L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

28 gener 2021

noticia sistema 2021 01 28La sonda TESS (Transiting Exoplanet Survey Satellite) de la NASA ha descobert que l'estrella TYC 7037-89-1, situada a uns 1.900 anys llum de distància a la constel·lació d'Eridanus, és un sistema de tres parells d'estrelles que formen un sistema sèxtuple i que totes elles participen en eclipsis. Tots els parells d'estrelles estan en la nostra línia de visió per la qual cosa observem com passen alternativament unes enfront de les altres. Els tres parells es denominen A, B i C. Els parells A i C orbiten cada 1,5 dies i entre elles cada 4 anys. El parell B, més llunyà, gira cada 8 dies, i al voltant els altres dos cada 2.000 anys. Les estrelles primàries dels tres parells són una mica més grans i massives que el Sol. Els secundaris tenen al voltant de la meitat de la mida del Sol. Més informació a TESS.

Add a comment

26 gener 2021

noticia exoplanetes 2021 01 26Un equip internacional d'astrònoms, utilitzant diversos telescopis, ha revelat l'existència d'un sistema que consta de sis exoplanetes, cinc dels quals ballen a un estrany compàs al voltant de la seva estrella central. El sistema, anomenat TOI-178, està al voltant d'una estrella a uns 200 anys llum de distància a la constel·lació de Sculptor. Els planetes estan en ressonància. Hi ha patrons que es repeteixen a mesura que els planetes es mouen al voltant de l'estrella, fent que alguns planetes s'alineïn cada poques òrbites. Una cosa semblant al que s'observa en les òrbites de tres satèl·lits de Júpiter: Io, Europa i Ganímedes. Els cinc planetes exteriors de sistema TOI-178 segueixen una cadena de 18:9:6:4:3: mentre el segon planeta completa 18 òrbites, el tercer planeta completa 9, i així successivament. Les òrbites d'aquest sistema estan molt ben ordenades, el que ens diu que aquest sistema ha evolucionat d'una manera suau des del seu naixement. Més informació en l’ESO.

Add a comment

20 gener 2021

noticia actividad solar 2021 01 20Un equip internacional d'investigació ha reconstruït l'activitat solar fins a l'any 969 sense intervals i amb una alta resolució temporal de tan sols un any a partir de mesuraments de C14 en els anells dels arbres. Les dades confirmen el conegut cicle d'activitat d'onze anys de Sol. També mostren que hi ha fases perllongades en què l'activitat solar és menor del que és habitual. Els investigadors van descobrir que el Sol va expulsar partícules d'alta energia a l'espai no només en 993, com ja se sabia, sinó també en 1052 i 1279. Atès que hi ha arxius d'anells d'arbres durant els últims 14.000 anys, en un futur pròxim els investigadors volen utilitzar el seu mètode per determinar les concentracions anuals de C14 des del final de l'última edat de gel. A la imatge es mostra l'activitat solar en blau amb el marge d'error en blanc. Durant els últims 400 anys s'ha superposat en vermell el recompte de taques solars. Més informació a MPI.

Add a comment

15 gener 2021

noticia proxima 2021 01 15Investigadors del Instituto de Astrofísica de Andalusia (IAA-CSIC) mostren que els planetes extrasolars es poden detectar amb radiotelescopis. Des de fa dues dècades es coneix que la interacció magnètica entre Júpiter i un del seus satèl·lits, Io, genera gran quantitat d'emissió en ràdio. Després del descobriment del planeta de Proxima, el grup de recerca es va proposar comprovar si en aquest sistema planetari veí es produeixen també interaccions en ràdio. La campanya d'observació es va dur a terme amb l’ATCA (Austràlia Telescope Compact Array), un radiotelescopi format per sis antenes, i es va perllongar al llarg de disset dies terrestres. Es van detectar emissions en ràdio durant la major part de la campanya d'observació, amb èpoques d'emissió més intensa. Aquests màxims es van detectar dues vegades per cada període orbital. El treball també va permetre detectar diversos centelleigs en ràdio de tot just uns minuts de durada que responen a episodis breus d'activitat en l'estrella, així com una flamarada estel·lar que es va perllongar durant tres dies amb una lluentor en ràdio que va ser deu vegades superior a l'habitual de l'estrella. Més informació al IAA.

Add a comment

14 gener 2021

noticia cuasar 2021 01 14Un equip internacional d'astrònoms, utilitzant l'Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array (ALMA), ha descobert el quàsar més distant observat fins a la data, denominat J0313-1806. Està situat a més de 13.100 milions d'anys llum de la Terra. Té un forat negre supermassiu de més de 1.600 milions de vegades el Sol. Proporciona informació sobre com es van formar les galàxies massives —i els forats negres supermassius que contenen— en l'Univers primitiu. El fet que el forat negre de J0313-1806 sigui tan massiu, en un moment tan incipient de l'Univers, contradiu els models teòrics que busquen explicar com es formen aquests objectes. Hi ha dos models: les estrelles massives exploten i formen forats negres que després de fusionen per formar el forat supermassiu, o densos cúmuls estel·lars es fusionen. Cap d'aquests casos podria produir el forat negre tan massiu com el de J0313-1806, que ha de haver-se format mitjançant un mecanisme diferent. Més informació a ALMA.

