L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

26 juliol 2019

noticia relativitat4Al centre de la Via Làctia hi ha un forat negre supermassiu amb una massa equivalent a 4 milions de sols. L'estudi de l'òrbita de l'estrella S2 que gira al seu voltant ha permès estudiar amb detall la gravetat en entorns tan extrems i confirmar la Teoria General de la Relativitat. L'estrella s'acosta al forat negre a tan sols unes tres vegades la distància que hi ha entre el Sol i Plutó. A causa de l'enorme força de gravetat del forat negre, la relativitat prediu que els fotons haurien de patir una pèrdua d'energia, desplaçament al vermell gravitatori. I això és, precisament, el que s'ha mesurat. Les observacions són consistents amb la teoria, però la relativitat no pot explicar completament la gravetat dins d'un forat negre, i en algun moment caldrà anar més enllà d'Einstein, a una teoria de la gravetat més completa que expliqui aquests entorns extrems. Més informació a l’IAA.

Add a comment

13 juliol 2019

noticia forats negresEs tracta de dos forats negres supermassius amb una massa cadascun de 800 milions de vegades la del Sol. A mesura que s'acostin gradualment emanaran ones gravitacionals en un soroll de fons que encara no hem detectat, i que faran petites les ones detectades fins ara en la col•lisió de forats negres més petits. De fet, la seva fusió produirà ones un milió de vegades més intenses que les detectades per LIGO fins ara. Estan a una distància de 2.500 milions d'anys llum. Casualment, es creu que trigaran aquesta mateixa quantitat de temps en començar a produir ones gravitacionals de fons. S'estima doncs, que hi pot haver forats negres en l'Univers actual que poden estar emetent ones gravitacionals; detectar-les ajudaria a confrontar algunes incògnites. Per exemple, si en la fusió de galàxies els seus forats negres es fonen definitivament o si s'aturen orbitant a una distància d'un parsec. Aquest problema es coneix com "el problema final de parsec". Més informació a AAAS.

 

Add a comment

12 juliol 2019

noticia forat negre14Fen servir el Telescopi Espacial Hubble de la NASA/ESA s'ha observat un inesperat disc prim de material al voltant d'un forat negre supermassiu en el cor de la galàxia espiral NGC 3147, situada a 130 milions d'anys llum. La presència d'aquest disc sorprèn perquè la galàxia és poc activa. Es considera que les galàxies amb un nucli de baixa lluminositat tenen un forat negre famolenc perquè no hi ha material per alimentar-los regularment. És sorprenent que hi hagi en aquesta galàxia un disc prim molt semblant als que es troben en les galàxies actives. Aquesta observació permet estudiar amb gran detall les teories de la relativitat general. El material del disc gira al voltant del forat negre a més del 10% de la velocitat de la llum, amb la qual cosa el gas és més brillant quan s'acosta a la Terra i s'atenua quan s'allunya. La massa del forat negre és al voltant de 250 milions de vegades la del Sol. Més informació al Hubble.

Add a comment

12 juliol 2019

noticia exoplaneta3Gràcies al Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array (ALMA), un equip d'astrònoms ha observat per primera vegada un disc circumplanetari al voltant d'un exoplaneta, on s'estan creant satèl•lits similars als que existeixen en els planetes exteriors del Sistema Solar. És la jove estrella PDS 70, que es troba a uns 370 anys llum de la Terra, en la qual es van trobar recentment dos planetes massius similars a Júpiter. Les noves dades d'ALMA, combinades amb les observacions òptiques i infraroges del VLT, proporcionen una evidència convincent de que hi ha un disc de pols capaç de formar múltiples satèl•lits que envolta el planeta més extern, que té una massa entre 1 i 10 vegades la de Júpiter. A diferència dels anells de Saturn, que probablement es van formar després de la col•lisió de cometes o asteroides fa relativament poc, els discos circumplanetaris són restes dels processos de formació planetària. Més informació a ALMA.

Add a comment

9 juliol 2019

noticia estrelles masivesUn equip d'astrònoms utilitzant l'Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array (ALMA) va obtenir la primera imatge frontal del disc de gas que alimenta la protoestrella massiva G353.273+0.641, que es troba a 5.500 anys llum. Té deu vegades la massa del Sol i segueix creixent. Els investigadors van descobrir que aquest disc té moltes característiques similars a les protoestrelles de menor massa, la qual cosa significaria que el procés de formació és idèntic, independentment de la massa final. Les observacions han revelat que el disc giratori té un radi vuit vegades més gran que l'òrbita de Neptú. Encara que sembli molt, aquest és un dels discos més petits que s'han detectat al voltant d'una protoestrella massiva. ALMA també va revelar una bossa de gas que envolta el sistema i és tres vegades més gran que el disc. També s'ha vist que l'edat de la protoestrella és de solament 3.000 anys. Més informació a ALMA.

