L'ASTRONÒMICA

4 abril 2018

Un equip internacional d’investigadors fent servir el Hubble Space Telescope de la NASA i l’ESA i altres observatoris ha trobat, per primera vegada, una galàxia en el nostre entorn galàctic que gairebé ha perdut la majoria, sinó tota, de la seva matèria fosca. Aquest descobriment a la galàxia NGC 1052-DF2 no concorda amb les teories acceptades de formació de galàxies. La galàxia està situada a 65 milions d’anys llum i s’ha vist que és més gran que la Via Làctia però que la seva quantitat d’estrelles és 250 menor que en la nostra galàxia, cosa que la converteix en una galàxia ultra difusa. Mesurant les propietats dinàmiques de deu dels seus cúmuls globulars s’ha calculat la massa de la galàxia i s’ha vist que concorda amb la massa de les seves estrelles, amb la qual cosa es dedueix que té, com a mínim, una quantitat de matèria fosca 400 vegades menor, sinó nul•la, del previst. El telescopi Hubble ha analitzat altres galàxies ultra difuses i s’ha vist que al menys tres d’elles son similars a NGC 1052-DF2. Mes informació a la NASA.

21 març 2018

La Universitat de Chicago ha anunciat plans per tancar la seva activitat a l’Observatori de Yerkes. S’ha previst el tancament d’operacions el dia 1 d’octubre de 2018. Tot i a pesar de la seva important història els instruments de Yerkes han deixat de ser útils en la recerca astronòmica per a la Universitat de Chicago, que ha invertit als telescopis Magellan i Giant Magellan a Xile. L’observatori fou inaugurat l’any 1897. Més informació a la Universitat de Chicago.

19 març 2018

Els asteroides i els cometes podrien ser importants proveïdors de molècules orgàniques al planeta Mart. L’any 2015 el robot Mars Curiosity va descobrir les restes de molècules orgàniques a Mart. La teoria més usual era que havien estat aportades per la pols interplanetària. Un equip internacional d’investigadores pretén demostrar que aquesta no és l’única explicació. Per això han desenvolupat una simulació a través del supercomputador Peregrine de la Universitat de Groningen. Els resultats de la simulació mostren que cada any cauen a Mart 192 tones de carboni. Aproximadament 129 tones (67 %) procedeixen de la pols interplanetària; però 50 tones (26 %) procedeixen dels asteroides i 13 tones (7 %) procedeixen dels cometes. Més informació a Astronomie.

14 març 2018

Es calcula que només una de cada mil galàxies massives és una relíquia de l’Univers primitiu i conserva intactes les propietats que tenia quan va néixer fa milers de milions d’anys. Investigadors de l’Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) i la Universidad de La Laguna (ULL) localitzaren una d’aquestes galàxies, NGC 1277, i sol•licitaren temps d’observació al Telescopi Espacial Hubble per observar els seus cúmuls globulars i així confirmar la descoberta. Els resultats de l’estudi, que avui publica Nature, han mostrat que la galàxia només posseeix cúmuls globulars vermells que es formaren amb ella quan va néixer. Des d’aleshores s’ha mantingut inalterada. Es troba a l’àrea central del Cúmul de Perseus, la més gran concentració de galàxies properes a la Via Làctia que està a 225 milions d’anys llum. Més informació a l’IAC.

8 març 2018

L’Observatori Espacial Integral de l’ESA ha estat testimoni d’un esdeveniment infreqüent: el moment en que els vents emesos per una estrella gegant vermella inflada tornaven a la vida el nucli d’una estrella morta en un deix de raigs X. Integral fou el primer en detectar el 13 d’agost de 2017 una emissió de raigs X procedent d’una font desconeguda cap el centre de la Via Làctia. Observacions posteriors revelaren una estrella de neutrons fortament magnetitzada i rotant a baixa velocitat que, probablement, acabava de començar a rebre material d’una gegant vermella propera. Las parelles formades per una estrella de neutrons i una gegant vermella són una raresa coneguda com ‘binaries de raigs X simbiòtiques’, de las quals només se’n coneixen unes 10. Més informació a l’ESA.

