L'ASTRONÒMICA

Vols veure un motor de combustió externa?

Després de les salutacions inicials aquestes van ser les primeres paraules de Ricard Gaju quan li vaig visitar al seu domicili del barri del Guinardó de Barcelona i mentre em feia la demostració del motor em vaig adonar del heterodoxa que seria aquesta entrevista.

El seu habitatge ja explica moltes coses d'aquesta notable persona: tot impecablement net i amb un desordre perfectament organitzat. El menjador està ple de llibres, artefactes diversos, telescopis, munts de papers, etc. Però no és el caos! Tot està al seu lloc. Només cal saber quin és, encara que l'únic que ho pot saber és el propi Ricard. Una mica atordit per la situació, els dos primers pensaments que em van venir al cap van ser: "ciència" i "acollidor".

El que jo sabia de Ricard era poc: un soci històric de l'Agrupació expert en l'observació solar. Però això no és cert 'seria una simplificació massa gran !: Ricard és moltíssim més. En el transcurs de diverses hores i del menjar que compartim la setmana següent, vaig poder conèixer una persona molt especial, amb una llarga i apassionant vida i amb una gran personalitat.

En primer lloc indicar que el seu vessant astronòmica, la que més ens interessa aquí, és molt important per a Ricard, però no és l'única: té moltes altres aficions. Per exemple, també ocupa la secretària general de l'Associació Blanquerna i és membre d'altres associacions. Pel professional ha dedicat tota la seva vida a Radiotelevisió Espanyola, treballant a Madrid ia Barcelona. Això és crucial per entendre qui és Ricard Gaju. Vaig poder veure imatges amb els seus companys de treball, alguns van ser figures cèlebres de la TV que jo ja tenia oblidades i 'fotografies rebent una condecoració dels anteriors reis d'Espanya! Ricard va aportar molt a TVE i RNE, primer en l'enlairament de la televisió pública i després en la seva gradual modernització.

Però tornem al Ricard apassionat de l'Astronomia. Li vaig entrevistar i aquestes van ser algunes de les coses que em va dir. Impossible reproduir-les totes ja que ocuparíem cent pàgines: Aquest és un resum del que va tenir l'amabilitat de compartir amb mi:

Quina és la teva formació de base?

He de dir-te que una persona és el que ha fet en la seva vida i no el que ha estudiat, però bé, els meus estudis van ser de Nàutica i de Peritatge Industrial en Telecomunicacions.

Aquesta formació i, especialment teva dedicació professional a Radiotelevisió Espanyola han incidit decisivament en la teva vida... -Ricard em mostra nombroses fotografies i entre elles em crida l'atenció un dibuix-Aquest dibuix està signat per Jaume Perich!

És cert, m'ho va dedicar el 1984. Sabia de la meva afició a l'astronomia. En ell va dibuixar a algú que em representa a mi, explicant coses de les estrelles... però el nen que m'acompanya es distreu amb un simple globus...

Segur que té per a tu un gran valor sentimental. Perich va ser un gran humorista gràfic que va morir el 1995... però Com es va iniciar la teva afició a l'astronomia?

Tindria uns 7 o 9 anys quan el meu pare, que regentava un negoci de venda de vins i que sabia del meu interès, em va dir que tenia un client que podia ensenyar-me el seu observatori, amb un telescopi i un sismògraf.

Això era força peculiar en aquests temps.

Sens dubte. Vam visitar aquest observatori en un barri de Barcelona. A més de veure el telescopi, que em va sorprendre molt, observem Júpiter, els seus satèl·lits i la Lluna. Vaig quedar absort pel que vaig veure. Jo, llavors, no vaig comprendre l'important que era aquest lloc i la persona que em va mostrar els astres. Era Josep Comas i Solà a l'observatori del seu domicili.

Comás i Solà et va fer una sessió d'observació privada a casa?

Sí! Amb el refractor Grubb de 16 cm, amb el qual havia fet molts dels seus descobriments...

Increïble! Jo sóc un admirador de Comas i Sola. He buscat manualment els seus asteroides i els he observat visualment, he mesurat la seva estrella variable i espero prendre imatges de la seva cometa periòdic. Tens tota la meva admiració... i diguem-ho clar perquè és molt cert: tens tota la meva enveja! Què et va cridar més l'atenció d'aquesta sessió d'observació?

Han passat molts anys, però recordo bé els satèl·lits de Júpiter. Vam observar com la seva posició va canviar entre l'inici de la sessió i el final de la mateixa, després entretenir-nos amb les explicacions de Comas i Solà i la visió espectacular de la Lluna. Aquesta visita va fer que el meu incipient interès per l'astronomia comencés a convertir-se en una gran afició.

