L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

20 febrer 2018

noticia andromedaEs creia que la galàxia d’Andròmeda era dos o tres vegades més gran que la Via Làctia i que la nostra galàxia seria tragada per Andròmeda quan xoquin dintre d’uns 4.000 milions d’anys. Però, recentment, s’ha vist que les dues galàxies són de la mateixa mida. S’ha mesurat que el pes d’Andròmeda és 800.000 milions de vegades el del Sol, el mateix que el pes de la Via Làctia. Astrònoms de l’University of Western Australia han desenvolupat una nova tècnica per mesurar la velocitat d’escapament d’una galàxia; la de la Via Làctia es 550 km/s. El mateix mètode s’ha fet servir per mesurar la massa de la galàxia d’Andròmeda. L’estudi suggereix que s’ha sobreestimat la quantitat de matèria fosca en la galàxia d’Andròmeda. Més informació a AAAS.

Add a comment

12 febrer 2018

noticia planetes3Un estudi ha revelat que la composició dels set planetes que orbiten l’estrella nana ultrafreda TRAPPIST-1, molt pròxima a la Terra, es bàsicament rocosa. N’hi ha que podrien tenir fins a un 5% de la seva massa en forma d’aigua, 250 vegades més que els oceans de la Terra. Els planetes més calents, més propers a l’estrella, son propensos a tenir denses atmosferes de vapor i els més distants probablement tinguin la seves superfícies gelades. El quart planeta és el més semblant a la Terra; sembla que és el més rocós dels set i que té possibilitats d’albergar aigua líquida. Més informació a l’ESO.

Add a comment

10 febrer 2018

noticia planetesUn equip de la Universitat d’Oklahoma ha descobert una població de planetes fora de la Via Làctia. S’ha fet servir la tècnica de microlensing a través de l’observatori de raigs X Chandra per a detectar una població de planetes amb masses entre la de la Luna i la de Júpiter. La galàxia que s’ha estudiat està situada a no gens menys que a 3.800 milions d’anys llum, confirmant l’extraordinària capacitat d’aquesta tècnica d’anàlisis. Més informació a la Universitat d’Oklahoma.

Add a comment

10 febrer 2018

noticia appQuan un raig còsmic impacta a l’atmosfera produeix una pluja de partícules de baixa energia que s’expandeix en un radi de diversos quilòmetres. Quan el raig còsmic es d’alta energia la pluja es molt més intensa, però aquests fenòmens son molt rars. Només un detector amb una gran àrea de detecció pot observar la pluja de partícules. Per a detectar aquests raigs d’alta energia s’ha pensat en fer servir els smartphones que molts tenim a les nostres butxaques. S’ha dissenyat un app denominat CRAYFIS amb el qual es pot participar en aquest projecte. Més informació a la pàgina web de CRAYFIS.

Add a comment

9 febrer 2018

noticia asteroide4Dos petits asteroides descoberts pel Catalina Sky Survey (CSS) de la NASA, a Tucson, Arizona, estan molt a prop de la Terra al llarg d’aquesta setmana. Tots dos foren descoberts el dia 4 de febrer. El primer, denominat 2018 CC, va passar el dia 6 de febrer a només 184.000 km de la Terra. Es calcula que la seva mida està entre 15 i 30 m. El segon és una mica més interessant. Denominat 2018 CB, passarà a prop de la Terra aquesta nit, 9 de febrer, a les 22,30 TU, a una distància de només 64.000 km de la Terra. S’estima que la seva mida està entre 15 i 40 m. Més informació al JPL.

Add a comment

6 febrer 2018

noticia galaxia11El Telescopi Espacial Hubble ha fotografiat la galàxia eMACSJ1341-QG-1 (z = 1,594) a través del efecte de lent gravitacional. La brillantor de la galàxia s’ha augmentat 30 vegades gracies al efecte gravitacional del cúmul de galàxies eMACSJ1341.9-2441 (z = 0,835) que està al davant. L’efecte de lent permet estudiar amb detall les característiques de galàxies molt llunyanes; en aquest cas s’ha vist que eMACSJ1341-QG-1 és una galàxia quiescent, es a dir, que no forma estrelles. Les galàxies quiescents són habituals en el nostre Univers local, però no han estat observades en regions tan llunyanes. Més informació a la Universitat de Hawaii.

