L'ASTRONÒMICA

8 agost 2025

El telescopi espacial de la NASA James Webb ha trobat una forta evidència d’un planeta gegant que orbita al voltant d’Alfa Centauri A, una de les estrelles del sistema estel·lar més propera al Sol. A només 4 anys llum de la Terra, el sistema té dues estrelles similars al Sol, Alfa Centauri A i B, i una estrella nana vermella, Proxima Centauri. Fins ara, s’han trobat tres planetes confirmats al voltant de la nana vermella, però ha estat difícil confirmar la presència de planetes al voltant de les altres dues estrelles. Les observacions del Webb amb l’instrument d’infraroig mitjà (MIRI) han proporcionat les proves més fortes fins a la data d’un gegant de gas al voltant d’Alfa Centauri A. Si es confirma, el planeta gasós seria el més proper a la Terra que orbita a la zona habitable d’una estrella similar al Sol. A l’agost de 2024, utilitzant el coronògraf, es va poder bloquejar la llum d’Alfa Centauri, més tard l’equip pogué restar la llum d’ambdues estrelles per revelar un objecte més de 10.000 vegades més feble que Alfa Centauri A, separat de l’estrella aproximadament el doble de la distància entre el Sol i la Terra. El 2025 no es va poder observar el planeta, cosa que s’atribueix al fet que estava massa a prop de l’estrella a causa del seu moviment orbital. Les observacions i les simulacions d’òrbita suggereixen que podria ser un gegant gasós d’aproximadament la massa de Saturn orbitant Alfa Centauri A en un camí el·líptic que varia entre 1 i 2 vegades la distància entre el Sol i la Terra. Més informació a la NASA.

29 juliol 2025

El descobriment d'una companya propera de la desena estrella més brillant del nostre cel nocturn podria explicar per què estrelles supergegants vermelles similars experimenten canvis en la seva brillantor al llarg de molts anys. Les fluctuacions a la brillantor i la velocitat mesurada de Betelgeuse, l'estrella supergegant vermella més propera a la Terra, havien presentat indicis durant molt de temps que podria tenir una companya, però l'intens brillantor de l'estrella més gran va fer gairebé impossible l'observació directa de qualsevol estrella veïna més feble. Ara aquesta estrella ha estat confirmada per un equip d'astrofísics dirigit per un científic del Centre de Recerca Ames de la NASA a Silicon Valley, Califòrnia. Les prediccions d'ubicació de l'estrella suggerien que només hi havia uns mesos per observar-la al punt més allunyat de Betelgeuse, mentre orbitava prop de la vora visible de la supergegant. Després, caldria esperar tres anys més perquè orbités l'altre costat de la seva companya més gran. Més informació a la NASA.

17 juliol 2025

Un equip internacional ha detectat, per primera vegada, el primer moment en què la formació de planetes comença al voltant d’una estrella diferent del Sol. A través del telescopi ALMA, de l’ESO i del telescopi espacial James Webb, s’ha observat la creació de les primeres notes de material formador de planetes: minerals calents que acaben de solidificar-se. Aquest sistema planetari recent nascut està sorgint al voltant de HOPS-315, una protoestrella o una estrella del nadó que es troba a uns 1.300 anys de llum de nosaltres. Al voltant d’aquests nadons sovint la comunitat astronòmica detecta discos de gas i pols coneguts com a "discos protoplanetaris", que són el lloc de naixement dels nous planetes. Tot i que abans ja s’han vist discos joves que contenen planetes recent nascuts, massius i similars a Júpiter, ara s’han vist les primeres parts sòlides dels planetes o “planetesimals”, que s’han de formar abans. Els resultats mostren que el SiO està present al voltant de l'estrella del nadó en el seu estat gasós, així com dins dels minerals cristal·lins, cosa que suggereix que amb prou feines comença a solidificar-se. L’equip va determinar que els senyals químics provenien d’una petita regió del disc que envolta l’estrella a una distància equivalent a l’òrbita del cinturó d’asteroide al voltant del Sol. Més informació a ESO.

