L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

2 novembre 2018

noticia keplerLa NASA va anunciar el 30 d'octubre de 2018 que Kepler s'ha quedat sense combustible i que ha decidit jubilar la nau espacial dins de la seva òrbita segura actual, lluny de la Terra. Després de nou anys d'operació, Kepler deixa un llegat de més de 2.600 descobriments de planetes fora del nostre Sistema Solar, molts dels quals podrien ser llocs prometedors per a la vida. Més informació a la NASA.

Add a comment

1 novembre 2018

noticia asteroide6Aquesta és la primera imatge en alta resolució de l'asteroide Bennu, obtinguda a partir de vuit imatges preses el dia 29 d'octubre per la sonda de la NASA OSIRIS-REEx, des de 330 km de l'asteroide. Més informació a la NASA.

Add a comment

1 novembre 2018

noticia materialL'instrument GRAVITY de l'ESO instal•lat a l’interferòmetre del Very Large Telescope (VLT) ha observat espurnes de radiació infraroja provinents del disc d'acreció al voltant de Sagitari A*, l'objecte massiu al cor de la Via Làctia. Això confirma, com es creia des de fa temps, que es tracta d'un forat negre supermassiu. Els centelleigs s'originen del material que orbita molt a prop de l'horitzó de successos del forat negre. El punt més proper a un forat negre que pot se orbitar sense ser inevitablement atret cap a dins per la immensa massa es coneix com l'òrbita estable més propera, i és des d'aquí que s'originen els centelleigs observats. El material té una velocitat d'un 30% de la velocitat de la llum. Més informació a l’ESO.

Add a comment

31 octubre 2018

noticia nuvolsL'any 1772 Lagrange va descobrir que hi ha cinc punts on les forces gravitacionals de dos astres estableixen zones d'equilibri. En els punts L4 i L5 s'han descobert petits cossos en els sistemes Sol-Jupiter, Sol-Terra, Sol-Mart i Sol-Neptú. En el sistema Terra-Lluna aquests punts estan buits a causa de la força gravitacional del Sol. Però l'any 1961 l'astrònom polonès Kazimierz Kordylewski va trobar dos núvols brillants de partícules prop del punt L5. Ara s'han fet observacions polarimètriques d'aquests núvols. Més informació a RAS i RAS.

Add a comment

24 octubre 2018

noticia dos estrellasUn equip internacional d'astrònoms, liderat per l'investigador de l'Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) i la Universidad de La Laguna (ULL) David Jones, ha descobert un sistema binari amb un període orbital de poc més de tres hores. Estan dins de la nebulosa planetària M3-1. Es tracta d'estrelles binàries amb un dels períodes orbitals més curts dins d'una nebulosa planetària. A més hi ha la possibilitat que, per la seva proximitat, el sistema pugui experimentar una explosió de nova abans que es dissipi la nebulosa, una cosa encara no prevista en les teories d'evolució estel•lar. La separació calculada entre les dues estrelles és de tan sols 160.000 km. Més informació a l’IAC.

Add a comment

21 octubre 2018

noticia pulsar1L'observatori Chandra de raigs X ha confirmat que el púlsar Kes 75 és el més jove de la nostra galàxia. Aquesta resta d'una supernova es troba a 19.000 anys llum de la Terra. Chandra va observar el púlsar en els anys 2000, 2006, 2009 i 2016 mostrant canvis en la nebulosa al llarg del temps. Les parts més externes de la nebulosa s'expandeixen a una velocitat d'uns 3 milions de metres per hora. Aquesta expansió indica que la supernova es va produir fa uns 500 anys. No consta que cap astrònom de l'època observés la seva aparició, segurament pel fet que aquesta zona del cel és molt densa en pols i gas que va disminuir la brillantor aparent de la supernova. La brillantor de la nebulosa del púlsar ha disminuir un 10 per cent entre els anys 2000 a 2016. Més informació a Chandra.

 

Add a comment

20 octubre 2018

noticia blazarDesprés de deu anys d'observacions en raigs gamma de l'observatori Fermi, de la NASA, s'ha confirmat un cicle de variació de dos anys per a un blazar, denominat PG 1553+113. És la primera vegada que s'ha establert un cicle en raigs gamma per a una galàxia activa. El mateix període també s'ha vist en llum visible, en raigs X i en ràdio. És possible que hi hagi dos forats negres supermassius dins el blazar. En aquest escenari, un dels forats negres emetria raigs gamma en un doll que oscil•laria amb les seves interaccions amb l'altre forat negre. Això convertiria a PG 1553+115 en un objectiu principal per a un futur detector d'ones gravitacionals en l'espai, com l'Antena Espacial d'Interferòmetre Làser (LISA) de l'ESA. També són possibles altres explicacions com, per exemple, periòdiques inestabilitats en el disc. Més informació a Fermi.

Add a comment

19 octubre 2018

noticia galaxies4Un equip d'astrònoms liderat per Olga Cucciati de l'Institut Nacional d'Astrofísica de Bolonya (INAF), va utilitzar l'instrument VIMOS del Very Large Telescope de l'ESO (VLT) per identificar un gegantí proto-supercúmul de galàxies formant-se en l'Univers primitiu, només 2.300 milions d'anys després del Big Bang. L'estructura, que els investigadors van denominar Hyperion, és la més massiva i de major grandària que s'ha trobat en l'Univers tan primitiu. S'estima que la massa del proto-supercúmul és més de mil bilions de vegades la massa del Sol. Hyperion té una estructura summament complexa i conté, almenys, set regions d'alta densitat connectades per filaments de galàxies, i la seva mida és comparable al d'altres supercúmuls propers, tot i que la seva estructura és molt diferent. Més informació en l’ESO.

Add a comment

19 octubre 2018

noticia nanda reaL’astrofísica italiana Nanda Rea ha guanyat el Premi Nacional de Recerca en la categoria de Talent Jove. És investigadora titular del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC). Està especialitzada en l’estudi dels magnetars, estrelles de neutrons envoltades dels camps magnètics més intensos de l’Univers. Nanda Rea va pronunciar una conferencia del cicle dels dimecres a l’Agrupació Astronómica de Sabadell el 27 de setembre de 2017 amb el títol “Les explosions més violentes de l’Univers” i varen publicar una entrevista a l’ASTRUM del més de novembre de 2017. Més informació a FCRI.

Add a comment

19 octubre 2018

noticia bepi colomboDissabte 20 d'octubre serà llençada la sonda BepiColombo de l'ESA i de la JAXA a través d'un Ariane 5 des de la base de Kourou a la Guaiana Francesa. Es tracta de la primera missió europea a Mercuri. El vol durarà set anys utilitzant una combinació de propulsió elèctrica solar i nou sobrevols d'ajuda per gravetat a la Terra, Venus i Mercuri. Quan entri a l'òrbita de Mercuri lliurarà dos orbitadors per realitzar mesuraments complementàries de l'entorn dinàmic del planeta al mateix temps. El llançament es podrà seguir en directe a partir de les 3:15 CEST (hora espanyola). Més informació a l’ESA.

Add a comment