L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

27 agost 2020

noticia barra galacticaLa majoria de les galàxies espirals, com la nostra, alberguen al seu centre una gran estructura en forma de barra. El coneixement de la mida real de la barra i la seva velocitat de rotació són crucials per comprendre com es formen i evolucionen les galàxies. No obstant això, aquests paràmetres aplicats a la barra de la Via Làctia han estat fortament qüestionats en els últims 5 anys. Els estudis dels moviments de les estrelles properes al Sol troben que la barra és alhora ràpida i petita, mentre que les observacions directes de la regió central galàctica coincideixen en una barra significativament més lenta i gran. Un nou estudi, realitzat per un equip internacional, suggereix que tant la mida de la barra com la seva velocitat de rotació fluctuen ràpidament en el temps. Quan la barra i un braç en espiral s'acosten, la seva atracció mútua fa que la barra es desacceleri i l'espiral s'acceleri. Un cop connectades, les dues estructures s’uneixen i la barra sembla molt més llarga. Observacions recents han confirmat que el braç espiral interior de la Via Làctia està actualment connectat a la barra, el que passa aproximadament un cop cada 80 milions d'anys. Més informació a RAS.

Add a comment

25 agost 2020

noticia supernova12Imatges de l'observatori espacial Chandra, obtingudes en els anys 2000, 2004, 2006 i 2014, i l'espectre de raigs X en l'any 2016, mostren que algunes parts del romanent de la supernova de Kepler, observada fa uns 400 anys, s'estan movent a una alta velocitat. S’han observat 15 petits "nusos" en el romanent de la supernova que brillen en raigs X, la velocitat mitjana dels quals és d'uns 4.500 km per segon; el més ràpid es mou a uns 10.000 km per segon. La supernova de Kepler va ser del tipus Ia, l'explosió d'una estrella nana blanca que ha arribat al límit de massa crítica després d'interactuar o fusionar-se amb una estrella companya. La supernova va ser observada en l'any 1604 per nombrosos astrònoms de l'època, entre ells Kepler que li ha donat el seu nom. Es troba a la Via Làctia a uns 20.000 anys llum de distància. Més informació a Chandra.

Add a comment

20 agost 2020

noticia areciboEl radiotelescopi d'Arecibo de la National Science Foundation a Puerto Rico està tancat a causa d'un accident. S'estan revisant els danys per avaluar l'abast de la reparació per tornar el radiotelescopi a la seva condició inicial. Un dels cables auxiliars que sostenen la plataforma de metall sobre el disc es va trencar el dilluns 10 d'agost, causant un dany d'uns 30 metres al plat. També va trencar entre 6-8 panells del Gregorian Dome que allotja el receptor ALFA i la plataforma que condueix a ell, a la part alta de la instal·lació. Encara no està clar què va causar el trencament del cable. La instal·lació ha suportat molts huracans, tempestes tropicals i terratrèmols des que va ser construïda fa 50 anys. Actualment estaven en curs les reparacions de l'huracà Maria en 2017. Més informació a UCF.

 

Add a comment

13 agost 2020

noticia betelgeuse3Noves observacions del Telescopi Espacial Hubble de la NASA i l’ESA suggereixen que l'enfosquiment inesperat de l'estrella supergegant Betelgeuse probablement estigui causat per una immensa quantitat de material calent expulsat a l'espai per la mateixa estrella, formant un núvol de pols que va bloquejar la seva llum. El fenomen sense precedents, que fins i tot es va poder veure a simple vista, va començar a l'octubre de 2019. Al febrer de 2020 la brillantor s'havia reduït en més d'un factor tres, però a l'abril de 2020 l'estrella havia tornat a la brillantor normal. Les noves observacions suggereixen que es va formar un núvol de pols a partir del gas supercalent generat en una cel·la de convecció de l'estrella que va passar a través de l'atmosfera, es va refredar i va generar la pols. Les observacions en llum ultraviolada del Hubble, durant diversos mesos, van detectar material calent i dens que es movia a través de l'atmosfera de l'estrella, que després va formar el núvol de pols sobre l'hemisferi sud, que va ser el que va disminuir la brillantor de l'estrella durant uns mesos. Més informació al Hubble.

Add a comment

10 agost 2020

noticia ceres10Les àrees brillants trobades en algunes zones de l'asteroide Ceres són dipòsits compostos principalment de carbonat de sodi. Es va estimar que havien de procedir d'un líquid que es va filtrar fins a la superfície i es va evaporar, deixant una crosta de sal altament reflectant. L'anàlisi final de les dades recopilades per la missió Dawn, publicats en una col·lecció d'articles a Nature Astronomy el 10 d'agost, mostren, entre d'altres troballes, que provenen d'un dipòsit profund de salmorra, aigua enriquida amb sal. A l'estudiar la gravetat de Ceres es va poder determinar que el dipòsit de salmorra que es troba en el cràter Occator de 92 km de diàmetre, on es troben les àrees brillants més extenses, té aproximadament 40 quilòmetres de profunditat i centenars de quilòmetres d'ample. L'activitat geològica a través de la qual es generen les taques podria estar encara en curs. Més informació a NASA.

