L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Socis col·laboradors

En aquesta secció mensual entrevistem a col·laboradors de l'Agrupació amb la finalitat de conèixer detalls de la seva afició a l'astronomia i de la seva faceta més humana. Són socis que, de forma totalment desinteressada, col·laboren i han fet possible molts dels èxits de la nostra entitat.

Aquests són els socis col·laboradors que hem entrevistat:

 
MerceGuerreroMercè Guerrero
 




 
 
GemmaDomenech
Gemma Domènech
 FXavierValldeperasXavier Valldeperas
FrancescSarabiaFrancesc Sarabia

FlorenceLibotteFlorence Libotte
 
   
RicardGaju
Ricard Gaju
 GemmaDomenech
Ramon Jou
 GemmaDomenech
Àngel Massallé

ManelAladid Manel Aladid
   
CarlesLabordena Carles Labordena
 MartaRodriguez
Marta Rodríguez

MiquelAlamanyMiquel Alamany 
 JosepMariaDrudisJosep M. Drudis 
 
DanielFernandezDaniel Fernández
 RaimonReginadoRaimon Reginaldo  AlbertMontcadaAlbert Moncada
XavierRubiaXavier Rubia
          CarmeBastusCarme Bastús  JordiPresaJordi Presa  CarlesPerelloCarles Perelló  AntoniSelvaAntoni Selva
   RichardRodriguez Richard Rodríguez  VicencFerrandoVicenç Ferrando  ManelPolancoManel Polanco  MarcTorrasMarc Torras
 
JordiArtigas Jordi Artigas
 RamonMolinerRamon Moliner  IreneArabiaIrene Arabia  JosepMVilaltaJosep Maria Vilalta
 
LeoTello Leonardo Tello
 MerceCorreaMercè Correa  AnnaFabregatAnna Fabregat  FerranPascualFerran Pascual

 

 

Irene ArabiaLa nostra col·laboradora d'aquest mes és una dona d'inquietuds molt diverses. Ha viscut 11 anys a Holanda i Alemanya, és una entusiasta dels globus aerostàtics, de viatjar, de l'astronàutica i de l'astronomia, i és capaç de parlar fluidament sis idiomes. No es tracta de la protagonista d'una pel·lícula de Hollywood; és una col·laboradora de l'Astronòmica de Sabadell: Irene Aràbia.

Irene va estudiar turisme i comerç exterior. Amb això ja va avisar que la seva passió seria conèixer món, encara que anys després aquesta passió es va elevar, primer fins al cel, travessant-lo en globus aerostàtics, després més amunt, en satèl·lits i coets i, finalment, en el més alt possible, amb la passió pel coneixement de l'Univers.

Professionalment Irene s'ha mogut en el món de la importació i de l'exportació. Actualment treballa com a tècnic d'aprovisionaments en una empresa química i el seu repte és importar cereals i additius alimentaris en les millors condicions de qualitat i preu.

Fa pocs dies vaig tenir ocasió d'entrevistar-la. La conversa es va desenvolupar d'aquesta manera:

Sé que ets una entusiasta dels globus aerostàtics. Quina és la sensació que es viu al pilotar-ne un?

No! Jo no sóc pilot. He viatjat en globus diverses vegades com a acompanyant, però la meva funció ha estat una altra diferent: la d'"observer".

En què consisteix?

És una funció necessària en les competicions esportives. L'"observer" actua com una mena d'àrbitre que efectua mesuraments i puntua les habilitats dels pilots en els campionats. És una afició que vaig començar l'any 1994 animada per un veí que era pilot. Ara, amb el pas del temps, l'he anat deixant.

Per què?

Aquestes competicions han canviat i el observer ja no existeix o té un pes molt menor. La tecnologia GPS l'ha substituït en gran part, guanyant-se, diuen, en objectivitat. Però a mi sempre em quedarà el record dels campionats i l'emoció de contemplar la bellesa del paisatge des de la barqueta d'un globus aerostàtic.

-Irene somriu mentre ho explica, recordant, sens dubte, els bons moments que ha viscut.

Bé, passem, doncs, a parlar de la teva afició per l'astronomia, com va començar?