 

Add a comment

5 febrer 2018

noticia estrella1L’estrella descoberta, situada a 7.500 anys llum de la Terra a l’halo de la galàxia, darrera de la constel•lació de Lynx, és una de las que tenen menor contingut de metalls, es a dir, d’elements pesats. L’estrella és a la seqüència principal, amb una massa molt petita, 0,7 la massa solar, però té una temperatura superficial 400 K més calenta que el Sol. El descobriment s’ha fet a través d’OSIRIS, un espectroscopi del Gran Telescopio de Canarias. L’estrella, denominada J0815+4729, té solament una milionèsima part del calci i del ferro que conté el Sol. En canvi el seu contingut en carboni és superior en un 15% al del Sol. La teoria suggereix que aquestes estrelles es formaren just després de l’explosió de les primeres supernoves, quan l’Univers només tenia uns 300 milions d’anys. Més informació a AAAS.

Add a comment

3 febrer 2018

noticia galaxies1La majoria de les galàxies grans, com la Via Làctia o Andròmeda, tenen un sistema de petites galàxies satèl•lits. Segons el sistema estàndard de cosmologia, aquests satèl•lits haurien d’estar distribuïts a l’atzar i orbitarien d’una manera no ordenada. El mateix model sosté que aquestes galàxies contenen una gran quantitat de matèria fosca. Fa alguns anys es va descobrir que això no és cert; les galàxies satèl•lits de la Via Làctia i d’Andròmeda són distribuïdes en plans al voltant de la galàxia mare i roten en aquests plans. Es deia que era una excepció aïllada però noves observacions han suggerit que es tracta de un fenomen comú. S’ha analitzat el moviment de 14 galàxies satèl•lits de la galàxia Centaurus A, a 13 milions d’anys llum, i s’ha vist que estan en un pla perpendicular a la galàxia i que roten en aquest pla al voltant de la galàxia. A més, l’observació dels moviments de las galàxies nanes a Centaurus no concorda amb el model estàndard que assumeix l’existència de matèria fosca. Més informació a AAAS.

 

Add a comment

30 gener 2018

noticia marteUn estudi basat en les observacions del Mars Reconnaissance Orbiter de la NASA sobre les tempestes de pols a Mart durant l’any 2017, suggereix que la pols de les tempestes augmenta el vapor d’aigua a l’atmosfera marciana. Aquest procés ajudaria en l’escapament del gas en el llarg camí que ha portat al planeta d’una atmosfera humida i calenta a un planeta àrid i sec. S’ha observat una relació entre la presencia de vapor d’aigua a l’atmosfera mitjana, a uns 50-100 km d’altura, i l’escapament d’hidrogen a l’alta atmosfera vist pel Hubble Space Telescope i el Mars Express, en especial durant els anys que segueixen a les grans tempestes. S’espera que aquest any es produeixi un episodi de grans tempestes, entre l’estiu i principis de 2019, que permeti estudiar amb precisió el fenomen. Més informació al JPL.

Add a comment

30 gener 2018

noticia galaxia10La galàxia A1689811 s’ha vist que és la galàxia espiral coneguda a major distància de la Terra. La galàxia A1689811 és una galàxia amplificada per efectes gravitacionals pel cúmul Abell 1689 de la constel•lació de Virgo. El cúmul està a 2.200 milions d’anys de Terra, en canvi la galàxia es troba a uns 11.000 milions d’anys en el passat; uns 2.600 milions d’anys després del Big Bang. És molt estrany trobar galàxies espirals a aquesta distància. Fins ara la galàxia espiral més distant era Q2343-BX442 situada a 3.300 milions d’anys després del Big Bang. Més informació a Phys.org.

 

Add a comment