L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Irene ArabiaLa nostra col·laboradora d'aquest mes és una dona d'inquietuds molt diverses. Ha viscut 11 anys a Holanda i Alemanya, és una entusiasta dels globus aerostàtics, de viatjar, de l'astronàutica i de l'astronomia, i és capaç de parlar fluidament sis idiomes. No es tracta de la protagonista d'una pel·lícula de Hollywood; és una col·laboradora de l'Astronòmica de Sabadell: Irene Aràbia.

Irene va estudiar turisme i comerç exterior. Amb això ja va avisar que la seva passió seria conèixer món, encara que anys després aquesta passió es va elevar, primer fins al cel, travessant-lo en globus aerostàtics, després més amunt, en satèl·lits i coets i, finalment, en el més alt possible, amb la passió pel coneixement de l'Univers.

Professionalment Irene s'ha mogut en el món de la importació i de l'exportació. Actualment treballa com a tècnic d'aprovisionaments en una empresa química i el seu repte és importar cereals i additius alimentaris en les millors condicions de qualitat i preu.

Fa pocs dies vaig tenir ocasió d'entrevistar-la. La conversa es va desenvolupar d'aquesta manera:

Sé que ets una entusiasta dels globus aerostàtics. Quina és la sensació que es viu al pilotar-ne un?

No! Jo no sóc pilot. He viatjat en globus diverses vegades com a acompanyant, però la meva funció ha estat una altra diferent: la d'"observer".

En què consisteix?

És una funció necessària en les competicions esportives. L'"observer" actua com una mena d'àrbitre que efectua mesuraments i puntua les habilitats dels pilots en els campionats. És una afició que vaig començar l'any 1994 animada per un veí que era pilot. Ara, amb el pas del temps, l'he anat deixant.

Per què?

Aquestes competicions han canviat i el observer ja no existeix o té un pes molt menor. La tecnologia GPS l'ha substituït en gran part, guanyant-se, diuen, en objectivitat. Però a mi sempre em quedarà el record dels campionats i l'emoció de contemplar la bellesa del paisatge des de la barqueta d'un globus aerostàtic.

-Irene somriu mentre ho explica, recordant, sens dubte, els bons moments que ha viscut.

Bé, passem, doncs, a parlar de la teva afició per l'astronomia, com va començar?

Primer he d'explicar que per motius personals vaig anar a viure a Holanda durant quatre anys i, després, durant set anys més, vaig residir a Alemanya. Va ser en aquest país, a Munic, on la meva afició va créixer i es va consolidar.

Què va passar?

Sempre havia tingut una curiositat latent pel coneixement de l'Univers. A Munic em vaig acostar a un centre d'astronomia amateur que disposava d'un planetari. Va coincidir amb l'Any Internacional de l'Astronomia, el 2009, pel que vaig poder participar en moltes activitats.

Però serien en idioma alemany...

És clar! Però els idiomes no han estat problema per a mi. A més del català i del castellà parlo francès, holandès, alemany i anglès.

Vaja!... Quina enveja...

L'any següent vaig fer amistat amb diverses persones que treballen a l'ESA, a Alemanya, concretament en el seguiment dels astronautes europeus a l'Estació Espacial Internacional. Això ha estat important per a mi, era normal parlar de tot el que passava allà dalt, com una cosa quotidiana. Així va sorgir un major interès cap a l'astronomia. I se'm va enganxar l'entusiasme d'aquesta gent. 

En quin sentit?

Em vaig comprar un llibre molt gran d'astronomia general, en alemany, que vaig llegir i estudiar a fons durant més d'un any. Després vaig poder mantenir apassionants converses sobre física i l'Univers mentre sopava amb ells. I per exemple vaig anar a veure un partit de futbol Barça-Bayern a l'estadi de Munich amb l'astronauta Leopold Eyhards amb qui vaig mantenir una conversa molt amena i al mateix temps molt natural. 

Era, en definitiva, una afició a l'astronomia teòrica i no tant cap a l'observació.

No, perquè, a més, també va créixer la meva curiositat per l'observació. Des del pati de casa meva a Munic, que, per cert, gaudia d'un cel bastant fosc, vaig aprendre a reconèixer totes les constel·lacions. Observava a simple vista i amb uns prismàtics.

Quina ha estat fins avui l'observació que més t'ha impactat?

Veure Saturn, M13 i, precisament, des de Munich, amb els meus amics, observant l'Estació Espacial Internacional, vaig poder veure amb prismàtics com se li acostava un altre punt brillant, que va resultar ser el transbordador, acostant-se per al seu acoplament definitiu, va ser impressionant !

Sens dubte que aquesta experiència va marcar a la nostra «col·laboradora del mes», que des d'aleshores ja no ha deixat de veure l'astronomia com una part del seu propi món. Per aquesta raó em va interessar conèixer alguna cosa més de la seva visió de l'Univers i de la gènesi de la seva afició:  

En què consisteix la teva col·laboració amb l'Agrupació?

Amb Mercè Correa organitzem el cicle de conferències dels dimecres a la seu de l'Agrupació. L'ajudo en tot el cicle: busco conferenciants que puguin tenir coneixements i aptituds pedagògiques i que ens puguin explicar temes d'actualitat o d'interès per a l'aficionat. Compagino dates, presento els conferenciants i modero els col·loquis. A més, cada mes preparo els passis visibles de la ISS, que ara es troben també a la nostra web. 

Què és el que més t'apassiona de l'astronomia?

El cicle de l'Univers, els conceptes astrofísics i cosmològics. Per a mi és tot com un gran trencaclosques que he descobert de forma gradual i per mi mateixa, estudiant, i amb ajuda d'altres persones importants per a mi.

És cert que descobrir gradualment el contingut del que observem és un gran potenciador de l'afició. Per contra, si algú observant per l'ocular veu només una simple nuvolet i no es pregunta per la magnificència d'una galàxia, la seva afició no es desenvoluparà.

És així. Per motius familiars fa tres anys vaig tornar a Espanya. Els meus amics de Munic van buscar per internet i em van regalar la quota anual de soci en una associació astronòmica de Barcelona. Però ja aquí em vaig adonar que l'Agrupació Astronòmica de Sabadell m'oferia molt més i vaig canviar.

Quines activitats vas seguir?

Moltes. Em vaig sentir molt ben acollida. Vaig fer diversos cursos i vaig participar en observacions, primer en el grup de supernoves i després en el grup de debutants amb el que segueixo col·laborant.

I ara, després d'una activitat tan diversa, quin és el teu projecte de futur?

Buff... Potser massa. M'agradaria viatjar encara més, buscant destinacions d'interès astronòmic i astronàutic; m'il·lusiona la idea de fer un curs de pilot d'avioneta i aprofundir en l'ús del meu nou telescopi...

Doncs et desitgem molta sort!