L'ASTRONÒMICA

L'origen de l'afició a l'astronomia en els nostres col·laboradors és tan divers com el seu perfil humà i les seves preferències en l'afició. Ho hem vist en cadascuna de les entrevistes publicades a l'ASTRUM. En el cas del nostre col·laborador d'aquest mes, Vicenç Ferrando, per exemple, la seva afició es va originar a partir de l'altra passió de la seva vida: la mar. Això va ser el que més em va sorprendre en l'entrevista que vaig mantenir amb ell al recinte dels Observatoris de l'Agrupació al Montsec, a l'interior del seu observatori, xerrada que paso a transcriure a continuació:

On és la connexió entre l'astronomia i el mar?

En la meva infantesa i adolescència no hi havia una clara relació: m'apassionava el mar, primer fent rem i després vela. Però aquesta connexió va aparèixer amb els meus estudis de nàutica.

A quins estudis vols dir?

En la meva joventut vaig acudir a l'Escola Oficial de Nàutica per obtenir el títol de capità de iot i a partir d'aquí vaig aprofundir en mecànica celeste, astronomia de posició, etc.

Tot això per ser capaç de determinar la posició en el mar amb l'ajuda dels cossos celestes...

Exacte. Encara que en el mar, en la major part dels casos, el que fem servir és el Sol, però durant la nit podem utilitzar també les estrelles o la Lluna, encara que en aquests casos és molt més difícil determinar els angles en no apreciar-se clarament l'horitzó . -Vicenç
ho explica amb una brillantor especial als ulls.Tan fàcil que és avui amb un GPS...

Però és molt més romàntic amb un sextant i, a més, ens permet aprendre sobre mecànica celeste... la gran oblidada de molts aficionats a l'astronomia.

A continuació, envoltats de telescopis i de decoració astronòmica en el seu ben cuidat observatori, Vicenç em va explicar breument les seves sortides a la mar navegant a vela amb els amics de la confraria de la qual és membre. Finalment reprenem la temàtica astronòmica: Després dels teus estudis nàutics, com va evolucionar l'afició?

L'estudi de la mecànica celeste va estimular la meva curiositat. A principis de la dècada dels noranta, crec que va ser el 1993, vaig acudir a un curs d'Introducció a l'Astronomia que es va celebrar al Museu de la Ciència. Ho va impartir Josep M. Oliver i no vaig trigar a fer-me soci de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell...

Quins van ser els teus primers passos en la Astronòmica?

El primer va ser seguir amb els cursos; crec que els vaig fer tots. Després vaig adquirir un telescopi Schmidt-Cassegrain de 20 cm amb muntura alemanya i vaig començar a introduir-me en el món de l'observació.

Des d'on observaves?

Primer des de Barcelona o des de Lloret de Mar, on tenia una segona residència. Però aviat em vaig convertir en un assidu dels Camps d'Observació de l'Agrupació: i els motius eren la recerca de cels foscos i la possibilitat de compartir experiències amb amics observadors.

Recordo bé aquella època; crec que et vas especialitzar en astrofotografia.

Això va ser després. Primer vaig fer visual en exclusiva i la fotografia va aparèixer gradualment, primer química i molt després digital i CCD. -A continuació Vicenç romandre uns segons en silenci, semblava estar recordant aquesta època tan especial. Després es va fregar la cara i va continuar, amb la veu una mica trencada per l'emoció:

Vaig participar en molts camps d'observació a Sant Martí Sesgaioles, Su, Montjoia, etc ... recordo el fred intens i les dificultats per obtenir imatges, sense poder desenganxar l'ull de l'ocular reticulat per aconseguir una fotografia amb estrelles puntuals; però les satisfaccions en aquestes sortides eren moltes...

Va ser una època daurada dels camps d'observació que van culminar amb els que es van organitzar a Àger...

En efecte, en un d'ells vam reunir uns 40 telescopis i en el següent, bastants més. D'altra banda, va començar a organitzar-se el projecte dels Observatoris de l'Agrupació al Montsec. Liderat per Miguel Guillén, amb Carlos González, Dídac Cánovas i jo mateix, i amb la col·laboració imprescindible de molts més, es va poder dur a terme amb èxit aquest projecte singular.

Sembla que va ser ahir i han passat més de deu anys... Com va ser la teva evolució tecnològica des de l'ull enganxat a l'ocular reticulat?

En aquests anys ha evolucionat radicalment la tecnologia per a l'aficionat i el seu cost també s'ha reduït sensiblement. El meu primer pas va ser adquirir una càmera ST4 de segona mà per al seguiment astrofotogràfic.

També vas canviar de telescopi...

És cert, i dues vegades més! Primer vaig adquirir un Takahashi CN212 sobre una muntura Losmandy G11. Aquest telescopi compaginava dues configuracions: Cassegrain (f/12,4) i Newton (f/3,9). Recordo la imatge impressionant de M 13 des del cim del Montsec amb aquest instrument: un espectacle mai igualat.

Però no sembla que quedessis satisfet del tot ja que vas canviar de nou...

Era un telescopi sensacional, però vaig optar per un canvi definitiu. Vaig adquirir una peça d'alt rendiment: un tub astrògraf Ritchey-Chrétien GSO de 300 mm af / 8 sobre una muntura Astrophysics 1200GTO. Tot això, un cop ajustat, confereix al conjunt una alta fiabilitat.

Amb tants anys d'observacions, quina ha estat la que més t'ha impressionat, a més de la de M 13 que has comentat?

Doncs la magnificència del cometa Hale-Bopp i els dos trànsits de Venus -contesta ràpidament alhora que neteja amb un drap una taca inapreciable de l'impressionant tub que m'acabava de descriure.

I fora d'aquests esdeveniments puntuals, què és el que més t'agrada fer amb el teu equip?

Amb la meva càmera ST8 m'agrada capturar asteroides i obtenir vídeos en què s'aprecia el seu moviment. Realment és molt curiós, i en els casos dels NEOS la celeritat del seu moviment impressiona.

Els teus projectes de futur?

D'una banda, l'automatització de l'observatori, procés complex que vull aconseguir pas a pas i que ja he iniciat. En segon lloc, vull emprendre treballs de fotometria d'asteroides amb la finalitat de determinar la seva corba de llum, ocasionada per la rotació d'aquests cossos celestes de forma irregular.

Doncs et desitjo sort i èxit.