L'ASTRONÒMICA

1 desembre 2022

El febrer d'aquest any, el Very Large Telescope de l'Observatori Europeu Austral (VLT d'ESO) va ser alertat després de que un telescopi de rastreig detectés una font inusual de llum visible. El VLT, juntament amb altres telescopis, va detectar que era un forat negre supermassiu d'una galàxia distant que havia devorat una estrella, expulsant les sobres en forma de raig. És l'exemple més llunyà d'aquest esdeveniment que s'ha observat mai. Com que el raig apunta gairebé directament cap a nosaltres, també és la primera vegada que es descobreix en llum visible. Aquests raigs van ser introduïts per John Wheeeler, el pioner dels forats negres, el 1971, anomenant-los com a TDE (Tidal Disruption Event). Només s'ha vist un grapat d'aquests esdeveniments, per això són poc coneguts. Les dades del VLT van col·locar la font, anomenada AT2022cmc, a una distància sense precedents per a aquests esdeveniments, en una galàxia situada a uns 4.600 milions d'anys llum. Més informació a l'ESO.

23 novembre 2022

Els instruments del telescopi espacial Webb han obtingut, per primera vegada, un retrat complet dels elements químics a l'atmosfera d'un “Saturn calent”, anomenat WASP-39b, situat a 700 anys llum de distància. Les observacions han mostrat la presència de sodi, potassi, aigua, diòxid de carboni, monòxid de carboni i diòxid de sofre a l'atmosfera del planeta. En rellevant la presència de diòxid de sofre, una molècula produïda a partir de reaccions químiques provocades per la llum d'alta energia de l'estrella mare del planeta. A la Terra, la capa protectora d'ozó a l'atmosfera superior es crea de manera semblant. Aquesta és la primera vegada que s'observen evidències concretes de fotoquímica (reaccions químiques iniciades per llum estel·lar energètica) a exoplanetes. WASP-39b té una temperatura estimada de 900 graus Celsius i una atmosfera composta principalment d'hidrogen i no es creu que sigui habitable. Però el nou treball assenyala el camí per trobar potencials rastres de vida en un planeta habitable. Més informació a la NASA i al CAB.

18 novembre 2022

Pocs dies després de començar oficialment les operacions científiques, el Telescopi Espacial James Webb de la NASA va captar una gran quantitat d'imatges de les galàxies més primerenques, que estaven prèviament ocultes més enllà de l'abast dels telescopis disponibles. Dues d'aquestes galàxies més llunyanes es poden veure com a teló de fons més enllà de cúmul de galàxies gegants Abell 2744, fotografiat pel Webb. La galàxia etiquetada (1) va existir només 450 milions d'anys després del Big Bang. La galàxia etiquetada (2), anomenada GLASS-z12, va existir 350 milions d'anys després del Big Bang. El seu corriment al vermell és d'aproximadament 10,5 i 12,5. El rècord anterior era la galàxia anomenada GN-z11 que va existir 400 milions d'anys després de Big Bang, corrent al vermell d'11,1, identificada pel Hubble en programes de cel profund l'any 2016. La gran quantitat d'aquestes galàxies trobades és una cosa que es qualifica com a sorprenent. Si bé les distàncies d'aquestes primeres galàxies encara s'han de confirmar amb espectroscòpia, les seves brillantors extremes són un veritable trencaclosques i desafien la nostra comprensió de la formació de galàxies. Aquestes galàxies haurien d'haver començat a ajuntar-se potser només 100 milions d'anys després del Big Bang. Més informació a la NASA.

17 novembre 2022

El Telescopi Espacial James Webb de la NASA ha revelat les vistes fins ara ocultes del núvol fosc L1527, on hi ha una estrella en formació. Aquests núvols dins de la regió de formació estel·lar de Taurus només són visibles en llum infraroja, cosa que els converteix en un objectiu ideal per a la càmera d'infraroig proper de Webb (NIRCam). La protoestrella està oculta a la vista dins del coll d'aquesta forma de rellotge de sorra. Un disc protoplanetari de cantó es veu com una línia fosca a la meitat del coll. La llum de la protoestrella es filtra per sobre i per sota aquest disc, il·luminant les cavitats dins del gas i la pols circumdants. Webb també revela filaments d'hidrogen molecular que han estat impactats quan la protoestrella n'expulsa material. Els xocs i les turbulències inhibeixen la formació de noves estrelles, que altrament es formarien per tot el núvol. Com a resultat, la protoestrella domina l’espai i es queda amb gran part del material. L1527 és relativament jove, només té uns 100.000 anys. L'escena del Webb ens mostra que continua acumulant massa, el nucli es comprimeix gradualment i s'acosta a la fusió nuclear estable per convertir-se en una veritable estrella. Més informació a la NASA.

15 novembre 2022

Un equip d'investigadors de la Universitat de Notre Dame i la Universitat de Tohoku ha revelat el lloc de naixement de les anomenades estrelles "riques en or", estrelles amb una abundància d'elements més pesants que el ferro, inclosos els "elements de joieria", l'or i el platí. Centenars d'aquestes estrelles riques en or han estat descobertes recentment, però s'ignorava quan, on i com es van formar a la història de la Via Làctia. L'equip ha descobert que la majoria es van formar en petites galàxies progenitores de la Via Làctia fa més de 10.000 milions d'anys. Per arribar a aquesta conclusió, l'equip va rastrejar la formació de la Via Làctia des del Big Bang fins al present amb una simulació numèrica durant diversos mesos utilitzant la supercomputadora ATERUI II del Centre d'Astrofísica Computacional de l'Observatori Astronòmic Nacional del Japó. Les dades de simulació van revelar que algunes de les galàxies progenitores, que van existir fa més de 10 mil milions d'anys, contenien grans quantitats dels elements més pesants. Aquestes antigues galàxies són els components bàsics de la Via Làctia. Més informació al RAS.

