L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

9 juliol 2019

noticia estrelles masivesUn equip d'astrònoms utilitzant l'Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array (ALMA) va obtenir la primera imatge frontal del disc de gas que alimenta la protoestrella massiva G353.273+0.641, que es troba a 5.500 anys llum. Té deu vegades la massa del Sol i segueix creixent. Els investigadors van descobrir que aquest disc té moltes característiques similars a les protoestrelles de menor massa, la qual cosa significaria que el procés de formació és idèntic, independentment de la massa final. Les observacions han revelat que el disc giratori té un radi vuit vegades més gran que l'òrbita de Neptú. Encara que sembli molt, aquest és un dels discos més petits que s'han detectat al voltant d'una protoestrella massiva. ALMA també va revelar una bossa de gas que envolta el sistema i és tres vegades més gran que el disc. També s'ha vist que l'edat de la protoestrella és de solament 3.000 anys. Més informació a ALMA.

 

Add a comment

2 juliol 2019

noticia eta carinae2L'any 1838 l'estrella Eta Carinae va patir una gran erupció que, d'alguna manera, encara continua. L'any 1844 l'estrella va ser la segona més brillant del cel; des de llavors s'ha esvaït però continua activa. Ara el Telescopi Espacial Hubble Espacial de la NASA/ESA mostra l'erupció a l’ultraviolat. Eta Carinae és un sistema de dues estrelles, una de les quals és massiva i inestable, i el que els astrònoms van veure a la gran erupció de 1838 va ser, de fet, una experiència propera a la seva mort. Avui encara es pot veure la seva signatura en forma de pols, gas i filaments coneguts com la nebulosa de l'Homuncle. La foto publicada ara mostra el gas de magnesi càlid (blau a la foto) i de nitrogen (vermell a la foto). Més informació al Hubble.

 

Add a comment

1 juliol 2019

noticia explosioLa ubicació es va realitzar amb el nou radiotelescopi Pathfinder Array (ASKAP) de CSIRO a Austràlia Occidental. La galàxia a partir de la qual es va originar l'esclat va ser fotografiada després per tres dels telescopis òptics més grans, Keck, Gemini South i el Very Large Telescope de la ESA. És la primera vegada que se situa una explosió única des que van ser descrites a l'any 2007. Des de llavors s'han observat 85 d'aquestes explosions, la majoria úniques, encara que algunes es repeteixen en el mateix lloc. En 2017 es va situar la galàxia d'un repetidor, però la localització d'una explosió única només s'ha realitzat ara. Les ràfegues de ràdio duren menys d'un mil•lisegon, la qual cosa dificulta determinar amb precisió d'on provenen. La cooperació dels tres telescopis es va usar per assenyalar la ubicació de FRB 180.924 als afores d'una galàxia semblant a la Via Làctia, DES J214425.25-405400.81, a uns 3.600 milions d'anys llum de distància. Més informació a CSIRO.

Add a comment

30 juny 2019

noticia planeta10A través d'imatges del ALMA (Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array) s’ha vist una petita concentració de pols en el disc al voltant de l'estrella TW Hydrae. Podria ser que un planeta estigui creixent, o estigui a punt de formar-se, en aquesta concentració. La jove estrella TW Hydrae, situada a 194 anys llum de distància, és l'estrella més propera al voltant de la qual es poden formar planetes. El disc de pols que l'envolta és el millor objectiu per estudiar el procés de formació de planetes. Les observacions d'ALMA revelen que la concentració s'allarga, amb una amplada aproximadament igual a la distància entre el Sol i la Terra, i una longitud d'aproximadament quatre vegades i mitja. La veritable naturalesa encara no està clara. De fet, podria ser un disc 'circumplanetari' que alimenti un planeta infantil de la mida de Neptú, o podria ser un vòrtex de gas a l'anell. Més informació al National Astronomical Observatory of Japan.

Add a comment

20 juny 2019

noticia galaxiasUn equip d'investigadors ha observat a través de l'Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array (ALMA), senyals d'oxigen, carboni i pols en la galàxia B14-65666 de l'Univers primitiu, situada a 13.000 milions d'anys. En examinar els diferents senyals, els investigadors van arribar a la conclusió que en realitat es tracta de dues galàxies en col•lisió, les més antigues descobertes fins ara. S'ha vist que hi ha dos grups de senyals en un mateix sistema, amb velocitats diferents. Això indica que els dos grups corresponen a dues galàxies en procés de fusió. Es calcula que la massa estel•lar total equival a menys del 10 % de la massa estel•lar de la Via Làctia, la qual cosa demostra que B14-65666 es troba en les primeres etapes de la seva evolució, i que es troba en un procés molt ràpid de formació estel•lar, un indici més que confirma la fusió galàctica. Més informació a ALMA.

