L'ASTRONÒMICA

Saben a qui van Montse Ribell i Albert Morral quan hi ha una emergència mecànica en l'Agrupació, és a dir, quan no tanca la porta de l'observatori, la cúpula no s'obre o alguna incidència similar? Acudeixen a una persona que no sap dir "no", algú amb autèntica manya, "expertise" mecànica i que té gran estima per l'Agrupació i per l'astronomia: van a Ramon Jou que sempre dóna una resposta ràpida i eficaç.

Ramon és una persona plana, que va de cara, que gairebé sempre somriu i que no passa desapercebut. Quan vaig arribar al local social per fer aquesta entrevista, just a la porta exterior, ja sentia com feia broma amb Montse Ribell. La seva veu, de to alt, és inconfusible i als seus expressions li solen seguir rialles i transmet el que avui anomenen "bon rotllo". Però darrere d'aquesta persona alegre que podria fins i tot semblar superficial, hi ha una història d'èxit i superació de dificultats; una història de profunditat en els seus raonaments i en les seves accions. Ho veurem, pel que fa a la seva afició a l'astronomia, al llarg d'aquesta entrevista que ara pas a transcriure:

Per situar-me, Ramon, quina és la teva professió?

Jo sóc torner i ho sóc des dels 17 anys. Vaig arribar a tenir un taller propi, però des de fa 20 anys sóc empleat d'una empresa de modelisme. La meva especialitat és la utilització del torn de control numèric (CNC) així com la programació del mateix per fer diferents tipus de treballs.

I això tindrà aplicacions molt diverses...

És clar! Per exemple, un dels treballs que hem realitzat a l'empresa és el motlle per construir l'antena que havia de comunicar la sonda ExoMars amb el "lander" Schiaparelli. Tristament el mòdul d'aterratge es va estavellar i l'antena no ha pogut utilitzar... però esperem que pugui funcionar en la missió ExoMars 2020 quan arribarà al planeta un nou "lander" i, si tot va bé, es comunicarà amb La Terra a través de l'orbitador, amb "la nostra" antena.

Increïble!

De fet hem treballat per a diversos projectes espacials... Ramon ho explica amb una evident satisfacció, parlant amb una lentitud i baixant el to, en contrast amb la resta de l'entrevista. Gaudeix de la meva perplexitat per aquesta inesperada explicació.

Bé, i com va començar la teva afició a l'astronomia?

Jo he estat un gran aficionat al muntanyisme i he estat membre actiu de la Unió Excursionista de Sabadell durant molts anys. En la meva infància cap a excursions molt freqüents; moltes d'elles a Sant Llorenç del Munt o al Montseny fent nit a la muntanya. Sempre mirava el firmament amb els meus amics i somiàvem amb les coses més increïbles.

A què et refereixes?

El cel nocturn des de la muntanya era impressionant i evocava pensaments de tipus paranormal molt en voga aquells anys...

Buscàveu OVNIS?

Ha, ha, ha... si i en vèiem moltíssims... qualsevol estrella brillant, satèl·lit o avió llunyà ho eren, sense dubte... per a nosaltres! Però de tot això va quedar un pòsit que ha estat la meva admiració pel firmament.

Va ser llavors quan vas contactar amb l'Agrupació?

Va ser uns anys després. Una nit es va acudir enfocar una càmera rèflex al cel i fer una exposició de diversos minuts. Jo no sabia res del moviment de la volta celeste i quan vaig veure el resultat de la imatge vaig quedar sorprès per una traça brillant: havia fotografiat un OVNI!

Ha, ha, ha, ha.

Vaig anar a l'Agrupació Astronòmica plenament convençut de la meva gran descobriment. Allà vaig notar certa fredor. Finalment un noi jove com jo, Emili Capella, va tenir el detall de mirar la meva fotografia amb atenció.

Què et va dir?

Després de fer-me diverses preguntes em va dir que es tractava de l'estrella Sirius i em va fer una dissertació sobre el moviment celeste, motiu pel que en la imatge no apareixia un punt i es veia un traça. Jo estava totalment convençut que era un OVNI i amb prou feines l'escoltava, només em preguntava ¿Per què es nega aquest a entendre que és un OVNI i insisteix en tot aquest rotllo?

Això era una obsessió!... que era típica en aquells anys.

És veritat, després la meva curiositat va ser incrementant-se i finalment la meva dona em va regalar un telescopi: Era un Newton de 114mm d'obertura amb una muntura equatorial molt senzilla. La primera nit ho vaig enfocar a l'estrella més brillant del firmament i quan vaig veure que es tractava de Júpiter i que eren visibles les seves quatre satèl·lits vaig quedar molt impressionat. Ara ja tenia el cuquet de l'astronomia i començava a adonar-me que em duraria tota la vida.

Quins van ser els següents passos?

Em vaig fer soci de l'Astronòmica i vaig seguir el curs "Ús dels telescopis d'aficionat" que impartia Josep Oliver. A més vaig adquirir el llibre "Observar el Cel" de David H. Levi que vaig devorar i que tinc ple de notes manuscrites... Vaig participar en nombrosos camps d'observació de la mà de Miguel Guillen i els vaig gaudir a fons, Montjoia, La Carral, Sant Martí de Sesgaioles, Àger... L'astronomia es va convertir en una cosa important per a mi.

Què és el que t'aporta l'astronomia?

Molt. D'entrada fer-me moltes preguntes que potser no tinguin resposta. Per exemple, conèixer per què sóc aquí. La grandesa de l'Univers estimula la meva emocionalitat; a més estic convençut que si un dia ho sabéssim tot seriem uns desgraciats: el no saber ens empeny i és un estímul.

És veritat! Quines observacions destacaries?

Per exemple, una observació de M82 amb un Schmidt Cassegrain de 20 cm. La galàxia, visualment, no és un gran espectacle, més aviat és un objecte poc contrastat i difús. Però vaig assajar les tècniques d'hiperventilació i els resultats van ser sorprenents. Vaig respirar profunda i ràpidament i miri de nou l'objecte en l'ocular. És com si s'hagués il·luminat, fent-se visible detalls abans invisibles. Una altra observació memorable va ser quan vaig poder veure Sirius B després d'un gran esfuerzo.

Magnífic. Digues-me ara quins són els teus projectes immediats.

Vaig haver de vendre el meu C8. Ara m'estic construint una muntura i estic adaptant un refractor de 90 mm d'obertura i 400 mm de distància focal. Amb una càmera web vull prendre imatges. Sempre havia fet "fotografia química" pel que és un tema nou per a mí.

Amb la teva manya no crec que et sigui difícil fer-ho. Finalment digues-me una reflexió final sobre el que és l'astronomia observacional per tu.

En l'astronomia, per a mi coexisteixen dos mons que s'interrelacionen: el de la raó i el de l'emoció. Tots dos són importants, però per a mi el de l'emoció és crucial ja que observar amb un telescopi és per a mi una experiència gairebé mística. Finalment diré que no entenc moltes coses de la ciència, però, això sí: tinc una gran curiositat.

"Ramon Jou dixit".