L'ASTRONÒMICA

9 febrer 2023

Un equip internacional ha descobert un anell al voltant de l'objecte transneptunià Quaoar. Fins al 2013 només es coneixien anells al voltant dels planetes gegants del Sistema Solar. El 2013 es va descobrir un anell al voltant de l'objecte centauro Cariclo i el 2017 un altre al voltant de l'objecte transneptunià Haumea. Ara, la troballa d'un anell al voltant de Quaoar complica l'escenari, ja que aquest anell es troba molt més enllà del límit de Roche, cosa que desafia la teoria acceptada de quina distància s'han d'acumular els fragments de pols i gel que formen els anells. Quaoar és un gran objecte transneptunià que té aproximadament la meitat de la mida de Plutó i que orbita a quaranta-tres unitats astronòmiques del Sol. L'anell té un radi de 4.100 km, el que correspon a uns 7,4 radis de Quaoar, això es troba molt més enllà del límit de Roche, la distància a què, segons la teoria desenvolupada per Edouard Roche al voltant de 1850, les forces de marea del cos central impedeixen que les partícules s'afegeixin en un satèl·lit. Segons aquesta teoria en lloc d'un anell, s'hauria d'haver format un satèl·lit. Més informació a l'IAA.

2 febrer 2023

Usant el Telescopi Espacial Hubble, de la NASA, s'ha mesurat directament per primera vegada la massa d'una sola nana blanca aïllada. Fins ara els mesuraments previs de les masses de nanes blanques es van obtenir a partir nanes blanques en sistemes binaris. Ara el mesurament s'ha fet gràcies a una microlent gravitacional. La massa mesurada de la nana blanca és el 56 per cent de la massa solar. Aquesta mesura corrobora les teories actuals sobre l'evolució de les nanes blanques, com el producte final d'una estrella típica. Per fer el mesurament es va observar com la nana blanca va passar per davant d'una feble estrella del fons i es va mesurar com l'estrella va canviar la seva posició per efecte de la lent gravitacional durant el temps en què la nana blanca va passar per davant d'ella. La nana blanca s'anomena LAWD 37 i es troba a tan sols 15 anys llum de distància a la constel·lació de Musca. Es va poder predir el pas al novembre de 2019, usant dades de la sonda Gaia. Aleshores, el Hubble es va utilitzar per mesurar amb precisió durant diversos anys com la posició aparent de l'estrella es desviava. La llum de l'estrella de fons és extremadament feble, 400 vegades més feble que la nana blanca. Actualment s'estan fent mesures amb aquesta tècnica amb el telescopi Webb. Més informació al Hubble.

2 febrer 2023

Un estudi liderat pel Instituto de Astrofísica de Andalucía ha trobat que les galàxies NGC 3312 i NGC3314a del cúmul de la Hidra tenen cues d'arrossegament situades a la regió central del cúmul, amb abundància de gas fred i estrelles en formació. Això és una cosa anòmal ja que s'espera que el gas es perdi desplaçant-se cap al centre del cúmul. Aquest descobriment pot canviar la visió de l'evolució galàctica ja que suggereix que algunes galàxies poden ser capaces de retenir el gas durant més temps que d'altres. Les galàxies que es mouen a través del medi intracumular creen, de manera similar a un vaixell desplaçant-se per l'aigua, un “arc de xoc” en el sentit en què avancen, deixant enrere una estela de material erosionat. D'aquesta manera es distorsiona el contingut de gas de la galàxia i, en darrer terme, aquest procés pot eliminar tot el gas fred. L'estudi calcula que el material arrencat que conforma les cues equival a un 8% i un 35% del gas total dels discos de les galàxies, i mostra que encara continua formant estels. Més informació a l'IAA.

