L'ASTRONÒMICA

El nostre col·laborador del mes és una persona de clara vocació científica. Podríem dir que gairebé fuig de la visió contemplativa de l'astronomia. No és que no li agradi la bellesa dels astres, és que valora molt més la possibilitat d'obtenir dades que puguin aportar un gra de sorra en el coneixement de l'Univers. Per a això es fonamenta en el rigor, la preparació, la constància i en dos aspectes fonamentals: l'adquisició de la informació, que requereix habilitat, en l'ús dels instruments astronòmics i el tractament de les dades. Per això últim aprofita els seus coneixements d'informàtica.

Vaig mantenir fa unes setmanes una agradable conversa amb Carles Perelló en una cèntrica cafeteria, que pas a transcriure a continuació:

Ja saps quin serà la meva primera pregunta. És la mateixa que faig a tots els col·laboradors de l'Agrupació que passen per aquestes pàgines: com va començar la teva afició per l'astronomia?

Va ser cosa del meu pare. Llegia revistes de divulgació de l'època, com "Reader's Digest", "Algo" o "Muy Interessante". Jo també els donava una ullada i va animar la meva curiositat per la ciència i per l'astronomia en particular... tot això fins que va començar el programa de televisió "Cosmos"...

Aquest programa «convertir» a molts.

A mi em va impressionar i més encara el llibre de Carl Sagan que vaig llegir amb passió. Posteriorment les lectures es van ampliar a la ciència ficció, amb Asimov com a mestre de cerimònies; crec que la seva saga de "La Fundació" encara no ha estat superada per ningú i també vaig llegir els seus llibres de divulgació com "Univers" i molts més...

I a continuació, com va evolucionar la teva afició?

Després d'aquesta pregunta es va fer el silenci. Van passar uns segons i va començar explicar-me el que al meu parer ha estat la part més sorprenent de l'entrevista...

L'any 1999 em vaig traslladar a viure a Sabadell i just llavors va néixer la meva filla gran... Jo tenia la determinació de posar-li el nom Adhara i d'aquí el meu primer contacte amb l'Agrupació.

Com?

Ha, ha, ha! És un nom que sempre m'havia agradat i ja des d'adolescent pensava: «quan sigui gran, si tinc una filla, es dirà Adhara.»

Però, ¿d'on prové aquest nom?

Adhara és el nom d'una estrella: Epsilon Canis Majoris. El per què m'agrada no sé contestar-lo. Vaig tenir coneixement d'ella en el llibre d'Isaac Asimov "Alpha Centauri", l'estrella més propera i em va cridar l'atenció ... -Carles ho explica amb un lleuger titubeig en la veu.

Aquests noms sempre té a un significat mitològic.

És cert, en aquest cas significa puresa, la flor del taronger.

Vaig quedar una mica sorprès per aquesta explicació. Carles, un home de mentalitat científica al 100% sucumbint a un plantejament tan romàntic. Això va estimular el meu interès en saber més del nostre col·laborador del mes.

Però, què té a veure aquest bonic nom amb l'Agrupació?

En aquests anys no era possible registrar qualsevol nom en el Registre Civil. Per això vaig acudir a l'Agrupació perquè d'alguna manera certifiquessin que aquest nom existia i una sorpresa, gairebé atribolada, Ester Vigil, secretària de l'Agrupació llavors, em va atendre excel·lentment i vaig poder acudir a registrar la meva filla amb una fotocòpia d'un llibre de cartografia estel·lar en el qual apareixia un estel amb el nom d'Adhara.

Què va passar després?

Doncs va néixer Adhara, avui una adolescent de 16 anys, i 6 anys després la seva germana Joana.

Ja veig que el segon nom el va escollir la teva dona...

Ha, ha, ha! És veritat ...

I... quins van ser els teus passos?

Després de seguir alguns cursos i tenir mil i una dubtes em vaig decidir i em vaig comprar un telescopi: un Maksutov-Cassegrain Meade ETX 125, que continu usant en l'actualitat. La qualitat òptica i la imatge són molt bones. Però no et proporciona un gran camp. El recordo quan intentava observar estrelles variables i tenia dificultats per situar en el mateix camp la variable i les estrelles de referència. Però en planetària les imatges són nítides. A més és un telescopi d'alta portabilitat i em va ser molt útil en els meus inicis observant estrelles dobles i, sobretot, ocultacions per la Lluna, rasants o convencionals.

