L'ASTRONÒMICA

11 novembre 2022

Per celebrar la fita de 60 anys de la col·laboració de l'Observatori Europeu Austral (ESO) s'ha publicat una imatge nova i espectacular d'una fàbrica d'estrelles, la nebulosa del Con, captada a principis d'aquest any amb el Very Large Telescope (VLT) de l'ESO. El 5 d'octubre de 1962, cinc països van signar l'acord per crear l’ESO. Ara, sis dècades després i amb el suport de 16 estats membres i socis estratègics, l’ESO reuneix personal científic i enginyer de tot el món per desenvolupar i operar avançats observatoris terrestres a Xile que permetin dur a terme descobriments astronòmics innovadors. La nebulosa del Con és un pilar de set anys llum de mida, que és part de la regió de formació estel·lar NGC 2264 a la constel·lació de Monoceros i va ser descobert a finals del segle XVIII per l'astrònom William Herschel. Ubicada a menys de 2.500 anys llum de distància, està relativament a prop de la Terra, cosa que fa que sigui un objecte ben estudiat. Aquesta visió és espectacular, ja que mostra l'aparença fosca, impenetrable i tèrbola de la nebulosa d'una manera que ens recorda una criatura mitològica o monstruosa. Més informació a l'ESO.

10 novembre 2022

Una supernova que va explotar fa 11.000 milions d'anys va ser observada pel telescopi espacial Hubble mitjançant una lent gravitacional, produïda pel cúmul de galàxies Abell 370, on es pot veure l'evolució de la supernova al llarg d'una setmana. A través de la lent gravitacional la brillantor de la supernova va ser amplificada i, a més, van aparèixer tres imatges de la supernova, a causa de la diferent longitud dels camins recorregudes per la llum, en diferents moments de la seva evolució a la mateixa foto. La supernova que s'estava refredant apareix en colors lleugerament diferents, passant del blau cap al vermell, entre les tres imatges. Les observacions van permetre mesurar, per primera vegada, la mida de l'estrella moribunda, ja que la brillantor de la supernova i la velocitat de refredament depenen de la mida de l'estrella. Mostren que l'estrella progenitora era unes 500 vegades més gran que el Sol. Més informació al Hubble.

8 novembre 2022

Un equip internacional ha trobat evidències d'emissió de neutrins d'alta energia a la galàxia NGC 1068, o Messier 77. És una galàxia activa a la constel·lació de Cetus a 47 milions d'anys llum de distància i una de les galàxies més conegudes i millor estudiades fins avui. La detecció es va fer a l'Observatori de Neutrins IceCube, un enorme telescopi de neutrins que abasta mil milions de tones de gel a profunditats de 1,5 a 2,5 quilòmetres per sota de la superfície de l'Antàrtida a prop del Pol Sud. IceCube ha detectat uns 80 neutrins amb una energia de teraelectrovolts, que encara no són suficients per respondre totes les preguntes formulades pels especialistes però que són un bon pas en l'astronomia de neutrins. A diferència de la llum, els neutrins poden escapar en grans quantitats d'entorns extremadament densos a l'Univers i arribar a la Terra en gran part sense ser pertorbats per la matèria i els camps electromagnètics. Tot i que l'astronomia de neutrins va començar fa 60 anys, la feble interacció dels neutrins amb la matèria i la radiació fa que la seva detecció sigui extremadament difícil. La detecció de neutrins del nucli de NGC 1068 millorarà la nostra comprensió dels entorns al voltant dels forats negres supermassius. Més informació a l'IceCube.

3 novembre 2022

Utilitzant dades de l'Observatori de raigs X Chandra de la NASA i el XMM-Newton de l'ESA s'ha vist que la presència d'exoplanetes anomenats “júpiters calents” afecten la seva estrella amfitriona, fent que sembli més jove del que és en fer que giri més ràpid del que ho faria sense aquest planeta, a causa de les forces de marea que li provoca. L'equip va mesurar la quantitat de raigs X produïts per deu sistemes d'estrelles binàries per determinar que "joves" són i va observar que les estrelles amb júpiters calents tendien a ser més brillants en raigs X i, per tant, més actives que les estrelles companyes sense júpiters calents. Com que les estrelles que formen el sistema binari es van formar al mateix temps, tenen la mateixa edat, però la dependència de la brillantor de raigs X mostra que els júpiters calents fan que les seves estrelles amfitriones semblin més joves del que realment són. Més informació al Chandra.

21 octubre 2022

Observacions de telescopi espacial James Webb de la NASA han descobert el procés de formació d'un cúmul de galàxies al voltant d'un quàsar extremadament vermell. El gas que cau al forat negre supermassiu del quàsar fa que sigui prou brillant per eclipsar totes les estrelles de les galàxies. El quàsar, anomenat SDSS J165202.64+172852.3, va existir fa 11.500 milions d'anys. La galàxia és inusualment vermella no només pel color vermell intrínsec, sinó també perquè la llum de la galàxia s'ha desplaçat cap al vermell a causa de la seva gran distància. El Webb té una sensibilitat sense igual en longituds d'ona infraroges, de manera que l'adapta perfectament per examinar aquestes galàxies en detall. Aquest quàsar és un dels nuclis galàctics més poderosos que s'ha vist a una distància tan extrema. Les dades del Webb indiquen clarament que hi ha almenys tres galàxies girant al voltant del quàsar. Gràcies als espectres s'ha pogut fer el mapa dels moviments del material circumdant, fet que va portar a la conclusió que el quàsar vermell era, de fet, part d'un dens nus de formació de galàxies. Més informació a la NASA.

