L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

25 setembre 2019

noticiia cometasUn nou estudi dirigit per un investigador de la Universitat Central de Florida pot alterar la nostra comprensió de com els cometes arriben des dels afores del Sistema Solar i es canalitzen cap al Sistema Solar intern apropant-se a la Terra. L'estudi descriu una mena de "portal" per on passen els cometes. El portal va ser descobert com a part d'una simulació de centaures, petits cossos gelats que viatgen en òrbites caòtiques entre Júpiter i Neptú. Es creu que els centaures s'originen a la regió del cinturó de Kuiper més enllà de Neptú i es consideren la font dels cometes de la família de Júpiter, que son els que ocupen el Sistema Solar interior. L'objectiu original de la investigació era explorar la història de 29P/Schwassmann-Wachmann1 (SW1), un centaure de grandària mitjana en una òrbita gairebé circular just més enllà de Júpiter. S'ha vist que la majoria dels cometes passen per aquesta etapa abans d'ingressar en el Sistema Solar intern, durant uns pocs milers d'anys. Més informació a UCF.

Add a comment

23 setembre 2019

noticia forat negre17El passat 13 de maig, el forat negre central supermassiu de la nostra galàxia (SgrA*) va mostrar un inusual augment de brillantor la causa del qual encara es desconeix. Durant quatre nits entre abril i maig de 2019, els investigadors van realitzar observacions de SgrA* des de l’Observatori W.M. Keck a Hawaii. La nit del 13 de maig, els nivells de flux en infraroig proper de SgrA* van augmentar més del doble respecte a qualsevol altre dada registrada des de 2003, amb un increment en la intensitat observada del 75% en tot just dues hores. Es pregunta si aquest canvi en el comportament del forat negre central és el resultat d'un esdeveniment singular o és el precursor d'un nou estat d'acreció. Podria ser material procedent de l'estrella SO2, expulsada en la seva màxima aproximació el 2018, o material procedent de l'objecte denominat com G2 que es va acostar el 2014. Més informació a l’IAA.

 

Add a comment

21 setembre 2019

noticia forat negre16Segons dades de l’Observatori de raigs X Chandra de la NASA i de l'XMM-Newton de l'ESA s’ha observat com un forat negre supermassiu a la galàxia GSN 069, situada a 250 milions d'anys llum de la Terra, amb una massa d'aproximadament 400.000 sols, consumeix quantitats significatives de material tres vegades al dia. Les dades de l'estudi es basen en les observacions efectuades durant 54 dies l'any 2018. El forat negre té esclats repetitius en raigs X, consumint en cada un quatre vegades la massa de la Lluna tres vegades al dia. És la primera vegada que s'observen explosions regulars en un forat negre supermassiu. A cada explosió l'emissió de raigs X augmenta unes 20 vegades i la temperatura del gas que cau cap al forat negre augmenta 2,5 vegades. Més informació al Chandra.

Add a comment

20 setembre 2019

noticia estrella neutrons3A través d'observacions del Telescopi Green Bank (GBT) s'ha descobert l'estrella de neutrons més massiva fins ara detectada. És un púlsar que gira ràpidament en mil•lisegons, anomenat J0740+6620. És tracta d’un sistema binari d'una estrella de neutrons i una nana blanca, que ha partir del retard gravitacional a les pulsacions del púlsar al passar a prop de la nana blanca ha permés calcular les masses de les dues estrelles. La massa de l'estrella de neutrons es calcula en 2,17 vegades la massa del Sol, i té un diàmetre de tan sols 30 km. Està a una distància de 4.600 anys llum de la Terra. Segons un estudi recent del LIGO sobre ones gravitacionals procedents de la col•lisió d'estrelles de neutrons, aquesta massa de 2,17 sols podria estar a prop del límit màxim abans que s’aixafi per formar un forat negre. Més informació al NRAO.

Add a comment

16 setembre 2019

noticia cometa5Un cometa acabat de descobrir sembla que s’ha originat a fora del Sistema Solar. Designat C/2019 Q4 (Borisov), va ser descobert el 30 d'agost de 2019 per l'astrònom aficionat Gennady Borisov a l'observatori MARGO en Nauchnij, Crimea. La confirmació oficial de que sigui un objecte interestel•lar encara no s'ha fet. Si ho és seria el segon objecte interestel•lar detectat. El primer, 'Oumuamua, va ser observat i confirmat l'octubre de 2017. El cometa està acostant-se al Sol, però romandrà més lluny que l'òrbita de Mart i s'acostarà a la Terra no més a prop de 300 milions de quilòmetres. El seu periheli tindrà lloc el dia 8 de desembre de 2019. La velocitat actual del cometa és alta, aproximadament 150.000 km/hora, molt per sobre de les velocitats típiques dels objectes que orbiten el Sol a aquesta distància. La seva màxima lluentor serà a mitjans de desembre, amb una magnitud de 15,3. S'estima que té una mida d'entre 2 i 16 km. Més informació a NASA i en IAC.