Observaves sol?

Hi havia dues coses que no m'havien del tot satisfet: volia treballar en equip i obtenir dades rellevants; més enllà de la contemplació astronòmica volia fer mesuraments que fossin aportacions al coneixement, encara que fossin molt modestes.

Va ser quan vas començar a col·laborar amb el grup d'ocultacions amb Carles Schnabel...

En efecte. Recordo la primera vegada que vaig poder observar una ocultació rasant amb una càmera web... em vaig dir ostres! i vaig quedar enganxat. Poc després vaig preparar un programa senzill mitjançant el qual en prémer una tecla de l'ordinador (just quan veia desaparèixer l'estrella rasant) quedava registrada l'hora de l'esdeveniment, segons el rellotge de l'ordinador. Després, buscant la màxima precisió possible, acabem utilitzant altres mètodes per determinar l'hora exacta de l'ocultació o de la reaparició.

Què observàveu?

Amb el grup d'ocultacions ens dediquem tant a les ocultacions rasants per la Lluna com a l'ocultació d'estrelles per asteroides, que és un treball molt motivador; fins i tot podríem dir que addictiu.

Quantes n'has pogut observar?

Sense dubtar ni un moment, Carles va contactar per WhatsApp amb Antoni Selva, aficionat amb el que comparteix moltes hores d'observació, i li va preguntar la dada. Sembla que Toni és qui porta el registre d'observacions.

Són unes 250 observacions, de les quals 26 han estat positives -va dir amb cert orgull més que justificat.

Això és molt!

És que en millorar les nostres tècniques, les observacions s'han pogut multiplicar. Recordo quan l'any 2005, Oscar Canales ens va ensenyar la càmera Mintron, senzilla, sensible, econòmica i a la qual se li podia acoblar un insertador de temps. Va ser un gran pas endavant. A l'Agrupació molts es van interessar i vam acabar demanant un palet al fabricant.

Quin èxit...

Quan vam anar a la duana a retirar no acabaven d'entendre perquè eren totes aquestes càmeres; semblava una operació de revenda. Vam haver de explicar-nos amb molt de detall per evitar unes taxes d'importació caríssimes. Al final vam aconseguir un aranzel molt assequible per tractar-se de «equips d'interès cultural».

Però les teves observacions, sempre han estat de ocultacions?

Vaig començar amb estrelles variables en visual i he observat dobles, NEOs i també faig astrometria d'asteroides. L'objectiu és un seguiment de l'asteroide que va a amagar un estel en les pròximes setmanes per refinar les seves efemèrides i encertar en la predicció d'ocultació.

Amb quin telescopi fas les observacions?

La major part amb Antoni Selva des de l'Observatori de l'Agrupació a Sabadell. Amb les noves efemèrides de les que ara disposem podem predir moltes més ocultacions possibles. Al contrari de fa uns anys, en què ens desplaçàvem al lloc idoni des d'on observar, ara, des de Sabadell observem els asteroides adequats, encara que siguin més febles i tenim observacions positives -i negatives- de gran valor.

El grup d'ocultacions ha obtingut molts èxits que han estat publicats i que s'han compartit en nombroses convencions internacionals. Quan serà operatiu l'observatori d'Àger per a aquestes observacions?

Ja ho és! Hem cronometrat dues ocultacions estel·lars per asteroide de forma remota amb el telescopi de mig metre, malgrat que la CCD que tenim a Àger no és la més adequada per a aquest tipus d'observació. En breu instal·larem una Mintron i podrem treballar molt millor...

I quins són els teus projectes de futur?

Això de treballar amb el telescopi d'Àger és més de present que de futur; ara es tracta d'assolir el 100% del seu rendiment. Els meus projectes són continuar amb la feina actual, però amb dos afegits: a) cronometrar ocultacions d'estrelles per cometes. Ja hem fet un cas d'una més que possible ocultació parcial per la coma d'un cometa. Pretenem repetir i confirmar-ho. b) ocultacions d'estrelles per objectes transneptunians. Encara no ho hem aconseguit, però estem segurs que ho aconseguirem tard o d'hora.

Veig molt entusiasme i perícia, o sigui que molta sort!