Quines altres persones van incidir en la teva afició?

Moltes, però si he de triar diré, que, a més de Josep Comas i Sola, cal esmentar, com a mínim, a Federico Armenter de Monestir i Josep Costes.

Com van incentivar la teva passió?

Frederic, primer, a través dels seus articles divulgatius a "La Vanguardia" i després, quan el vaig conèixer personalment, em va iniciar en l'observació solar, el que ha estat la meva passió astronòmica fonamental: de fet en l'actualitat segueixo observant el sol diàriament, determinant el nombre de Wolf.

Això és sens dubte una mostra de la constància que caracteritza Ricard Gaju, i que el caracteritza en totes les facetes de la seva vida. Amb els seus 87 anys d'edat, és un home sa i actiu que no deixa passar un dia clar sense observar i comptabilitzar les taques solars.

I Josep Costas?

Recordo com si fos avui mateix quan el meu pare em va dir "et presentaré un client que està sonat com tu". Josep Costas i d'aquí va sorgir una llarga amistat...

Ell ser, a més d'un grandíssim aficionat, un tallador de miralls de primer ordre...

Vam fer un curs de tallat de miralls, utilitzant vidres de claraboia, en Sadeya (la Societat Astronòmica d'Espanya i Amèrica) molt activa en aquells anys. Va ser molt interessant i vaig tallar un mirall per al meu ús personal. Josep Costas es va centrar en aquest tema i va acabar tallant milers que venia per tot arreu. Alguns eren extraordinaris i altres no tant, però la mitjana era certament bo... A partir d'aquí vam compartir moltes observacions planetàries i solars.

Va ser a través de la xarxa PDA...

Efectivament, vam crear un grup d'observadors que amb aquest nom (Pro Divulgació Astronòmica) ens dediquem a observar (i no a divulgar com podria semblar pel nom). Moltes de les velles glòries de l'observació astronòmica van començar en aquest grup informal dibuixant Júpiter, Mart, la Lluna, etc... fins i tot un joveníssim Josep Oliver...

Ricard no pot amagar el seu orgull mentre ho explica i m'ensenya "partes" d'observació solar de la dècada dels 50 i dels 60 del segle passat, realitzats per diversos membres del grup.

Ja que parlem d'observació solar, aquesta és, sens dubte la teva passió. Per què recomanes l'observació solar?

És molt interessant: el Sol gairebé sempre té objectes d'interès i sempre va variant, tant en les seves taques com les fácules o les protuberàncies. El seu seguiment és apassionant i fàcil en llum integral, per projecció o usant un filtre H alfa. A més la seva observació és molt còmoda, durant el dia i en el moment de la jornada que et sigui més fàcil compaginar amb altres tasques i sense anar a dormir tard...

Què és el més interessant de l'observació de les taques solars?

Gairebé sempre veurem alguna cosa interessant en el Sol. Si observem la nebulosa M42 la veurem sempre igual, però amb el Sol és molt diferent. Les taques apareixen i desapareixen per la seva evolució i pel moviment de la rotació solar. La morfologia canviarà de forma imprevista encara que hi ha alguns patrons amb els quals gairebé podem predir els seus canvis, però errant sovint ... Hi ha grups espectaculars, amb ombres i penombres, porus i zones faculares...

A més hi ha els períodes solars.

És emocionant veure les noves taques a una latitud alta quan comença un nou cicle solar. Però el període de 11 anys, que sembla fet a mida per al seguiment humà, no és únic, hi ha altres períodes superposats, com, per exemple, el de cent anys. Crec que aquests expliquen aquest últim "màxim" tan feble o altres mínims històrics...

Tens una llarga experiència en l'observació solar...

En efecte, vaig començar l'observació diària des de l'observatori de l'Agrupació Astronòmica Aster al Passeig de Gràcia. Des de fa molts anys l'observo des dels balcons de casa meva. He de dir que Max Waldmeier de l'Observatori Federal de Zuric, coordinador durant anys de les observacions de taques solars, em va felicitar pel meu constància i per l'estabilitat de les meves estimacions del nombre de Wolf. El meu factor "k" (factor corrector individual de cada observador per normalitzar les seves estimacions) ¡va ser de k = 1!

Has tingut altres focus d'atenció en Astronomia?