31 gener 2023

En analitzar les dades de l'enquesta final d'eROSITA, s'ha trobat una feble font de raigs X identificada amb un forat negre supermassiu molt distant que acumula material a una velocitat extremadament alta. Aquest quàsar, amb un desplaçament al vermell de z=6,56, és molt més lluminós en raigs X del que s'esperava. Aquesta és la detecció cega de raigs X més distant fins ara d'un objecte la radiació del qual es va emetre fa gairebé 13 mil milions d'anys i permet als científics investigar el creixement dels forats negres a l'Univers primitiu. A través d'observacions del telescopi Subaru, es va identificar l'emissió de raigs X amb el quàsar J0921+0007 conegut prèviament. Les observacions de seguiment dedicades a longituds d'ona infraroges van mostrar que el forat negre té 250 milions de masses solars, una massa relativament baixa per a un forat negre supermassiu a aquesta distància. Les observacions de seguiment de Chandra van confirmar l'alta lluminositat dels raigs X mesurada per eROSITA, cosa que indica una taxa d'acumulació molt alta. Més informació al MPE.

26 gener 2023

El 2013, observant l'ocultació d'una estrella per l'asteroide Chariklo, situat entre Saturn i Urà, es va veure com l'estrella va parpellejar dues vegades abans i després de desaparèixer darrere de Chariklo, fet que va revelar la presència de dos anells fins i densos, els primers detectats al voltant d'un objecte del Sistema Solar que no fos un planeta gegant. Ara els anells han estat observats pel telescopi espacial James Webb (JWST), en la seva primera ocultació estel·lar observada. El 18 d'octubre de 2022 el telescopi va poder observar els descensos en lluentor davant l'estrella Gaia DR3 6873519665992128512. Els anells de Chariklo estan composts probablement per petites partícules de gel d'aigua barrejades amb material fosc, restes d'un cos gelat que la xocar amb ell en el passat. La corba de llum de l'ocultació presa per la càmera infraroja NIRCam del Webb mostra les caigudes a la brillantor de l'estrella quan els anells de Chariklo van passar davant seu. Poc després de l'ocultació, el JWST va tornar a apuntar Chariklo per observar la llum del Sol reflectida per Chariklo i els seus anells, que va aportar un espectre amb una clara presència de gel d'aigua al sistema. Més informació a l'IAA.

25 gener 2023

Per construir un planeta habitable, els gels són un ingredient vital perquè són la font principal de diversos elements clau: carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i sofre (els CHONS). Aquests elements són ingredients importants tant a les atmosferes planetàries com a molècules com els sucres, els alcohols i els aminoàcids simples. Utilitzant el telescopi espacial James Webb de la NASA s'ha obtingut un inventari detallat dels gels més profunds i freds que s'hagin mesurat fins ara al núvol molecular Chamaeleon I. A més de gels simples com l'aigua, l'equip va poder identificar formes congelades d'una àmplia gamma de molècules, des de sulfur del carbonil, amoníac i metà, fins a la molècula orgànica complexa més simple, el metanol. Aquests resultats ens brinden informació sobre la química inicial i fosca de la formació de gel als grans de pols interestel·lar que creixeran fins a convertir-se en còdols que formaran els discos preplanetaris. Més informació a la NASA.

24 gener 2023

Un equip internacional ha descobert que la Via Làctia és una galàxia especial o que, si més no, es troba en un lloc especial de l'Univers. L'estudi demostra que la Via Làctia és massa gran per al seu “mur cosmològic”, cosa encara per veure's en altres galàxies. Un mur cosmològic és una disposició aplanada de galàxies que es troben envoltant altres galàxies, caracteritzat per regions particularment buides. Aquests buits semblen aixafar les galàxies per fer una disposició aplanada. Aquest entorn de mur influeix com la Via Làctia i les galàxies properes giren al voltant dels seus eixos, d'una manera més organitzada que si estiguéssim en un lloc aleatori de l'Univers, sense mur. En general, les galàxies tendeixen a ser significativament més petites en entorns de mur, però la Via Làctia és sorprenentment massiva en comparació del seu mur cosmològic, una rara ocurrència còsmica. Les noves troballes es basen en una simulació per ordinador de darrera generació. Més informació al RAS.

