L'ASTRONÒMICA

10 setembre 2025

Per què el silici, un dels elements més comuns de l'Univers ha passat pràcticament desapercebut a les atmosferes de Júpiter, Saturn i planetes gasosos similars que orbiten altres estrelles? Observacions del Telescopi Espacial James Webb de la NASA, fan llum sobre aquesta qüestió centrant-se en un peculiar objecte que els astrònoms van descobrir per casualitat el 2020 i que van anomenar "L'Accident", que és una nana marró a 50 anys llum de la Terra. L'Accident és tan tènue i estrany que es van necessitar observacions del Webb per estudiar-ne l'atmosfera. Entre diverses sorpreses es va trobar evidència d'una molècula que inicialment no es va poder identificar. Va resultar ser una simple molècula de silici anomenada silà (SiH₄). Es portava temps esperant identificar aquesta molècula als gegants gasosos i als milers d'atmosferes de les nanes marrons. L'Accident és el primer objecte d'aquesta mena on s'ha identificat aquesta molècula. L'Accident probablement es va formar fa entre 10.000 i 12.000 milions d'anys, cosa que la converteix en una de les nanes marrons més antigues mai descobertes. En aquella època amb prou feines hi havia oxigen a l'Univers. Les observacions del Webb d'El Accident confirmen que el silà es pot formar en atmosferes de nanes marrons i planetes però que quan hi ha oxigen disponible, s'uneix al silici a una velocitat i facilitat tan altes que pràcticament no queda silici per unir-se a l'hidrogen i formar silà, cosa que no ha passat a l'Accident. Més informació a la NASA.

31 agost 2025

Observacions realitzades amb l'Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA) han revelat que l'aigua present al cometa tipus Halley 12P/Pons-Brooks té una composició isotòpica pràcticament idèntica a la dels oceans de la Terra. Aquesta troballa reforça la hipòtesi de que els cometes varen poder exercir un paper crucial en l'existència de l'aigua a la Terra i que, possiblement, d'alguns dels ingredients moleculars per a la vida al nostre planeta a les primeres etapes. Es creu que l'aigua terrestre va arribar a través d'impactes de cometes, asteroides i meteorits. Encara que mesuraments anteriors en molts cometes mostraven diferències significatives respecte a l'aigua de la Terra, aquests nous resultats són l'evidència més sòlida fins ara que almenys alguns cometes del tipus Halley transportaven aigua amb la mateixa “petjada química” que la trobada al nostre planeta. Es va aconseguir mapar per primera vegada la distribució d'aigua comuna (H₂O) i aigua pesada (HDO) a la coma del cometa 12P/Pons-Brooks, que es van combinar amb mesuraments infrarojos de l'Infrared Telescope Facility (IRTF) de la NASA per determinar amb precisió inèdita en un cometa d'aquest tipus. El resultat coincideix amb la dels oceans terrestres. Més informació a l'ALMA.

27 agost 2025

Un equip internacional, utilitzant el Telescopi Espacial Hubble de la NASA/ESA, ha descobert una raresa estel·lar: una nana blanca ultramassiva que es va formar en fusionar-se una nana blanca amb una altra estrella, en lloc de formar-se a través de l'evolució d'una sola estrella. Una nana blanca és l'estat final d'un estrella poc massiva que no pot explotar com una supernova de col·lapse de nucli. La transició a nana blanca comença quan l'estrella esgota l'hidrogen del seu nucli, expulsant-ne les capes externes i només en queda el dens nucli fins a convertir-se en una nana blanca. Teòricament, les nanes blanques poden tenir masses de fins a aproximadament 1,4 vegades la massa del Sol, però les nanes blanques ultramassives amb una massa superior a la del Sol són poc freqüents. L'Espectrògraf d'Orígens Còsmics del Hubble va investigar una d'aquestes nanes blanques ultramassives, WD 0525+526 que es troba a tan sols 128 anys llum de distància i té 1,2 vegades la massa del Sol. Aquestes investigacions van revelar una cosa inusual: evidència de carboni a l'atmosfera. Això pot indicar que es tracta de la col·lisió de dues nanes blanques o una nana blanca i una estrella subgegant. Aquesta col·lisió pot cremar les atmosferes d'hidrogen i heli de les estrelles, deixant una escassa capa d'hidrogen i heli al voltant del romanent de la fusió que permet que el carboni del nucli de la nana blanca suri cap amunt. Més informació a l'ESA.