Molts. Esmentaré, per exemple, el meu interès cap a la radioastronomia d'aficionat. Vaig aprofitar material obsolet de RTVE per fer treballs de radioastronomia. Va ser una experiència molt interessant que vaig realitzar amb Ramon Roure i Robert Estadella, però les interferències humanes van ser un problema per obtenir més resultats.

Quins són els teus projectes?

Seguir col·laborant amb l'Astronòmica en tot el necessari, observar el Sol mentre pugui i ordenar tots els meus papers i registres...

Doncs, per molts anys puguis seguir sent un apassionat de la ciència, de l'astronomia i de l'observació solar.

La Astronòmica va complir 56 anys de vida i això es nota en molts aspectes; per exemple en el fet que comptem amb un bon grup de col·laboradors, molts d'ells amb força anys de rodatge com a socis. No obstant això, també hi ha socis que es van incorporar fa poc i que col·laboren activament amb l'entitat. Aquest és el cas del nostre col·laborador d'aquest mes: Xavier Rubia.

Vaig tenir ocasió de xerrar amb Xavier al Parc Catalunya, a l'ombra d'un arbre, en una agradable tarda de juliol. És una persona agradable i oberta amb la qual és fàcil "connectar" després de pocs minuts de conversa:

Abans de parlar de la teva afició ho farem breument de la teva professió. ¿A què es dedica Xavier Rubia?

La meva vida professional sempre ha girat al voltant del món del so i del multimèdia. Primer treballant en una empresa de lloguer d'equips de so per a concerts -imagina't, desplaçant-me d'una ciutat a una altra instal·lant equips- i, des de ja 24 anys, dirigint la meva pròpia empresa de so i multimèdia.

Per entendre-ho millor quin tipus de projectes emprens a la teva empresa?

Molt diversos, siguin per a grans o per a petites empreses. Per exemple, he instal·lat els equips de so i sistemes de control multimèdia per a l'auditori d'una important escola de negocis de Barcelona.

I ¿d'on va sorgir el teu interès per l'astronomia?

Sempre m'ha agradat el tema. Recordo, de petit, quan feia sortides amb els "escoltes" i em tombava mirant el cel i buscant les constel·lacions. Després el meu interès es va estimular veient la sèrie de televisió "Star Trek".

I com va començar el teu interès per l'observació?

Tindria uns 20 anys quan vaig adquirir un telescopi refractor de 60mm. No era un gran equip, però recordo que a casa d'un amic observem Júpiter i em va sorprendre per les seves bandes i satèl·lits. També recordo l'observació de la Lluna i del Sol per projecció.

Com va evolucionar la teva afició?

Seguia més latent que activa, però un dia vaig canviar el meu telescopi per un Maksutov de 90mm i vaig notar la millora de qualitat, amb un instrument que, a més, era molt transportable: gaudia observat Saturn, Júpiter i molt més, amb força millor definició.

Ja eres soci de l'Agrupació?

No. Això va ser amb el salt en la meva afició, farà un any i mig...

Salt? Què va passar?

Que vaig decidir fer un pas més. Jo visc a la localitat de Centelles. Tot i que el cel no és ni de bon tros perfecte, es pot veure la Via Làctia en les nits sense Lluna. Em vaig assessorar en una botiga de productes astronòmics per adquirir un equip de bones prestacions i finalment em vaig decidir per un Schmidt-Cassegrain de 11 polzades amb muntura de forquilla. Primer vaig fer algunes sortides a la zona del Montseny buscant cels encara més foscos, però després em vaig adonar que era més pràctic usar-lo des de la meva pròpia casa a Centelles.

Però això vol dir muntar i desmuntar l'equip cada vegada que vols observar...

Aquí ve el meu projecte que ara ja està en fase avançada: la construcció d'un petit observatori annex a casa meva, amb un sostre corredís, una sala de control confortable i una columna per a la meva telescopi fix.

Això sí que és un salt de qualitat i confort... ¿I quins són els teus projectes observacionals?

Tinc bàsicament dos projectes: el primer és de prendre imatges de cel profund en color, però imatges sense pretensions de gran qualitat. Vull fer-les per tenir un record ràpid dels objectes observats. Per a això disposo d'una càmera CCD Atik 383 en color i una Zwo ASI174 MC-C, amb les que no és necessari l'ús de filtres per a obtindre imatges en color...

Bé, això està a l'abast de la teva equipament un cop el tinguis ben ajustat... i ¿el segon objectiu?

Introduir-me en el món de la radioastronomia d'aficionat. No deixa de ser una connexió entre el meu món professional, del so, i la meva afició per l'astronomia i més tenint en compte que en el passat era radioaficionat... però això ja és un projecte a més llarg termini del que he de documentar-me més.

