L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Carme BastúsS'imaginen una llicenciada en història de l'art buscant supernoves amb un telescopi de mig metre d'obertura i una CCD? I caçant esmunyedissos NEOS?

Ja saben que això no és tan estrany a l'Agrupació Astronòmica de Sabadell. Els nostres col·laboradors tenen diferents formacions de base, orígens culturals diversos i professions dispars. Una sola cosa els fa iguals: la seva afició cap a la astronomia i el seu interès en col·laborar de forma desinteressada en la divulgació, ajudant a l'entitat.

La nostra col·laboradora del mes, Carme Bastús, és una dona activa i decidida en totes les facetes de la seva vida; ho testifiquen els que la coneixen bé. És veritat que el seu nivell d'implicació en l'Agrupació ha variat segons les etapes per les que ha transcorregut la seva vida. Això ens ha passat a tots. En certs moments, Carme ha estat un membre molt actiu de la Astronòmica, mentre que en altres s'ha vist obligada, pel pes d'altres prioritats, a deixar l'afició en un segon pla. Però sempre està disposada a donar un cop de mà i mai ha deixat de col·laborar.

En aquesta ocasió no hi va haver manera d'ajustar agendes per realitzar l'entrevista de forma presencial, més per culpa meva que per la seva, de manera que vam optar per mantenir una llarga conversa telefònica que transcric a continuació:

Com es va iniciar la teva afició a l'astronomia?

L'hi dec al meu nebot Arnau. Volien regalar-li un telescopi per Reis i ningú de la família s'atrevia a comprar-lo. Com jo sempre havia manifestat cert interès cap a la ciència, em van demanar que m'encarregués del regal...

¿I què vas fer?

Doncs acudir a l'Agrupació Astronòmica de Sabadell on Ester Vigil em va ajudar amb gran amabilitat. ¿Les conseqüències? Jo vaig acabar sent sòcia de la Astronòmica i el meu nebot va tenir el seu regal, un Newton de 15 cm i muntura equatorial que, en realitat, vaig acabar utilitzant jo...

Quins van ser els teus primers passos en l'afició?

Per a mi va ser molt difícil. Em costava molt fer servir el telescopi i encara més trobar els objectes. Per això em vaig embrancar a aprofundir i a aprendre. Vaig acudir a tots els cursos possibles llavors en l'Agrupació; la majoria els impartia Josep M. Oliver i em vaig apuntar a tots els camps d'observació que vaig poder.

Què recordes d'aquella època?

El cursos eren pedagògics i van exercir de potent motor de motivació. Els camps d'observació van ser una font d'experiències en companyia de persones amb interessos similars. Recordo o difícil que era trobar qualsevol objecte, però sobretot, el sorprenent i contenta que ens posàvem Montse Bella i jo mateixa quan per fi ho aconseguíem.

Posar-se reptes assolibles i aconseguir-és el que més motiva a seguir creixent en l'afició a l'astronomia observacional.

És veritat. Recordo un Camp d'Observació en el qual tu i Emili Capella propusisteis l'observació de diversos objectes. Anar-los trobant un rere l'altre va ser com un joc emocionant que segueixo recordant avui...

Però aquests objectes són subtils en l'ocular, no molt espectaculars...

És cert, però la clau està en ser conscient del que estàs veient. Si ho prepares, llegeixes sobre les característiques del que observes i, especialment, si ets conscient de les dimensions, és a dir, de les enormes distàncies del que estàs veient amb els teus propis ulls ... és això el que dóna un contingut especial i únic a aquesta afició.

Així és. I les dimensions es refereixen tant a la distància com al temps.

En ocasions veiem el passat més remot...

Com va evolucionar la teva activitat astronòmica?

Vaig començar a ser assídua de l'observatori de Sabadell. En primer lloc vaig col·laborar amb el grup de supernoves. Allà vaig aprendre molt de Jordi Presa, Octavi Guillamon, Òscar Rivera, Xavi Puig i Montse Ribell entre d'altres. No descobrim cap supernova però vaig aprendre a operar amb el telescopi i la CCD i les primeres nocions de fotometria...

Et vas especialitzar en supernoves?

Va ser durant un any o dos; després, amb Octavi i Montse vam fer algunes proves de seguiment de NEOs. Van ser molt gratificants. Finalment, amb Montse Bella vam assajar la tricromia CCD des de l'observatori de l'Agrupació a Sabadell.

Mentrestant la teva vinculació amb les activitats de l'Agrupació es va incrementar...

És així. Vaig ser membre de la Junta Directiva de l'Agrupació durant cinc o sis anys. Primer amb Josep M. Oliver com a president, després amb Antoni Ardanuy i, finalment, amb Àngel Masallé.

Després va ser quan pausaste el ritme d'activitat...

Encara no; en realitat vaig aconseguir abans un altre somni. Vaig adquirir un dels observatoris del Montsec de l'Agrupació. Un autèntic somni disposar d'una instal·lació fixa.

També hi va haver novetats en l'àmbit personal...

A l'Agrupació, als Camps d'Observació, vaig conèixer la meva parella, Vicens Serra, i amb la seva experiència observacional, especialment en astrofotografia amb càmera rèflex digital i el seu equipament, un telescopi Schmidt-Cassegrain de 20 cm i una càmera CCD, he pogut gaudir dels millors moments d'observació.

 

En què consisteix la teva col·laboració amb l'Agrupació?

Després de la meva etapa a la Junta Directiva la meva col·laboració s'ha centrat en les sessions per al públic. Sóc a la rotació de col·laboradors que les realitzem i la veritat és que es tracta d'una tasca molt interessant.

Fonamentalment faig sessions públiques sobre la Lluna i planetes brillants. De fet són els objectes més agraïts per al públic en general. Recordo algunes anècdotes, destacant les preguntes que es repeteixen una i altra vegada... «si és possible veure amb el telescopi la bandera que van deixar allà els americans o les petjades dels astronautes!» Encara que sembli mentida ho pregunten de debò, així com si és veritat que es allunatge o bé si es va tractar d'un muntatge en un plató de TV... Per la cara que alguns posen en fer aquestes preguntes sembla que més d'un dóna credibilitat a tan pintoresques i absurdes creences. Però parlar amb persones que s'introdueixen en la ciència astronòmica des de la curiositat és gratificant i motivador.

 

Però vas deixar la Junta Directiva.

És així; el meu treball en una empresa editorial, amb un horari cada vegada més absorbent va acabar per fer impossible continuar amb el meu ritme d'activitat. Però l'astronomia segueix sent molt important per a mi i segueixo col·laborant en tot el que puc!

No hi ha dubte, i estem orgullosos de col·laboradors com tu...

En què consisteix la teva col·laboració amb la Agrupació?
Després de la meva etapa a la Junta Directiva la meva col·laboració s'ha centrat en les sessions per al públic. Sóc a la rotació de col·laboradors que les realitzem i la veritat és que es tracta d'una tasca molt interessant.
Fonamentalment faig sessions públiques sobre la Lluna i planetes brillants. De fet són els objectes més agraïts per al públic en general. Recordo algunes anècdotes, destacant les preguntes que es repeteixen una i altra vegada ... «si és possible veure amb el telescopi la bandera que van deixar allà els americans o les petjades dels astronautes!» Encara que sembli mentida el pregunten de debò, així com si és veritat que es alunizó o bé si es va tractar d'un muntatge en un plató de TV ... Per la cara que alguns posen en fer aquestes preguntes sembla que més d'un dóna credibilitat a tan pintoresques i absurdes creences. Però parlar amb persones que s'introdueixen en la ciència astronòmica des de la curiositat és gratificant i motivador.