L'ASTRONÒMICA

20 març 2025

El 19 de març del 2025, la missió Euclid de l'Agència Espacial Europea (ESA) va publicar el seu primer catàleg de dades, incloent un avenç dels seus camps profunds. Centenars de milers de galàxies de diferents formes i mides prenen protagonisme i mostren un indici de la seva distribució a gran escala a la xarxa còsmica. Aquesta publicació de dades cobreix una enorme àrea del cel en tres mosaics, també inclou nombrosos cúmuls de galàxies, nuclis galàctics actius i fenòmens transitoris, així com el primer estudi de classificació de més de 380.000 galàxies i 500 candidats a lents gravitacionals compilats a través d'esforços combinats d’intel·ligència artificial i ciència ciutadana. S'han classificat atenent certes característiques com braços espirals, barres centrals i cues de marea en la fusió de galàxies. Euclid està estudiant galàxies a l'escala més gran, i ens permet explorar la nostra història còsmica i les forces que donen forma al nostre Univers. En només una setmana d'observacions, amb un únic escaneig, Euclid ja ha detectat 26 milions de galàxies. Les més llunyanes són a 10.500 milions d'anys llum de distància. Els camps també contenen una petita població de quàsars brillants. S'espera que Euclid capturi imatges de més de 1.500 milions de galàxies durant la vida de sis anys. Més informació a l'ESA.

19 març 2025

Proxima Centauri és l'estrella més propera al Sistema Solar. Es troba a poc més de 4 anys llum de distància i és coneguda per ser una nana vermella molt activa. Encara que les seves erupcions han estat llargament estudiades per la comunitat científica en longituds d'ona de llum visible, un nou estudi realitzat amb l'Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA) va revelar l'extrema activitat d'aquesta estrella en longituds d'ona mil·limètriques, i va permetre analitzar les partícules emeses per aquestes erupcions i el seu impacte sobre l'habitabilitat del planeta que es troba a la seva zona habitable. Un equip liderat per Kiana Burton (Universitat de Colorado) i Meredith MacGregor (Universitat Johns Hopkins) va utilitzar dades d'arxiu d'ALMA per estudiar les erupcions de Proxima Centauri en longituds d'ona mil·limètriques. Han deduït que la seva estructura interna és probablement només convectiva, cosa que fa que sigui molt més activa. Els seus camps magnètics es recargolen, generen tensió i acaben col·lapsant i llançant raigs d'energia i partícules, que els astrònoms veuen com a erupcions. Desconeixem encara si aquestes erupcions generen un flux de radiació i partícules prou intens per alterar químicament l'atmosfera del planeta o fins i tot erosionar-la del tot. Més informació a l'ALMA.

18 març 2025

Observacions de l'Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA) i l'Atacama Path Finder Experiment (APEX) han revelat la inesperada presència de gas molecular difús en un protocúmul de galàxies distant. El sorprenent dipòsit de gas molecular es troba a uns 12.000 milions d'anys llum de distància, al protocúmul de galàxies SPT2349-56, ubicat en una regió de l'Univers primerenc on s'està començant a formar un cúmul de galàxies. Aquesta investigació, dirigida per Dazhi Zhou, de la Universitat de Columbia Britànica (Canadà), es va centrar en el gas molecular que es troba en aquesta regió. En comparar les observacions de la configuració d'alta resolució d'ALMA amb dades de menor resolució del Conjunt Morita, també conegut com a Conjunt Compacte d'Atacama (ACA) i APEX, l'equip va descobrir una quantitat significativa de gas molecular que era “invisible” a les imatges de més resolució d'ALMA. L'ACA va detectar un 75% més de CO que la suma de les fonts individuals detectades a les dades d'ALMA de més resolució. El gas invisible no correspon simplement a unes poques galàxies tènues que havien passat desapercebudes, sinó, aparentment, a un gran dipòsit de gas difús que s'estén per tot el protocúmul. Aquest dipòsit de gas ocult podria ser la clau per comprendre la intensa activitat de formació estel·lar observada a SPT2349-56, cosa que prolongaria l'escala temporal d'esgotament del combustible en 400 milions d'anys. Més informació a l'ALMA.

