L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

1 gener 2019

noticia ultima thuleLa sonda New Horizons ha arribat aquest matí a l'asteroide Ultima Thule del cinturó de Kuiper. Es tracta de l'objecte més llunyà al qual ha arribat una sonda humana. La foto mostra la composició de les dues primeres imatges. Els primers resultats mostren que té una longitud d'uns 32 km i una amplada de 16. La sonda va passar a 3.500 km de l'asteroide. Segons sembla té una forma de bolig que gira com una hèlix pel seu centre. Una altra possibilitat és que es tracti de dos objectes que orbiten un davant l'altre. Encara no s'ha pogut determinar el període de rotació. La sonda continuarà enviant les dades obtingudes durant el sobrevol en els propers 20 mesos. Més informació a la NASA.

Add a comment

28 desembre 2018

noticia materia foscaUn estudi co-liderat per Mireia Montes, Universities of New Sout Wales i Yale, i Ignacio Trujillo, investigador de l'Instituto de Astrofísica de Canaries (IAC) i de la Universidad de la Laguna (ULL), ha detectat una tènue brillantor estel•lar, llum intracumular, que es distribueix de forma gairebé idèntica a la matèria fosca en observacions profundes de sis cúmuls usant el Hubble Space Telescope. Es van estudiar sis cúmuls galàctics reconstruint la distribució de matèria fosca a partir de les lents gravitacionals i es van adonar que es repartia exactament com ho feia llum intracumular. Que la matèria fosca i la llum intracumular es distribueixin igual, ens obre les portes a estudiar la distribució de matèria fosca en centenars de cúmuls. Més informació a IAC i al Hubble.

Add a comment

24 desembre 2018

noticia hieloAquesta imatge mostra un gran pedaç de gel fresc, però que està molt lluny de la Terra. És una imatge del cràter Korolev a la superfície de Mart, obtinguda per la sonda de l'ESA Mars Express. El dia 25 la sonda complirà 15 anys d’ençà que va entrar en òrbita al voltant del planeta. Es tracta d'una combinació de cinc diferents preses per muntar una sola imatge. Korolev té un diàmetre de 82 km i és a prop del pol nord de Mart. A l'estar dins d'un cràter es crea una càmera freda que impedeix que el gel s’escalfi i desaparegui. Més informació a l’ESA.

 

Add a comment

21 desembre 2018

noticia gasUna relíquia del gas procedent gairebé directament del Big Bang ha estat descobert usant el telescopi W.M. Keck a Mauna Kea, Hawaii. La major part del gas que observem està contaminat en gran part pels elements pesats produïts per les estrelles. Però aquest núvol de gas situat a només 1.500 milions d'anys després del Big Bang, es mostra gairebé impol•lut ja que té menys d'una deu mil•lèsima part en proporció d'aquests gasos en relació amb el Sol. Ens trobem davant d'una relíquia del Big Bang. El núvol està caient cap a un forat negre supermassiu. Només es coneixen dos altres núvols fòssils d'aquest tipus descoberts l'any 2011. Més informació al Keck.

 

Add a comment

20 desembre 2018

noticia cuerpo lejanoUn equip d'astrònoms ha descobert el cos més llunyà del Sistema Solar. El Minor Planet Center l'ha designat provisionalment com 2018 VG18, i els seus descobridors li han posat el sobrenom de Farout. Està situat a una distància del Sol de 120 UA. Fins ara Eris era el cos més distant a 96 AU. L'objecte s'ha descobert en un programa de detecció de cossos distants, inclòs el suposat Planeta X. Es trigaran alguns anys abans de conèixer amb detall la seva òrbita, de manera que no sabem si pot estar relacionat amb els cossos a través dels quals se suposa l'existència del Planeta X. S'estima un diàmetre de 500 km; el seu color és una mica rosat, com correspon a un objecte ric en gels. Més informació a Carnegie.

Add a comment

20 desembre 2018

noticia estrella5Un equip d'astrònoms, liderat per John Ilee de la Universitat de Leeds, s'ha vist que la jove estrella MM 1 és, en realitat, un sistema binari en què l'estrella secundària connecta amb la principal a través d'un segment de matèria. L'estrella principal és una estrella molt jove envoltada per un disc rotatori de pols. Més enllà del disc es detecta un altre objecte que també rota al seu voltant. Una estrella es forma a partir d'un disc de gas i pols, que quan col•lapsa comença rotar més ràpid formant un disc al seu voltant, en el qual es formen els planetes. Però, en aquest cas l'estrella és prou massiva com perquè es formi una altra estrella en el disc en rotació. L'estrella MM 1a té una massa 40 vegades la del Sol, mentre que MM 1b té una massa de la meitat del Sol. Més informació a AAAS.

Add a comment

16 desembre 2018

noticia ceres9La sonda Dawn, que ha explorat els planetes nans Vesta i Ceres, va acabar la seva missió el dia 1 de novembre d'aquest any; ara roman en silenci. Un dels seus últims resultats publicat per el Southwest Research Institute conclou que la superfície del planeta nan és ric en matèria orgànica. El seu contingut és diverses vegades major al que presenten els meteors més primitius trobats a la Terra. Les conclusions de l'estudi suggereixen que Ceres és com una fàbrica química; que es va originar fa uns 4.600 milions d'anys en un ambient fred, potser fora de l'òrbita de Júpiter. Aquest escenari indica que Ceres pot jugar un paper important per estudiar les condicions favorables per a la química orgànica a l'espai. Més informació al SWRI.

Add a comment

16 desembre 2018

noticia gotes universCientífics de la Universitat de Colorado, Boulder, i de la Universitat Vanderbilt, a través de l'experiment PHENIX van utilitzar un col•lisionador massiu al Laboratori Nacional Brookhaven, a Upton, New York, per crear petites gotes de la matèria ultra calenta que un cop va omplir l’Univers primitiu, formant tres formes i mides diferents: cercles, el•lipses i triangles. És un estat de matèria similar al líquid anomenat plasma de quark-gluon que es creu que va omplir tot l'Univers durant els primers microsegons després del Big Bang, quan l'Univers encara estava massa calent per què les partícules s'unissin per formar àtoms. Més informació a l’UCB.

 

 

Add a comment

12 desembre 2018

noticia voyagerA principis de novembre de 2018 la sonda de la NASA Voyager 2 va sortir de l'heliosfera, una capa creada pels camps magnètics del Sol que té una forma irregular. A l'agost de 2012 la sonda Voyager 1 ja va sortir d'aquesta zona. Són els primers objectes fabricats per l'home que estan en l'espai interestel•lar. La Voyager 2 està a una distància de la Terra de 18.000 milions de km (120 UA). Més informació a la NASA.

Add a comment

7 desembre 2018

noticia aiguaA través d'un nou mètode per mesurar els isòtops en l'aigua i en el diòxid de carboni, s'ha vist que l'aigua en els anells de Saturn i en els seus satèl•lits és inesperadament similar a l'aigua de la Terra, excepte en el satèl•lit Phoebe. L'aigua està formada per un àtom d'oxigen i dos d'hidrogen. Si s'afegeix un neutró a un dels àtoms d'hidrogen s'obté un deuteri que incrementa en un 5 per cent la massa d'una molècula d'aigua. Aquesta diferència influeix molt en el procés de formació dels planetes i els satèl•lits. Els models de formació indiquen que el deuteri seria un 10 cent més abundant en el sistema de Saturn que a la Terra, cosa que els nous resultats han desmentit, excepte per Phoebe. Les dades suggereixen que Phoebe es va formar en el Sistema Solar exterior fred, molt més enllà de Saturn. Més informació a PSI.

Add a comment