Primer he d'explicar que per motius personals vaig anar a viure a Holanda durant quatre anys i, després, durant set anys més, vaig residir a Alemanya. Va ser en aquest país, a Munic, on la meva afició va créixer i es va consolidar.

Què va passar?

Sempre havia tingut una curiositat latent pel coneixement de l'Univers. A Munic em vaig acostar a un centre d'astronomia amateur que disposava d'un planetari. Va coincidir amb l'Any Internacional de l'Astronomia, el 2009, pel que vaig poder participar en moltes activitats.

Però serien en idioma alemany...

És clar! Però els idiomes no han estat problema per a mi. A més del català i del castellà parlo francès, holandès, alemany i anglès.

Vaja!... Quina enveja...

L'any següent vaig fer amistat amb diverses persones que treballen a l'ESA, a Alemanya, concretament en el seguiment dels astronautes europeus a l'Estació Espacial Internacional. Això ha estat important per a mi, era normal parlar de tot el que passava allà dalt, com una cosa quotidiana. Així va sorgir un major interès cap a l'astronomia. I se'm va enganxar l'entusiasme d'aquesta gent. 

En quin sentit?

Em vaig comprar un llibre molt gran d'astronomia general, en alemany, que vaig llegir i estudiar a fons durant més d'un any. Després vaig poder mantenir apassionants converses sobre física i l'Univers mentre sopava amb ells. I per exemple vaig anar a veure un partit de futbol Barça-Bayern a l'estadi de Munich amb l'astronauta Leopold Eyhards amb qui vaig mantenir una conversa molt amena i al mateix temps molt natural. 

Era, en definitiva, una afició a l'astronomia teòrica i no tant cap a l'observació.

No, perquè, a més, també va créixer la meva curiositat per l'observació. Des del pati de casa meva a Munic, que, per cert, gaudia d'un cel bastant fosc, vaig aprendre a reconèixer totes les constel·lacions. Observava a simple vista i amb uns prismàtics.

Quina ha estat fins avui l'observació que més t'ha impactat?

Veure Saturn, M13 i, precisament, des de Munich, amb els meus amics, observant l'Estació Espacial Internacional, vaig poder veure amb prismàtics com se li acostava un altre punt brillant, que va resultar ser el transbordador, acostant-se per al seu acoplament definitiu, va ser impressionant !

Sens dubte que aquesta experiència va marcar a la nostra «col·laboradora del mes», que des d'aleshores ja no ha deixat de veure l'astronomia com una part del seu propi món. Per aquesta raó em va interessar conèixer alguna cosa més de la seva visió de l'Univers i de la gènesi de la seva afició:  

En què consisteix la teva col·laboració amb l'Agrupació?

Amb Mercè Correa organitzem el cicle de conferències dels dimecres a la seu de l'Agrupació. L'ajudo en tot el cicle: busco conferenciants que puguin tenir coneixements i aptituds pedagògiques i que ens puguin explicar temes d'actualitat o d'interès per a l'aficionat. Compagino dates, presento els conferenciants i modero els col·loquis. A més, cada mes preparo els passis visibles de la ISS, que ara es troben també a la nostra web. 

Què és el que més t'apassiona de l'astronomia?

El cicle de l'Univers, els conceptes astrofísics i cosmològics. Per a mi és tot com un gran trencaclosques que he descobert de forma gradual i per mi mateixa, estudiant, i amb ajuda d'altres persones importants per a mi.

És cert que descobrir gradualment el contingut del que observem és un gran potenciador de l'afició. Per contra, si algú observant per l'ocular veu només una simple nuvolet i no es pregunta per la magnificència d'una galàxia, la seva afició no es desenvoluparà.

És així. Per motius familiars fa tres anys vaig tornar a Espanya. Els meus amics de Munic van buscar per internet i em van regalar la quota anual de soci en una associació astronòmica de Barcelona. Però ja aquí em vaig adonar que l'Agrupació Astronòmica de Sabadell m'oferia molt més i vaig canviar.

Quines activitats vas seguir?

