L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

10 gener 2020

noticia m87 2Observacions de telescopi Chandra de raigs X de la NASA mostren que el forat negre a la galàxia M 87 està impulsant partícules lluny d'ell a més del 99% de la velocitat de la llum. L'estudi s'ha fet detectant velocitats a partir dels canvis en l'emissió de raigs X entre 2012 i 2017. La foto mostra el raig que s'estén uns 18.000 anys llum. Els "nusos" d'emissió es creen quan el material cau esporàdicament sobre M 87, creant ràfegues de llum de raigs X que viatgen al llarg del raig. Les ampliacions mostren imatges d'una petita regió preses en 2012 i 2017, on hi ha dues fonts d'emissió. La taca més distant està uns 900 anys llum del forat negre i s'allunya d’ell mentre s'esvaeix en un 70%. Més informació al Chandra.

Add a comment

10 gener 2020

noticia anellUn equip d'investigadors ha trobat un enorme anell de gas al voltant de la galàxia AGC 203.001 que està a una distància d'uns 260 milions d'anys llum. L'anell de gas té dos detalls misteriosos: és més gran del normal per a una galàxia i es formen molt poques estrelles en el seu si. El diàmetre de l'enorme anell té gairebé 400.000 anys llum, tres vegades la grandària de la Via Làctia. Aquest tipus d'anells es formen generalment quan la galàxia col•lideix amb una altra galàxia, però el més normal és que la col•lisió generi la formació d'estrelles, cosa que no passa en aquest cas. Més informació a la RAS.

Add a comment

9 gener 2020

noticia colisionEl 25 d’abril de 2019 el LIGO Livingston Observatory, un dels detectors de la xarxa LIGO i Virgo, va detectar el que semblaven unes ones gravitacionals. Ara s’ha confirmat que era probablement el resultat d’una fusió de dues estrelles de neutrons. Seria la segona vegada que aquest tipus d’esdeveniment s’observa, després de la primera detecció l’agost de 2017. Ara no s’ha observat l’emissió de llum com va passar el 2017. Les dades revelen que la massa combinada dels cossos fusionats és aproximadament 3,4 vegades la massa del nostre Sol, superior als sistemes de dues estrelles de neutrons coneguts a la nostra galàxia que no supera 2,9 vegades el Sol. Aquesta dada pot tenir implicacions interessants sobre com es va formar originalment la parella. Més informació a LIGO.

Add a comment

4 gener 2020

noticia craterUn estudi liderat per Kerry Sieh, geòleg de la Universitat Tecnològica de Nanyang, a Singapur, ha trobat el que sembla ser un cràter d'impacte en el sud de Laos. L'impacte va tallar un cràter amb una mida de 17x13 km. El cràter sembla que s'ha trobat sota d'una plana de lava endurida que es va formar després de l'impacte fa uns 790.000 anys. L'impacte de l'asteroide va cobrir el 10 per cent de la Terra de les seves restes, anomenats tectites. Durant dècades s'ha estat buscant el lloc de l'impacte, que ara sembla que s'ha trobat. Més informació a PNAS.

Add a comment

28 desembre 2019

noticia betelgeuseEn les últimes setmanes la magnitud de l'estrella Betelgeuse, que és una estrella variable, s'ha atenuat tant que ha assolit el mínim des de fa més d'un segle. L'estrella varia entre les magnituds 0,4 i 1,2, però el 19 de desembre va aconseguir la magnitud 1,3. Segurament es deu a la superposició de dos períodes de l'estrella de 425 dies i 5,9 anys. En aquests moments l'estrella que sol estar entre les sis o set estrelles més brillants, han disminuït fins a la posició 21. S'ha especulat que l'estrella està a punt de convertir-se en una supernova. Segurament encara no, però aquest esdeveniment podria passar abans d'uns 100.000 anys. L'estrella és una supergegant vermella que es va expandint i contraient en períodes successius canviant, per tant, la seva brillantor. L'última nota de la magnitud de l'estrella pot trobar-se en Astronomers Telegram.

 

Add a comment

20 desembre 2019

noticia explosionesEl Very Large Telescope (VLT) de l'ESO, a través d'un equip liderat per Rainer Schödel de l’Instituto de Astrofísica de Andalucía, ha observat la zona central de la Via Làctia amb una resolució espectacular i ha descobert nous detalls sobre la història del naixement d’estrelles a la nostra galàxia. Gràcies a aquestes noves observacions, els astrònoms han trobat evidències d'un esdeveniment dramàtic en la vida de la Via Làctia: un esclat de formació estel•lar tan intens que va resultar en més de 100.000 explosions de supernoves. S'ha vist que la formació d'estrelles no ha estat contínua. S'ha descobert que al voltant del 80% de les estrelles de la regió central de la Via Làctia es van formar en els primers anys, fa entre 8.000 i 13.500 milions d'anys. Després van seguir uns 6.000 milions d'anys gairebé sense formació d'estrelles. Al final va seguir amb un intens esclat de formació estel•lar, fa uns 1.000 milions d'anys. Més informació en l’ESO i en l’IAA.