Add a comment

13 gener 2021

noticia galaxia 21 01 13Les galàxies comencen a "morir" quan deixen de formar estrelles, però fins ara els astrònoms no havien albirat clarament el començament d'aquest procés. Utilitzant l'Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array (ALMA), els astrònoms han vist una galàxia expulsant gairebé la meitat del seu gas. Aquesta ejecció té lloc a un ritme sorprenent, 10.000 sols a l'any. L'equip creu que aquest espectacular esdeveniment el va desencadenar una col·lisió amb una altra galàxia, que finalment van formar a ID2299. La galàxia està tan lluny que la seva llum triga uns 9 mil milions d'ans en arribar a nosaltres. A causa de que la galàxia també està formant estrelles de manera molt ràpida (centenars de vegades més ràpid que la nostra Via Làctia), el gas restant es consumirà ràpidament en poques desenes de milions d'anys. L'esmunyedissa pista que va portar als científics cap a aquest escenari va ser l'associació del gas expulsat amb una "cua de marea". Més informació en l’ESO.

Add a comment

12 gener 2021

noticia nasa 2021 01 12L'agència espacial nord-americana NASA ha ampliat les missions de dues sondes espacials: la Juno i InSight. La sonda Juno ha realitzat descobriments sobre l'estructura interior, el camp magnètic i la magnetosfera de Júpiter, i ha descobert que la seva dinàmica atmosfèrica és molt més complexa del que els científics pensaven anteriorment. S'ha estès la seva missió fins a setembre de 2025, o fins el final de la seva vida (el que passi primer). La sonda InSight s'ha estès dos anys, fins a desembre de 2022. Aquesta sonda estudia l'escorça i el mantell de Mart. Ha identificat terratrèmols marcians que demostren clarament la sòlida activitat tectònica de Mart. També ha estudiat la dinàmica atmosfèrica, el camp magnètic i l'estructura interior del planeta. Més informació a la NASA.

Add a comment

8 gener 2021

noticia objetos2021 01 08Un equip d'investigació internacional dirigit per Clémence Fontanive de la Universitat de Berna ha descobert un sistema binari exòtic compost per dos objectes joves similars a planetes que orbiten un al voltant de l'altre. Tot i que aquests objectes semblen exoplanetes gegants (es van formar de la mateixa manera que les estrelles) és un sistema sense estrella format per una nana marró i un planeta gegant. El sistema CFHTWIR-Oph 98 (o Oph 98 per abreujar) consta de dos objectes de molt baixa massa, Oph 98 A amb una massa 15 vegades la de Júpiter, que està en el límit entre una nana marró i un planeta, i Oph 98 B amb una massa 8 vegades la de Júpiter. Es troba a 450 anys llum de la Terra en l'associació estel·lar Ophiuchus. Orbiten entre si a una distància sorprenentment gran, aproximadament 5 vegades la distància entre Plutó i el Sol, 200 vegades la distància entre la Terra i el Sol. Més informació a la Universitat de Berna.

Add a comment

22 desembre 2020

noticia forat negre 2020 12 22Els astrònoms estan buscant senyals d'un forat negre supermassiu en el cúmul de galàxies Abell 2261, que es troba a uns 2.700 milions d'anys llum de la Terra. Tot i les observacions obtingudes amb el Obsrvatori Chandra de rajos X, el Telescopi Espacial  Hubble i el Telescopi Subaru no es té evidència d'on es pugui trobar el forat negre que hauria d'estar a prop del centre de la principal galàxia d'aquest cúmul, que tindria una massa d'entre 3.000 i 100.000 milions de vegades la massa solar. Una explicació alternativa és que el forat negre va ser expulsat de centre de la galàxia com a resultat de la fusió de dues galàxies per a formar la galàxia observada. Quan es fusionen els dos forats negres de les dues galàxies es produeixen ones gravitacionals; si aquestes ones són més fortes en una direcció que en una altra, la teoria prediu que el nou forat negre, encara més massiu, hauria estat enviat a tota velocitat des del centre de la galàxia en la direcció oposada. Però tampoc s'han trobat evidències d'aquest fenomen. Més informació al Chandra.

Add a comment

18 desembre 2020

noticia galaxia 2020 12 18Un equip internacional d'astrònoms utilitzant el Observatori W.M. Keck ha obtingut una confirmació espectroscòpica de l'objecte astrofísic més distant conegut fins ara. Els investigadors, dirigits pel professor Linhua Jiang del Kavli Institute for Astronomy and Astrophysics de la Universitat de Peking, van obtenir espectres de l'infraroig proper d'una feble galàxia, nomenada GN-Z11, situada a 13.400 milions d'anys llum de distància (corriment al vermell z = 10,957). Durant les seves observacions l'equip també va detectar per casualitat un esclat brillant provinent de la galàxia. Després d'analitzar-lo s'ha determinat que va poder haver estat produït per una explosió de raigs gamma. Més informació al Keck.

Add a comment