Moltes. Em vaig sentir molt ben acollida. Vaig fer diversos cursos i vaig participar en observacions, primer en el grup de supernoves i després en el grup de debutants amb el que segueixo col·laborant.

I ara, després d'una activitat tan diversa, quin és el teu projecte de futur?

Buff... Potser massa. M'agradaria viatjar encara més, buscant destinacions d'interès astronòmic i astronàutic; m'il·lusiona la idea de fer un curs de pilot d'avioneta i aprofundir en l'ús del meu nou telescopi...

Doncs et desitgem molta sort!

JosepMVilaltaS'imaginen un científic il·lustrat del segle XVII o XVIII vivint en el nostre temps? Es tractaria d'un racionalista que potser seria un dels redactors de la «L'Encyclopédie ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et donis métiers», obra que va marcar l'època. No estranyaria a ningú que fos amant de l'astronomia i soci de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell. Podem fer aquesta analogia amb el nostre col·laborador d'aquest mes: Josep Maria Vilalta.

He tingut l'ocasió d'entrevistar a la biblioteca de l'Agrupació fa poques setmanes i paso a transcriure aquí la nostra conversa:

Parlant d'astronomia a la teva infantesa, què és el primer que recordes?

Tindria uns 9 anys d'edat i estava estirat a terra mirant el cel estrellat. Veia multitud d'estrelles i jugava a inventar constel·lacions amb les imatges que em ocorrien. Ara, tants anys després, és difícil recordar-les; solament una segueix en la meva memòria, la vaig anomenar «el rat penat» i crec que era Cassiopeia.

Aquest va ser l'inici del teu interès per la ciència...

Crec que va ser un parell d'anys abans, quan vaig llegir «Vint mil llegües de viatge submarí", de Jules Verne, i em vaig identificar amb un personatge peculiar, enginyer i coneixedor de totes les ciències aplicades de l'època: el capità Nemo. Jo volia ser com ell i ser capaç de construir la maquinària més insòlita.

I es va complir el teu desig? Què tal et van ser els estudis?

Puc dir que mai he suspès un examen -Josep Maria ho diu amb mig somriure, amb orgull mesurat i tocant la barba.

No és possible! Quins van ser els teus estudis?

Doncs és cert! Vaig estudiar enginyeria química a l'Institut Químic de Sarrià i després vaig anar becat pel govern francès. Després d'un mes d'aprofundiment sobre l'idioma gal, vaig tenir una època d'intens estudi a l'Escola Nacional Superior del Petroli, prop de París.

Vaja! És veritat que en aquesta època l'idioma francès era el predominant a les nostres escoles, de manera que tindries una bona base...

Cert. Al final he aconseguit tenir un bon domini de l'anglès, alemany i del francès, a més del castellà i del català. Gràcies a la meva professió de cap d'enginyeria en una important empresa química, he tingut ocasió de practicar aquests idiomes en les meves estades en diversos països, coordinant la construcció de refineries i d'altres instal·lacions químiques...

Amb el teu interès cap a l'enginyeria i la ciència, entenc que la teva família també tindrà formació científica, és així?

Interessats cap a temes culturals, sens dubte... però tots són de lletres i no de ciències! La meva dona és llicenciada en dret i els meus fills en educació social, història i periodisme.

Però Josep Maria Vilalta, com a veritable «il·lustrat» en segle equivocat, no només és un apassionat de la ciència. La seva tercera afició (després de la ciència, amb l'astronomia inclosa i l'enginyeria) és la música clàssica. Ha fet una llarga peregrinació en aquesta soferta especialitat, amb els interminables anys de solfeig, per després continuar amb la guitarra clàssica, instrument del que és un bon especialista. Ara, amb l'edat, algunes molèsties físiques li impedeixen treballar amb el rigor postural que necessita aquest instrument, pel que ha de limitar la seva pràctica, però sap gaudir amb plenitud del seu bon ús. Però seguim amb el teu explicació dels orígens de la teva afició a l'astronomia. Quines vivències la van impulsar al teva infantesa o joventut?

