L'ASTRONÒMICA

3 octubre 2018

Observacions fetes amb l'espectrògraf MUSE, instal•lat al VLT (Very Large Telescope) de l'ESO, han descobert grans reservoris còsmics d'hidrogen atòmic al voltant de galàxies distants. Els núvols d'hidrogen en l'Univers distant brillen en emissió Lyman-alfa, revelant que gairebé tot el cel nocturn és brillant en aquesta emissió. Les emissions s'han observat a la regió del Camp Ultra Profund de l'Hubble (HUDF) i cobreixen gairebé tot el camp de visió, portant l'equip a extrapolar que gairebé tot el cel refulgeix intensament en emissió Lyman-alfa. El HUDF va revelar milers de galàxies disperses en el que semblava ser una taca fosca del cel. Ara s'ha pogut detectar la dèbil emissió dels embolcalls gasosos de les galàxies més primerenques. La foto és una composició que mostra la radiació Lyman-alfa en blau superposada a l'emblemàtica imatge del HUDF. Més informació a l’ESO.

28 setembre 2018

Hi ha un intens debat sobre l'origen de Phobos i Deimos, els dos satèl•lits del planeta Mart. Les seves superfícies fosques són semblants als primitius asteroides suggerint que podrien ser asteroides capturats; però les seves mides i els angles de les seves òrbites no concorden amb aquest escenari. Un estudi recent suggereix que la composició de Phobos és molt semblant a les escorces volcàniques del planeta Mart, amb la qual cosa el satèl•lit podria ser degut a un impacte sobre el planeta. Més informació a AGU.

27 setembre 2018

Un equip d'astrònoms del Regne Unit ha realitzat la primera detecció de matèria caient dins d'un forat negre, a la galàxia Seyfert PG22+143, situada a 1.000 milions d'anys llum. La detecció es va fer en raigs X a través de les dades de l'observatori XMM-Newton de l'ESA. Generalment el material gira en espiral al voltant del forat negre escalfant-se i convertint la seva energia gravitacional en radiació. En els forats negres supermassius no està clar quina direcció poden tenir les òrbites; podrien estar desalineades amb la rotació de forat negre. S'ha vist que l'espectre de raigs X està fortament desplaçat al vermell, la matèria cau al forat negre a l'enorme velocitat del 30% de la velocitat de la llum. En aquest cas, el gas gairebé no té rotació al voltant del forat i està a una distància de només 20 vegades la mida de l’horitzó d'esdeveniments de forat. L'observació concorda amb un treball que demostra que els anells de gas poden trencar-se i xocar entre si, cancel•lant la seva rotació i deixant que el gas caigui directament cap al forat negre. Més informació a AAAS.

22 setembre 2018

Un equip internacional d'astrònoms ha detectat una inusual emissió en infraroig al voltant d'una estrella de neutrons, a través de l'observatori Hubble. Aquesta estrella de neutrons, anomenada RX J0806.4-4123, pertany a un grup de set púlsars propers que emeten raigs X, denominats "els set magnífics", que estan més calents del que s'espera a partir de la seva edat i de la seva reserva d'energia a partir de la pèrdua de la seva energia de rotació. Té una àrea molt extensa que emet infraroig fins a unes 200 AU (2,5 vegades l'òrbita de Plutó). Es barregen dues possibilitats que podrien explicar aquesta emissió. Una d'elles podria ser el que es coneix com un 'disc de reserva' del material de la supernova que el va crear. La seva interacció posterior amb l'estrella de neutrons podria haver escalfat el púlsar i alentit la seva rotació. L'altra explicació és una "nebulosa de vent de púlsar". Aquest vent es pot produir quan les partícules s'acceleren en el camp elèctric que es produeix per la rotació ràpida de l'estrella de neutrons amb un camp magnètic fort. Més informació a Penn State.

21 setembre 2018

Un equip liderat per investigadores de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB, UB-IEEC) i de la Universitat de Groningen, ha descobert, mitjançant l'anàlisi de les dades de Gaia, subestructures fins ara desconegudes en la Via Làctia. La troballa, que va sorgir en combinar les posicions i les velocitats de sis milions d'estrelles del disc de la nostra galàxia, s'ha publicat a la revista Nature. Segons Teresa Antoja, primera signant de l'estudi, les dades de Gaia mostren com una espiral similar a una petxina de cargol; aquestes subestructures, permeten concloure que el disc de la nostra galàxia va patir una important pertorbació gravitacional fa entre 300 i 900 milions d'anys. L'estudi formula la hipòtesi que la trobada propera es va produir amb la galàxia nana de Sagittarius, que està sent canibalizada per la Via Làctia. Més informació a la UB.

