L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català

  
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

3 maig 2023

noticia mercuri2023 05 03En un estudi realitzat per l'Observatori de París-PSL i la Universitat de la Sorbona, s'ha vist com un registre sedimentari confirma el fort caos al Sistema Solar i la forta inestabilitat del planeta Mercuri, fa 117 milions d'anys. Les òrbites el·líptiques dels planetes del Sistema Solar es regeixen per les lleis de la gravitació universal i la mecànica celeste que donen com a resultat un sistema caòtic a causa de les interaccions entre els planetes i el Sol, amb possibles inestabilitats a les òrbites planetàries. Una de les expressions del sistema són els termes ressonants, és a dir, relacions lineals entre les periodicitats orbitals dels planetes interns. A causa del caos les orbites presenten cicles que pateixen variacions en la periodicitat a l'escala de diverses desenes de milions d'anys (Ma). Més enllà d'uns 50 Ma, aquests termes ressonants només es poden destacar en sèries sedimentàries que han registrat variacions paleoambientals, induïdes per canvis en la insolació a la superfície de la Terra. A través d'un registre sedimentari excepcional de periodicitats astronòmiques de diferents freqüències en un aflorament al sud-est de França datat al Cretaci, a l'interval de 113-123 Ma, l'estudi va demostrar clarament una transició cap a 117 Ma en un terme ressonant, centrat principalment a l'òrbita de Mercuri. Més informació al PSL.