 

Add a comment

19 desembre 2019

noticia forats negres5Una de les preguntes sobre l'Univers primitiu és conèixer com els forats negres supermassius van poder créixer tant en una etapa tan primerenca de l'Univers. Astrònoms de l'Institut Max Planck, a Alemanya, han observat a través del Very Large Telescope de l'ESO, densos núvols de gas fred al voltant dels primers quàsars. El treball es va centrar en l'estudi de 31 quàsars, vistos com eren fa més de 12.500 milions d'anys, en un moment en que l'Univers encara era un nadó i comptava amb tan sols uns 870 milions d'anys d'edat. Van descobrir que 12 dels quàsars estaven envoltats per enormes halos de gras fred i dens d'hidrogen que s'estenen 100.000 anys llum des dels forats negres centrals i amb milers de milions de vegades la massa del Sol. Aquests núvols són l'aliment perfecte perquè els forats negres creixin ràpidament i que les galàxies puguin fabricar estrelles a alta velocitat. Més informació en l’ESO.

 

Add a comment

14 desembre 2019

noticia parkerA la reunió de l'American Geophysical Union de l'11 de desembre s'han presentat noves troballes de la sonda Parker Solar Probe de la NASA sobre el vent solar i les tempestes solars més infreqüents que poden interrompre la tecnologia i posar en perill els astronautes. Al mateix temps, els instruments WISPR de la Parker Solar Probe estan dissenyats per capturar imatges detallades de la feble corona i del vent solar, però també han recollit una altra estructura difícil de veure: un rastre de pols d'uns 97.000 km d'ample seguint l'òrbita de l'asteroide Phaethon, que crea la pluja de meteorits de les Gemínides, que aquest any han tingut el seu màxim en la nit del 13 al 14 de desembre. S'ha calculat per la traça té una massa de l'ordre de mil milions de tones. A la foto el rastre es pot veure entre les dues fletxes vermelles. Més informació a la NASA.

Add a comment

14 desembre 2019

noticia pulsar2Mitjançant l'instrument Neutron star Interior Composition Explorer (NICER) de la NASA, un telescopi de raigs X instal•lat a la Estació Espacial Internacional, s'han pogut obtenir les primeres mesures precises tant de la grandària com de la massa d'un púlsar. També s'ha pogut obtenir el primer mapa, amb dos o tres "punts calents" en l'hemisferi sud de la seva superfície. Es tracta del púlsar J0030+0451 que es troba a una distància de 1.100 anys llum en la constel•lació de Piscis. Els "punts calents" de milions de graus en la superfície del púlsar són molt més estranys del que generalment es pensava. Les observacions de NICER foren entre juliol de 2017 fins a desembre de 2018. Té entre 1,3-1,4 vegades la massa de el Sol i 25,4-26 quilòmetres de diàmetre i gira 205 vegades per segon. Més informació a la NASA.

 

Add a comment

13 desembre 2019

noticia galaxias2Des de fa alguns mesos es discuteix sobre la presència o no de galàxies exemptes de matèria fosca. Veure les notícies dels dies 4/4/2018 i 30/3/2019 on s'afirma la seva existència i la del dia 3/6/2019 on es nega. Ara un equip d'investigadors ha trobat una població especial de galàxies nanes que podrien consistir principalment en barions, la matèria normal, fins radis de fins a desenes de milers d'anys llum. Han trobat 19 galàxies nanes d'aquest tipus. Això contrasta amb l'expectativa normal que aquestes regions haurien d'estar dominades per la matèria fosca. En sistemes d'alta massa, la fracció bariònica pot assolir el valor universal, és a dir, 4.6%. En sistemes de baixa massa, les galàxies nanes, la fracció bariònica pot ser molt més baixa a causa de la seva menor intensitat gravitacional. Les galàxies nanes del Grup Local estan dominades per matèria fosca fins a un radi d'uns pocs milers d'anys llum. Ara ha estat possible estudiar-lo per a galàxies nanes fora de el Grup Local que són més febles. Més informació a AAAS.

Add a comment