L'ASTRONÒMICA

11 abril 2024

Un estudi de l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC), que combina química de laboratori i astrofísica, demostra per primera vegada que grans de pols formats per carboni i hidrogen altament desordenats, anomenats HAC, podrien intervenir en la formació dels ful·lerens, molècules de carboni claus per al desenvolupament de la vida a l'Univers i amb potencials aplicacions en nanotecnologia. Els ful·lerens són molècules de carboni molt grans, complexes i altament resistents. Els seus àtoms estan ordenats en estructures esfèriques tridimensionals seguint un patró alternatiu d'hexàgons i pentàgons, com una típica pilota de futbol (ful·lerens C60) o una pilota de rugbi (ful·lerens C70). Des del seu descobriment el 1985 s'han detectat nombroses proves de la seva existència a l'espai, especialment al voltant de nebuloses planetàries. Atès que són molècules increïblement estables i difícils de destruir es creu que els ful·lerens poden actuar com a gàbies per a altres molècules i àtoms, de manera que podrien haver portat molècules complexes fins a la Terra que haurien impulsat l'origen de la vida. L'estudi ha analitzat dades espectroscòpiques a l'infraroig de la nebulosa planetària Tc 1 detectant l'existència simultània de HAC i ful·lerens que recolza la teoria que aquests últims podrien formar-se a partir del processat o destrucció dels grans de pols presents en nebuloses planetàries. Més informació a l'IAC.