20 agost 2025

Un nou estudi ha identificat un sistema estel·lar quàdruple extremadament rar. Denominat UPM J1040-3551 AabBab, està compost per un parell de nanes marrons fredes que orbiten un parell de nanes vermelles joves; el sistema es troba ubicat a 82 anys llum de la Terra a la constel·lació d'Antlia. Les nanes marrons són objectes massa grans per ser considerats planetes, però també massa petits per ser estrelles, ja que no tenen la massa necessària per seguir fusionant àtoms i convertir-se en sols completament desenvolupats. El descobriment es va produir utilitzant la velocitat angular comuna mesurada pel satèl·lit astromètric Gaia de l'ESA i l'Explorador de Sondeig Infraroig de Camp Ampli (WISE) de la NASA, seguida d'exhaustives observacions i anàlisis espectroscòpiques. Aquest parell binari ampli necessita més de 100.000 anys per completar una òrbita al voltant de l'altre, per la qual cosa el seu moviment orbital no es pot observar en anys. Per tant, els investigadors van haver d'analitzar com es mouen a la mateixa direcció amb la mateixa velocitat angular. El que fa que aquest descobriment sigui particularment emocionant és la naturalesa jeràrquica del sistema, necessària perquè la seva òrbita es mantingui estable durant un llarg període de temps. Tots dos parells estan separats per 1.656 (UA). Més informació al RAS.

8 agost 2025

El telescopi espacial de la NASA James Webb ha trobat una forta evidència d’un planeta gegant que orbita al voltant d’Alfa Centauri A, una de les estrelles del sistema estel·lar més propera al Sol. A només 4 anys llum de la Terra, el sistema té dues estrelles similars al Sol, Alfa Centauri A i B, i una estrella nana vermella, Proxima Centauri. Fins ara, s’han trobat tres planetes confirmats al voltant de la nana vermella, però ha estat difícil confirmar la presència de planetes al voltant de les altres dues estrelles. Les observacions del Webb amb l’instrument d’infraroig mitjà (MIRI) han proporcionat les proves més fortes fins a la data d’un gegant de gas al voltant d’Alfa Centauri A. Si es confirma, el planeta gasós seria el més proper a la Terra que orbita a la zona habitable d’una estrella similar al Sol. A l’agost de 2024, utilitzant el coronògraf, es va poder bloquejar la llum d’Alfa Centauri, més tard l’equip pogué restar la llum d’ambdues estrelles per revelar un objecte més de 10.000 vegades més feble que Alfa Centauri A, separat de l’estrella aproximadament el doble de la distància entre el Sol i la Terra. El 2025 no es va poder observar el planeta, cosa que s’atribueix al fet que estava massa a prop de l’estrella a causa del seu moviment orbital. Les observacions i les simulacions d’òrbita suggereixen que podria ser un gegant gasós d’aproximadament la massa de Saturn orbitant Alfa Centauri A en un camí el·líptic que varia entre 1 i 2 vegades la distància entre el Sol i la Terra. Més informació a la NASA.

29 juliol 2025

El descobriment d'una companya propera de la desena estrella més brillant del nostre cel nocturn podria explicar per què estrelles supergegants vermelles similars experimenten canvis en la seva brillantor al llarg de molts anys. Les fluctuacions a la brillantor i la velocitat mesurada de Betelgeuse, l'estrella supergegant vermella més propera a la Terra, havien presentat indicis durant molt de temps que podria tenir una companya, però l'intens brillantor de l'estrella més gran va fer gairebé impossible l'observació directa de qualsevol estrella veïna més feble. Ara aquesta estrella ha estat confirmada per un equip d'astrofísics dirigit per un científic del Centre de Recerca Ames de la NASA a Silicon Valley, Califòrnia. Les prediccions d'ubicació de l'estrella suggerien que només hi havia uns mesos per observar-la al punt més allunyat de Betelgeuse, mentre orbitava prop de la vora visible de la supergegant. Després, caldria esperar tres anys més perquè orbités l'altre costat de la seva companya més gran. Més informació a la NASA.