9 juliol 2025

El cúmul Bala (1E 0657-56) consisteix en dos cúmuls de galàxies en col·lisió. A l'agost del 2006 es va publicar que en aquest cúmul s'havia detectat la primera prova directa de la matèria fosca. Noves dades han creat una imatge nova i espectacular del cúmul Bala, obtinguda amb el Telescopi Espacial James Webb (JWST) i l'Observatori de raigs X Chandra. Les galàxies i les estrelles en primer pla van ser captades pel Webb en llum infraroja propera (groc i blanc). Chandra va utilitzar la seva visió de raigs X per capturar el gas calent que impregna tots dos cúmuls en col·lisió (rosa). El blau representa la matèria fosca, que va ser cartografiada amb precisió amb les imatges detallades del Webb. La matèria fosca representa la major part de la massa total dels cúmuls en col·lisió. El gas calent de cada cúmul es va alentir per una força d'arrossegament, semblant a la resistència de l'aire, durant la col·lisió, separant-lo de la matèria fosca i les galàxies. Les dades indiquen que les partícules que componen la matèria fosca no s'afecten entre si, llevat de la seva atracció gravitatòria mútua. Aquesta manca d’autointeracció implica que les partícules són independents entre si. Aquest resultat podria oferir pistes sobre el tipus de partícula o partícules que composen la matèria fosca. Més informació al Chandra.

5 juliol 2025

L'1 de juliol el telescopi de sondeig ATLAS (Sistema d'Última Alerta d'Impacte Terrestre d'Asteroides), finançat per la NASA, a Xile, va reportar per primera vegada observacions d'un cometa originat a l'espai interestel·lar. El cometa estava a la constel·lació de Sagitari i ha estat nomenat oficialment 3I/ATLAS. Actualment és a uns 670 milions de quilòmetres de distància. Observacions prèvies remunten el descobriment fins al 14 de juny. El cometa passarà a una distància d'almenys 1,6 UA de la Terra. Actualment es troba a unes 4,5 UA de Sol. Arribarà al periheli el 30 d'octubre, a una distància de 1,4 UA del Sol, dins de l'òrbita de Mart. El cometa serà visible amb els telescopis terrestres fins al mes de setembre, després passarà a prop del Sol i s'espera que torni a ser observat a principis de desembre. Més informació a la NASA.

30 juny 2025

Un equip astronòmic ha realitzat un descobriment revolucionari en detectar activitat molecular al cometa C/2014 UN271 (Bernardinelli-Bernstein), el cometa actiu més gran i el segon més distant mai observat des del Núvol d'Oort. Utilitzant l'Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA) a Xile, els investigadors van observar aquest cometa gegant mentre es trobava a més de la meitat del seu camí cap a Neptú, a una distància de 16,6 UA. C/2014 UN271 és un veritable colós, amb gairebé 140 km de diàmetre, més de 10 vegades la mida de la majoria dels cometes coneguts. Fins ara se sabia poc sobre el comportament d'aquests objectes freds i distants. Les noves observacions van revelar raigs complexos i evolutius de monòxid de carboni que emanen del nucli del cometa, cosa que proporciona la primera evidència directa dels factors que impulsen la seva activitat tan lluny del Sol. ALMA va observar C/2014 UN271 captant la llum del monòxid de carboni a la seva atmosfera i la calor (emissió tèrmica) quan el cometa encara es trobava molt lluny del Sol. El descobriment marca no només la primera detecció de desgasificació molecular en aquest cometa de rècord, sinó que també ofereix una visió excepcional de la química i la dinàmica dels objectes que s'originen als confins més llunyans del nostre Sistema Solar. Més informació a l'ALMA.

27 juny 2025

El telescopi Webb de la NASA, ha fotografiat el que se suposa un exoplaneta similar Saturn, el més lluminós mai vist. A la imatge, que combina dades del Very Large Telescope (VLT) d'ESO i del Webb, l'estrella ha estat ocultada i la llum brillant ha estat eliminada. Un cercle discontinu amb el símbol d'una estrella al centre de la imatge marca la seva ubicació. Un disc blau difús envolta l’estrella. Una taca taronja, a prop de l'estrella i dins aquest disc, s'identifica com a un planeta que orbita l'estrella. Es tracta d'una estrella jove propera anomenada TWA 7. Si es confirmés, això representaria el primer descobriment d'un planeta mitjançant una imatge directa del Webb i el planeta més lleuger mai observat amb aquesta tècnica fora del Sistema Solar. El descobriment es va fer utilitzant el MIRI (Instrument d'Infraroig Mitjà) del Webb. S'estima que la distància entre l'exoplaneta i el TWA 7 és aproximadament 50 vegades la distància entre la Terra i el Sol. La possible imatge de l'exoplaneta es troba en un espai en un dels tres anells de pols descoberts al voltant de TWA 7 mitjançant observacions terrestres prèvies. La brillantor, el color i la distància coincideixen amb les prediccions teòriques d'un planeta jove i fred, amb una massa similar a la de Saturn, que s'espera que estigui modelant el disc de runa circumdant. Més informació a la NASA.

