L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

21 setembre 2018

noticia ones1Un equip liderat per investigadores de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB, UB-IEEC) i de la Universitat de Groningen, ha descobert, mitjançant l'anàlisi de les dades de Gaia, subestructures fins ara desconegudes en la Via Làctia. La troballa, que va sorgir en combinar les posicions i les velocitats de sis milions d'estrelles del disc de la nostra galàxia, s'ha publicat a la revista Nature. Segons Teresa Antoja, primera signant de l'estudi, les dades de Gaia mostren com una espiral similar a una petxina de cargol; aquestes subestructures, permeten concloure que el disc de la nostra galàxia va patir una important pertorbació gravitacional fa entre 300 i 900 milions d'anys. L'estudi formula la hipòtesi que la trobada propera es va produir amb la galàxia nana de Sagittarius, que està sent canibalizada per la Via Làctia. Més informació a la UB.

Add a comment

20 setembre 2018

noticia naixement estrellesUn equip liderat per Ivan Minchev, del Leibniz Institute for Astrophysics Potsdam (AIP), ha realitzat un profund estudi per trobar els llocs de naixement de les estrelles de la nostra galàxia. Les estrelles en els discos de les galàxies no estan en els seus llocs de naixement a causa d'un fenomen de migració radial. Els paràmetres que determinen aquest moviment són mal coneguts. Per exemple, la mida i el moviment de la barra central de la galàxia, el nombre i la mida dels braços, o la freqüència dels xocs amb galàxies nanes al llarg de la seva història. Per obviar aquests obstacles es fan servir l'edat i la composició química de les estrelles a manera d’artefactes arqueològics per determinar la història de la galàxia. L'equip ha mesurat, amb gran exactitud, l'abundància de ferro en una mostra de 600 estrelles properes al Sol. Les dades mostren que aquestes estrelles han nascut al llarg de tot el disc de la galàxia. Per exemple, s’ha estimat que el nostre Sol va néixer 2.000 anys llum més a prop que la distància actual del centre de la galàxia. Més informació a l'AIP.

Add a comment

20 setembre 2018

noticia ceres4En un estudi publicat a Nature Astronomy un equip d'astrònoms ha presentat una nova visió del planeta nan Ceres. Durant els últims milers de milions d'anys Ceres ha estat molt actiu, incloent un tipus de vulcanisme que no es produeix en cap altra part del Sistema Solar. Un vulcanisme intermedi entre els volcans que emeten lava i roques, per exemple a la nostra Terra o en el satèl•lit Ió de Júpiter, i els volcans de vapor d'aigua que es produeixen a Europa o Enceladus. A causa de la composició de Ceres, aquestes erupcions serien de fang que surt de les esquerdes o fissures de la seva superfície. L'anàlisi de les dades recollides per Dawn indiquen que cada 50 milions d'anys es produeix un període d'erupcions d'aquest tipus. Les taques blanques que apareixen en les fotos podrien provenir de les erupcions més recents. Més informació a Nature.

 

Add a comment

14 setembre 2018

noticia forats negres1Aquest any s'han descobert 12 binàries de raigs X al centre de la nostra galàxia, la qual cosa suggereix que hi ha d'haver milers de forats negres en aquesta regió. Un recent estudi d’Ákos Szölgyén, de la Universitat d’Eötvös, d'Hongria, afirma que hi han d'haver discos de forats negres al voltant del forat negre supermassiu del centre de moltes galàxies. Es creia que aquests objectes es distribuïen de manera isotròpica al voltant del forat central, però aquest estudi suggereix que formen un disc. L'estudi ha incorporat en la simulació un efecte addicional denominat relaxació ressonant de vectors que al llarg de milions d'anys ordena els plans orbitals. Més informació a la Universitat d'Eötvös.