17 juliol 2025

Un equip internacional ha detectat, per primera vegada, el primer moment en què la formació de planetes comença al voltant d’una estrella diferent del Sol. A través del telescopi ALMA, de l’ESO i del telescopi espacial James Webb, s’ha observat la creació de les primeres notes de material formador de planetes: minerals calents que acaben de solidificar-se. Aquest sistema planetari recent nascut està sorgint al voltant de HOPS-315, una protoestrella o una estrella del nadó que es troba a uns 1.300 anys de llum de nosaltres. Al voltant d’aquests nadons sovint la comunitat astronòmica detecta discos de gas i pols coneguts com a "discos protoplanetaris", que són el lloc de naixement dels nous planetes. Tot i que abans ja s’han vist discos joves que contenen planetes recent nascuts, massius i similars a Júpiter, ara s’han vist les primeres parts sòlides dels planetes o “planetesimals”, que s’han de formar abans. Els resultats mostren que el SiO està present al voltant de l'estrella del nadó en el seu estat gasós, així com dins dels minerals cristal·lins, cosa que suggereix que amb prou feines comença a solidificar-se. L’equip va determinar que els senyals químics provenien d’una petita regió del disc que envolta l’estrella a una distància equivalent a l’òrbita del cinturó d’asteroide al voltant del Sol. Més informació a ESO.

9 juliol 2025

El cúmul Bala (1E 0657-56) consisteix en dos cúmuls de galàxies en col·lisió. A l'agost del 2006 es va publicar que en aquest cúmul s'havia detectat la primera prova directa de la matèria fosca. Noves dades han creat una imatge nova i espectacular del cúmul Bala, obtinguda amb el Telescopi Espacial James Webb (JWST) i l'Observatori de raigs X Chandra. Les galàxies i les estrelles en primer pla van ser captades pel Webb en llum infraroja propera (groc i blanc). Chandra va utilitzar la seva visió de raigs X per capturar el gas calent que impregna tots dos cúmuls en col·lisió (rosa). El blau representa la matèria fosca, que va ser cartografiada amb precisió amb les imatges detallades del Webb. La matèria fosca representa la major part de la massa total dels cúmuls en col·lisió. El gas calent de cada cúmul es va alentir per una força d'arrossegament, semblant a la resistència de l'aire, durant la col·lisió, separant-lo de la matèria fosca i les galàxies. Les dades indiquen que les partícules que componen la matèria fosca no s'afecten entre si, llevat de la seva atracció gravitatòria mútua. Aquesta manca d’autointeracció implica que les partícules són independents entre si. Aquest resultat podria oferir pistes sobre el tipus de partícula o partícules que composen la matèria fosca. Més informació al Chandra.

5 juliol 2025

L'1 de juliol el telescopi de sondeig ATLAS (Sistema d'Última Alerta d'Impacte Terrestre d'Asteroides), finançat per la NASA, a Xile, va reportar per primera vegada observacions d'un cometa originat a l'espai interestel·lar. El cometa estava a la constel·lació de Sagitari i ha estat nomenat oficialment 3I/ATLAS. Actualment és a uns 670 milions de quilòmetres de distància. Observacions prèvies remunten el descobriment fins al 14 de juny. El cometa passarà a una distància d'almenys 1,6 UA de la Terra. Actualment es troba a unes 4,5 UA de Sol. Arribarà al periheli el 30 d'octubre, a una distància de 1,4 UA del Sol, dins de l'òrbita de Mart. El cometa serà visible amb els telescopis terrestres fins al mes de setembre, després passarà a prop del Sol i s'espera que torni a ser observat a principis de desembre. Més informació a la NASA.

30 juny 2025

Un equip astronòmic ha realitzat un descobriment revolucionari en detectar activitat molecular al cometa C/2014 UN271 (Bernardinelli-Bernstein), el cometa actiu més gran i el segon més distant mai observat des del Núvol d'Oort. Utilitzant l'Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA) a Xile, els investigadors van observar aquest cometa gegant mentre es trobava a més de la meitat del seu camí cap a Neptú, a una distància de 16,6 UA. C/2014 UN271 és un veritable colós, amb gairebé 140 km de diàmetre, més de 10 vegades la mida de la majoria dels cometes coneguts. Fins ara se sabia poc sobre el comportament d'aquests objectes freds i distants. Les noves observacions van revelar raigs complexos i evolutius de monòxid de carboni que emanen del nucli del cometa, cosa que proporciona la primera evidència directa dels factors que impulsen la seva activitat tan lluny del Sol. ALMA va observar C/2014 UN271 captant la llum del monòxid de carboni a la seva atmosfera i la calor (emissió tèrmica) quan el cometa encara es trobava molt lluny del Sol. El descobriment marca no només la primera detecció de desgasificació molecular en aquest cometa de rècord, sinó que també ofereix una visió excepcional de la química i la dinàmica dels objectes que s'originen als confins més llunyans del nostre Sistema Solar. Més informació a l'ALMA.