12 març 2025

Observacions del telescopi espacial James Webb en llum infraroja propera d'alta resolució mostren nous detalls i una estructura extraordinaria a l'estrella binària Lynds 483 (L483). Són dues estrelles actives que són responsables de les brillants ejeccions de gas i pols que brillen en taronja, blau i porpra en aquesta imatge a color. Durant desenes de milers d'anys, les protoestrelles centrals han expulsat periòdicament part del gas i la pols, expulsant-lo en raigs compactes i ràpids, i en raigs lleugerament més lents que viatgen per l'espai. Quan les ejeccions més recents xoquen amb les més antigues, el material es pot deformar i girar en funció de la densitat del que col·lisiona. Amb el temps, les reaccions químiques dins d'aquestes ejeccions i el núvol circumdant han produït diverses molècules, com ara monòxid de carboni, metanol i altres compostos orgànics. L483 es ​​troba a 650 anys llum de distància, a la constel·lació de Serpens. Les dues protoestrelles responsables d'aquesta escena es troben al centre de la figura en forma de rellotge de sorra, en un disc horitzontal opac de gas fred i pols que hi cap en un sol píxel. Més informació a la NASA.

7 març 2025

Un equip internacional d'investigadors ha descobert que les variacions observades anteriorment a la brillantor d'un objecte de massa planetària que flota lliurement a l'espai sense estar lligat a una estrella conegut com a SIMP 0136 han de ser el resultat d'una combinació complexa de factors atmosfèrics i no es poden explicar només pels núvols detectats anteriorment. Utilitzant el telescopi espacial James Webb de la NASA es va monitoritzar un ampli espectre de llum infraroja emesa durant dos períodes de rotació de SIMP 0136. Es van poder detectar variacions a les capes de núvols, a la temperatura i la química del carboni que anteriorment estaven ocultes. Els resultats ofereixen informació crucial sobre la complexitat tridimensional de les atmosferes dels gegants gasosos. SIMP 0136 és un objecte de 13 vegades la massa de Júpiter, a 20 anys llum de la Terra, que gira ràpidament. De fet, l'objecte pot ser una nana marró i és un objectiu ideal per a l'exometeorologia. Com que està aïllat, es pot observar sense por a la contaminació lumínica o la variabilitat causada per una estrella amfitriona. I el curt període de rotació de només 2,4 hores permet un estudi molt eficient. Les observacions del Webb i altres telescopis han pogut detectar variabilitat en la cobertura de núvols a diferents profunditats, variacions de temperatura a l'atmosfera superior i canvis en la química del carboni a diferents parts de l'objecte. Més informació a la NASA.

5 març 2025

Un estudi coliderat per l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia podria haver trobat l'origen d'un senyal de raigs X procedent d'una estrella a l'última etapa de la seva vida: la destrucció d'un planeta proper. Quan una estrella com el Sol s'acosta al final de la seva vida, es converteix en una geganta vermella que n'expulsa les capes exteriors a l'espai, donant lloc a una nebulosa planetària. Al centre, queda una nana blanca, el romanent estel·lar dens i calent que emet radiació ultraviolada. Aquesta radiació il·lumina i ionitza el gas al seu voltant, creant les estructures brillants que caracteritzen aquestes fascinants formacions còsmiques. Des dels anys 80, diferents missions de raigs X han detectat un senyal inusual des de l'estrella central de la nebulosa de l'Hèlix. Aquestes estrelles no solen emetre raigs X energètics. Ara amb les observacions amb el telescopi Chandra de la NASA i el XMM-Newton de l'ESA s'ha pogut interpretar l'emissió de raigs X com a resultat de l'acreció de material planetari. Un planeta de la mida de Neptú es troba en una òrbita molt propera, completant una revolució en menys de tres dies. Es conclou que podria haver existit un planeta similar a Júpiter encara més a prop de l'estrella; en acostar-se prou podria haver acabat esquinçant-se parcialment o completament. Més informació a l'IAA.

25 febrer 2025

Des que es van observar per primera vegada els neutrins astrofísics d'alta energia el 2013, l'Observatori de Neutrins IceCube al Pol Sud ha continuat buscant les seves fonts esquives. Fins ara, s'han trobat proves d'emissió de neutrins d'alta energia al blazar TXS 0506+056, la galàxia activa NGC 1068 i, més recentment, a la Via Làctia. Tot i això, l'emissió de neutrins d'aquestes fonts per si sola no explica el flux total de neutrins astrofísics. S'han proposat com a fonts viables de neutrins els fenòmens astrofísics que són transitoris en una escala de temps de setmanes a mesos. Els exemples inclouen una certa classe de supernoves, o explosions després de la mort d'estrelles i esdeveniments de disrupció de marea (TDE), on una estrella és destrossada per un camp gravitatori enorme dins d'un forat negre supermassiu. Per buscar emissions de neutrins de fenòmens transitoris d'escala temporal llarga, com ara els TDE, els investigadors van adoptar una finestra de temps de 30 dies per a l'anàlisi. Com que el nombre esperat de neutrins d'un únic fenomen transitori és petit, van buscar específicament senyals de "doblet" (dues coincidències) i "triplet" (tres coincidències). Més informació a l'IceCube.

