L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

10 juny 2018

noticia relampagosD’ençà que Voyager 1 va observar llampecs a l’atmosfera de Júpiter s’ha discutit sobre el seu origen. Les seves senyals en radiofreqüències no coincidien amb les que emeten els llampecs a l’atmosfera terrestre. Ara la sonda Juno ha observat 377 descàrregues elèctriques a Júpiter. Ha registrat senyals en megahertzs i en gigahertzs tal com passa als llampecs terrestres. Juno vola més a prop de l’atmosfera de Júpiter i els seus instruments s’han preparat per a mesurar aquestes freqüències. Per tant, els llampecs de Júpiter són molt semblants als terrestres. Tot i això, no es produeixen a les mateixes latituds. A Júpiter els llampecs són mes freqüents a les regions polars, en especial a l’hemisferi nord i absents a prop de l’equador. A la Terra passa justament el contrari. A la Terra, la major part del calor procedeix del Sol. En canvi, a Júpiter el calor procedeix del propi planeta. Més informació a la NASA.

Add a comment

5 juny 2018

noticia estrelles2Fent servir ALMA i VLT, s’ha estudiat la formació d’estrelles massives. S’ha mesurat l’abundància de dos isòtops de monòxid de carboni en quatre galàxies amb esclats de formació estel•lar molt llunyanes. Els isòtops tenen diferents orígens, el O18 es produeix més en estrelles massives, i el C13 es produeix més en estrelles de massa baixa i intermèdia. S’ha vist que la proporció entre O18 respecte a C13 és unes 10 vegades més gran en les galàxies starburst a l’Univers primer que en les galàxies com la Via Làctia, la qual cosa significa que hi ha una proporció més gran d’estrelles massives en aquestes galàxies starburst. Aquests resultats desafien les idees actuals de com evolucionen las galàxies, canviant la nostra comprensió de la història còsmica de la formació estel•lar i de la formació dels elements químics que formen noves estrelles i planetes i, en última instància, el nombre de llavors de forats negres que poden fusionar para formar els forats negres supermassius que veiem als centres de moltes galàxies. Per altra banda, s’ha vist que hi ha un 30% més d’estrelles amb masses de més de 30 vegades la massa solar i prop del 70% mes de l’esperat amb masses per sobre de 60 masses solars, a la nebulosa 30 Doradus al Núvol Gran de Magalhães. Aquests resultats mostren que les estrelles massives son molt abundants i que la massa superior de la seva formació podria elevar-se fins a 300 masses solars. Més informació a l’ESO.

Add a comment

1 juny 2018

noticia exoplanetaInvestigadors de l’Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) i de la Universidad de Cambridge han observat amb el Gran Telescopio Canarias (GTC) un singular planeta gasós, amb cels poc ennuvolats i un alt contingut de metalls alcalins a la seva atmosfera. El planeta extrasolar WASP-127b és un dels exoplanetes menys densos mai trobats. Té un radi 1,4 vegades més gran que Júpiter, però només un 20% de la seva massa. Necessita poc més de quatre dies per a completar una òrbita al voltant de la seva estrella principal i la seva temperatura superficial és del voltant de 1.400 K (1.127°C). L’estudi de WASP-127b ha trobat la presència d’una gran concentració de metalls alcalins a la seva atmosfera, permetent la detecció simultània de sodi, potassi i liti per primera vegada en un exoplaneta. Les absorcions de sodi i potassi són molt intenses, una característica típica de les atmosferes poc ennuvolades. De fet, els ajustos de models indiquen que els cels de WASP-127b estan descoberts de núvols en aproximadament un 50%. Més informació a l’IAC.

Add a comment

24 maig 2018

noticia galaxies2Un equip internacional d’astrònoms dirigits pel Departament de Física de l’ETH, de Zürich, ha identificat com a mínim sis candidats a galàxies fosques. Són galàxies, fins ara teòriques ja que no s’han pogut observar, que tenen molt poques estrelles, o cap en absolut. A pesar dels avenços en la formació de galàxies encara hi ha alguns punts no compresos. Entre ells, com es formen les primeres estrelles a partir del medi interestel•lar. Una possibilitat és que en les primeres fases de formació de les galàxies continguin una gran quantitat de gas, però que siguin ineficients per formar estrelles. En aquestes condicions tindríem les galàxies fosques ja que serien invisibles. Una forma de detectar-les seria fer servir els jets procedents de quàsars, que poden induir una emissió de fluorescència a l’hidrogen que emetria línies Lyman-alfa. Això faria que fossin visibles les galàxies fosques que estiguessin a prop de la galàxia amb el quàsar. Més informació a ETH.

