L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

23 gener 2019

noticia ondasUn estudi internacional liderat per investigadors de l'IAC revela detalls inèdits sobre la naturalesa d'un tipus singular de fenomen oscil•latori amb forma d'espiral trobat en taques solars. El Sol alberga multitud de fenòmens oscil•latoris que es manifesten des de les capes més profundes del seu interior fins a les capes més externes de la seva atmosfera. Ara s'ha estudiat la propagació d'aquestes ones en taques solars i s'ha identificat la presència d'oscil•lacions amb forma d'espiral que parteixen des de la zona més fosca de la taca solar, l'ombra, i s'estenen a les regions més externes de la penombra. S'han emprat dades del telescopi GREGOR de 1,5 m, situat a l'Observatori del Teide. Els nous resultats apunten que es tracta del patró visual d'ones que es propaguen cap amunt des de capes inferiors. Encara que aparentment aquestes ones es mouen en la direcció radial (cap a l'exterior de la taca), el que passa en realitat és que en les regions més externes el front d'ones arriba més tard a la capa atmosfèrica. Més informació a l’IAC.

 

Add a comment

22 gener 2019

noticia hipernovaUn treball, encapçalat per l'Instituto de Astrofísica de Andalusia (IAA-CSIC) i publicat a Nature, ha estudiat en detall la fi de la vida d'una estrella de gran massa. S'ha vist que produeix un esclat de raigs gamma (GRB) i una hipernova. L'estudi ha permès trobar el component que explica per què algunes hipernovas no produeixen esclats de raigs gamma. Es tracta d'un nou component: una mena d'embolcall calent que es forma al voltant del raig segons es propaga a través de l'estrella progenitora. El doll transfereix una part important de la seva energia a l'embolcall i, si aconsegueix travessar la superfície de l'estrella, produeix l'emissió de raigs gamma. No obstant això, el raig es pot malmetre dins l'estrella i no emergir al medi en no tenir energia suficient, circumstància en la qual es produeix una hipernova però no un GRB. Més informació a l’IAA.

 

Add a comment

22 gener 2019

noticia titanUna imatge de la sonda Cassini mostra evidències de pluja en el pol nord de Tità, el satèl•lit més gran de Saturn. Aquesta evidència seria la primera indicació del començament de l'estiu a l'hemisferi nord de l’astre. L'equip del descobriment, liderat per Rajani Dhingra, Universitat de Idaho, EUA, va trobar un tret reflectiu en una imatge obtinguda el dia 7 de juny de 2016 per l'espectròmetre de l’infraroig proper. La imatge cobria una superfície d'uns 120.000 km2, i no apareixia en imatges precedents i subsegüents de la sonda Cassini. Les anàlisis suggereixen que es tracta de la reflexió de la llum solar per una superfície humida. Es creu que es tracta d'un episodi de pluja de metà. Més informació en AGU.

Add a comment

19 gener 2019

noticia anells1La sonda Cassini, durant el gran final que va culminar la seva missió a l'any 2017, va passar diverses vegades entre els anells i el planeta. Una de les missions previstes era mesurar l'edat dels anells del planeta. Per a això era necessari mesurar la massa dels anells o saber de quin material estan fets. Durant els passos, Cassini va actuar com una sonda per mesurar l'acció gravitatòria del planeta i dels anells, quan les antenes terrestres de la NASA i de l'ESA van mesurar la seva velocitat i la seva acceleració. Les dades indiquen la massa dels anells i suggereixen que es van formar en un interval entre 10 i 100 milions d'anys, és a dir més o menys durant l'època dels dinosaures a la Terra. La nova evidència d'anells joves dóna credibilitat a les teories que es van formar a partir d'un cometa que es va acostar massa i va ser destruït per la gravetat de Saturn, o per un esdeveniment que va trencar una generació anterior de satèl•lits gelats. Més informació a la NASA.

