L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català

  
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

25 maig 2023

noticia forat negre2023 05025Utilitzant observacions del Telescopi Espacial Hubble de la NASA/ESA, s'ha trobat una de les millors proves de la presència d'una classe rara de forats negres de mida intermèdia. Un fort candidat podria estar al cúmul globular proper Messier 4 (M4) ubicat a 6.000 anys llum de distància. Hi ha una quantitat enorme de forats negres de totes les mides; s'estima que a la nostra galàxia hi ha uns 100 milions de forats negres creats a partir d'estrelles que van explotar com a supernoves. Però una baula perduda llargament buscada és un forat negre de massa intermèdia, que pesi aproximadament d'entre 100 a 100.000 vegades la massa del nostre Sol. S'han trobat candidats en altres galàxies, però a la nostra galàxia els resultats no eren concloents. A M4 s'ha detectat un possible forat negre d'aproximadament 800 masses solars. L'objecte sospitós no es pot veure, però la seva massa es calcula estudiant el moviment de les estrelles atrapades al seu camp gravitatori, cosa que ha requerit observacions durant 12 anys per resoldre el moviment d'estrelles puntuals. La sonda espacial Gaia de l'ESA també va contribuir a aquest resultat amb escanejos de més de 6.000 estrelles. Més informació al Hubble.