És un tema molt interessant i en el qual tenim un camp gairebé inexplorat pels aficionats. ¡Mantennos informats de les teves avenços! Molts podrien seguir el camí.

L'afició astronòmica té molts matisos i sensibilitats. Tenim aficionats que s'han especialitzat en l'observació visual, sigui del cel profund, dels planetes o de la Lluna; altres gaudeixen de la construcció de telescopis o muntures, altres utilitzen els mitjans de captació d'imatge per fer recerca, sigui fotomètrica o astromètrica. Hi ha, a més, altres que estan interessats en l'astronomia teòrica, l'astrofísica, la cosmologia, etc. i després tenim les varietats mixtes que compaginen diverses sensibilitats alhora.

Però una de les sensibilitats amb major nombre de seguidors és l'astrofotografia. El nostre col·laborador d'aquest mes és un representant significatiu d'aquesta "afició dins de l'afició" astronòmica. Es tracta d'Albert Moncada, una persona pausada i reflexiva però que quan parla d'astrofotografia li brillen els ulls.

Però ¿qui és Albert Moncada? Donem alguna dada biogràfic bàsic: 50 anys, pare de dues filles, psicòleg de formació i de professió expert en la promoció de la salut en una administració pública. A més de l'astronomia li interessa la música (toca la guitarra) i la natura en general. Fa pocs dies vaig tenir l'ocasió de mantenir una llarga conversa amb ell que transcric a continuació:

Quin és el "motor" de la teva afició a l'astrofotografia?

Obtenir imatges d'objectes astronòmics genera una enorme satisfacció i el mateix veure la millora dels resultats amb l'aprenentatge... però per a mi l'astrofotografia no és un fi, és un mitjà.

Llavors quin és la finalitat?

És el "què" i el "per què" més que el "com". És a dir, una aproximació metafísica o filosòfica cap als objectes que hi ha a les imatges.

A què et refereixes exactament?

A que la fi és especular sobre quins són els límits, sobre "què fem aquí..."; en definitiva, a fer-se preguntes existencials -L'Albert ho explica lentament pensant cada paraula detingudament.

Vaja!

La astrofotografia em serveix per evadir-me de la rutina, connectar-me amb la metafísica i amb el contingut del que estic fotografiant, em fa caçador, amb els trofeus de caça en el meu ordinador i és un mitjà per connectar amb persones amb interessos similars: el grup d'astrofotografia de l'Astronòmica...

Com veuen, l'entrevista va començar fort i amb profunditat. Als pocs minuts, de la mà d'Albert, vaig aprendre que fins i tot entre els astrofotògrafs les motivacions són diverses i que la meticulositat en les tècniques i l'anàlisi gairebé microscòpic de les imatges no estan renyits amb ser conscient del contingut i del significat en majúscules de el fotografiat.

Però com va començar la teva afició?

Tenia cert interès sobre temes científics, però en la meva adolescència era més dirigit cap a la Meteorologia. Uns anys després vaig decidir assistir a un Curs d'Introducció a l'Astronomia al Museu de la Ciència. El va impartir un tal Josep M. Oliver.

Oliver està gairebé sempre en els inicis de vocacions astronòmiques...!

Ho vaig viure com una experiència molt reconfortant en què es responien temes que sempre m'havia preguntat. Per exemple, "Quina és la composició de les estrelles?". A més era un parèntesi de l'activitat quotidiana en què s'obria un món diferent i en el qual m'oblidava de tota la resta.

Hi va haver altres catalitzadors de la teva afició?

Sí, dues més. Després del curs vaig començar a adquirir regularment la revista "Tribuna d'Astronomia" i en una ocasió vaig quedar molt impressionat per una imatge de la nebulosa d'Orió que ocupava dues pàgines.

Està clar: vas començar a somiar en fer fotos semblants i el tercer catalitzador?

Vaig passar uns dies en una casa rural. A la nit algú va muntar uns prismàtics gegants. Em vaig acostar i li vaig preguntar si podia mirar. Només vaig veure un "granet d'arròs", però ¡es tractava de Saturn! No recordo res més però em va quedar gravat a la ment.

Això ja va ser definitiu...

És cert, em vaig fer soci de l'Astronòmica i vaig decidir comprar un telescopi. En principi va ser més aviat pensant en la meva filla, però la realitat és que només el vaig fer servir jo. Era un refractor de 80mm amb muntura equatorial automatitzada. No vaig aconseguir estimular l'interès de la meva filla, però cada vegada estava més "enganxat", especialment amb la possibilitat de prendre imatges.

