L'ASTRONÒMICA

 En aquesta ocasió, el nostre col·laborador entrevistat és un home de 32 anys, entusiasta de l'astronomia des de la infància com molts de nosaltres i que ha evolucionat, amb els anys, des d'un interès centrat en l'observació visual fins a una afició consolidada cap a la presa de imatges, evolució que hem vist també en molts altres socis. Em refereixo a Xavier Marcos. Molts ja el coneixen per la seva doble faceta: coordinador dels camps d'observació al Montsec, juntament amb Jordi Zamora, i coordinador del grup d'astrofotografia amb Albert Moncada, Aleix Roig i Juan Martínez. Vull destacar que en el cas de Xavier Marcos seva afició es va consolidar a peu del telescopi i amb l'ull enganxat a l'ocular. Vull dir que si bé és veritat que es va impressionar de nen per la cosmologia i pels èxits de l'astronàutica i de les sondes interplanetàries, tot aquest «material» es va convertir en afició sòlida gràcies a l'observació astronòmica i, concretament, gràcies a aquella que es desenvolupa en els camps d'observació. El fet és que la litúrgia de preparar l'equipatge, l'entrepà de mitjanit, muntar el telescopi amb altres observadors en el camp mentre es fa de nit, passar fred i les dificultats per trobar objectes febles ... tot això enforteix l'afició i es compensa, i amb escreix, amb el plaer d'aconseguir el repte de localitzar l'objecte, observar-lo i «entendre», i, finalment, pel fet de compartir-se amb altres aficionats, tot això en contacte ple amb la nit i la natura. He tingut l'ocasió de conversar amb ell en una cafeteria i això és, aproximadament, el que em va explicar:

Xavier, com va començar la teva afició per l'astronomia?

Va ser en la meva infantesa i el meu pare va tenir molt a veure. Van influir molt les meves primeres lectures, com «Cosmos» de Carl Sagan i un llibre sobre relativitat per a principiants que em va deixar fascinat... fins que em vaig fer soci de l'Agrupació als 14 anys d'edat.

Vas començar jovenet... ¿quines van ser les teves primeres activitats?

Primer vaig aconseguir que em regalessin un telescopi que encara conservo com una peça entranyable amb el qual vaig passar moltes hores. Un Newton de 150 mm amb una feble muntura equatorial, però que era molt aprofitable per a l'observació visual. Digues-me que és el que et semblava més interessant observar. Tot en general. M'agradaven molt els cúmuls oberts i recordo que em quedava enamorat al veure el globular M 13. Però, el que més m'agradava era el repte de trobar l'objecte, buscant-manualment d'estrella de referència a estrella de referència...

Observant des Sabadell?

Sí, però el que m'agradaven més eren els camps d'observació que organitza l'Agrupació. Llavors em portava el meu pare i la veritat és que era una experiència molt gratificant, sobretot per la possibilitat de compartir experiències amb altres observadors.

Bé, aprofundim una mica... Per què l'astronomia és important per a tu?

Observar és una experiència íntima i important ... però mirar sense més per l'ocular no és l'important; el que el converteix en una vivència especial és el fet de ser conscient del que estàs observant. Per això cal documentar-se i donar-li un context, una referència, a aquesta feble nuvolet que veus a l'ocular. Així et dones compte del extraordinari que és el que aquestes veient. -Xavier ho expressa pausadament mentre aprofita les últimes gotes de la seva tallat.

Observar és un viatge impressionant des del ocular...

Tant en la distància com en el temps: estem observant el passat remot! Això és impressionant i el constato, per exemple, quan prenc imatges d'alguns dels meus objectes preferits, com el quintet de Stephan o cúmuls de galàxies. -Ara em fixo i veig, o potser imagino, una lluentor especial als ulls de Xavier.

Quina formació de base tens?

M'interessa en gran mesura l'astrofísica i la cosmologia i vaig tenir temptacions d'estudiar física. És més, estic fent ara algunes assignatures soltes a distància. Però la meva formació és diferent; sóc llicenciat en psicologia i treball en l'àrea dels serveis socials.

Com va evolucionar la teva afició a l'astronomia?

Recentment he modernitzat el meu equip adquirint un refractor de 80 mm ED i un Newton de 150 mm amb una muntura adequada. Amb això i amb una reflex Canon 450 estic gaudint de valent en astrofotografia. He de confessar, però, que estic trobant a faltar l'observació visual i buscar «a mà» els objectes...

Ja veig que ets un autèntic entusiasta, quins són els teus projectes de futur?

Estic plantejant la construcció d'un observatori fix als afores de Castellar del Vallès on viuen els meus pares i on el cel, sense ser res extraordinari, és millor que el de Sabadell. Ara mateix estic fent astronomia de bricolatge... Els passos següents seran adquirir una càmera CCD i governar l'observatori de forma remota. També m'il·lusiona fer fotometria...

Bé, són reptes magnífics. Segur que podràs amb ells i amb molts més!