L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

15 juny 2019

noticia spitzerDesprés de gairebé 16 anys d'explorar el cosmos en llum infraroja, el Spitzer Space Telescope de la NASA s'apagarà permanentment el 30 de gener de 2020. En aquells dies, la nau espacial haurà funcionat durant més d’11 anys, molt més del que s'esperava en principi. El Spitzer ha observat la llum infraroja, que sovint és emesa per objectes "càlids" que no són prou calents com per irradiar llum visible. Spitzer ha aixecat el vel sobre objectes ocults en gairebé tots els racons de l'Univers, des d'un nou anell al voltant de Saturn fins a les observacions d'algunes de les galàxies més llunyanes que es coneixen. Més informació a la NASA.

 

Add a comment

6 juny 2019

noticia anilloNoves observacions del ALMA han revelat que hi ha un disc fred de gas interestel•lar, al voltant del forat negre supermassiu al centre de la Via Làctia. Fins ara només s'havien pogut obtenir imatges de la part més tènue i calenta del disc de gas, que forma un flux semiesfèric que no sembla rotar, amb una temperatura que s'estima que arriba als 10 milions de graus. Se sabia també que hi havia un anell de gas d'hidrogen més fred, a uns 10.000 graus, a només una centèsima part d'un any llum del forat negre. Ara, ALMA ha pogut detectar la dèbil senyal de ràdio i generar la primera imatge d'aquest disc de gas més fred. S'ha vist que orbita al voltant del forat negre i que la seva massa és aproximadament un dècim de la massa de Júpiter. Després d'analitzar la velocitat de rotació del gas fred, estimada en uns 2.200 quilòmetres per segon, els astrònoms han conclòs que el disc o bé està gairebé de front, o que està fet de petites aglomeracions que es mouen de forma aleatòria. Més informació a ALMA.

Add a comment

noticia galaxiaUn grup d'investigadors del Instituto de Astrofísica de Canàries (IAC) ha aclarit un dels misteris de l'any 2018 en el món de l'astrofísica extragalàctica: la suposada existència d'una galàxia sense matèria fosca (veure les notícies en els dies 4 d’abril de 2018 i 29 de març de 2019). Aquestes galàxies són impossibles d'entendre en la teoria actual de formació de galàxies, ja que el seu paper és fonamental per produir el col·lapse de gas que forma les estrelles. Els investigadors han revisat la distància estimada de la primera galàxia i han observat que està molt més a prop del que s'estimava anteriorment. La galàxia no està a 64 milions d'anys llum, sinó a 42 milions d'anys llum. Amb aquestes noves dades la galàxia encaixa dins de les tendències observades en les galàxies de característiques similars. La dada més rellevant és que té una quarta part de les estrelles que s'havien estimat, mentre que la massa total de la galàxia és al voltant de la meitat de la prèviament estimada. Aquesta diferència s'interpreta per la presència de matèria fosca, canviant les conclusions anteriors. Més informació a l’IAC.

Add a comment

noticia esoL'instrument SPHERE, instal·lat al VLT (Very Large Telescope) de l'ESO, ha permès obtenir les imatges més nítides d'un asteroide doble que va sobrevolar la Terra el 25 de maig. Encara que aquest asteroide doble no és una amenaça, els científics van aprofitar l'oportunitat per assajar la resposta a un possible NEO perillós. El Centre Internacional d'Alerta d'Asteroides (IAWN, d'International Asteroid Warning Network) va coordinar una campanya d'observació de l'asteroide 1999 KW4 que va passar a una distància mínima de 5,2 milions de km el 25 de maig de 2019. 1999 KW4 té aproximadament 1,3 km d'ample i un company més petit situat a 2,6 km de distància. Les dades obtingudes seran essencials per a l'avaluació d'estratègies de desviació efectiva en el cas que es descobrís que un asteroide té curs de col·lisió amb la Terra. Més informació en ESO.

Add a comment

noticia massa coronalEl Chandra X-ray Observatory ha identificat una ejecció de massa coronal (CME) en una estella diferent del Sol per primera vegada. L'estrella és HR 9024, situada a uns 450 anys llum de la Terra. L'erupció va començar per un intens flaix de raigs X, seguit de l'emissió d'una bombolla gegant de plasma, un gas calent que conté partícules carregades, d'entre 10 i 25 milions de graus Celsius, que s'elevaven i després queien amb velocitats de entre 140.000 i 560.000 km per hora. La detecció demostra que les ejeccions de massa coronal es produeixen en estelles magnèticament actives. Les dades de Chandra permeten obtenir que la massa de la CME és equivalent a 900 milions de quilograms, aproximadament deu mil vegades més que les CME més massives llançades a l'espai pel nostre Sol. Més informació a Chandra.