Recordo diversos episodis. Com a membre de l'associació religiosa «Lluïsos de Gràcia» visitàvem museus, cosa que va seguir estimulant el meu interès cap a la ciència. Però el que més em va impressionar va ser una visita a l'Observatori Fabra quan tot just tenia uns 10 anys d'edat. -Aquí Josep Maria s'atura un moment en la seva explicació i la brillantor dels seus ulls delata la seva emoció. Després, continua amb el seu relat: L'edifici em va impressionar, però veure aquest immens telescopi, amb unes dimensions tan espectaculars per a un nen de 10 anys i tenir l'oportunitat d'observar amb ell la Lluna, va ser una experiència que sempre recordaré amb un afecte especial.

I després d'això?

Els meus pares es van adonar de les meves inquietuds i em van regalar un llibre molt especial per a mi: «La nostra amiga la Lluna». El vaig llegir voraçment i a continuació vaig «assaltar» la biblioteca pública en què vaig llegir multitud de textos científics. La veritat és que molts d'ells no vaig arribar a comprendre'ls, però el que feia era no donar-me per vençut i els llegia de nou. Ara, molts anys després, tinc una completa biblioteca a casa meva amb llibres de matemàtiques, cosmologia, mecànica newtoniana, etc.

Molts aficionats a l'astronomia tenim un important bagatge observacional amb unes bases teòriques menys profundes. D'altres, als quals qualifiquem afectuosament de «astrònoms de saló», són molt donats a llegir ia gaudir intensament en això i no tant a observar. El cas de Josep Maria Vilalta és especial: té una base teòrica excel·lent, apresa des de la física més bàsica fins als conceptes punters d'avui. I sobre aquesta base teòrica tan sòlida ha construït un bon coneixement de tècniques d'Observació i ha sabut gaudir del plaer de l'observació. Amb quins instruments sols observar?

Primer vaig treballar a simple vista. Recordo el meu seguiment de les constel·lacions australs en els meus viatges professionals a Equador i Perú. A continuació vaig utilitzar uns prismàtics de 7x50 que encara conservo i que vaig adquirir a la botiga Raig, de Barcelona, ​​avui desapareguda.

I disposes de telescopi?

Sí, em vaig construir Dobson de 250 mm d'obertura que tinc a casa meva de Valldoreix. M'agrada observar tot tipus d'objectes de cel profund. El vaig modernitzar fa uns anys adaptant el tub a una muntura Astro-Physics, però finalment l'he venut perquè, en ser molt més lleuger, em resulta molt més còmode traslladar el Dobson pel jardí de casa.

En què consisteix la teva col·laboració amb l'Agrupació?

Coordino els cursos de formació presencials de l'Agrupació; això vol dir l'organització, temàtica i programació.

D'altra banda, coordino el grup d'observadors RR Lyrae. Aquesta funció, que és rotatòria entre els membres del grup, consisteix a gestionar les relacions internacionals, coordinar els treballs, programar les observacions i publicar els resultats.

Público articles regularment a ASTRUM i sóc membre de la Junta Tècnica de l'Agrupació.

Quins moments d'observació recordes? Amb quals t'has emocionat més?

De nen, observant les Plèiades a simple vista o amb prismàtics. Actualment gaudeixo amb la visió dels objectes Messier amb el meu telescopi. No em canso d'observar la galàxia d'Andromeda i constatar la immensitat de l'Univers i la nostra aclaparadora petitesa. Recordo també l'emoció que vaig sentir quan vaig poder veure per primera vegada la caiguda de llum de l'estrella variable RZ Cas.

Però actualment observes més amb el telescopi de l'Agrupació. Què destacaries?

Cada vegada que detectem un màxim d'una variable RR Lyr m'emociono com si fos la primera vegada. Especialment quan la detecció és imprevista, com em va passar fa pocs dies.

Josep Maria, hem parlat molt del passat, però estic segur que tens projectes per davant. Quins són?

Des de fa uns anys sóc membre del grup d'observadors de RR Lyr. M'agradaria ser capaç d'organitzar un grup molt més ampli que pogués aglutinar mesuraments CCD de estrelles variables d'altres tipus. Un altre tema que m'interessa molt i que crec no està lluny del nostre abast, amb els telescopis que actualment disposem a l'Agrupació, és l'espectroscòpia de qualitat.