 

Add a comment

3 gener 2019

noticia materia oscuraCientífics de la Universitat de Surrey, de la Universitat Carnegie Mellon i de ETH Zürich han trobat per primera vegada evidència que la matèria fosca es pot escalfar i es pot moure, com a resultat de la formació d'estrelles en les galàxies. S'ha mesurat la matèria fosca en 16 galàxies nanes amb històries de formació d'estrelles diferents. S'ha observat que en les galàxies on es formen estrelles, els vents forts poden empènyer el gas i la pols lluny del cor de la galàxia. Com a resultat, el centre de la galàxia té menys massa, de manera que la matèria fosca guanya energia i migra fora del centre, un efecte anomenat "escalfament de la matèria fosca". Més informació a RAS.

Add a comment

3 gener 2019

noticia ultimathule2Aquesta imatge és la més detallada obtinguda per la sonda New Horizons de l'asteroide Ultima Thule. Es va obtenir el dia 1 de gener a les 5:01 hores TU, 30 minuts després de la màxima proximitat des de 28.000 km. Revela que es tracta d'un objecte binari en contacte, dues esferes connectades. La major té 19 km de diàmetre, i se l'ha anomenada Ultima, mentre que la menor té 14 km i es denomina Thule. S'estima que les dues esferes es van unir segurament al principi mateix de la formació del Sistema solar, amb una velocitat mútua relativa molt petita. Més informació a la NASA.

Add a comment

1 gener 2019

noticia ultima thuleLa sonda New Horizons ha arribat aquest matí a l'asteroide Ultima Thule del cinturó de Kuiper. Es tracta de l'objecte més llunyà al qual ha arribat una sonda humana. La foto mostra la composició de les dues primeres imatges. Els primers resultats mostren que té una longitud d'uns 32 km i una amplada de 16. La sonda va passar a 3.500 km de l'asteroide. Segons sembla té una forma de bolig que gira com una hèlix pel seu centre. Una altra possibilitat és que es tracti de dos objectes que orbiten un davant l'altre. Encara no s'ha pogut determinar el període de rotació. La sonda continuarà enviant les dades obtingudes durant el sobrevol en els propers 20 mesos. Més informació a la NASA.

Add a comment

28 desembre 2018

noticia materia foscaUn estudi co-liderat per Mireia Montes, Universities of New Sout Wales i Yale, i Ignacio Trujillo, investigador de l'Instituto de Astrofísica de Canaries (IAC) i de la Universidad de la Laguna (ULL), ha detectat una tènue brillantor estel•lar, llum intracumular, que es distribueix de forma gairebé idèntica a la matèria fosca en observacions profundes de sis cúmuls usant el Hubble Space Telescope. Es van estudiar sis cúmuls galàctics reconstruint la distribució de matèria fosca a partir de les lents gravitacionals i es van adonar que es repartia exactament com ho feia llum intracumular. Que la matèria fosca i la llum intracumular es distribueixin igual, ens obre les portes a estudiar la distribució de matèria fosca en centenars de cúmuls. Més informació a IAC i al Hubble.

Add a comment

24 desembre 2018

noticia hieloAquesta imatge mostra un gran pedaç de gel fresc, però que està molt lluny de la Terra. És una imatge del cràter Korolev a la superfície de Mart, obtinguda per la sonda de l'ESA Mars Express. El dia 25 la sonda complirà 15 anys d’ençà que va entrar en òrbita al voltant del planeta. Es tracta d'una combinació de cinc diferents preses per muntar una sola imatge. Korolev té un diàmetre de 82 km i és a prop del pol nord de Mart. A l'estar dins d'un cràter es crea una càmera freda que impedeix que el gel s’escalfi i desaparegui. Més informació a l’ESA.

 

Add a comment

21 desembre 2018

noticia gasUna relíquia del gas procedent gairebé directament del Big Bang ha estat descobert usant el telescopi W.M. Keck a Mauna Kea, Hawaii. La major part del gas que observem està contaminat en gran part pels elements pesats produïts per les estrelles. Però aquest núvol de gas situat a només 1.500 milions d'anys després del Big Bang, es mostra gairebé impol•lut ja que té menys d'una deu mil•lèsima part en proporció d'aquests gasos en relació amb el Sol. Ens trobem davant d'una relíquia del Big Bang. El núvol està caient cap a un forat negre supermassiu. Només es coneixen dos altres núvols fòssils d'aquest tipus descoberts l'any 2011. Més informació al Keck.

 

Add a comment