Properes activitats
Apod
| La fotografia astronòmica del dia en català |
 |
| Cada dia una imatge de l'Univers |
Fes-te soci
 |
| La teva finestra a l'espai |
| Regala't tot això i més |
| Més informació |
Conferències
Cada dimecres no festiu, d'octubre a juny, fem una conferència a la nostra seu de Sabadell. Sempre són a les 8 de vespre. L'entrada és lliure i gratuïta, tot i que l'aforament és limitat.
| Els socis de l'Agrupació disposen de les transcripcions de les conferències ja realitzades a les pàgines exclusives de la web. |
Dimecres, 20 de novembre a les 20 h
Observar el cel des de canàries: de la via làctia a l'univers primordial, per Matteo Monelli
Es presentarà un treball de recerca centrat en les poblacions estel·lars resoltes del Grup Local. Es mostrarà com diferents tipus d'observacions es combinen per a donar una visió global dels mecanismes físics que han guiat l'evolució de galàxies des de les èpoques primordials de l'Univers. L’autor posarà l'accent principalment en la seva experiència com a observador en els telescopis dels observatoris de Canàries, parlant tant de la instrumentació com de la vida diària en els observatoris.
|
Matteo Monelli és llicenciat en astronomia per la Universitat de Bolonya i doctorat per la Universitat de Roma Tor Vergata. Des de 2005 treballa com a investigador post-doctoral a l'Instituto de Astrofísica de Canarias. Des de fa quatre anys és astrònom de suport per als observatoris de Canàries, dividint el seu temps entre tasques relacionades amb les observacions i la instrumentació, i la seva labor de recerca. Aquesta es centra en l'estudi de les poblacions estel·lars resoltes del Grup Local com a mitjà per a investigar l'evolució de galàxies.. |
Dimecres, 27 de novembre a les 20 h
La recerca d'una nova Terra i la seva colonització amb microorganismes, per Jordi García-Lacalle
Es proposa una solució a un futur incert si volem evitar la nostra pròpia extinció. S'explica com trobar un planeta en el qual podríem evolucionar i prosperar. Un cop trobat, explicar com podríem afavorir a una «terra formació» i preparar el planeta simplement amb determinats microorganismes.
|
Jordi García Lacalle és diplomat en microbiologia i Màster en Recerca Biomèdica Translacional per la UAB, la Universitat Autònoma de Barcelona. Escriu articles de divulgació astronòmica i astrobiologia. |
Dimecres, 4 de desembre a les 20 h
Baikonur, per Francesc Lozano
Baikonur: viatge al cor de l’astronàutica russa, on encara es respira un aire soviètic i des d’on es llançaren la majoria dels grans èxits de l’URSS, sense descuidar, tampoc, alguns dels més sonats accidents de la cursa de l’espai. Situada al sud de Kazakhstan, ara és un bastió que fa de base pels coets Soyuz amb destinació a l’Estació Espacial Internacional, entre d’altres.
|
Francesc Lozano és biòleg, màster en humanitats i professor de medi ambient i sostenibilitat a la Universitat Ramon Llull. “Speaker” i consultor internacional. |
Dimecres, 11 de desembre a les 20 h
Forats negres supermassius: els motors més potents de l'Univers, per Mar Mezcua
Es creu que totes les galàxies tenen al seu centre un forat negre supermassiu de més d’un milió de cops la massa del Sol. Com s’han format? És encara un misteri. En un forat negre actiu la matèria al seu voltant s’escalfa i emet a altes energies abans de ser empassada. Aquesta radiació la podem detectar i ens permet estudiar moltes propietats dels forats negres així com la seva formació. Parlarem de forats negres supermassius i de com s’ha obtingut la primera imatge d’un d’ells. També parlarem sobre forats negres estel·lars i de massa intermèdia que es creu són les llavors a partir de les quals creixen els supermassius, així com sobre canibalisme galàctic i la seva relació amb la detecció d’ones gravitacionals, la millor prova sobre l’existència dels forats negres.
|
Mar Mezcua és doctora en ciències naturals amb especialitat en física i astrofísica. Investiga particularment l'astronomia extragalàctica sota diferents longituds d'ones. És experta en observacions en rajos X (Chandra). Per aquests treballs ha estat a Montreal, Cambridge, Canàries, etc. Actualment exerceix a l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya. |
Dimecres, 18 de desembre a les 20 h
Principals fenòmens astronòmics del 2020, per Carles Schnabel
En períodes aproximats de 20 anys tenen lloc les Grans Conjuncions entre Júpiter i Saturn. A finals del proper any toca la propera. Mentre anem veient la lenta aproximació dels dos gegants, gaudirem d'una magnífica presentació vespertina de Venus, d'una bona oposició de Mart i d'algunes ocultacions interessants. I potser alguna pluja d'estrelles ens oferirà un bon espectacle.
|
Carles Schnabel és llicenciat en biologia, però es dedica professionalment a la divulgació de l’astronomia. Va ser director científic i actualment és vicepresident de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell. És coordinador de les observacions d’ocultacions i col·laborador en l’elaboració de les efemèrides per la revista Astrum. |