Segur que l'Agrupació podria aportar molt amb això... i amb tu tenim el saber fer per impulsar-lo. Ara només falten voluntaris per aprendre i observar!

Jordi ArtigasEl nostre col·laborador d'aquest mes és un Enginyer Informàtic de 45 anys, màster en robòtica i cap de projecte en una prestigiosa empresa de programari per al control i la seguretat en edificis corporatius.

Podríem pensar que una persona amb aquest perfil hauria de ser una mica freda, centrada en el científic i llunyana al més romàntic en astronomia, però res més lluny de la realitat; així ho vaig percebre en l'entrevista que vaig mantenir recentment amb Jordi Artigas:

Què és el que més t'interessa de l'astronomia?

L'observació del cel en una nit clara, amb bon cel i sense Lluna. És veritat que m'agrada prendre imatges amb el meu telescopi des d'Àger, però el que és gaudir de debò, ho faig admirant el cel, a ull nu o amb uns prismàtics; per exemple, perdent-me per la Via Làctia.

Què és el que sents en aquests moments?

És una sensació gratificant: el contacte entre l'home, la natura i la immensitat de l'espai -Jordi ho expressa parlant amb lentitud i amb la mirada perduda.

I amb l'ull a l'ocular del telescopi, quins són els teus objectes preferits? I si haguessis de esmentar només un, quin triaries?

M'agrada tot el que és «cel profund»; per exemple, les nebuloses. L'objecte que em crida més l'atenció és la nebulosa anular de la Lyra. Un petit cercle entre multitud d'estrelles que es fa més que notable quan li poses augment.

I amb prismàtics o a simple vista?

M'inspiren els asterismes i les zones amb nebulositat, a més dels estels brillants, quan n'hi ha.

Però l'astronomia no és per a Jordi només una qüestió d'observació visual. Compta amb un dels observatoris de l'Agrupació al Montsec, amb un equipament que conserva des de fa bastants anys: un telescopi Newton de 200 mm d'obertura amb una muntura alemanya G41 Gemini i amb un sistema de control FS 2. Fa el seguiment amb una petita CCD en un refractor adossat i pren les imatges amb una càmera Canon 450. Has aconseguit bones imatges amb aquest equipament?

La veritat és que mai estic del tot satisfet amb el resultat, però crec que això és molt comú entre els que fem astrofotografia.

Per què?

No em resulta fàcil mantenir l'equip totalment ajustat. Per motius laborals i familiars no puc pujar a Àger amb la freqüència que m'agradaria que vaig necessito molt de temps per reajustar tot l'equip. Això sí, quan s'estan prenent les imatges de forma automàtica és quan aprofito per observar el firmament amb els meus prismàtics...

Com va començar la teva afició a l'astronomia?

El firmament sempre m'ha cridat l'atenció. De petit vaig anar a diverses sessions públiques d'observació, quan l'Agrupació tenia la seva seu a l'edifici de Caixa de Sabadell i l'observatori estava en el seu torrassa -Jordi es pren un descans d'uns segons, tractant de recordar. A continuació afegeix:

De nen vaig fer diverses acampades al Pirineu. Recordo el sorprès que estava observant aquest cel ple d'estrelles, conreant el germen de la meva afició. Poc després, el meu avi em va regalar un llibre que, encara avui, és molt important per a mi: «Guia de camp de les estrelles i els planetes dels hemisferis nord i sud», de Donald H. Menzel.

No pot ser! És el mateix llibre que em van regalar els meus pares de nen!

En què consisteix la teva col·laboració amb l'Agrupació?

He col·laborat en diversos temes; fins i tot vaig ser membre de la Junta Directiva i en l'actualitat sóc membre de la Junta Tècnica. La meva tasca principal es refereix a l'Observatori de l'Agrupació al Montsec: em responsabilitze de la part informàtica i de control. En particular, de la programació del PLC de l'observatori que és una part fonamental per a l'automatització del conjunt.

Encara avui el faig servir, recordo que va costar 300 pessetes, una autèntica fortuna en l'època.

