L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

26 maig 2020

noticia galaxia19Observacions del Observatori W.M. Keck a Maunakea, Hawaii, han detectat una curiosa galàxia que té una massa similar a la de la Via Làctia, però que té una forma circular amb un forat en el seu centre, com una rosquilla. La galàxia, anomenada R5519, està a 11.000 milions d'anys llum. El forat té un diàmetre de dos mil milions de vegades la distància entre el Sol i la Terra. Una gran quantitat d'estrelles, 50 vegades superior a la de la Via Làctia, s'estan formant, sobretot en l'anell. Podria ser una "galàxia d'anell de col·lisió" que seria la primera detectada en l'Univers primitiu. Hi ha dos tipus de galàxies en anell. Les formes de tipus més comuns son a causa de processos interns. L'altre tipus es forma a partir de col·lisions immenses i violentes amb altres galàxies. Més informació al Keck.

Add a comment

21 maig 2020

noticia via lacteaObservacions de l'Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array (ALMA) han detectat parpelleigs en ones mil·limètriques provinents de Sagitari (Sgr) A*, al centre de la Via Làctia. Durant 10 dies s'han observat variacions d'intensitat, en les quals hi ha dues tendències: variacions cuasiperiódicas en períodes de 30 minuts i variacions lentes d'una hora. En Sgr A* es creu que es troba un forat negre supermassiu amb una massa de 4 milions de sols. Fins ara s'havien detectat parpelleigs no només en longituds d'ona mil·limètriques, sinó també en llum infraroja i raigs X. El forat negre no produeix cap emissió, sinó el disc de gas d'acreció que l'envolta. Les variacions curtes són comparables el període orbital de la vora interior del disc d'acreció, que té un radi de 0,2 AU. Es creu que es deuen a punts calents que produeixen centelleigs quan es desplacen cap a l'observador en la seva òrbita a una velocitat semblant a la de la llum. Aquesta variació podria afectar els intents d'obtenir una imatge del forat negre supermassiu amb l'Event Horizon Telescope. Més informació a ALMA.

Add a comment

21 maig 2020
noticia galaxia18La majoria de les galàxies es formen gradualment i es tornen massives relativament tard, formant un disc giratori. No obstant això, ara, una nova troballa de l'Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array (ALMA) ha enregistrat una galàxia espiral en una regió on l'uUnivers tenia només un 10% de la seva edat actual, 1.500 milions d'anys. Aquest fet posa en dubte els models tradicionals de formació de les galàxies. La galàxia anomenada DLA0817g, anomenada Disc Wolfe en homenatge a l'astrònom Arthur M. Wolfe, és la galàxia espiral giratòria més distant observada fins ara. ALMA ha permès observar que gira a 272 quilòmetres per segon, una velocitat similar a la de la nostra Via Làctia. Més informació a ALMA.

Add a comment

21 maig 2020

noticia planeta13Observacions realitzades amb el Very Large Telescope (VLT), de l'ESO, han captat unes imatges que podrien ser els senyals del naixement d'un sistema de planetes. Al voltant de la jove estrella AB Aurigae hi ha un dens disc de pols i gas, dins del qual s'ha detectat una clara estructura que gira al voltant del punt on es pot estar formant un planeta. Podria ser la primera evidència directa d'un planeta acabat de néixer. AB Aurigae està situada a 520 anys llum de la Terra, en la constel·lació d'Auriga. En l'espiral s'observen pertorbacions en forma d'ona, una cosa semblant a l'estela d'un vaixell en un llac. El planeta deu estar naixent a la regió groga molt brillant prop del centre en la part inferior, quina distància a l'estrella és la mateixa que Neptú al Sol. Més informació a l’ESO.

Add a comment

12 maig 2020

noticia galaxias3El cúmul de galàxies Abell 2384 és, en realitat, dos cúmuls de galàxies diferents que ara fa diversos centenars de milions d'anys han xocat. L'esdeveniment va alliberar una allau de gas calent que va formar un pont inusual entre els dos cúmuls. A la imatge composta per observacions en raigs X del Chandra X-ray Observatory de la NASA i del XMM-Newton de l'ESA (blau) i el Giant Metrewave Ràdio Telescope, Índia, (vermell), mostra els efectes produïts sobre el pont de gas per partícules disparades des d'un forat negre supermassiu al centre d'una de les galàxies. El jet és tan poderós que està doblant la forma del pont de gas, que s'estén per més de 3 milions d'anys llum i té una massa d'aproximadament 6.000 milions de sols. L'emissió de ràdio s'estén al voltant d'1,2 milions d'anys llum des del forat negre cap al nord i al voltant d'1,7 milions d'anys llum cap al sud. Abell 2384 es troba a 1.200 milions d'anys llum de la Terra i la seva massa total és de 260.000 milions de vegades la massa solar. Més informació al Chandra.