Quin va ser el següent pas?

Doncs fer un curs d'introducció a l'astrofotografia que va impartir Miguel Guillen. Poc després vaig fer la meva primera fotografia a focus primari amb la meva Canon 400: la galàxia d'Andròmeda... va quedar només una taca blanca!, però em va donar una gran alegria.

Això anima a seguir creixent...

En efecte, vaig començar a millorar la meva tècnica i la meva equipament. Amb un Schmidt-Cassegrain de 8 polzades vaig poder aprendre molt, especialment perquè no és l'equip més idoni per començar a fer astrofotografia i menys de cel profund, que és el que a mi més m'atrau. Va requerir un gran esforç treure-li profit. Posteriorment vaig adquirir una cúpula de polietilè i vaig poder mantenir el meu equip fix a la terrassa de casa meva, sense haver de muntar i desmuntar. Això també va ajudar molt.

Però aquest equip no pot satisfer a un astrofotògraf exigent com tu.

És cert, vaig començar un "pla renove" que segueix vigent. Primer vaig adquirir un Celestron de 11 polzades, després 1 Takahashi de 90mm i recentment acabo d'adquirir un Ritchey-Chrétien Truss de 8 polzades sobre una muntura EQ8.

Això pot inquietar un neòfit, sembla que sense un equipament d'altes prestacions no és possible l'excel·lència...

No és així. L'ambició et fa aspirar a més, però amb equips modestos poden obtenir grans resultats.

Entenc que per a això i per a més hi ha el grup d'astrofotografia.

És cert. En aquest grup aprenem els uns dels altres. Va començar amb Josep M. Drudis, Jordi Ortega, Manel Polanco, Aleix Puig, Lluís Romero i jo mateix ... i avui el componen molts aficionats més de l'Agrupació.

Quines activitats feu?

Compartim coneixement en reunions periòdiques, tallers i en contactes constants via correu electrònic. Aprenem dels nostres èxits i fracassos, de l'ús de programes de tractament d'imatges, aprofitem els trucs de cadascú per millorar la tècnica de tots, veiem tutorials, novetats, compartim informació sobre equips i accessoris, etc.

Crec que més d'un lector s'interessarà a participar en aquest grup ¿què ha de fer?

Res més fàcil. Enviar a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. les seves dades i en breu ens posarem en contacte amb ell. Serà molt benvingut.

Però si el seu nivell és només de neòfit...

No importa. Sens dubte li aconsellarem que s'apunti al curs d'iniciació a l'astrofotografia. Després podrà créixer amb els cursos d'especialització en fotografia planetària o en el d'imatges de cel profund...

Després de tantes imatges que has fet, ¿de quines et sents més orgullós?

Això sí que és difícil de contestar -L'Albert es pren uns segons de reflexió, finalment, després d'una gairebé imperceptible somriure, contesta sense titubejar:

La trompa d'elefant IC 1396 i la bombolla NGC 7635: dos objectes impressionants que he pogut copsar prou bé...

Bé, digues-me ara quins són els teus projectes més immediats...

En primer lloc, espero estrenar i treure el màxim suc al meu nou telescopi. M'agradaria prendre imatges dels objectes Arp (galàxies peculiars) amb el meu C11 i fer tricromia de banda estreta amb la meva nova CCD, per tal de lluitar contra la contaminació lumínica... i seguir participant en el grup d'astrofotografia.

Bé, doncs no tens pocs objectius per davant, però estic segur que els aniràs aconseguint un darrere l'altre.

Aquest cop, el nostre col·laborador del mes, és una de les persones que més han contribuït a la història de la nostra Agrupació. I m'atreveixo a dir que també l'Agrupació és un dels factors importants en la seva vida. O sigui, estem davant d'un cas de gran rellevància en els dos sentits.

Jo ho recordo, quan tot just tenia 7 o 8 anys d'edat i m'acabava de fer soci de la Astronòmica, com un "savi" que em meravellava amb els seus dibuixos de Júpiter i, sobretot, amb les seves explicacions, que vivia com autèntiques classes magistrals. Em deixaven bocabadat. Ell, juntament amb Josep M. Oliver i Josep M. Gómez, són els que van forjar la meva afició a l'astronomia des de l'Agrupació.