Add a comment

1 juny 2019
noticia binarisEl Chandra X-ray Observatory de la NASA ha trobat evidències de sistemes binaris que tenen una estrella de neutrons que han estat expulsats de les seves galàxies. Les estrelles de neutrons es formen a causa de l'explosió com a supernova d'una estrella massiva. En ocasions aquestes explosions no són simètriques, de manera que l'efecte de retrocés pot expulsar a l'estrella fora de la galàxia on resideix. Les dades del Chandra mostren que, de vegades, un estella companya, en un sistema binari, també es veu obligada a sortir de la galàxia. El sistema binari es detecta a través dels raigs X que il·luminen el disc d'acreció que es forma al voltant de l'estrella de neutrons. L'estudi ha estat realitzat en el cúmul de galàxies de Fornax, a 60 milions d'anys llum. Es va detectar que en una regió situada a uns 600.000 anys de la galàxia central del cúmul hi havia unes 30 fonts de raigs X que, probablement serien parells d'estrelles expulsats del centre de les seves galàxies. Més informació a Chandra.

Add a comment

29 maig 2019

noticia relativitat3El 29 de maig de 1919, ara fa cent anys, Arthur Eddington va mesurar per primera vegada la desviació de les trajectòries dels raigs de llum de les estrelles en passar a prop del Sol, durant l'eclipsi total de Sol ocorregut aquell dia. Aquest mesurament va confirmar per primera vegada la teoria general de la relativitat d'Einstein. Una sèrie d'esdeveniments públics al Regne Unit i a tot el món marcaran aquest aniversari. Més informació a la RAS.

Add a comment

10 maig 2019

noticia galaxies5El telescopi espacial Spitzer de la NASA ha revelat que les primeres galàxies, formades a menys de 1.000 milions d'anys després del Big Bang, són molt més brillants en infraroig del que s'esperava. Avui no se sap en quin moment es van formar les primeres estrelles. L’Spitzer va observar 135 galàxies distants i va descobrir que totes eren particularment brillants en dues longituds d'ona específiques de llum infraroja produïdes per la radiació ionitzant que interactua amb els gasos hidrogen i oxigen dins de les galàxies. Això implica que aquestes galàxies estaven dominades per estrelles joves i massives compostes principalment, encara que no només, d'hidrogen i heli. No van ser les primeres estrelles de formar-se, perque haurien estat compostes únicament d'hidrogen i heli, però encara eren membres d'una generació molt primerenca d'estrelles. Aquests resultats brinden nous detalls sobre com va evolucionar l'Univers en el moment de la reionització i com es va desenvolupar aquesta transició. Més informació a RAS.

 

Add a comment

10 maig 2019

noticia primeres estrellesLes primeres estrelles formades només per hidrogen i heli van forjar els primers nuclis pesats com el carboni, el ferro i el zinc. Aquestes primeres estrelles van ser immenses, amb una vida molt breu, i es creia que van explotar com a supernoves simplement esfèriques. Un grup internacional d'astrònoms ha descobert que aquestes primeres estrelles podrien haver-se destruït de manera molt poderosa però asimètriques, llançant dolls que eren prou violents com per expulsar elements pesats a les galàxies veïnes. Aquests elements finalment van servir com a llavors per a la segona generació d'estrelles, algunes de les quals encara es poden observar avui en dia. Es creu que aquesta és l'única manera per explicar com s'ha format l'estrella HE 1327-2326 que té una abundància inusual en zinc i que és una antiga estrella supervivent de la segona generació d'estrelles de l'Univers. Més informació al MIT.

Add a comment

7 maig 2019

noticia asteoidesMentre escaneja el cel per traçar milions d'estrelles a la nostra galàxia, el satèl•lit Gaia de l'ESA també és sensible als cossos celestes més propers i observa regularment els asteroides en el nostre Sistema Solar. La imatge mostra les òrbites de més de 14.000 asteroides coneguts sobre la base de la informació del segon llançament de dades de Gaia, que es va fer públic el 2018. La majoria dels asteroides representats que es mostren en tons vermell i taronja brillant, són asteroides del cinturó principal, els asteroides troians, al voltant de l'òrbita de Júpiter, es mostren en vermell fosc. En groc, cap al centre de la imatge, hi ha les òrbites de diverses desenes d'asteroides propers a la Terra observats per Gaia. Les tres òrbites que es mostren en gris són els primers descoberts per Gaia. Més informació a ESA.

Add a comment