11 novembre 2022

Per celebrar la fita de 60 anys de la col·laboració de l'Observatori Europeu Austral (ESO) s'ha publicat una imatge nova i espectacular d'una fàbrica d'estrelles, la nebulosa del Con, captada a principis d'aquest any amb el Very Large Telescope (VLT) de l'ESO. El 5 d'octubre de 1962, cinc països van signar l'acord per crear l’ESO. Ara, sis dècades després i amb el suport de 16 estats membres i socis estratègics, l’ESO reuneix personal científic i enginyer de tot el món per desenvolupar i operar avançats observatoris terrestres a Xile que permetin dur a terme descobriments astronòmics innovadors. La nebulosa del Con és un pilar de set anys llum de mida, que és part de la regió de formació estel·lar NGC 2264 a la constel·lació de Monoceros i va ser descobert a finals del segle XVIII per l'astrònom William Herschel. Ubicada a menys de 2.500 anys llum de distància, està relativament a prop de la Terra, cosa que fa que sigui un objecte ben estudiat. Aquesta visió és espectacular, ja que mostra l'aparença fosca, impenetrable i tèrbola de la nebulosa d'una manera que ens recorda una criatura mitològica o monstruosa. Més informació a l'ESO.

10 novembre 2022

Una supernova que va explotar fa 11.000 milions d'anys va ser observada pel telescopi espacial Hubble mitjançant una lent gravitacional, produïda pel cúmul de galàxies Abell 370, on es pot veure l'evolució de la supernova al llarg d'una setmana. A través de la lent gravitacional la brillantor de la supernova va ser amplificada i, a més, van aparèixer tres imatges de la supernova, a causa de la diferent longitud dels camins recorregudes per la llum, en diferents moments de la seva evolució a la mateixa foto. La supernova que s'estava refredant apareix en colors lleugerament diferents, passant del blau cap al vermell, entre les tres imatges. Les observacions van permetre mesurar, per primera vegada, la mida de l'estrella moribunda, ja que la brillantor de la supernova i la velocitat de refredament depenen de la mida de l'estrella. Mostren que l'estrella progenitora era unes 500 vegades més gran que el Sol. Més informació al Hubble.

8 novembre 2022

Un equip internacional ha trobat evidències d'emissió de neutrins d'alta energia a la galàxia NGC 1068, o Messier 77. És una galàxia activa a la constel·lació de Cetus a 47 milions d'anys llum de distància i una de les galàxies més conegudes i millor estudiades fins avui. La detecció es va fer a l'Observatori de Neutrins IceCube, un enorme telescopi de neutrins que abasta mil milions de tones de gel a profunditats de 1,5 a 2,5 quilòmetres per sota de la superfície de l'Antàrtida a prop del Pol Sud. IceCube ha detectat uns 80 neutrins amb una energia de teraelectrovolts, que encara no són suficients per respondre totes les preguntes formulades pels especialistes però que són un bon pas en l'astronomia de neutrins. A diferència de la llum, els neutrins poden escapar en grans quantitats d'entorns extremadament densos a l'Univers i arribar a la Terra en gran part sense ser pertorbats per la matèria i els camps electromagnètics. Tot i que l'astronomia de neutrins va començar fa 60 anys, la feble interacció dels neutrins amb la matèria i la radiació fa que la seva detecció sigui extremadament difícil. La detecció de neutrins del nucli de NGC 1068 millorarà la nostra comprensió dels entorns al voltant dels forats negres supermassius. Més informació a l'IceCube.

3 novembre 2022

Utilitzant dades de l'Observatori de raigs X Chandra de la NASA i el XMM-Newton de l'ESA s'ha vist que la presència d'exoplanetes anomenats “júpiters calents” afecten la seva estrella amfitriona, fent que sembli més jove del que és en fer que giri més ràpid del que ho faria sense aquest planeta, a causa de les forces de marea que li provoca. L'equip va mesurar la quantitat de raigs X produïts per deu sistemes d'estrelles binàries per determinar que "joves" són i va observar que les estrelles amb júpiters calents tendien a ser més brillants en raigs X i, per tant, més actives que les estrelles companyes sense júpiters calents. Com que les estrelles que formen el sistema binari es van formar al mateix temps, tenen la mateixa edat, però la dependència de la brillantor de raigs X mostra que els júpiters calents fan que les seves estrelles amfitriones semblin més joves del que realment són. Més informació al Chandra.

21 octubre 2022

Observacions de telescopi espacial James Webb de la NASA han descobert el procés de formació d'un cúmul de galàxies al voltant d'un quàsar extremadament vermell. El gas que cau al forat negre supermassiu del quàsar fa que sigui prou brillant per eclipsar totes les estrelles de les galàxies. El quàsar, anomenat SDSS J165202.64+172852.3, va existir fa 11.500 milions d'anys. La galàxia és inusualment vermella no només pel color vermell intrínsec, sinó també perquè la llum de la galàxia s'ha desplaçat cap al vermell a causa de la seva gran distància. El Webb té una sensibilitat sense igual en longituds d'ona infraroges, de manera que l'adapta perfectament per examinar aquestes galàxies en detall. Aquest quàsar és un dels nuclis galàctics més poderosos que s'ha vist a una distància tan extrema. Les dades del Webb indiquen clarament que hi ha almenys tres galàxies girant al voltant del quàsar. Gràcies als espectres s'ha pogut fer el mapa dels moviments del material circumdant, fet que va portar a la conclusió que el quàsar vermell era, de fet, part d'un dens nus de formació de galàxies. Més informació a la NASA.