A partir de llavors ¿com va evolucionar la teva afició? 

Va quedar una mica en «stand-by» durant uns anys. Recordo que es va reactivar quan vaig fer un viatge turístic a les Canàries i vaig tornar a quedar enamorat del cel fosc. Portava amb mi el meu llibre inseparable. Encara que no era molt actiu en l'afició estava pendent de totes les notícies d'astronomia i de astronàutica.

I com es va reactivar fins la teva actual nivell d'implicació amb l'Agrupació?

L'afició va renéixer amb força, per quedar-se, en aparèixer els estels brillants de 1996 i 1997: Hyakutake i Hale-Bopp, i es va consolidar amb l'observació d'eclipsis de Sol: l'anular de 2005 des Conca i el total de Sol des de la Xina el 2009.

Quins són els teus projectes actuals?

Seguir la meva col·laboració amb l'Agrupació en els temes que es requereixin i continuar amb les meves observacions: m'interessa seguir amb els meus «time-lapses» i imatges de cel profund, cometes i asteroides que actualitzo quan puc al meu blog:
http://laparadoxadolbers.blogspot.com.es

Doncs haurem de visitar-lo amb freqüència i esperem seguir veient les teves imatges al web de l'Agrupació i en ASTRUM.

Anna Fabregat

L'afició a l'astronomia és una «malaltia» transversal; és a dir, són vulnerables a ella persones de característiques molt diferents: homes, dones, nens, jubilats, joves, etc. El millor tractament possible no és a base de fàrmacs, sinó que consisteix a fer-se soci de l'Agrupació i si, a més, es gaudeix col·laborant amb l'entitat, doncs, molt millor.

La nostra protagonista de l'entrevista d'aquest mes és Anna Fabregat. El seu perfil és molt diferent al dels col·laboradors dels mesos precedents. És una jove de 22 anys, dinàmica, amb inquietuds culturals i moltes ganes de créixer personal i professionalment. Li agrada tot el relacionat amb la natura, l'astronomia, el senderisme i el relatiu a conèixer altres cultures. D'aquí el seu interès per viatjar i pels idiomes: té un bon nivell d'anglès i francès.


No obstant això, la seva passió fonamental és una altra: l'animació dels més petits en activitats d'índole cultural. D'altra banda, està estudiant Administració i Direcció d'Empreses i Turisme, alhora que ha aconseguit un treball en la mateixa Universitat que pot compaginar amb els seus estudis. Com es veu, lluny del «passotisme» d'alguns de la seva mateixa edat, Anna Fabregat és una jove inquieta i molt activa.

Fa uns dies vaig tenir l'oportunitat de xerrar una estona amb ella en una cafeteria del centre de Sabadell i aquesta és la transcripció resumida de l'entrevista:

Com es pot relacionar la teva afició a l'astronomia amb l'animació de nens?

És bastant fàcil. Difondre l'astronomia als més petits no es pot fer amb conferències avorrides. A la Astronòmica de Sabadell ho fem amb campus, «casals», tallers infantils, sessions escolars, etc. en els quals els xavals aprenen gaudint.

Hi van molts nens?

Tenim èxit. El programa d'activitats està molt estudiat i, a més, sabem improvisar. Albert Morral i Montse Ribell tenen perfectament organitzat què s'ha de fer en cada moment segons l'edat dels nens, el temps disponible, l'objectiu pedagògic i el que els agrada més.

I quin és l'èxit del moment?

Bé, no ho sé, els agraden moltes coses; s'ho passen bomba. Potser el Lipdub i el Stop motion.

Queee?

[Anna no para de riure en veure la meva cara de sorpresa. Es toca un moment el pírcing del seu nas i explica, amb paciència infinita:]
El Lipdub ho solem fer en els «casals». És una activitat d'animació en la qual els nens i els monitors ens disfressem mentre cantem. El tema, òbviament, està relacionat amb l'astronomia.

I el de l'stop no-es-que?

¡Es diu Stop motion! Aquí els nens, amb la nostra ajuda, fan una pel·lícula... i això té la seva gràcia ja que primer fem un guió amb la participació de tots, després ve l'escenografia, amb els decorats... apa! ¡Tots a fer treballs manuals! Finalment vénen els assajos, l'enregistrament i, finalment, a desternillarse de riure veient la gravació...