25 juny 2025

L'Observatori Vera C. Rubin, ubicat a Xile, ha publicat les primeres imatges de l'Univers. Aquest esdeveniment marca l'inici d'un projecte que revolucionarà la nostra comprensió de l'Univers durant la propera dècada. Finançat conjuntament per la Fundació Nacional de Ciències dels EUA. (NSF) i el Departament d'Energia dels EE.UU. (DOE), l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC) participa, dins d'un consorci d'institucions espanyoles, a la seva explotació científica i aporta temps d'observació del Gran Telescopi Canàries (GTC o Grantecan). Representarà una fita a l'observació astronòmica, establint un nou estàndard per als cartografiats del cel gràcies al seu disseny òptic avançat, alta sensibilitat, velocitat operativa i robusta infraestructura informàtica. Dotat amb la càmera digital més gran mai construïda per a astronomia, observarà el cel austral de forma sistemàtica durant una dècada, generant un time-lapse ultrapanoràmic d'alta definició de l'Univers. El projecte, conegut com a Legacy Survey of Space and Time (LSST), permeterà abordar algunes de les preguntes més fonamentals de la cosmologia i l'astrofísica. Més informació a l'IAC.

19 juny 2025

Les imatges, captades per la missió Solar Orbiter de l'ESA, mostren per primer cop el pol sud de la nostra estrella. L'observació ha estat co-dirigida per l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA-CSIC) i realitzada a través del més gran dels deu instruments científics a bord de Solar Orbiter: SO/PHI (Polarimetric and Helioseismic Imager). Aquest instrument, dissenyat per obtenir imatges polarimètriques i fer estudis heliosísmics, permet cartografiar amb gran precisió el camp magnètic solar, el motor de l'activitat de la nostra estrella. Gràcies a SO/PHI, és possible estudiar detalladament fenòmens com les taques solars, les tempestes o el vent solar, tots ells vinculats a la complexa dinàmica magnètica del Sol. Fins ara, totes les imatges que coneixíem del Sol s'havien pres des del pla de l'eclíptica, ara, gràcies al Solar Orbiter, s'ha aconseguit per primera vegada retratar la nostra estrella a fora d’aquest pla. Això ens obre la porta a descobrir aspectes desconeguts del seu comportament i entendre millor com afecta el nostre planeta. Les imatges publicades van ser preses els dies 16 i 17 de març, quan la nau orbitava el Sol des d'una inclinació de 15 graus per sota de l'equador solar. En els propers anys, Solar Orbiter continuarà augmentant la inclinació de la seva òrbita aprofitant l'atracció gravitatòria de Venus i podrà mirar el Sol des d'angles cada cop més alts i obtenir imatges cada cop més detallades de les seves regions polars. Més informació a l'IAA.

12 juny 2025

Un equip internacional liderat pel Centre Internacional de Radio Astronomia (ICRAR) d’Austràlia, amb la participació de l’Institut de Ciències Espacials (ICE-CSIC) i l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC), ha detectat recentment un nou objecte transitori de període llarg. L'objecte, conegut com ASKAP J1832-0911, emet polsos d'ona de ràdio i raigs X durant dos minuts cada 44 minuts. Aquesta és la primera vegada que es detecta aquest tipus d’objectes, anomenats objectes transitoris del període llarg (LPT), en raigs X. Es troba a uns 15.000 anys llum de la Terra. L’equip va descobrir ASKAP J1832-0911 utilitzant el radiotelescopi ASKAP al territori de Wajarri, Austràlia, i el va correlacionar amb els polsos de rajos X detectats per l’observatori de rajos X de la NASA Chandra, que casualment va observar la mateixa part del cel, cosa que va ser una oportunitat inesperada. Els objectes transitoris de llarg període emeten polsos de radio amb intervals de minuts o hores y son un descobriment relativament recent. D’ençà de 2022 nomes s’han descobert deu. Actualment no hi ha una explicació clara de què provoca aquests senyals o per què "s'encenen" i "s’apaguen" a intervals tan llargs, regulars i inusuals. Més informació a l’IEEC.