Add a comment

15 juny 2019

noticia galaxia petitaEl Telescopi Espacial Hubble ha observat la galàxia ESO 495-21, una petita galàxia, amb només 3.000 anys llum de diàmetre, però que té una gran producció d'estrelles i possiblement un forat negre supermassiu al seu centre, les dues coses inusuals per a una galàxia de la seva grandària. Situada a una distància de 30 milions d'anys llum en la constel•lació de Pyxis és una galàxia nana però que pateix ràpides explosions de formació d'estrelles. És una galàxia del tipus starburst que forma estrelles a taxes excepcionalment altes, mil vegades més ràpid que la Via Làctia. A més, també pot albergar un forat negre supermassiu en el seu nucli. ESO 495-21 té només un tres per cent de la mida de la Via Làctia, però pot tenir un forat negre amb una massa d'un milió de vegades la solar. Més informació al Hubble.

Add a comment

15 juny 2019

noticia spitzerDesprés de gairebé 16 anys d'explorar el cosmos en llum infraroja, el Spitzer Space Telescope de la NASA s'apagarà permanentment el 30 de gener de 2020. En aquells dies, la nau espacial haurà funcionat durant més d’11 anys, molt més del que s'esperava en principi. El Spitzer ha observat la llum infraroja, que sovint és emesa per objectes "càlids" que no són prou calents com per irradiar llum visible. Spitzer ha aixecat el vel sobre objectes ocults en gairebé tots els racons de l'Univers, des d'un nou anell al voltant de Saturn fins a les observacions d'algunes de les galàxies més llunyanes que es coneixen. Més informació a la NASA.

 

Add a comment

6 juny 2019

noticia anilloNoves observacions del ALMA han revelat que hi ha un disc fred de gas interestel•lar, al voltant del forat negre supermassiu al centre de la Via Làctia. Fins ara només s'havien pogut obtenir imatges de la part més tènue i calenta del disc de gas, que forma un flux semiesfèric que no sembla rotar, amb una temperatura que s'estima que arriba als 10 milions de graus. Se sabia també que hi havia un anell de gas d'hidrogen més fred, a uns 10.000 graus, a només una centèsima part d'un any llum del forat negre. Ara, ALMA ha pogut detectar la dèbil senyal de ràdio i generar la primera imatge d'aquest disc de gas més fred. S'ha vist que orbita al voltant del forat negre i que la seva massa és aproximadament un dècim de la massa de Júpiter. Després d'analitzar la velocitat de rotació del gas fred, estimada en uns 2.200 quilòmetres per segon, els astrònoms han conclòs que el disc o bé està gairebé de front, o que està fet de petites aglomeracions que es mouen de forma aleatòria. Més informació a ALMA.

Add a comment

noticia galaxiaUn grup d'investigadors del Instituto de Astrofísica de Canàries (IAC) ha aclarit un dels misteris de l'any 2018 en el món de l'astrofísica extragalàctica: la suposada existència d'una galàxia sense matèria fosca (veure les notícies en els dies 4 d’abril de 2018 i 29 de març de 2019). Aquestes galàxies són impossibles d'entendre en la teoria actual de formació de galàxies, ja que el seu paper és fonamental per produir el col·lapse de gas que forma les estrelles. Els investigadors han revisat la distància estimada de la primera galàxia i han observat que està molt més a prop del que s'estimava anteriorment. La galàxia no està a 64 milions d'anys llum, sinó a 42 milions d'anys llum. Amb aquestes noves dades la galàxia encaixa dins de les tendències observades en les galàxies de característiques similars. La dada més rellevant és que té una quarta part de les estrelles que s'havien estimat, mentre que la massa total de la galàxia és al voltant de la meitat de la prèviament estimada. Aquesta diferència s'interpreta per la presència de matèria fosca, canviant les conclusions anteriors. Més informació a l’IAC.

Add a comment

noticia esoL'instrument SPHERE, instal·lat al VLT (Very Large Telescope) de l'ESO, ha permès obtenir les imatges més nítides d'un asteroide doble que va sobrevolar la Terra el 25 de maig. Encara que aquest asteroide doble no és una amenaça, els científics van aprofitar l'oportunitat per assajar la resposta a un possible NEO perillós. El Centre Internacional d'Alerta d'Asteroides (IAWN, d'International Asteroid Warning Network) va coordinar una campanya d'observació de l'asteroide 1999 KW4 que va passar a una distància mínima de 5,2 milions de km el 25 de maig de 2019. 1999 KW4 té aproximadament 1,3 km d'ample i un company més petit situat a 2,6 km de distància. Les dades obtingudes seran essencials per a l'avaluació d'estratègies de desviació efectiva en el cas que es descobrís que un asteroide té curs de col·lisió amb la Terra. Més informació en ESO.

Add a comment