 

Add a comment

7 maig 2020

noticia forat negre22Un equip d'astrònoms internacional ha trobat el forat negre més proper a Terra, situat a tan sols mil anys a la constel·lació de Telescopium. El descobriment es va realitzar quan s'observava un sistema de dues estrelles, conegut com HR 6819, a l'Observatori La Siila, de l'ESO, Xile. Es tracta d'un sistema tiple que comprèn el forat negre i dues estrelles companyes que orbiten al seu voltant. Les dues estrelles companyes són visibles a simple vista. Les observacions amb l'espectrògraf FEROS, al telescopi MPG/ESO de 2,2 metres, van mostrar que una de les dues estrelles visibles orbita al voltant del forat negre cada 40 dies, mentre que l'altra està a una gran distància. El forat negre és un dels pocs que no interactuen amb el seu medi de manera que és veritablement negre. Té, al menys, quatre vegades la massa de Sol. Es creu que hi pot haver una gran quantitat de forats negres silenciosos i invisibles. Hi ha un altre sistema, anomenat LB-1, que podria tenir un altre forat negre similar. Més informació a l’ESO.

Add a comment

2 maig 2020

noticia solSegons un estudi presentat per investigadors del Max Planck Institute for Solar System Research (MPS), Alemanya, el nostre Sol és una estella extraordinàriament monòtona. Han comparat el nostre Sol amb centenars d'altres estrelles similars a ell, especialment que tenen un període de rotació similar. La majoria d'elles han mostrat variacions molt més fortes. La pregunta és si aquesta debilitat del Sol és un tret bàsic o si la nostra estrella està travessant per una fase inusualment tranquil·la durant diversos mil·lennis. Estudis basats en les varietats radioactives del carboni i beril·li en els anells dels arbres i també en els escuts gelats, mostren que el nivell d'activitat solar en els últims 9.000 anys és similar al de les últimes dècades. Però, 9.000 anys és només un respir en la vida solar, que té gairebé 4.600 milions d'anys. Per tant, podem tenir una imatge distorsionada de la nostra estrella. S'han mesurat 369 estrelles similars al Sol, seleccionades pels telescopis espacials Kepler, de la NASA, i Gaia, de l'ESA. La majoria d'aquestes estrelles tenen una fluctuació cinc vegades més fortes que el Sol. Més informació al MPS.

Add a comment

1 maig 2020

noticia mapa llunaPer primera vegada s'ha publicat un mapa geològic unificat de la Lluna confeccionat pel USGS Astrogeology Science Center, NASA i Lunar Planetary Institute. Aquest mapa servirà com a model per a futures missions humanes i també com a informació general per a educadors. El mapa digital està disponible en línia en aquest moment i està confeccionat a l'escala 1:5.000.000. Per confeccionar-lo s'han utilitzat sis mapes regionals de l'era Apol·lo juntament amb informació actualitzada de recents missions a la Lluna. S'han redissenyat els mapes històrics per alinear-los amb els conjunts de dades moderns i s'ha confeccionat una descripció unificada de l'estratigrafia. Més informació al USGS.

Add a comment

29 abril 2020

noticia cometa7El Telescopi Espacial Hubble de la NASA/ESA ha permès la visió més nítida del trencament del cometa C/2019 Y4 (ATLAS). El telescopi espacial va veure que tenia aproximadament 30 fragments a la foto del dia 20 d'abril i 25 el 23 d'abril. No és possible identificar les taques d'una a una altra foto, ja que són inestables. La fragmentació d'un cometa és un fenomen sobtat i per tant hi ha poques observacions nítides. El cometa va ser descobert per primera vegada al desembre de 2019 pel sistema automàtic de prospecció astronòmica ATLAS (Asteroid Terrestrial-impact Last Alert System) a Hawaii, EE. UU. Es va il·luminar ràpidament fins a mitjans de març i es va creure que podria convertir-se en un dels cometes més espectaculars. No obstant això, el cometa es va començar a enfosquir abruptament, el que va portar a suposar que podria fragmentar-se o fins i tot desintegrar-se. La fragmentació d'ATLAS va ser confirmada per l'astrònom aficionat Josep de Queiroz, que va fotografiar al voltant de tres peces del cometa l’11 d'abril. Més informació al Hubble.

Add a comment

27 abril 2020

noticia forats negres6La major part dels esdeveniments d'ones gravitatòries detectats a partir del primer esdeveniment, l'any 2015, s'han originat amb la fusió de dos forats negres de masses semblants. Aquesta tendència es va trencar amb la fusió vista el 12 d'abril de 2019 de dos forats negres de masses equivanets a 30 i 8 vegades la massa solar. La senyal, anomenada GW190412, va ser detectada per l'Advanced Virgo i els dos detectors Advanced LIGO. Les ones gravitatòries produïdes per esdeveniments d'aquest tipus produeixen diferències subtils, que apareixen com "harmònics" més alts en els senyals rebuts. Aquestes diferències s'han observat en aquest esdeveniment. Observar aquests harmònics permeten mesurar millor la inclinació del plànol de l'òrbita del sistema binari i també la distància de la font. Aquests efectes estaven previstos per la teoria general de la relativitat, la qual cosa proporciona una altra confirmació sobre la validesa d'aquesta teoria. Més informació al LIGO.

Add a comment