 

Add a comment

10 setembre 2018

noticia supernova9L'observatori Chandra X-ray ha descobert un anell d'objectes visibles en raigs X que són restes de supernoves. Es troba a la galàxia AM 0644-741, situada a 300 milions d'anys llum, que té una forma d'anell a causa de que fou travessada per una altra galàxia. El que abans era una galàxia espiral ara s'ha convertit en un anell al voltant de l'antic nucli. En l'anell expulsat per la col•lisió es van produir ones que van donar lloc a grans estrelles que tenen una vida molt curta, de pocs milions d'anys, i que van explotar com a supernoves. Les restes d'aquestes supernoves són una sèrie d'objectes visibles en raigs X que són forats negres o estrelles de neutrons. Més informació a Chandra X.ray.

Add a comment

9 setembre 2018

noticia m87Un estudi, realitzat per dues investigadores de l'Instituto de Astrofísica de Canaries, revela que el canvi de posició observat en el nucli de la galàxia M87 no es deu a un desplaçament del seu forat negre supermassiu (SMBH), sinó a variacions en la producció de llum en el centre de la galàxia. Les noves dades suggereixen que el SMBH d'aquesta galàxia es troba en la seva posició d'equilibri i que els desplaçaments trobats es deuen a variacions en el centre de producció de llum, o fotocentre, provocades per esclats procedents del seu jet relativista. Els desplaçaments es van observar durant un esclat en M87, entre els anys 2003 i 2007. Llavors el nus principal del jet va arribar a brillar més que el mateix nucli, desplaçant el fotocentre de la galàxia. Un cop finalitzada l'erupció el fotocentre i el nucli van tornar a unir-se ocupant el mateix lloc. Més informació a l’IAC.

Add a comment

8 setembre 2018

noticia ventsA través de l'instrument ALMA, amb l'ajuda d'una lent gravitacional, s'ha observat el "vent" de molècules més distant, en una galàxia quan l'Univers només tenia l'edat de mil milions d'anys després del Big Bang. Observant la sortida de molècules d'hidroxil (OH) que es produeixen quan hi ha estrelles en formació, s'ha vist com les galàxies al Univers primer expulsen l'energia creada per la formació de noves estrelles. Aquestes galàxies formen estrelles a un ritme entre cent i mil cada any. Per evitar cremar-se en un breu resplendor de glòria, algunes galàxies retarden el seu naixement estel•lar expulsant vastes reserves de gas en els seus halos. Algunes vegades el gas torna a ploure lentament en la galàxia, desencadenant futurs esclats de formació estel•lar. Més informació al NRAO.

Add a comment

4 setembre 2018

noticia new horizons2La sonda, que continua el seu camí cap a la cita que té amb l’asteroide 2014 MU69 (Ultima Thule), va fer servir l’instrument LORRI per prendre les primeres imatges d’aquest objecte del cinturó de Kuiper. La instantània és particularment destacable perquè la New Horizons encara es troba a més de 160 milions de quilòmetres de l’asteroide. L’1 de gener de l’any que ve, 2014 MU69 es convertirà en l’astre més llunyà mai visitat per una sonda. Més informació AQUÍ.

Add a comment

27 agost 2018

noticia tiempoUn nou estudi ha trobat indicis que els esclats de rajos gamma podrien invertir el transcurs del temps. Les dades mostren que els senyals ultralluminosos que componen un esclat de rajos gamma es tornen a emetre quan ja han estat emesos una vegada. Encara que la inversió del temps no és la hipòtesi més probable, els autors de l’estudi destaquen que no es pot descartar. Més informació AQUÍ.

Add a comment

18 agost 2018

noticia universUn equip d’investigadors ha descobert que l’espai interestel•lar podria estar carregat de molècules de greixos. Es tracta d’un tipus de matèria grassa potencialment tòxica que no es formaria en planetes i altres astres, sinó únicament al medi interestel•lar. Segons els càlculs dels investigadors, la Via Làctia podria contenir 1034 tones de greix còsmic. L’estudi no es va basar en observacions directes, sinó en experiments de laboratori. Més informació AQUÍ.

Add a comment