Add a comment

15 setembre 2019

noticia planeta11El Telescopi Espacial Hubble de la NASA/ESA ha detectat, per primera vegada, vapor d'aigua en l'atmosfera d'una superterra que es troba a la zona habitable al voltant de la seva estrella, on hi pot existir aigua en forma líquida. El planeta es troba al voltant de l'estrella K2-18, distant 110 anys llum de la Terra en la constel•lació de Leo. La seva denominació és K2-18b i té vuit vegades la massa de la Terra. Es van utilitzar dades del telescopi Hubble de 2016 i 2017 i es va analitzar la llum estel•lar filtrada a través de l'atmosfera. Els resultats van revelar la signatura molecular del vapor d'aigua i també la presència d'hidrogen i heli en l'atmosfera del planeta. Es creu que podrien existir altres molècules, com nitrogen i metà, indetectables amb les observacions actuals. Donat l'alt nivell d'activitat de la seva estrella nana vermella, K2-18b pot ser més hostil que la Terra i és probable que estigui exposat a més radiació. Més informació al Hubble.

 

Add a comment

28 agost 2019

noticia kilonovaUn equip internacional d'astrònoms, amb participació d'investigadors de l’Instituto de Astrofísica de Canàries i del CSIC, ha trobat evidències d'una kilonova en les dades d'un esclat de raigs gamma detectat a l'agost de 2016. Es tracta d'un fenomen similar a les supernoves que produeix grans quantitats d'elements pesats, com or o platí. Aquest esdeveniment s'assembla a una altra explosió detectada per LIGO el 2017, l’observació de la qual combinada en ones lluminoses i gravitacionals va obrir la porta a entendre aquest tipus d'objectes. Després d'aquest esdeveniment els astrònoms van començar a ajustar les seves suposicions sobre com hauria d'aparèixer una quilonova davant d’un observador terrestre. Per això reexaminaren les dades d'un esclat de raigs gamma detectat l'agost de 2016 i van trobar evidències d'una segona quilonova que va passar desapercebuda durant les observacions inicials. Més informació a IAC.

Add a comment

26 agost 2019

noticia jupiter1Hem vist les grans tempestes de l'atmosfera de Júpiter. Però què passa per sota? Què és el que les provoca? Per saber-ho, cal observar en ones de ràdio. Observacions de l'Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array (ALMA) ens ofereixen una vista única de l'atmosfera de Júpiter, 50 quilòmetres sota de les capes de núvols. S'ha vist un mapa tridimensional de la distribució del gas d'amoníac sota dels núvols, després d'una intensa erupció. Les imatges d'ALMA es van prendre pocs dies després d'una erupció a la Banda Equatorial Sud al gener de 2017. Es van comparar observacions de ràdio amb altres en llum visible, ultraviolada i infraroig. L'estudi ha confirmat la teoria que de els dolls de les erupcions són provocats per la convecció de gas d'aigua a la base dels núvols, que fan pujar el gas d'amoníac des de la profunditat de l'atmosfera fins a una gran altitud, molt per sobre dels núvols d'amoníac a l'atmosfera superior. Més informació a ALMA.

Add a comment

16 agost 2019

noticia jupiterAstrònoms de la Universitat Rice, a USA, i de la Universitat Sun Yat-sen, a la Xina, suggereixen que una col•lisió frontal colossal entre Júpiter i un planeta 10 vegades més massiu que la Terra, en el Sistema Solar inicial, fa uns 4.500 milions d'anys, podria explicar lectures gravitacionals sorprenents de la nau espacial Juno de la NASA. Les lectures suggereixen que el nucli de Júpiter és menys dens i més extens del que s'esperava. La teoria suggereix que l'impacte gegant va agitar el nucli de Júpiter, barrejant el contingut dens del nucli amb capes menys denses més externes, diluint el nucli. Els models computacionals 3D suggereixen que, almenys, hi ha un 40% de probabilitat de xoc entre Júpiter i un altre planeta. L’impactador seria com una bala que travessa l'atmosfera i colpeja el nucli de front. Més informació a Rice.

Add a comment

14 agost 2019

noticia volcans ioObservacions dels telescopis Gemini North i W.M. Keck, en Maunakea, Hawaii, han apuntat que els punts calents en el satèl•lit Io de Júpiter fluctuen a escales temporals. Això produiria les erupcions volcàniques en el satèl•lit. Entre els anys 2013 i 2018 s'ha observat al satèl•lit en 271 ocasions. El període de Io al voltant de Júpiter és de 1,8 dies, produint unes marees similars a les que la Lluna provoca a la Terra. Alhora, l'òrbita fluctua tornant-se alternativament més rodona i després més el•líptica, durant un període més llarg d'aproximadament 480 dies. Aquesta variació més subtil és provocada per les estirades d'Europa i Ganímedes. S'ha vist que la brillantor volcànica de Io sembla coincidir en intervals de 480 dies. Per comprendre aquest resultat desconcertant, es creu que el magma és probablement massa viscós per reaccionar a la gravetat canviant en l'escala de 1,8 dies, però si amb la variació més lenta. Més informació a Gemini i Keck.

Add a comment