L'ASTRONÒMICA

S'imaginen un científic il·lustrat del segle XVII o XVIII vivint en el nostre temps? Es tractaria d'un racionalista que potser seria un dels redactors de la «L'Encyclopédie ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et donis métiers», obra que va marcar l'època. No estranyaria a ningú que fos amant de l'astronomia i soci de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell. Podem fer aquesta analogia amb el nostre col·laborador d'aquest mes: Josep Maria Vilalta.

He tingut l'ocasió d'entrevistar a la biblioteca de l'Agrupació fa poques setmanes i paso a transcriure aquí la nostra conversa:

Parlant d'astronomia a la teva infantesa, què és el primer que recordes?

Tindria uns 9 anys d'edat i estava estirat a terra mirant el cel estrellat. Veia multitud d'estrelles i jugava a inventar constel·lacions amb les imatges que em ocorrien. Ara, tants anys després, és difícil recordar-les; solament una segueix en la meva memòria, la vaig anomenar «el rat penat» i crec que era Cassiopeia.

Aquest va ser l'inici del teu interès per la ciència...

Crec que va ser un parell d'anys abans, quan vaig llegir «Vint mil llegües de viatge submarí", de Jules Verne, i em vaig identificar amb un personatge peculiar, enginyer i coneixedor de totes les ciències aplicades de l'època: el capità Nemo. Jo volia ser com ell i ser capaç de construir la maquinària més insòlita.

I es va complir el teu desig? Què tal et van ser els estudis?

Puc dir que mai he suspès un examen -Josep Maria ho diu amb mig somriure, amb orgull mesurat i tocant la barba.

No és possible! Quins van ser els teus estudis?

Doncs és cert! Vaig estudiar enginyeria química a l'Institut Químic de Sarrià i després vaig anar becat pel govern francès. Després d'un mes d'aprofundiment sobre l'idioma gal, vaig tenir una època d'intens estudi a l'Escola Nacional Superior del Petroli, prop de París.

Vaja! És veritat que en aquesta època l'idioma francès era el predominant a les nostres escoles, de manera que tindries una bona base...

Cert. Al final he aconseguit tenir un bon domini de l'anglès, alemany i del francès, a més del castellà i del català. Gràcies a la meva professió de cap d'enginyeria en una important empresa química, he tingut ocasió de practicar aquests idiomes en les meves estades en diversos països, coordinant la construcció de refineries i d'altres instal·lacions químiques...

Amb el teu interès cap a l'enginyeria i la ciència, entenc que la teva família també tindrà formació científica, és així?

Interessats cap a temes culturals, sens dubte... però tots són de lletres i no de ciències! La meva dona és llicenciada en dret i els meus fills en educació social, història i periodisme.

Però Josep Maria Vilalta, com a veritable «il·lustrat» en segle equivocat, no només és un apassionat de la ciència. La seva tercera afició (després de la ciència, amb l'astronomia inclosa i l'enginyeria) és la música clàssica. Ha fet una llarga peregrinació en aquesta soferta especialitat, amb els interminables anys de solfeig, per després continuar amb la guitarra clàssica, instrument del que és un bon especialista. Ara, amb l'edat, algunes molèsties físiques li impedeixen treballar amb el rigor postural que necessita aquest instrument, pel que ha de limitar la seva pràctica, però sap gaudir amb plenitud del seu bon ús. Però seguim amb el teu explicació dels orígens de la teva afició a l'astronomia. Quines vivències la van impulsar al teva infantesa o joventut?

Recordo diversos episodis. Com a membre de l'associació religiosa «Lluïsos de Gràcia» visitàvem museus, cosa que va seguir estimulant el meu interès cap a la ciència. Però el que més em va impressionar va ser una visita a l'Observatori Fabra quan tot just tenia uns 10 anys d'edat. -Aquí Josep Maria s'atura un moment en la seva explicació i la brillantor dels seus ulls delata la seva emoció. Després, continua amb el seu relat: L'edifici em va impressionar, però veure aquest immens telescopi, amb unes dimensions tan espectaculars per a un nen de 10 anys i tenir l'oportunitat d'observar amb ell la Lluna, va ser una experiència que sempre recordaré amb un afecte especial.

I després d'això?

Els meus pares es van adonar de les meves inquietuds i em van regalar un llibre molt especial per a mi: «La nostra amiga la Lluna». El vaig llegir voraçment i a continuació vaig «assaltar» la biblioteca pública en què vaig llegir multitud de textos científics. La veritat és que molts d'ells no vaig arribar a comprendre'ls, però el que feia era no donar-me per vençut i els llegia de nou. Ara, molts anys després, tinc una completa biblioteca a casa meva amb llibres de matemàtiques, cosmologia, mecànica newtoniana, etc.

Molts aficionats a l'astronomia tenim un important bagatge observacional amb unes bases teòriques menys profundes. D'altres, als quals qualifiquem afectuosament de «astrònoms de saló», són molt donats a llegir ia gaudir intensament en això i no tant a observar. El cas de Josep Maria Vilalta és especial: té una base teòrica excel·lent, apresa des de la física més bàsica fins als conceptes punters d'avui. I sobre aquesta base teòrica tan sòlida ha construït un bon coneixement de tècniques d'Observació i ha sabut gaudir del plaer de l'observació. Amb quins instruments sols observar?

Primer vaig treballar a simple vista. Recordo el meu seguiment de les constel·lacions australs en els meus viatges professionals a Equador i Perú. A continuació vaig utilitzar uns prismàtics de 7x50 que encara conservo i que vaig adquirir a la botiga Raig, de Barcelona, ​​avui desapareguda.

I disposes de telescopi?

Sí, em vaig construir Dobson de 250 mm d'obertura que tinc a casa meva de Valldoreix. M'agrada observar tot tipus d'objectes de cel profund. El vaig modernitzar fa uns anys adaptant el tub a una muntura Astro-Physics, però finalment l'he venut perquè, en ser molt més lleuger, em resulta molt més còmode traslladar el Dobson pel jardí de casa.

Quins moments d'observació recordes? Amb quals t'has emocionat més?

De nen, observant les Plèiades a simple vista o amb prismàtics. Actualment gaudeixo amb la visió dels objectes Messier amb el meu telescopi. No em canso d'observar la galàxia d'Andromeda i constatar la immensitat de l'Univers i la nostra aclaparadora petitesa. Recordo també l'emoció que vaig sentir quan vaig poder veure per primera vegada la caiguda de llum de l'estrella variable RZ Cas.

Però actualment observes més amb el telescopi de l'Agrupació. Què destacaries?

Cada vegada que detectem un màxim d'una variable RR Lyr m'emociono com si fos la primera vegada. Especialment quan la detecció és imprevista, com em va passar fa pocs dies.

Josep Maria, hem parlat molt del passat, però estic segur que tens projectes per davant. Quins són?

Des de fa uns anys sóc membre del grup d'observadors de RR Lyr. M'agradaria ser capaç d'organitzar un grup molt més ampli que pogués aglutinar mesuraments CCD de estrelles variables d'altres tipus. Un altre tema que m'interessa molt i que crec no està lluny del nostre abast, amb els telescopis que actualment disposem a l'Agrupació, és l'espectroscòpia de qualitat.

Segur que l'Agrupació podria aportar molt amb això... i amb tu tenim el saber fer per impulsar-lo. Ara només falten voluntaris per aprendre i observar!