Per aquesta raó aquesta entrevista té un valor especial per a mi i m'ha suposat redescobrir a Raimon Reginaldo i recordar sensacions gairebé oblidades però molt viscudes en el seu moment. Però és que el cas de Raimon no es refereix únicament al passat. Segueix sent un col·laborador molt actiu en els seus treballs com a col·laborador habitual d'Astrum i com a conferenciant. Les seves explicacions i opinions segueixen tenint un gran pes en la nostra Entitat.

Fa uns dies vaig mantenir una entrevista amb ell que, de forma aproximada, transcric a continuació:

Com va començar la teva afició?

Tindria uns 15 anys quan vaig anar a una conferència sobre l'ONU a l'edifici de l'Obra Cultural de l'antiga Caixa de Sabadell. Allà algú em va explicar que molt a prop hi havia la seu de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell.

Va ser una casualitat...

En certa manera sí. Allà vaig contactar amb Sebastià Ribes que em va ensenyar la Lluna i Júpiter amb el telescopi de l'observatori, a la part alta de l'edifici. Vaig quedar enamorat d'això i em vaig fer soci. En construir aquesta afició va tenir també molt a veure Josep M. Oliver al que ja coneixia perquè havia estat el meu professor de dibuix a l'escola.

...I vas pensar a adquirir un telescopi...

Doncs no. Gairebé totes les meves observacions les vaig fer amb els telescopis de l'Agrupació, siguin els de l'observatori de Sabadell o els que estaven instal·lats o pujàvem al cim de Sant Llorenç del Munt. A casa meva només vaig tenir un petit refractor de 60mm que no vaig fer servir molt i que el vaig vendre de seguida.

Aquells anys eres un actiu observador visual... de planetària.

Era l'època dels dibuixos de Júpiter, però també de Saturn i de Mart. Amb Josep M. Gómez impulsem campanyes reeixides en què van participar molts socis, recopilant centenars de dibuixos amb els que vam poder analitzar els detalls de l'atmosfera de Júpiter, cronometrar els passos pel meridià central i l'evolució de nombroses formacions, bandes, fistons, ovals , etc. -Raimon ho explica amb evident orgull i satisfacció.

Amb mitjans modestos es feien molts treballs.

El Newton de 140 mm de l'Agrupació era utilitzat a ple rendiment, així com diversos telescopis a Sant Llorenç del Munt. El major era de 20 cm.

Avui se'ls podria qualificar d'instruments de nivell mitjà o modest per a un aficionat.

Llavors eren del millor...

Amb Josep M Gómez, al Comitè d'Observacions de l'Agrupació, fèieu una esplèndida tasca. Davant l'ocular del telescopi ¿què diferenciava a Reginaldo de Gómez?

Josep Maria és un observador molt complet i de gran agudesa visual; era capaç de discernir diferències de tonalitat i de color que eren per a mi eren invisibles. Per contra jo era especialista en veure detalls minúsculs.

Em consta que, des de l'observatori vas veure una "flare" en un grup de taques del tipus F...

És cert! Ho recordo perfectament. Va durar tot just uns segons: una intensa llum blanca en un enorme grup de taques. És un fenomen totalment imprevisible; vaig tenir molta sort de veure-ho.

D'aquella època d'observació intensa i de dibuix conscienciós Què observació recordes de forma especial?

És molt difícil de contestar. Recordo, per exemple, quan es van obtenir les imatges de les sondes Pionner 10 i 11. En la gran taca vermella mostraven detalls que eren nous i sorprenents per a molts. Va ser una sensació especial dir-me a mi mateix "jo ja els havia vist" -el expressa amb un mig somriure i sincer orgull.

Mentrestant la teva vida professional es va centrar en el "Museu de la Ciència"...

Veritat. Uns anys després d'acabar la carrera de Ciències Físiques a la Universitat Autònoma, Joan Genebriera, llavors company a la Junta Directiva, em va advertir que estaven buscant una persona que es responsabilitzés del Planetari. Em va recomanar i no vaig trigar a començar a treballar en el "Museu de la Ciència" fins jubilar-me... ¡26 anys després!

Són molts anys, amb infinitat de vivències al museu de ciència més important del país...

És cert. Podria explicar moltes coses. En el transcurs d'aquests anys vaig ser operador del planetari, responsable de les publicacions del Museu, Cap del projecte del nou museu i Responsable de Divulgació.

Impressionant. D'altra banda, pel que fa a la col·laboració en les tasques de l'Agrupació, has estat membre de la Junta Directiva durant molts anys.

Primer com a vocal de la Junta, després com a secretari i com a vicepresident durant 18 anys, amb Josep M Oliver com a president. A més vaig ser un actiu membre del Comitè d'Observacions.

