L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català

  
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

7 abril 2022

noticia galaxia2022 04 07Un equip científic ha descobert la candidata a la galàxia més distant coneguda fins ara. Se l'anomena HD1 i està ubicada a uns 13.500 milions d'anys llum de distància, cosa que significa que els sistemes brillants com HD1 ja existien 300 milions d'anys després del Big Bang. Aquesta candidata a galàxia és un dels objectius del Telescopi Espacial James Webb (JWST), llançat a finals de l'any passat, i si les observacions confirmen la seva distància exacta, HD1 serà la galàxia més distant que coneguem. L'actual posseïdora del rècord de la galàxia més distant és GN-z11, a 13.400 milions d'anys llum, descoberta pel Telescopi Espacial Hubble (HST). HD1 va ser descoberta a partir de més de 1.200 hores de dades d'observació preses pels telescopis Subaru, VISTA, l'infraroig del Regne Unit i l'espacial Spitzer. L'equip va fer observacions de seguiment utilitzant l'Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA) per confirmar la distància d'HD1. Més informació a l'ÀLMA.

Add a comment

3 abril 2022

noticia via lactea2022 04 03Científics de l'Institut Max Planck de Física Extraterrestre han trobat una nova estructura a la nostra galàxia. L'estructura global de la nostra galàxia és complicada d'entendre pel fet de que estem situats a prop d'un dels seus braços espirals. Durant les darreres dècades, però, s'han pogut combinar dades de diverses campanyes d'observació amb ordinadors per crear un model d'última generació de la Via Làctia interior: una barra lenta amb una protuberància en forma de cacauet. Ara fora de la barra galàctica central s'hi ha trobat un anell interior d'estrelles riques en metalls, que són més joves que les estrelles de la barra. Les edats de les estrelles de l'anell es poden fer servir per estimar que la barra s'ha d'haver format fa almenys set mil milions d'anys. Encara no és clar si hi ha una connexió entre l'anell interior acabat de descobrir i els braços espirals de la galàxia. Més informació al MPE.

Add a comment

31 març 2022

noticia estrella2022 03 31El Telescopi Espacial Hubble de la NASA, utilitzant un efecte d'una lent gravitacional, ha descobert l'estrella més llunyana vista fins ara. L'estrella, anomenada Earendel pels astrònoms, va emetre la seva llum en els primers mil milions d'anys de l'Univers. El record anterior de l'estrella més llunyana també era del Hubble quan el 2018 va detectar una estrella a quatre mil milions d'anys llum. L’estrella s'ha vist en mirar a través de l'espai deformat per la massa del cúmul de galàxies WHL0137-08. Earendel està alineada sobre o molt a prop d'una ona càustica al teixit de l'espai creat per la massa del cúmul, que amplifica la brillantor de l'estrella unes mil vegades. El telescopi James Webb de la NASA farà un seguiment per conèixer la lluentor, la temperatura i la composició d'Earendel. Les possibilitats que Earendel sigui una de les estrelles de la primera generació de l'Univers són escasses. La llum de l'estrella ha trigat 12.900 milions d'anys a arribar a la Terra, quan l'Univers només tenia el 7 per cent de la seva edat actual, amb un corriment al vermell de 6,2. La nova estrella ha de tenir una massa d'almenys 50 vegades la del Sol. Més informació al Hubble.

Add a comment

29 març 2022

noticia estrella carboni2022 03 29Els darrers instants de la vida de l'estrella V Hydrae (V Hay) han estat analitzats amb un gran nivell de detall gràcies a les observacions de l'Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA) i a l'anàlisi de les dades del Telescopi Espacial Hubble (HST). S'ha vist l'existència de sis anells en expansió lenta i dues estructures amb forma de rellotge de sorra generats per l'expulsió de matèria a alta velocitat. V Hya és una estrella en etapa de branca asimptòtica gegant (RAG) rica en carboni ubicada a uns 1.300 anys llum de la Terra, a la constel·lació d'Hydra. Més del 90% de les estrelles amb massa similar o superior a la del Sol acaben convertint-se en una RAG en despullar-se del combustible necessari per alimentar els seus processos nuclears. V Hya té, a més, unes erupcions ingents de plasma que tenen lloc cada 8,5 anys i la presència d'una estrella veïna gairebé invisible que contribueix al comportament explosiu. Els sis anells fa uns 2.100 anys que s'allunyen de V Hya i s'expandeixen; té un disc estirat i dues estructures amb forma de rellotge de sorra –juntament amb una altra estructura amb forma de raig– que s'expandeixen a uns 240 quilòmetres per segon. Més informació a ÀLMA.

