L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

26 febrer 2018

noticia polarizacionUn equip internacional d’astrònoms ha fet servir la càmera infraroja, amb imatges polaritzades, instal•lada al Gran Telescopi Canaries per desenvolupar, per primera vegada, un mapa d’alta resolució del camp magnètic de les partícules de gas i pols que giren en torn al centre de la nostra galàxia. El mapa infraroig cobreix una regió al voltant d’1 any llum i la polarització de la llum traça les línees del camp magnètic en els filaments de grans de pols i gas calent. S’espera investigar la relació entre el camp magnètic, les estrelles, el gas i la pols en aquesta zona crítica de la nostra galàxia. Més informació a l’IAC.

 

Add a comment

25 febrer 2018

noticia forats negresFent servir l’Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA) s’ha observat una galàxia que té una forta emissió de gas ionitzat que prové del seu centre. Al disc de la galàxia s’ha vist que hi ha una gran quantitat de monòxid de carboni (CO) que no està influenciat per l’emissió d’aquest gas ionitzat. La formació d’estrelles al disc galàctic no estaria influenciada pel gas ionitzat. Aquest resultat estaria en contra de l’escenari estàndard en el qual es creia que el gas de la galàxia seria molt influenciat per la radiació dels forats negres del centre. Aquest escenari fa més difícil explicar la coevolució entre las galàxies i els forats negres supermassius al seu centre. Més informació a ALMA.

Add a comment

24 febrer 2018

noticia supernova7Un equip internacional ha confirmat el descobriment de la supernova més llunyana detectada fins ara. L’explosió va passar fa 10.500 milions d’anys quan l’Univers només tenia un terç de l’edat actual. La supernova, denominada DES16C2nm, es va detectar a través del Dark Energy Survey, un mapa de milers de milions de galàxies per a estudiar l’energia fosca. És una supernova superlluminosa (SLSN). Aquestes supernoves son rares i només detectables a aquestes distàncies. Es creu que produeixen un magnetar: una estrella de neutrons que gira ràpidament i que té un camp magnètic 100 bilions de vegades superior al terrestre. Les SLSN són entre 50 i 100 vegades més lluminoses que las supernoves tipus 1a que són las candeles estel•lars per mesurar grans distàncies. Això permet mesurar més enllà en l’historia de l’expansió de l’Univers i aprendre més sobre l’energia fosca. Més informació a AAAS.

 

Add a comment

21 febrer 2018

noticia neptu1Després del pas del Voyager 2 a prop de Neptú, l’any 1989, el telescopi Hubble es dedica a observar el planeta per intentar entendre alguns dels misteris que l’envolten. Entre ells, els seus forts vents i el que hi ha al seu nucli. Les imatges revelen una estranya figura a la seva atmosfera: un vòrtex fosc, una àrea d’alta pressió que acompanya a unes boires brillants. Denominat SDS-2015 (Southern Dark Spot 2015), es tracta de la cinquena taca d’aquest tipus observada a Neptú. Aquests vòrtexs foscos a Neptú són molt diversos entre ells, però apareixen i desapareixen en pocs anys, contràriament al que passa a Júpiter. Més informació al Hubble.

 

Add a comment

20 febrer 2018

noticia andromedaEs creia que la galàxia d’Andròmeda era dos o tres vegades més gran que la Via Làctia i que la nostra galàxia seria tragada per Andròmeda quan xoquin dintre d’uns 4.000 milions d’anys. Però, recentment, s’ha vist que les dues galàxies són de la mateixa mida. S’ha mesurat que el pes d’Andròmeda és 800.000 milions de vegades el del Sol, el mateix que el pes de la Via Làctia. Astrònoms de l’University of Western Australia han desenvolupat una nova tècnica per mesurar la velocitat d’escapament d’una galàxia; la de la Via Làctia es 550 km/s. El mateix mètode s’ha fet servir per mesurar la massa de la galàxia d’Andròmeda. L’estudi suggereix que s’ha sobreestimat la quantitat de matèria fosca en la galàxia d’Andròmeda. Més informació a AAAS.

Add a comment

12 febrer 2018

noticia planetes3Un estudi ha revelat que la composició dels set planetes que orbiten l’estrella nana ultrafreda TRAPPIST-1, molt pròxima a la Terra, es bàsicament rocosa. N’hi ha que podrien tenir fins a un 5% de la seva massa en forma d’aigua, 250 vegades més que els oceans de la Terra. Els planetes més calents, més propers a l’estrella, son propensos a tenir denses atmosferes de vapor i els més distants probablement tinguin la seves superfícies gelades. El quart planeta és el més semblant a la Terra; sembla que és el més rocós dels set i que té possibilitats d’albergar aigua líquida. Més informació a l’ESO.

Add a comment

10 febrer 2018

noticia planetesUn equip de la Universitat d’Oklahoma ha descobert una població de planetes fora de la Via Làctia. S’ha fet servir la tècnica de microlensing a través de l’observatori de raigs X Chandra per a detectar una població de planetes amb masses entre la de la Luna i la de Júpiter. La galàxia que s’ha estudiat està situada a no gens menys que a 3.800 milions d’anys llum, confirmant l’extraordinària capacitat d’aquesta tècnica d’anàlisis. Més informació a la Universitat d’Oklahoma.

Add a comment

10 febrer 2018

noticia appQuan un raig còsmic impacta a l’atmosfera produeix una pluja de partícules de baixa energia que s’expandeix en un radi de diversos quilòmetres. Quan el raig còsmic es d’alta energia la pluja es molt més intensa, però aquests fenòmens son molt rars. Només un detector amb una gran àrea de detecció pot observar la pluja de partícules. Per a detectar aquests raigs d’alta energia s’ha pensat en fer servir els smartphones que molts tenim a les nostres butxaques. S’ha dissenyat un app denominat CRAYFIS amb el qual es pot participar en aquest projecte. Més informació a la pàgina web de CRAYFIS.

Add a comment

9 febrer 2018

noticia asteroide4Dos petits asteroides descoberts pel Catalina Sky Survey (CSS) de la NASA, a Tucson, Arizona, estan molt a prop de la Terra al llarg d’aquesta setmana. Tots dos foren descoberts el dia 4 de febrer. El primer, denominat 2018 CC, va passar el dia 6 de febrer a només 184.000 km de la Terra. Es calcula que la seva mida està entre 15 i 30 m. El segon és una mica més interessant. Denominat 2018 CB, passarà a prop de la Terra aquesta nit, 9 de febrer, a les 22,30 TU, a una distància de només 64.000 km de la Terra. S’estima que la seva mida està entre 15 i 40 m. Més informació al JPL.

Add a comment

6 febrer 2018

noticia galaxia11El Telescopi Espacial Hubble ha fotografiat la galàxia eMACSJ1341-QG-1 (z = 1,594) a través del efecte de lent gravitacional. La brillantor de la galàxia s’ha augmentat 30 vegades gracies al efecte gravitacional del cúmul de galàxies eMACSJ1341.9-2441 (z = 0,835) que està al davant. L’efecte de lent permet estudiar amb detall les característiques de galàxies molt llunyanes; en aquest cas s’ha vist que eMACSJ1341-QG-1 és una galàxia quiescent, es a dir, que no forma estrelles. Les galàxies quiescents són habituals en el nostre Univers local, però no han estat observades en regions tan llunyanes. Més informació a la Universitat de Hawaii.

 

Add a comment