L'afició astronòmica té molts matisos i sensibilitats. Tenim aficionats que s'han especialitzat en l'observació visual, sigui del cel profund, dels planetes o de la Lluna; altres gaudeixen de la construcció de telescopis o muntures, altres utilitzen els mitjans de captació d'imatge per fer recerca, sigui fotomètrica o astromètrica. Hi ha, a més, altres que estan interessats en l'astronomia teòrica, l'astrofísica, la cosmologia, etc. i després tenim les varietats mixtes que compaginen diverses sensibilitats alhora.
Però una de les sensibilitats amb major nombre de seguidors és l'astrofotografia. El nostre col·laborador d'aquest mes és un representant significatiu d'aquesta "afició dins de l'afició" astronòmica. Es tracta d'Albert Moncada, una persona pausada i reflexiva però que quan parla d'astrofotografia li brillen els ulls.
Però ¿qui és Albert Moncada? Donem alguna dada biogràfic bàsic: 50 anys, pare de dues filles, psicòleg de formació i de professió expert en la promoció de la salut en una administració pública. A més de l'astronomia li interessa la música (toca la guitarra) i la natura en general. Fa pocs dies vaig tenir l'ocasió de mantenir una llarga conversa amb ell que transcric a continuació:
Quin és el "motor" de la teva afició a l'astrofotografia?
Obtenir imatges d'objectes astronòmics genera una enorme satisfacció i el mateix veure la millora dels resultats amb l'aprenentatge... però per a mi l'astrofotografia no és un fi, és un mitjà.
Llavors quin és la finalitat?
És el "què" i el "per què" més que el "com". És a dir, una aproximació metafísica o filosòfica cap als objectes que hi ha a les imatges.
A què et refereixes exactament?
A que la fi és especular sobre quins són els límits, sobre "què fem aquí..."; en definitiva, a fer-se preguntes existencials -L'Albert ho explica lentament pensant cada paraula detingudament.
Vaja!
La astrofotografia em serveix per evadir-me de la rutina, connectar-me amb la metafísica i amb el contingut del que estic fotografiant, em fa caçador, amb els trofeus de caça en el meu ordinador i és un mitjà per connectar amb persones amb interessos similars: el grup d'astrofotografia de l'Astronòmica...
Com veuen, l'entrevista va començar fort i amb profunditat. Als pocs minuts, de la mà d'Albert, vaig aprendre que fins i tot entre els astrofotògrafs les motivacions són diverses i que la meticulositat en les tècniques i l'anàlisi gairebé microscòpic de les imatges no estan renyits amb ser conscient del contingut i del significat en majúscules de el fotografiat.
Però com va començar la teva afició?
Tenia cert interès sobre temes científics, però en la meva adolescència era més dirigit cap a la Meteorologia. Uns anys després vaig decidir assistir a un Curs d'Introducció a l'Astronomia al Museu de la Ciència. El va impartir un tal Josep M. Oliver.
Oliver està gairebé sempre en els inicis de vocacions astronòmiques...!
Ho vaig viure com una experiència molt reconfortant en què es responien temes que sempre m'havia preguntat. Per exemple, "Quina és la composició de les estrelles?". A més era un parèntesi de l'activitat quotidiana en què s'obria un món diferent i en el qual m'oblidava de tota la resta.
Hi va haver altres catalitzadors de la teva afició?
Sí, dues més. Després del curs vaig començar a adquirir regularment la revista "Tribuna d'Astronomia" i en una ocasió vaig quedar molt impressionat per una imatge de la nebulosa d'Orió que ocupava dues pàgines.
Està clar: vas començar a somiar en fer fotos semblants i el tercer catalitzador?
Vaig passar uns dies en una casa rural. A la nit algú va muntar uns prismàtics gegants. Em vaig acostar i li vaig preguntar si podia mirar. Només vaig veure un "granet d'arròs", però ¡es tractava de Saturn! No recordo res més però em va quedar gravat a la ment.
Això ja va ser definitiu...