[Anna s'atura un moment i veig que somriu en silenci. A continuació explica:]
Recordo el Stop motion d'un viatge en l'espai en el que passa de tot: l'exploració de planetes, enamoraments i fins a una guerra...
Però... la peli no pot acabar malament...
És clar que no... tot es soluciona i tots tan feliços.
Vaja... quan era nen no havien aquestes coses tan xules.
Per això és normal que molts nens siguin gairebé fixos en aquestes activitats. Alguns han repetit i s'apunten, successivament, a les activitats pròpies de la seva edat a mesura que van creixent. Tenim grups d'edats diferents.

I tot això ho fas sola

No! Impossible! Jo sóc una monitora. Montse Ribell porta la gestió i també hi ha altres monitors, com Marc Torras, Araceli Martí, Dani Reginaldo i Albert Morral, entre d'altres.
[Anna esgota el seu cafè amb llet mentre jo no dono abast prenent notes i amb el meu et ja gairebé gelat].

En què consisteix la teva col·laboració amb l'Agrupació?

Ajudo en tot el que puc. A més de participar com a monitora als casals, tallers infantils i sessions escolars, ajudo en les activitats del grup de joves. M'agrada fer coses diverses; per exemple, col·laborar en l'organització de la passada Convenció d'Observadors.

Bé, explíca'm com va començar tot... Com vas conèixer l'Agrupació?

Doncs, com molts nens. Quan tenia uns 12 anys vaig venir amb els de la meva classe, d'ESO, a una sessió escolar. Vaig veure un audiovisual a l'auditori i vaig observar el Sol amb el telescopi... i em va agradar.

I després...

Van passar anys i quan em va tocar fer pràctiques en els meus estudis de Grau Superior de Turisme, vaig recordar de l'Agrupació. Em van acceptar i vaig començar a fer pràctiques. Amb Albert Morral vaig aprendre a fer les sessions escolars com aquella a la qual jo mateixa vaig assistir als 12 anys i, des de llavors, la meva col·laboració no ha cessat...

Recordes alguna anècdota?

Bé... la típica. Preguntem als nens si saben mirar pel telescopi i sempre diuen que sí. Però després es posen davant l'ocular i no veuen res... perquè tanquen els dos ulls!

Què tal va el teu domini del telescopi de mig metre d'obertura de l'Agrupació?

Em defenso bé i els ensenyo sense problemes la Lluna, el Sol i els planetes brillants, però a mi el que més m'agrada és l'observació del cel a simple vista: les constel·lacions en un cel fosc són un espectacle, encara que queden algunes per aprendre.

En astronomia què repte tens per davant?

Encara que no ho tinc decidit ja que el meu temps és limitat, estic pensant a col·laborar en algun dels grups de recerca de l'Agrupació. Potser en el de supernoves...

No podem més que enorgullir dels joves col·laboradors de la Astronòmica de Sabadell...

 

CASAL D'ASTRONOMIA 2014 - STOP MOTION: UN PLANETA INESPERAT

CASAL D'ASTRONOMIA 2014: LIPDUB



Lipdub amb la cançó "Connectem" del Club Super 3.

(Els pares i tutors dels nens assistents han autoritzat la publicació d'aquests vídeos.)

Mercè CorreaCada dimecres a les 20 h els amants de l'astronomia tenen una cita. Pot ploure, fer fred o pot coincidir amb un partit de la Champions, però a la Astronòmica de Sabadell no falla mai el conferenciant, un tema d'astronomia i un públic que sol omplir l'auditori. Tot perfectament organitzat i, creguin-me, aquesta tasca no és gens fàcil: des de convidar els conferenciants i quadrar agendes gairebé impossibles fins al dia de la conferència i de la publicació del text hi ha moltes hores de treball.