20 setembre 2018

Un equip liderat per Ivan Minchev, del Leibniz Institute for Astrophysics Potsdam (AIP), ha realitzat un profund estudi per trobar els llocs de naixement de les estrelles de la nostra galàxia. Les estrelles en els discos de les galàxies no estan en els seus llocs de naixement a causa d'un fenomen de migració radial. Els paràmetres que determinen aquest moviment són mal coneguts. Per exemple, la mida i el moviment de la barra central de la galàxia, el nombre i la mida dels braços, o la freqüència dels xocs amb galàxies nanes al llarg de la seva història. Per obviar aquests obstacles es fan servir l'edat i la composició química de les estrelles a manera d’artefactes arqueològics per determinar la història de la galàxia. L'equip ha mesurat, amb gran exactitud, l'abundància de ferro en una mostra de 600 estrelles properes al Sol. Les dades mostren que aquestes estrelles han nascut al llarg de tot el disc de la galàxia. Per exemple, s’ha estimat que el nostre Sol va néixer 2.000 anys llum més a prop que la distància actual del centre de la galàxia. Més informació a l'AIP.

20 setembre 2018

En un estudi publicat a Nature Astronomy un equip d'astrònoms ha presentat una nova visió del planeta nan Ceres. Durant els últims milers de milions d'anys Ceres ha estat molt actiu, incloent un tipus de vulcanisme que no es produeix en cap altra part del Sistema Solar. Un vulcanisme intermedi entre els volcans que emeten lava i roques, per exemple a la nostra Terra o en el satèl•lit Ió de Júpiter, i els volcans de vapor d'aigua que es produeixen a Europa o Enceladus. A causa de la composició de Ceres, aquestes erupcions serien de fang que surt de les esquerdes o fissures de la seva superfície. L'anàlisi de les dades recollides per Dawn indiquen que cada 50 milions d'anys es produeix un període d'erupcions d'aquest tipus. Les taques blanques que apareixen en les fotos podrien provenir de les erupcions més recents. Més informació a Nature.

14 setembre 2018

Aquest any s'han descobert 12 binàries de raigs X al centre de la nostra galàxia, la qual cosa suggereix que hi ha d'haver milers de forats negres en aquesta regió. Un recent estudi d’Ákos Szölgyén, de la Universitat d’Eötvös, d'Hongria, afirma que hi han d'haver discos de forats negres al voltant del forat negre supermassiu del centre de moltes galàxies. Es creia que aquests objectes es distribuïen de manera isotròpica al voltant del forat central, però aquest estudi suggereix que formen un disc. L'estudi ha incorporat en la simulació un efecte addicional denominat relaxació ressonant de vectors que al llarg de milions d'anys ordena els plans orbitals. Més informació a la Universitat d'Eötvös.

10 setembre 2018

L'observatori Chandra X-ray ha descobert un anell d'objectes visibles en raigs X que són restes de supernoves. Es troba a la galàxia AM 0644-741, situada a 300 milions d'anys llum, que té una forma d'anell a causa de que fou travessada per una altra galàxia. El que abans era una galàxia espiral ara s'ha convertit en un anell al voltant de l'antic nucli. En l'anell expulsat per la col•lisió es van produir ones que van donar lloc a grans estrelles que tenen una vida molt curta, de pocs milions d'anys, i que van explotar com a supernoves. Les restes d'aquestes supernoves són una sèrie d'objectes visibles en raigs X que són forats negres o estrelles de neutrons. Més informació a Chandra X.ray.

9 setembre 2018

Un estudi, realitzat per dues investigadores de l'Instituto de Astrofísica de Canaries, revela que el canvi de posició observat en el nucli de la galàxia M87 no es deu a un desplaçament del seu forat negre supermassiu (SMBH), sinó a variacions en la producció de llum en el centre de la galàxia. Les noves dades suggereixen que el SMBH d'aquesta galàxia es troba en la seva posició d'equilibri i que els desplaçaments trobats es deuen a variacions en el centre de producció de llum, o fotocentre, provocades per esclats procedents del seu jet relativista. Els desplaçaments es van observar durant un esclat en M87, entre els anys 2003 i 2007. Llavors el nus principal del jet va arribar a brillar més que el mateix nucli, desplaçant el fotocentre de la galàxia. Un cop finalitzada l'erupció el fotocentre i el nucli van tornar a unir-se ocupant el mateix lloc. Més informació a l’IAC.