8 març 2018

La xarxa de filaments a la imatge es troba a la nebulosa d’Orió, a 1.350 anys llum de la Terra. És un mosaic d’imatges en longitud d’ona mil•limètrica obtingudes pel radiotelescopi ALMA (Atacama Large Millimeter/submillimeter Array) i el telescopi IRAM de 30 metres, que es veuen en vermell, amb una vista infraroja més coneguda, obtinguda per l’instrument HAWK-I, instal•lat al Very Large Telescope de l’ESO, i que se mostra en blau. El grup d’estrelles brillants de color blanc-blavós a la part superior esquerra és el Cúmul del Trapezi, format per estrelles joves calentes de només uns pocs milions d’anys. Les estructures tènues que semblen fibres són filaments llargs de gas fred que, a poc a poc, donen lloc a estrelles recent nascudes. S’han trobat fins a 55 filaments. Més informació a l’ESO.

4 març 2018

En un estudi publicat a Nature, astrònoms del MIT i de l’Arizona State University han reportat la traça de senyals de ràdio d’hidrogen que procedeixen de només 180 milions d’anys després del Big Bang. La detecció s’ha fet gracies a un petit radiotelescopi instal•lat en una remota regió de l’oest d’Australia. Seria la detecció més llunyana d’hidrogen mai aconseguida. El gas estaria en un estat que només podria ser degut a l’influencia de la presència de les primeres estrelles de l’Univers, que emetrien radiació ultraviolada que seria la causa de l’emissió de les ones de radio. Les característiques de les senyals suggereixen que el gas estaria la meitat de calent de l’estimat en aquella època, amb la qual cosa seria possible una interacció més forta de la matèria fosca en la formació de les estelles. Més informació en AAAS.

3 març 2018

Imatges d’alta resolució de l’Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA) han fotografiat un anell de gas rotant al voltant d’un supermassiu forat negre. Tot i que aquesta estructura s‘havia suggerit teòricament és la primera vegada que es confirma fotogràficament. ALMA ha observat la galàxia espiral M 77, que té un nucli actiu, on la matèria s’enfonsa cap el centre sobre el forat negre. ALMA ha vist un àrea en forma de ferradura amb un radi de 700 anys llum i un objecte gasós central compacte amb un radi de 20 anys llum, que rota en forma de dònut al voltant del forat negre, i que forma el nucli actiu de la galàxia. El gas que es mou cap a nosaltres està en blau i el que s’allunya està en vermell. Més informació a ALMA.

28 febrer 2018

Les galàxies actives (AGN) emeten radiació en totes les freqüències de l’espectre i també produeixen partícules altament energètiques, com els neutrins. Aquestes partícules bombardegen constantment la Terra, però no les podem veure per que quasi mai interaccionen amb la matèria. Per detectar neutrins es requereixen instruments com l’IceCube, instal•lat al Pol Sud, que fa servir un cub de gel d’1 km cúbic. El 22 de setembre de 2017 es va anunciar la detecció d’un neutrí extremadament energètic que venia d’un lloc extern a la Via Làctia. El satèl•lit FERMI i el telescopi MAGIC, instal•lat a l’Observatori del Roque de los Muchachos (Garafía, La Palma) descobriren que la galàxia activa TXS 0506 + 056 era la responsable d’aquesta emissió i, per primera vegada, fou possible associar l’emissió de neutrins extragalàctics a una font coneguda. Per mesurar la seva distància es va fer servir el més gran telescopi òptic-infraroig, el Gran Telescopi Canarias, a La Palma, aconseguint situar aquesta galàxia activa a una distància de 6.000 milions d’anys llum de la Terra. Més informació a l’IAC.

26 febrer 2018

Ubicat a una jove regió de formació estel•lar d’Ofiuco, a 410 anys llum del Sol, un fascinant disc protoplanetari, bategat com AS 209, va prenen forma lentament. Els discos protoplanetaris són densos plans de gas i pols en rotació que rodegen a una estrella acabada de formar; s’hi troba la matèria que pot donar lloc a sistemes planetaris. Amb menys d’un milió d’anys, aquest sistema és molt jove, però ja s’hi formen dos solcs definits al disc. El solc extern més ample i en gran part lliure de pols, porta als astrònoms a pensar que hi ha un planeta de casi la massa de Saturn orbitant a més de tres vegades la distancia entre Neptú i el Sol. A mesura que el planeta va fent el seu camí, la pols s’acumula a la vora externa de la seva òrbita. El solc més intern és més prim i pot haver estat format per un planeta més petit, però els astrònoms han plantejat la intrigant possibilitat que el gran planeta que orbita a més gran distancia hagi creat ambos camins. Més informació a l’ESO.