Gran part de la teva activitat a l'Agrupació ha estat desenvolupant una tasca de divulgació...

He escrit molts articles en Astrum. No fa molt es em va lliurar un diploma commemoratiu pels meus 100 conferències dels dimecres. També he impartit cursos. Recordo que, a vegades, quan hi havia alguna novetat astronòmica, es programava la meva conferència sense tenir a penes coneixement del tema per la seva novetat. En l'interval entre la convocatòria i la conferència el preparava a fons. D'aquesta manera vaig aprendre molt.

I ho feies molt bé. Molts hem après gran part dels nostres coneixements amb els teus conferències. Què temàtica recordes que per la seva novetat fora d'especial interès?

Per exemple, el descobriment dels primers exoplanetes. L'expectació va ser molt gran i l'interès pel tema segueix acreixent.

Quins altres focus d'interès tens, a més de l'astronomia?

M'apassiona la Teologia.

Ets Físic i científic Com pots compaginar-ho amb l'estudi de la Teologia?

No hi ha cap contradicció. Es pot compaginar perfectament. La ciència s'ocupa de descriure, fer hipòtesis i posar-les a prova per explicar com passen les coses. La Teologia, en canvi, s'ocupa de la fe, del sentit de la vida i del qui ha fet les coses. Són temes apassionants i independents, camins paral·lels que no tenen perquè contradir-se.

Pots posar un exemple?

La teoria de l'evolució. No crec que es pugui dubtar de la seva validesa, així com del paper de l'atzar en les mutacions i aquestes en el procés evolutiu. Qui sap, potser Déu va utilitzar el atzar com un instrument... -Raimon ho diu pensatiu, permetent-se aquesta especulació.

Finalment, com diries en una frase quin és el teu major àrea d'interès?

No és fàcil. Diria que la meva vida s'ha mogut entre les dues vocacions: la de la ciència i la de la teologia.

I nosaltres, a la Astronòmica, seguim comptem amb aquest col·laborador com un gran actiu. Un científic divulgador que porta l'Agrupació en les seves venes.

El nostre col·laborador d'aquest mes, Carles Labordena, és un soci "històric" que molts coneixem personalment per les seves visites a Sabadell, sobretot en les Convencions d'Observadors. Molts altres el coneixen per llegir els seus escrits en "Astrum" sobre el que és la seva passió astronòmica principal: els cometes. Però de Carles podem dir moltíssim més...

Si hi ha alguna cosa que el caracteritza és el seu entusiasme per l'observació. Ens referim a l'observació en majúscules i d'àmbit generalista. Però no és que els seus treballs per ser diversos siguin superficials. Carles Labordena és un observador constant al cent per cent. El seu objectiu fonamental és el seguiment detallat i en visual de cometes i estrelles variables, però també gaudeix dels planetes, la Lluna, les ocultacions, el cel profund, els estels dobles, l'observació solar, els eclipsis... No se li escapa res del firmament. La seva observació és gairebé sempre visual pel que potser algú podria pensar: "clar, per la seva veterania és poc donat a innovar en la seva forma de treballar". Res més lluny de la realitat. Carles Labordena fa bones fotografies amb càmera DSLR i amb càmera CCD, i efectua mesures astromètriques i fotomètriques d'estels. El que passa és que on realment gaudeix és en l'observació visual i per això fa bé en invertir-hi la major part del seu temps astronòmic, sense desmerèixer el seu interès addicional per les tècniques avui més de moda.

Fa uns dies vaig mantenir una entrevista telefònica amb ell que passo a transcriure a continuació.

Com va començar la teva afició?

De nen vivia a Barcelona i estava aclaparat per la carrera espacial. Acudia a una biblioteca del meu barri i vaig començar a llegir un llibre que em va fascinar: "Astronomia Popular" de Camille Flammarion.

I com vas saltar a l'observació?

Tenia una gran curiositat. En una òptica del barri em van proporcionar unes lents i un ocular senzill. Amb un tub de cartró em vaig construir una ullera precaria... de fet 'dir precaria és poc! Observava des d'una finestra del meu pis on amb prou feines podia veure la zona nord del firmament. Aquí va començar tot.

Una mica precari, però propi de l'època i del començar amb mitjans molt limitats.

Crec que això reforça l'afició i vius amb més il·lusió els reptes d'observació que vas assolint. Uns anys després em vaig fer soci de l'Agrupació i va ser llavors quan vaig adquirir un telescopi al que li vaig treure molt de suc: un reflector "Tasco" de 115mm d'obertura.