Add a comment

17 març 2022

noticia cometa2022 03 17A l'octubre del 2014 es va descobrir un nou objecte que orbitava al voltant del Sol, denominat 2014 UN271 (Bernardinelli-Bernstein). Està situat a una distància similar a la de Neptú. La seva mida es va estimar al voltant dels cent quilòmetres i es va catalogar com a planeta menor o asteroide. Noves observacions van mostrar el 2021 una coma cometària. Mai no s'havia detectat un cometa a una distància tan gran del Sol i la seva mida el convertia en un dels més grans de la família. Ara un estudi, encapçalat per l'Observatori de París que compta amb la participació de l'Instituto de Astrofísica de Andalucía (IAA-CSIC), confirma que es tracta del cometa més gran del Sistema Solar. Observacions amb el radiotelescopi ALMA (Xile) han permès mesurar-ne la mida, que puja a uns 137 quilòmetres. L'òrbita del cometa situa la seva procedència al núvol d'Oort. Es calcula que el cometa ja mostrava activitat cometària molt més enllà de l'òrbita de Neptú. El seu acostament més gran al Sol es produirà l'any 2031 a una distància de 11 UA. Més informació a l'IAA.

Add a comment

12 març 2022

noticia sistema binari2022 03 12Un estudi encapçalat per l'Instituto de Astrofísica de Andalucía (IAA-CSIC) ha analitzat el comportament de l'estrella binària SVS 13, que encara està en la fase embrionària. La majoria dels models de formació planetària només es refereixen majoritàriament a estrelles aïllades, com el Sol. Per tant, encara es desconeix com neixen els planetes al voltant d'estrelles dobles, en què la interacció gravitatòria entre ambdues juga un paper essencial. Els resultats de l'estudi han revelat que cada estrella presenta un disc de gas i pols al seu voltant i que, a més, s'està formant un disc més gran al voltant de les dues estrelles; per tant, el material primigeni pot donar lloc a tres sistemes planetaris. El disc de material mostra una estructura espiral que està alimentant de matèria els tres discos individuals, on podrien formar-se sengles sistemes planetaris. El sistema binari SVS 13 està format per dos embrions estel·lars amb una massa conjunta similar a la del Sol, que es troba a uns 980 anys llum de distància al núvol molecular de Perseus. Les dues estrelles estan molt properes, separades per només unes 90 UA. El treball ha permès estudiar la composició del gas, pols i matèria ionitzada al sistema. A més, s'han identificat al voltant de les dues protoestrelles gairebé trenta molècules diferents, entre les quals tretze molècules orgàniques. Més informació a l'IAA.

Add a comment

9 març 2022

noticia asteroide2022 03 09L’investigador Anthony Berdeu de l’Institut Nacional de Recerca Astronòmica de Tailàndia (NARIT) ha descobert el tercer satèl·lit que orbita l’asteroide 130 Elektra, del cinturó principal d’asteroides. És la primera vegada que es descobreix un asteroide quàdruple. El descobriment s'ha fet a través de les dades obtingudes per l'instrument SPHERE/IFS del Very Large Telescope (VLT) operat per l'Observatorio Europeo Austral (ESO), ubicat a Cerro Paranal, al desert d'Atacama, al nord de Xile, i un nou algorisme d'eliminació de l'halo desenvolupat per Berdeu. Aquest tercer satèl·lit ha rebut la designació oficial de S/2014 (130) 2. Orbita al voltant de l'asteroide amb un semieix major de 344 quilòmetres (130 Elektra té una mitjana de 200 km de diàmetre) cada 16,3 hores. Té una òrbita inclinada força sorprenent en comparació amb els altres dos satèl·lits. Més informació al NARIT.