15 gener 2023

El telescopi espacial Webb ha confirmat la descoberta d'un exoplaneta. És el primer d’aquest telescopi. Denominat com a LHS 475 b, té gairebé exactament la mateixa mida que la Terra, amb un diàmetre del 99% del nostre planeta. Es va triar observar aquest objectiu després de revisar amb cura les dades del Satèl·lit de Sondeig d'Exoplanetes en Trànsit (TESS) de la NASA, que va insinuar l'existència d'aquest exoplaneta. L'espectrògraf de l'infraroig proper (NIRSpec) del Webb va capturar el planeta de manera fàcil i clara amb només dues observacions del trànsit a l'agost de l'any passat. Entre tots els telescopis operatius, només Webb és capaç de caracteritzar l'atmosfera d'exoplanetes de la mida de la Terra. Les dades recopilades fins ara mostren que és un planeta terrestre de la mida de la Terra però encara no sabem si té atmosfera. La temperatura de l'exoplaneta és uns centenars de graus més càlids que la Terra, per la qual cosa, si es detecten núvols, els investigadors poden arribar a la conclusió de que el exoplaneta s'assembla més a Venus. L'exoplaneta completa una òrbita en només dos dies; LHS 475 b està més a prop de la seva estrella que qualsevol planeta del nostre Sistema Solar, al voltant d'una estrella nana vermella que té menys de la meitat de la temperatura del Sol. LHS 475 b és a solament 41 anys llum de distància a la constel·lació d'Octans. Més informació a la NASA.

12 gener 2023

Després de gairebé una dècada d'observacions del cel de l'hemisferi nord, la col·laboració QUIJOTE ha presentat la descripció més precisa fins a la data de la polarització de l'emissió de microones de la Via Làctia. Proporciona informació complementària a l'obtinguda per algunes missions espacials (Planck i WMAP) dedicades a l'estudi del fons còsmic de microones (FCM), la radiació fòssil procedent del Big Bang. Els nous resultats permeten obtenir informació de l'estructura del camp magnètic de la nostra galàxia i ajudaran a comprendre els processos energètics que van tenir lloc en el naixement de l'Univers. L'experiment QUIJOTE està emplaçat a l'Observatori del Teide, Tenerife, i està compost per dos telescopis de 2,25 m de diàmetre que observen el cel al domini de les microones (10-40 GHz). S'ha caracteritzat amb una precisió sense precedents la polarització de l'emissió sincrotró de la nostra galàxia, que és el resultat de l'emissió de partícules carregades que es mouen a velocitats properes a la de la llum al si del camp magnètic galàctic. Per detectar la polarització del FCM que ens pot informar sobre les ones gravitacionals generades durant l'època inflacionària cal eliminar el vel d'emissió associat a la nostra galàxia. El nou mapa proporcionarà una eina per dur a terme aquesta tasca. Més informació a l'IAC.

12 gener 2023

Observacions del Gran Telescopi d'Àfrica Austral (SALT) han permès descobrir vuit de les estrelles més calentes de l'Univers, totes amb una temperatura superficial de més de 100.000 graus centígrads. El SALT és el telescopi òptic individual més gran de l'hemisferi sud, amb un mirall segmentat de 11 m. En un estudi d'estrelles subenanes riques en heli es van descobrir diverses estrelles nanes blanques i preenanes molt calentes, la més calenta de les quals té una temperatura superficial de 180.000 graus centígrads. Una de les estrelles identificades és l'estrella central d'una nebulosa planetària acabada de descobrir, que té un any llum de diàmetre. Dues de les altres són estrelles polsants o “variables”. Totes aquestes estrelles es troben en una etapa avançada del seu cicle de vida i s'acosten al final de les seves vides com a nanes blanques. Més informació al RAS.