Qui ho coordina és Mercè Correa, la nostra «col·laboradora» de l'entrevista d'avui, amb l'ajuda d'Irene Aràbia, Albert Morral i Josep M. Oliver, entre d'altres.
Mercè va estudiar Enginyeria Tècnica en Indústries Alimentàries i treballa com aromista, desenvolupant delicades fórmules d'aromes per a l'alimentació. A més de l'astronomia li agrada la música; canta en una coral al poble on passa els caps de setmana.

És una dona pausada, reflexiva i profunda. En les seves explicacions transmet tranquil·litat i amb el seu to de veu aconsegueix que els seus interlocutors baixin el seu i escoltin:

Mercè, tu ets una entusiasta de l'astronomia, què és el que et fascina d'aquesta ciència i de l'observació del cel en particular?

El connectar amb el més ampli. Observar amb el telescopi em fa reflexionar sobre la grandesa del que veig, tot i que en l'ocular pugui semblar insignificant. M'atrau la connexió amb l'Univers, amb el més gran i amb el més petit, des dels cúmuls de galàxies fins a les partícules subatòmiques.

I què pot fer un aficionat entre coses tan aclaparadores?

Doncs gaudir de la contemplació i de la reflexió. A mi, a més, m'encanta la possibilitat d'aportar un granet de sorra.

Com?

Participant en el grup d'observadors d'estrelles RR Lyrae, amb Josep M. Vilalta i Ramon Moliner. Ara estem obtenint resultats, però ha estat el fruit d'un treball d'anys amb la participació de moltes persones. Al principi era frustrant, però a força de persistir i amb els ensenyaments de Sílvia Català, Ester Vigil, Josep M. Coloma i Juan Fabregat, ara, per fi, veiem els fruits. -Mercè Ho diu amb gran satisfacció i agraïment a tots els que van participar en el grup, mencionándome el nom de cada un d'ells. Recorda, de manera entranyable, el viatge que van fer a València en un cotxe ple de dubtes. Després d'una llarga sessió a la Universitat amb Juan Fabregat, van poder tornar amb respostes i il·lusions renovades.

Però, cal ser un activista de la relació «professional-aficionat» per gaudir de l'astronomia?

No. Jo em vaig iniciar amb uns prismàtics i amb l'observació a simple vista i encara avui, amb la meva telescopi de 20 cm, faig dibuixos de la Lluna, del Sol i dels planetes. Acumulo així moltes hores de gaudir de l'observació visual. Abans observava des de la intempèrie, però des de fa poc utilitzo un petit observatori a la població de Freixinet, on hi ha un cel millor que el de Sabadell.

En què consisteix la teva col·laboració amb l'Agrupació?

A més de coordinar les conferències dels dimecres i de participar en el grup d'observadors d'estrelles RR Lyrae, preparo les efemèrides d'estrelles variables per ASTRUM i estic oberta a col·laborar en el que sigui, com així va ser en la passada Convenció d'Observadors.

Em consta que vas ser una activa membre de la Junta Directiva de l'Agrupació...

És veritat, l'any 2009 Antoni Ardanuy em va convidar a participar a la Junta i l'any següent, el nou president, Àngel Masallé, va aconseguir engatusarme perquè acceptés la secretaria de la Junta. Dos anys després em vaig veure obligada a deixar aquestes responsabilitats per motius familiars.

Quina activitat a l'Agrupació t'ha donat les majors satisfaccions?

 Participar en el grup de debutants. -Mercè Ho diu de forma immediata, amb total seguretat, obviant que ella, més que participar, va ser una de les iniciadores i de les persones més actives del grup.

Què és el que recordes d'aquesta etapa?

El molt que vaig aprendre amb un ampli grup d'aficionats; l'amistat amb Núria Franc, Ferran Pascual i molts altres, els camps d'observació al Coll d'Estenalles, els tallers que ens vam proposar organitzar i, en definitiva, tot el que vam aprendre i gaudir.

I ara, després d'avançar tant, quin és el teu projecte de futur?

Sense abandonar l'observació visual, vull fer del meu petit observatori un lloc on pugui continuar els meus treballs de mesurament d'estrelles RR Lyrae. He adquirit una nova muntura i espero equipar-la amb un tub de major obertura i una CCD.

Algú té algun dubte que ho aconseguirà?