Add a comment

31 juliol 2020

noticia supernova11Basades en observacions de l'Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA) s'han trobat indicis de la presència d'una estrella de neutrons en les profunditats de les restes de l'estrella explotada fa 33 anys (23 de febrer de 1987), al Gran Núvol de Magalhães. En aquest cas seria l'estrella de neutrons més jove coneguda fins ara. Des del moment de l'explosió de la supernova s'ha estat buscant un objecte compacte de les restes de l'explosió. La detecció, per primera vegada, de neutrins procedents de la supernova indicava que es podria haver-se format l'estrella de neutrons, però al no trobar-la es va pensar que l'estrella va col·lapsar en un forat negre. Recentment les observacions d'ALMA han revelat una "gota" calenta al nucli polsegós de SN 1987A, que coincideix amb la ubicació de l'estrella de neutrons. La "gota" és més brillant del que s'esperava per a una estrella de neutrons, la qual cosa podria ser deguda a que l'estrella és molt jove. Més informació a ALMA i NRAO.

Add a comment

23 juliol 2020

noticia camp magnetic2La foto mostra el camp magnètic de la galàxia espiral NGC 4217 similar a la nostra pròpia Via Làctia. Està a 67 milions d'anys llum, en la constel·lació de l'Óssa Major. En llum visible es pot veure a la galàxia a través d'imatges de l'Sloan Digital Sky Survey i del Kitt Peak National Observatory, i les línies magnètiques es poden veure en verd, preses pel radiotelescopi National Science Foundation del Karl G. Jansky Very Large Array (VLA). Les línies del camp magnètic s'estenen fins a uns 22.500 anys llum més enllà del disc de la galàxia. No es comprèn encara com es generen i com es mantenen aquests enormes camps magnètics. L'explicació principal, anomenada teoria de la dinamo, suggereix que els camps magnètics són generats pel moviment del plasma dins el disc de la galàxia. Més informació a NRAO.

Add a comment

16 juliol 2020

noticia pluto9Fa 5 anys que la sonda de la NASA New Horizons va sobrevolar el planeta nan Plutó. D'alguna manera va ser l’etapa final del reconeixement dels planetes, els satèl·lits i els asteroides iniciat 58 anys abans pel Mariner 2 de la NASA que va volar sobre Venus el desembre i gener de 1962-63. La New Horizons ens ha mostrat que el sistema de Plutó conté un món gelat ple de paisatges i geologia magnífics. Muntanyes altes, capes de gel gegants, pous, escarpes, valls i terrenys que no es veuen en cap altre lloc del Sistema Solar. Les 10 troballes més estranyes i inesperades sobre el sistema són les següents: 1. Plutó té un "cor", una vasta glacera denominada Sputnik Planitia que ha modelat la geologia de Plutó creant falles gegants. 2. Probablement té un vast oceà líquid d'aigua sota la superfície. 3. És tectònicament actiu. 4. Va ser volcànicament actiu. 5. Està replet de glaceres. 6. La glacera Sputnik té cèl·lules de convecció. 7. Té un cert calor intern que controla la seva atmosfera. 8. Té dunes. 9. Plutó i Caront pràcticament no tenen cràters petits. 10. Caront va tenir un passat volcànic. Més informació a la NASA.

Add a comment

15 juliol 2020

noticia erupcionsEls terratrèmols grans i poderosos ocorren comunament en grups. Però exactament el perquè d'aquest comportament segueix sent un misteri. Una nova investigació, publicada el 13 de juliol a Scientific Reviews, afirma les primeres evidències potents, tot i que encara controvertides, que intenses erupcions al Sol podrien desencadenar terratrèmols massius a la Terra. Erupcions formidables en la superfície de el Sol causen ejeccions de massa coronal i de partícules, ions i electrons, que llisquen a través del Sistema Solar a velocitats vertiginoses. La nova investigació suggereix que aquestes partícules, específicament els ions amb càrrega positiva, podrien ser responsables de desencadenar grups de terratrèmols forts. L'equip va utilitzar dades dels últims 20 anys del satèl·lit SOHO de la NASA-ESA, compilant mesuraments de protons. Quan els protons van arribar al seu punt màxim hi va haver un augment en els terratrèmols per sobre de la magnitud 5,6 durant les següents 24 hores. Segons la nova teoria, a mesura que els protons carregats positivament xoquen contra la bombolla magnètica protectora de la Terra, creen corrents electromagnètiques que es propaguen per tot el globus. Els polsos creats per aquests corrents podrien després deformar el quars en l'escorça terrestre, provocant terratrèmols. Més informació a Nature.

Add a comment

2 juliol 2020

noticia fluctuacionsL'Univers, vist a través de la mecànica quàntica, és un espai sorollós i crepitant on les partícules parpellegen constantment creant una capa de soroll quàntic de fons els efectes del qual són normalment massa subtils per a ser detectats pels objectes quotidians. Ara, per primera vegada, un equip dirigit per investigadors del LIGO ha mesurat els efectes de les fluctuacions quàntiques en objectes a l'escala humana. Els investigadors informen haver observat que els miralls de LIGO es mouen uns 10-20 m, un desplaçament que la mecànica quàntica va predir, però que mai s'havia mesurat. Un àtom d'hidrogen mesura 10-10 metres, de manera que aquest desplaçament dels miralls és ínfim fins i tot per a un àtom d'hidrogen, però podem mesurar-lo. L'especial d'aquest experiment és que hem vist efectes quàntics en una cosa tan gran com un ésser humà, de manera que nosaltres, cada nanosegon, estem sent colpejats per aquestes fluctuacions quàntiques. Més informació al LIGO.

Add a comment