 

Add a comment

2 juliol 2019

noticia eta carinae2L'any 1838 l'estrella Eta Carinae va patir una gran erupció que, d'alguna manera, encara continua. L'any 1844 l'estrella va ser la segona més brillant del cel; des de llavors s'ha esvaït però continua activa. Ara el Telescopi Espacial Hubble Espacial de la NASA/ESA mostra l'erupció a l’ultraviolat. Eta Carinae és un sistema de dues estrelles, una de les quals és massiva i inestable, i el que els astrònoms van veure a la gran erupció de 1838 va ser, de fet, una experiència propera a la seva mort. Avui encara es pot veure la seva signatura en forma de pols, gas i filaments coneguts com la nebulosa de l'Homuncle. La foto publicada ara mostra el gas de magnesi càlid (blau a la foto) i de nitrogen (vermell a la foto). Més informació al Hubble.

 

Add a comment

1 juliol 2019

noticia explosioLa ubicació es va realitzar amb el nou radiotelescopi Pathfinder Array (ASKAP) de CSIRO a Austràlia Occidental. La galàxia a partir de la qual es va originar l'esclat va ser fotografiada després per tres dels telescopis òptics més grans, Keck, Gemini South i el Very Large Telescope de la ESA. És la primera vegada que se situa una explosió única des que van ser descrites a l'any 2007. Des de llavors s'han observat 85 d'aquestes explosions, la majoria úniques, encara que algunes es repeteixen en el mateix lloc. En 2017 es va situar la galàxia d'un repetidor, però la localització d'una explosió única només s'ha realitzat ara. Les ràfegues de ràdio duren menys d'un mil•lisegon, la qual cosa dificulta determinar amb precisió d'on provenen. La cooperació dels tres telescopis es va usar per assenyalar la ubicació de FRB 180.924 als afores d'una galàxia semblant a la Via Làctia, DES J214425.25-405400.81, a uns 3.600 milions d'anys llum de distància. Més informació a CSIRO.

Add a comment

30 juny 2019

noticia planeta10A través d'imatges del ALMA (Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array) s’ha vist una petita concentració de pols en el disc al voltant de l'estrella TW Hydrae. Podria ser que un planeta estigui creixent, o estigui a punt de formar-se, en aquesta concentració. La jove estrella TW Hydrae, situada a 194 anys llum de distància, és l'estrella més propera al voltant de la qual es poden formar planetes. El disc de pols que l'envolta és el millor objectiu per estudiar el procés de formació de planetes. Les observacions d'ALMA revelen que la concentració s'allarga, amb una amplada aproximadament igual a la distància entre el Sol i la Terra, i una longitud d'aproximadament quatre vegades i mitja. La veritable naturalesa encara no està clara. De fet, podria ser un disc 'circumplanetari' que alimenti un planeta infantil de la mida de Neptú, o podria ser un vòrtex de gas a l'anell. Més informació al National Astronomical Observatory of Japan.

Add a comment

20 juny 2019

noticia galaxiasUn equip d'investigadors ha observat a través de l'Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array (ALMA), senyals d'oxigen, carboni i pols en la galàxia B14-65666 de l'Univers primitiu, situada a 13.000 milions d'anys. En examinar els diferents senyals, els investigadors van arribar a la conclusió que en realitat es tracta de dues galàxies en col•lisió, les més antigues descobertes fins ara. S'ha vist que hi ha dos grups de senyals en un mateix sistema, amb velocitats diferents. Això indica que els dos grups corresponen a dues galàxies en procés de fusió. Es calcula que la massa estel•lar total equival a menys del 10 % de la massa estel•lar de la Via Làctia, la qual cosa demostra que B14-65666 es troba en les primeres etapes de la seva evolució, i que es troba en un procés molt ràpid de formació estel•lar, un indici més que confirma la fusió galàctica. Més informació a ALMA.

Add a comment

15 juny 2019

noticia galaxia petitaEl Telescopi Espacial Hubble ha observat la galàxia ESO 495-21, una petita galàxia, amb només 3.000 anys llum de diàmetre, però que té una gran producció d'estrelles i possiblement un forat negre supermassiu al seu centre, les dues coses inusuals per a una galàxia de la seva grandària. Situada a una distància de 30 milions d'anys llum en la constel•lació de Pyxis és una galàxia nana però que pateix ràpides explosions de formació d'estrelles. És una galàxia del tipus starburst que forma estrelles a taxes excepcionalment altes, mil vegades més ràpid que la Via Làctia. A més, també pot albergar un forat negre supermassiu en el seu nucli. ESO 495-21 té només un tres per cent de la mida de la Via Làctia, però pot tenir un forat negre amb una massa d'un milió de vegades la solar. Més informació al Hubble.

Add a comment