14 octubre 2022

Utilitzant el Very Large Telescope de l'Observatori Europeu Austral (VLT) de l'ESO, un equip ha descobert l'element més pesat mai detectat a l'atmosfera d'un exoplaneta: el bari. El bari té el nombre atòmic 56. És el 18è element més comú de l'escorça terrestre. La massa atòmica és 137,34. La sorpresa va sorgir en descobrir la presència de bari en grans altituds a les atmosferes dels gegants gasosos ultracalents WASP-76 b i WASP-121 b. El més desconcertant és saber per què hi ha un element tan feixuc a les capes superiors de l'atmosfera d'aquests planetes. WASP-76 b i WASP-121 b són jupíters ultracalents que tenen una mida similar a Júpiter però una temperatura superficial extremadament alta, per sobre dels 1.000 °C. Això és degut a la seva proximitat a les seves estrelles amfitriones. Tot i així, sorprèn detectar bari, que és 2,5 vegades més pesat que el ferro, en aquestes atmosferes superiors. Atesa l'alta gravetat dels planetes, s'esperaria que elements pesants com el bari caiguessin ràpidament a les capes inferiors de l'atmosfera. Més informació a l'ESO.

12 octubre 2022

L'anàlisi de les dades obtingudes durant les darreres dues setmanes mostren que l'impacte cinètic de la nau espacial DART amb el seu asteroide objectiu, Dimorphos, va alterar amb èxit l'òrbita de l'asteroide. Això marca per primer cop que la humanitat canvia deliberadament el moviment d'un objecte celeste i la primera demostració a gran escala de la tecnologia de desviació d'asteroides. S'ha observat que els eclipsis de Dimorphos causats per l'asteroide principal Didymos ocorren en diferents moments que si el període orbital de Dimorphos no hagués canviat. Mostren que ha passat de 11 hores i 55 minuts a 11 hores i 23 minuts. Les observacions de radar del sistema mostren que la posició de Dimorphos ha canviat de l'on hauria estat abans de l'impacte. Més informació a la NASA.

5 octubre 2022

El telescopi espacial James Webb de la NASA va publicar, el 12 de juliol, les primeres imatges d'algunes de les primeres observacions amb el telescopi acabat de posar en servei. El programa del telescopi Webb està dissenyat per funcionar en concert amb altres telescopis de la NASA, a terra i a l'espai. Les primeres imatges de Webb, preses en infraroig, s'han combinat amb imatges en raigs X de l'Observatori Chandra de la NASA, cosa que subratlla com el poder de qualsevol d'aquests telescopis només millora quan estan units. Per exemple, al Quintet de Stephan es pot veure una ona de xoc quan una galàxia passa a través de les altres. A la galàxia Cartwheel, que va ser travessada per una altra galàxia, es pot veure la formació d'estrelles al voltant d'un anell exterior. Al cúmul de galàxies SMACS J0723 es revela un gas amb temperatures de desenes de milions de graus. A la nebulosa Carina es poden veure una dotzena de fonts de raigs X individuals, que són estrelles joves de la mateixa nebulosa molt brillants que queden fora a les imatges infraroges del Webb. Més informació al Chandra.

1 octubre 2022

El dia 29 de setembre la sonda Juno de la NASA, en òrbita al voltant de Júpiter, va sobrevolar el seu satèl·lit Europa a tan sols 352 km de distància. La primera imatge revela les característiques de la superfície gelada en una regió al nord de l'equador del satèl·lit, anomenada Annwn Regio. A prop del terminador la llum rasant permet veure el terreny accidentat, amb blocs alts i valls brillants i foscos. A prop de l'equador es pot veure un forat allargat que podria ser la petjada degradada d'un impacte. Durant el sobrevol, la missió va recopilar el que seran algunes de les imatges, encara no publicades, de més resolució del satèl·lit (1 quilòmetre per píxel) i va obtenir dades valuoses sobre l'estructura de la capa de gel d'Europa, de l'interior, de la composició de la superfície i la ionosfera, i de la interacció del satèl·lit amb la magnetosfera de Júpiter. Per realitzar el sobrevol es va modificar la trajectòria de Juno, reduint el temps que triga a orbitar Júpiter de 43 a 38 dies. Té previst realitzar sobrevols propers a Io, el cos més volcànic del Sistema Solar, el 2023 i 2024. Més informació a la NASA.

23 setembre 2022

Utilitzant el conjunt ALMA (Atacama Large Millimeter/submillimeter Array), un equip ha detectat signes d'un "punt calent" que orbita Sagittarius A*, el forat negre del centre de la nostra galàxia. L'equip opina que estem veient una bombolla calenta de gas que llisca al voltant de Sagittarius A* en una òrbita similar en grandària a la del planeta Mercuri, però fent un bucle complet en només uns 70 minuts. Això requeria la impressionant velocitat d’aproximadament el 30% de la velocitat de la llum. L'estudi es va fer al mateix temps que les observacions de col·laboració amb l'Event Horizon Telescope (EHT) per obtenir imatges del forat negre de la nostra galàxia. Algunes de les observacions es van fer poc després que s'emetés una ràfega o flamarada d'energia de raigs X des del centre de la nostra galàxia, que va ser detectada pel Telescopi Espacial Chandra de la NASA. Es creu que aquest tipus de flamarades estan associades amb els anomenats "punts calents" molt a prop del forat negre. Ara s'ha vist que aquestes flamarades també s'observen a les ones de ràdio. Més informació a l’ESO.