) i de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). Es va doctorar en 2010 en la Universitat de Barcelona amb un estudi de les propietats d'estrelles de baixa massa en sistemes binaris eclipsants. Va continuar la seva recerca en el camp dels exoplanetes, realitzant la seva etapa postdoctoral en l'Observatori de París i en l'Institut d'Astrofísica de París. Actualment treballa en l'anàlisi de les dades de CARMENES i en l'estudi de missions per a caracteritzar exoplanetes com Ariel. |
Dimecres, 2 de juny, a les 20h, al nostre canal You tube
L'ESTACIÓ ESPACIAL INTERNACIONAL - ISS, per Àngel Massallé.
Molts de nosaltres ens hem delectat veient com la ISS avança pels nostres cels nocturns. Aquest és el gran fruit d'un projecte de col·laboració multinacional. L'estació serveix com a entorn de microgravetat i de laboratori de recerca en el qual es duen a terme investigacions en astrobiologia, astronomia, meteorologia, física i altres camps. Un lloc molt adequat per provar els sistemes i equips de naus espacials necessàries per a futures missions de llarga durada. Veurem amb més detall com és «per dins» i com es va arribar a aconseguir aquesta important fita.
|
Ángel Massallé és expresident de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, organitzador i coordinador d'expedicions per a l’observació d’eclipsis totals de Sol, de visites als principals observatoris del món i per a l’observació d'aurores. És divulgador d'astronomia, conductor de sessions d’observació astronòmica i comentarista de temes astronòmics als programes radiofònics «Som aquí» de Ràdio Terrassa i del programa «Divendres» de TV3, entre altres. Ha dirigit cursos d'astronomia i d'astronàutica i és conferenciant habitual. |
Dimecres, 9 de juny, a les 20h, al nostre canal You tube
LA GRAN TACA VERMELLA DE JÚPITER, per Agustín Sánchez-Lavega
La Gran Taca Vermella de Júpiter (GRS) és un anticicló gegant, el més gran i més longeu de tots els vòrtexs observats en les atmosferes dels planetes. En aquesta conferència es presentarà el nostre coneixement actual de la GRS, l'estructura de les seves capes de boires i núvols, les seves propietats dinàmiques, així com les idees i models sobre la seva naturalesa.
|
Agustín Sánchez-Lavega és catedràtic de física a l'Escola d'Enginyeria de Bilbao, Universitat del País Basc UPV/EHU. És membre del Programa Científic de l'E-ELT (Gran Telescopi Europeu, Observatori Europeu del Sud). La seva recerca se centra en l'estudi de les atmosferes planetàries. És co-investigador en les missions espacials Venus Express, ExoMars20 i JUICE (Jupiter Icy Moon Explorer) de l'Agència Espacial Europea (ESA) i de Mars2020 de la NASA. Ha publicat més de 250 articles en revistes especialitzades d'investigació, destacant els 11 en la prestigiosa revista Nature, on ha ocupat quatre vegades la portada, i Science. |
Dimecres, 16 de juny, a les 20h, al nostre canal You tube
EXTRA, EXTRA! per Adriana de Lorenzo-Cáceres.
L’EXTRAgalàctica és la branca de l'astrofísica encarregada d'investigar totes les galàxies més enllà de la nostra Via Làctia, des de la propera Andròmeda fins a les galàxies a milers de milions d'anys llum. Què són les galàxies, com es mouen, quina és la seva estructura, com canvien al llarg de les seves vides i quins secrets amaguen són els objectius que ens cal resoldre per comprendre el nostre Univers... el seu passat i el seu futur. És per això que cada descobriment és una gran notícia digna dels més atractius titulars. Serà un recorregut per algunes de les fites de l'astrofísica extragalàctica per apreciar millor la bellesa de l'Univers i les seves galàxies.
|
Adriana de Lorenzo-Cáceres és doctora en física per la Universitat de La Laguna. La seva carrera investigadora s'ha desenvolupat principalment a l'Instituto de Astrofísica de Canarias, la Universitat de Granada i la Complutense de Madrid, la Universitat Saint Andrews al Regne Unit i a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Es dedica a l'estudi de la formació i evolució de galàxies properes, amb particular interès en les galàxies amb barres d'estrelles. Coordina una secció de divulgació astrofísica al diari «El Día» de Canàries, «Gaceta de astrofísica», és membre de la Comisión Mujer y Astronomía de la Sociedad Española de Astronomía des de 2015, i ha creat les activitats «Chatea con una astrónoma». |
Amb aquesta conferència finalitza la temporada. Es reprendrà al setembre.