Add a comment

8 març 2022

noticia molecula2022 03 08Utilitzant l'Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA), a Xile, investigadores de l'Observatori de Leiden, als Països Baixos, han detectat per primera vegada dimetil èter en un disc de formació de planetes. Amb nou àtoms, es tracta de la molècula més gran identificada en un disc d'aquest tipus fins ara. També és un precursor de molècules orgàniques més grans que poden conduir a l'aparició de vida. El èter dimetil és una molècula orgànica comunament vista en núvols de formació estel·lar, però mai abans no s'havia trobat en un disc de formació de planetes. Aquestes molècules es van trobar al disc de formació de planetes que hi ha al voltant de la jove estrella IRS 48 (també coneguda com a Oph-IRS 48). IRS 48 està ubicat a 444 anys llum de distància, a la constel·lació d'Ophiuchus. Ha estat objecte de nombrosos estudis perquè el seu disc conté una "trampa de pols" asimètrica amb forma d'anacard. Aquesta regió, que probablement es va formar com a resultat d'un planeta nounat o una petita estrella companya reté un gran nombre de grans de pols de mida mil·limètrica que poden unir-se i convertir-se en objectes de mida quilomètrica com cometes, asteroides i, potencialment, fins i tot planetes. Més informació a l'ESO.

Add a comment

3 març 2022

noticia forat negre2022 03 03L'any 2020 un equip dirigit per astrònoms de l'Observatorio Europeo Austral (ESO) va informar del descobriment del forat negre més proper a la Terra, ubicat a tan sols mil anys llum de distància, al sistema HR 6819. Però aquests resultats van ser impugnats per altres investigadors, inclòs un equip internacional amb seu a KU Leuven, Bèlgica. Aquests dos equips han col·laborat i han comunicat que, de fet, no hi ha un forat negre a HR 6819, sinó que es tracta d'un sistema de dues estrelles "vampir" en una etapa rara i de curta durada de la seva evolució. L'estudi original sostenia que HR 6819 era un sistema triple, amb una estrella orbitant un forat negre cada 40 dies i una segona estrella en una òrbita molt més àmplia. Però el segon estudi suggereix una altra explicació: podria ser un sistema amb només dues estrelles en una òrbita de 40 dies i cap forat negre en absolut. Aquest escenari alternatiu requeriria que una de les estrelles fos "desposseïda" d'una gran part de la seva massa, cosa que significa que, en un moment anterior, aquesta massa havia estat “robada” per una altra estrella. Aquesta darrera explicació és la que ara se sosté. Més informació a l'ESO.

Add a comment

2 març 2022

noticia rayos x2022 03 02Una kilonova passa quan dues estrelles de neutrons es fusionen. La kilonova GW170817 va ser el primer esdeveniment, i fins ara l'únic, en què es van detectar ones gravitacionals i radiació electromagnètica, o llum. Va ser detectat, per primera vegada, per l'observatori d'ones gravitacionals LIGO el 17 d'agost de 2017 a la constel·lació de Virgo. En aquests moments la sonda Chandra de raigs X és l'única que encara pot detectar la llum d'aquesta extraordinària col·lisió, quatre anys després de l'esdeveniment. Es creu que la fusió d'estrelles de neutrons va produir un raig de partícules d'alta energia que no apuntava directament a la Terra, cosa que explica la falta inicial de raigs X vists per Chandra. Després, el raig va disminuir la velocitat i es va eixamplar en impactar amb el gas i la pols circumdants. Aquests canvis van provocar un augment en els raigs X observats per Chandra seguit d'una disminució a principis del 2018. No obstant això, des de finals del 2020, els raigs X detectats per Chandra s'han mantingut en un nivell gairebé constant. Es creu que aquesta estabilització de l'emissió de raigs X prové d'un impacte, com una estampació sònica d'un avió, quan les restes de fusió responsables de la kilonova colpegen el gas al voltant de GW170817. També hi ha una explicació alternativa que suggereix que els raigs X provenen del material que cau cap a un forat negre que es va formar després de la fusió de les estrelles de neutrons. Més informació al Chandra.

Add a comment