Add a comment

23 maig 2018

noticia emigrantL’asteroide (514107) 2015 BZ509, descobert recentment, orbita en la mateixa regió de Júpiter de manera retrògrada respecte al moviment dels planetes. La seva òrbita es ressonant amb Júpiter i, per això, es manté estable durant milions d’anys. S’ha calculat que l’asteroide està en aquesta òrbita des de la formació del Sistema Solar. Degué ser capturat a partir del medi interestel•lar fa 4.500 milions d’anys, en una època en que no era possible que es produïssin aquetes òrbites a l’anell de residus que donà origen als cinturons d’asteroides que coneixem. Aquest resultat indica que hi poden haver asteroides extrasolars en òrbites polars. Es tracta del segon asteroide extrasolar; el primer fou descobert fa menys d’un any, quan va passar en vol rasant al voltant del Sol i es va perdre a l’espai. Més informació a RAS.

Add a comment

17 maig 2018

noticia estrelles1Fent servir observacions de l’ALMA (Atacama Large Millimeter/submillimeter Array) i del VLT (Very Large Telescope) de l’ESO s’ha determinat que la formació d’estrelles a la llunyana galàxia MACS1149-JD1 va començar en una etapa sorprenentment allunyada, només 250 milions d’anys després del Big Bang. L’equip observà el tènue resplendor de l’oxigen ionitzat, inferint que la senyal fou emesa fa 13.300 milions d’anys (500 milions d’anys després del Big Bang). La presència d’oxigen ionitzat significa que hi va haver generacions d’estrelles més antigues. Es pot explicar a partir d’un model en el que l’inici de la formació estel•lar va començar només 250 milions d’anys a partir del començament de l’Univers. Més informació a l’ESO.

Add a comment

12 maig 2018

noticia via lactiaUn equip d’investigadors de l’Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) i del National Astronomical Observatories, de Pekín (NAOC), publica un treball on es planteja que el disc de la nostra galàxia és molt més gran del que es pensava. Es creia que el Sol estava al centre de la distància entre el nucli de la galàxia i els límits del disc. Tot i això, el treball suggereix que s’ha d’ampliar tres vegades la distància entre el Sol i els límits del disc. Amb aquestes mesures el diàmetre de la Via Làctia és d’uns 200.000 anys llum. En la investigació s’han comparat l’abundància de metalls en les estrelles en el pla galàctic amb les del halo per trobar que hi ha barreja d’halo i disc fins a les grans distàncies indicades. Més informació a l’IAC.

Add a comment

11 maig 2018

noticia asteroide5S’acaba de descobrir un inusual objecte del cinturó de Kuiper, denominat 2004 EW95, que és un asteroide ric en carboni, el primer del seu tipus confirmat en la freda perifèria del Sistema Solar. Probablement aquest curiós objecte es va formar al cinturó d’asteroides entre Mart i Júpiter i fou llançat a milers de milions de quilòmetres del seu lloc d’origen fins al cinturó de Kuiper. Aquesta troballa confirma la teoria de que el cinturó de Kuiper ha de contenir una petita fracció de cossos rocosos procedents de l’interior del Sistema Solar que han migrat fins a l’exterior. La primera vegada que es va pensar en la peculiar naturalesa de 2004 EW95 fou que el seu espectre de reflectància era diferent al d’altres petits objectes similars del cinturó de Kuiper. Tot i que la seva mida és d’uns 300 km, la seva superfície rica en carboni és molt fosca, fent difícil el seu estudi. Més informació a l’ESA.

 

Add a comment

6 maig 2018

noticia heliEl Telescopi Espacial Hubble de la NASA i l’ESA ha detectat heli en l’atmosfera de l’exoplaneta WASP-107b. Es tracta de la primera vegada que es detecta aquest gas en un planeta fora del Sistema Solar. L’heli es el segon element més comú a l’Univers, darrera de l’hidrogen, i és un dels principals components dels planetes Júpiter i Saturn. El descobriment s’ha realitzat observant l’espectre infraroig de l’exoplaneta. WASP-107b és un exoplaneta amb una densitat molt baixa. Té la mida de Júpiter per només el 12% de la seva massa. Està a 200 anys llum de la Terra i tarda menys de sis dies en orbitar la seva estrella. Més informació al Hubble.

Add a comment

30 abril 2018

noticia supernova8L’any 2001 va explotar la supernova 2001ig situada a la galàxia NGC 7424 a 40 milions d’anys llum a la constel•lació de Grus. Anys més tard es va poder veure que es tractava d’una estrella doble. L’any 2016 el telescopi Hubble ha pogut fotografiar, per primera vegada, aquesta companya sobrevivent de la supernova. La companya no és una simple testimoni de l’explosió. Es tracta d’una estrella que va absorbir gran part de l’envoltura d’hidrogen de la progenitora de la supernova, que està categoritzada com del tipus IIb, que són relativament rares, que perden part, sinó tot, el seu embolcall d’hidrogen abans de l’explosió. A la foto del Hubble apareix l’estrella companya però el telescopi és incapaç de detectar la resta de la supernova. Més informació al Hubble.

Add a comment