Això era un clàssic en aquesta època...

Vaig observar planetes... sobretot Júpiter i Mart els esbossos enviava a l'Agrupació, al Josep Maria Gómez. També vaig començar a gaudir amb el seguiment d'estrelles variables amb uns prismàtics.

I després què va passar?

Hi va haver un parèntesi d'índole professional i familiar. Vaig acabar els meus estudis de Medicina i l'especialitat de Pediatria. Vaig trobar feina a Castelló on vaig fixar la meva residència i on vaig criar els meus dos fills.

Aquests parèntesis són normals en molts aficionats a l'astronomia... però tu ets metge i saps bé que si algú està infectat, la malaltia pot aparèixer de nou...

Ha, ha, ha. És veritat. Plenament integrat a Castelló, vaig adquirir un Celestron de 8 polzades, telescopi que m'està rendint de manera extraordinària i vaig continuar amb les meves observacions. Vaig començar a gaudir de l'observació d'estels.

No obstant això, els prismàtics no els tenies oblidats...

És clar que no. De fet és l'instrument que més ús, sigui amb els estels o amb les estrelles variables. Posteriorment vaig adquirir un Celestron de 9 polzades i quart, però el de 8 polzades, més fàcil de transportar, segueix sent el telescopi que ús amb major freqüència.

Seguies en contacte amb nosaltres a Sabadell, però vas tenir la fortuna de trobar aficionats a l'astronomia a Castelló.

És cert que l'observació en soledat pot ser interessant però el seu valor es multiplica molt més si la pots compartir amb companys d'afició. Em vaig fer soci de la Societat Astronòmica de Castelló amb la qual col·laboro sovint. Fem sortides d'observació freqüents buscant bons cels que trobem no molt lluny de Castelló.

Passem als estels... ¿d'on va sorgir l'interès per aquests astres?

Ve de lluny. Per exemple, del meu primer cometa. Vaig quedar sorprès en els anys 70 amb el cometa Kohoutek. La seva llarga cua em va fascinar i això que no va aconseguir ni de lluny les expectatives que havia creat.

Buff... jo també ho vaig gaudir des de Sabadell...

Però això no va ser res comparat amb el Hale-Bopp i amb la llarguíssima cua del Hyakutake... a partir d'aquí les meves observacions de cometes han estat constants.

Què observes en un cometa?

La seva magnitud, característiques, mesuro la cua, la cabellera, etc. Els mesuraments els envio a l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, a l'ICQ, a la LIADA, a la BAA, a un observador japonès especialitzat anomenat Yoshida i a la llista de correu "cometas-obs" que fa una important tasca de coordinació.

I pel que fa a les estrelles variables?

Els meus mesuraments van a la AAVSO a més d'enviar-les a la Astronòmica.

Si haguessis de esmentar les observacions que més t'han impressionat Quines destacaries?

Pel que fa als cometes, sens dubte em van impactar els de la dècada dels 90: Hyakutake i Hale Bopp, realment impressionants, tot i que he gaudit de moltíssims més. També destaco els eclipsis totals de Sol que vaig poder observar en els meus viatges a Hongria, Turquia i la Xina.

Carles Labordena es manté en silenci uns segons, sembla dubtar entre diversos objectes més, fins afegir finalment:

...I l'ocultació rasant de d'Aldebaran per la Lluna...

En definitiva... què et fascina de l'observació astronòmica?

La possibilitat de detectar canvis; variacions en els objectes, sigui en els cometes com en les estrelles variables o en les superfícies planetàries...

Crec que un autèntic especialista de l'observació pot aportar molt. No només amb amb les teves observacions. També en aconsellar als nous. Quins consells els donaries?

En primer lloc que es fes soci d'una associació d'observadors, com les de Sabadell o la de Castelló. Observar en companyia és molt gratifícant i et permet aprendre molt dels altres i escurçar la corba d'aprenentatge. Crec que cal començar amb unes cartes celestes, observant a ull nu i amb uns prismàtics. No és bo voler anar massa de pressa. És millor deixar les tècniques fotogràfiques i els programes informàtics per a més endavant. Ja arribessin, però és bo consolidar una bona base.

Bons consells, encara que avui sembla que molts s'inicien amb els telescopis informatitzats com a primer instrument... Per cert, ¿quins són els teus projectes de futur?

M'agradaria assajar el seguiment de variables amb CCD i filtres. Però el que m'agrada és seguir observant visualment.

Moltes gràcies, ha estat un plaer parlar amb tu: un observador de cap a peus.