És cert, em vaig fer soci de l'Astronòmica i vaig decidir comprar un telescopi. En principi va ser més aviat pensant en la meva filla, però la realitat és que només el vaig fer servir jo. Era un refractor de 80mm amb muntura equatorial automatitzada. No vaig aconseguir estimular l'interès de la meva filla, però cada vegada estava més "enganxat", especialment amb la possibilitat de prendre imatges.
En què consisteix la teva col·laboració amb l'Agrupació? Estic centrat en el grup d'astrofotografia del qual sóc l'actual coordinador. A més col·laboro amb Manel Polanco al programa de formació: amb ell, amb Jordi Ortega i Aleix Puig sóc professor del curs bàsic d'astrofotografia i del avançat de cel profund. Finalment, estic col·laborant en l'edició d'un llibre d'astrofotografia que l'agrupació publicarà en breu. |
Quin va ser el següent pas?
Doncs fer un curs d'introducció a l'astrofotografia que va impartir Miguel Guillen. Poc després vaig fer la meva primera fotografia a focus primari amb la meva Canon 400: la galàxia d'Andròmeda... va quedar només una taca blanca!, però em va donar una gran alegria.
Això anima a seguir creixent...
En efecte, vaig començar a millorar la meva tècnica i la meva equipament. Amb un Schmidt-Cassegrain de 8 polzades vaig poder aprendre molt, especialment perquè no és l'equip més idoni per començar a fer astrofotografia i menys de cel profund, que és el que a mi més m'atrau. Va requerir un gran esforç treure-li profit. Posteriorment vaig adquirir una cúpula de polietilè i vaig poder mantenir el meu equip fix a la terrassa de casa meva, sense haver de muntar i desmuntar. Això també va ajudar molt.
Però aquest equip no pot satisfer a un astrofotògraf exigent com tu.
És cert, vaig començar un "pla renove" que segueix vigent. Primer vaig adquirir un Celestron de 11 polzades, després 1 Takahashi de 90mm i recentment acabo d'adquirir un Ritchey-Chrétien Truss de 8 polzades sobre una muntura EQ8.
Això pot inquietar un neòfit, sembla que sense un equipament d'altes prestacions no és possible l'excel·lència...
No és així. L'ambició et fa aspirar a més, però amb equips modestos poden obtenir grans resultats.
Entenc que per a això i per a més hi ha el grup d'astrofotografia.
És cert. En aquest grup aprenem els uns dels altres. Va començar amb Josep M. Drudis, Jordi Ortega, Manel Polanco, Aleix Puig, Lluís Romero i jo mateix ... i avui el componen molts aficionats més de l'Agrupació.
Quines activitats feu?
Compartim coneixement en reunions periòdiques, tallers i en contactes constants via correu electrònic. Aprenem dels nostres èxits i fracassos, de l'ús de programes de tractament d'imatges, aprofitem els trucs de cadascú per millorar la tècnica de tots, veiem tutorials, novetats, compartim informació sobre equips i accessoris, etc.
Crec que més d'un lector s'interessarà a participar en aquest grup ¿què ha de fer?
Res més fàcil. Enviar a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. les seves dades i en breu ens posarem en contacte amb ell. Serà molt benvingut.
Però si el seu nivell és només de neòfit...
No importa. Sens dubte li aconsellarem que s'apunti al curs d'iniciació a l'astrofotografia. Després podrà créixer amb els cursos d'especialització en fotografia planetària o en el d'imatges de cel profund...
Després de tantes imatges que has fet, ¿de quines et sents més orgullós?
Això sí que és difícil de contestar -L'Albert es pren uns segons de reflexió, finalment, després d'una gairebé imperceptible somriure, contesta sense titubejar:
La trompa d'elefant IC 1396 i la bombolla NGC 7635: dos objectes impressionants que he pogut copsar prou bé...
Bé, digues-me ara quins són els teus projectes més immediats...
En primer lloc, espero estrenar i treure el màxim suc al meu nou telescopi. M'agradaria prendre imatges dels objectes Arp (galàxies peculiars) amb el meu C11 i fer tricromia de banda estreta amb la meva nova CCD, per tal de lluitar contra la contaminació lumínica... i seguir participant en el grup d'astrofotografia.
Bé, doncs no tens pocs objectius per davant, però estic segur que els aniràs aconseguint un darrere l'altre.