13 febrer 2025

El 13 de febrer del 2023, el detector ARCA del telescopi de neutrins KM3NeT va detectar a les profunditats marines un esdeveniment extraordinari, consistent en un neutrí d'alta energia que s'estima en uns 220 milions de bilions d'electrovolts. Aquest esdeveniment, anomenat KM3-230213A, és el neutrí més energètic mai observat i proporciona la primera evidència que a l'Univers es produeixen neutrins d'energies tan altes. L'esdeveniment detectat va ser identificat com un únic muó que va travessar tot el detector, induint senyals a més d'un terç dels sensors actius. La inclinació de la seva trajectòria combinada amb la seva enorme energia proporciona una evidència convincent de que el muó es va originar a partir d'un neutrí còsmic que va interactuar a les proximitats del detector. El telescopi de neutrins KM3NeT, actualment en construcció, és una gegantina infraestructura en aigües profundes que està distribuïda entre dos detectors: ARCA i ORCA. En la configuració final, KM3NeT ocuparà un volum de més d'un quilòmetre cúbic. L'instrument ARCA està situat a 3.450 m de profunditat, a uns 80 km de la costa de Portopalo di Capo Passero, a Sicília. L'instrument TORCA està optimitzat per estudiar les propietats fonamentals del neutrí. Està situat a una profunditat de 2.450 m, a uns 40 km de la costa de Toulon, França. Més informació al KM3NeT.

6 febrer 2025

L'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC) és un dels centres de recerca internacionals que està fent seguiment actiu de l'asteroide 2024 YR4 que ha estat qualificat per l'Organització de Nacions Unides (ONU) com a potencialment perillós en tenir un 1,5% de probabilitats d'impacte amb la Terra l'any 2032. L’asteroide es va descobrir el desembre de 2024 i té una mida estimada de entre 40 i 90 m. L'ONU ha activat els protocols de defensa planetària per precisar millor l'òrbita, la mida i l'amenaça que suposa el 2024 YR4, ja que els protocols s'activen precisament quan la probabilitat d'impacte és superior a l'1%. A través del grup de Sistema Solar de l'IAC, liderat per la doctora Julia de León i el doctor Javier Licandro, el IAC fa diverses setmanes que observa l'asteroide 2024 YR4 des dels seus observatoris el que ha permès obtenir mesures molt precises de la seva posició i millorar la determinació de la seva òrbita. Aquest és el segon cas en què s'activa el protocol, el primer va ser Apophis, descobert l'any 2004 i que, després del seguiment, es va poder determinar que passarà molt a prop de la Terra el 2029 però que no impactarà. Apophis mesura aproximadament 375 quilòmetres. A través d'observacions del Gran Telescopi de Canàries s'ha pogut determinar que 2024 YR4 és una roca formada per silicats i una mica de metall. Més informació a l'IAC.

3 febrer 2025

Els estudis de les roques i la pols de l'asteroide Bennu que la sonda espacial OSIRIS-REx de la NASA van portar a la Terra l'any 2023 han estat analitzats, entre d'altres, per investigadors del Centre d'Astroquímica (CAS) de l'MPE. Han revelat molècules que, al nostre planeta, són clau per a la vida, així com una història d'aigua salada que podria haver servit com el "brou" perquè aquests compostos interactuessin i es combinessin. Les troballes no mostren evidència de l'existència de vida en si, però sí que suggereixen que les condicions necessàries per al sorgiment de la vida estaven molt esteses a tot el Sistema Solar primitiu, cosa que augmenta les probabilitats que s'hagi format vida en altres planetes i satèl·lits. Entre les deteccions més convincents es troben els aminoàcids (14 dels 20 que la vida a la Terra utilitza per fabricar proteïnes) i les cinc nucleobases que la vida a la Terra utilitza per emmagatzemar i transmetre instruccions genètiques en biomolècules terrestres més complexes, com el ADN i l'ARN. També s'han descrit abundàncies excepcionalment altes d'amoníac a les mostres de Bennu. L'amoníac és important per a la biologia perquè pot reaccionar amb el formaldehid, que també es va detectar a les mostres, per formar molècules complexes, com aminoàcids, si es donen les condicions adequades. Quan els aminoàcids s'uneixen en llargues cadenes, formen proteïnes, que potenciïn pràcticament totes les funcions biològiques. Més informació a MPE.