L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

8 octubre 2019

noticia filamentsUn grup internacional d'astrònoms liderat per Hideki Umehata del grup de recerca japonès RIKEN ha realitzat observacions detallades dels filaments de gas que connecten galàxies en un protocúmul en l'Univers primitiu. Els filaments són extensos i s'estenen per més de 3 milions d'anys llum; proporcionen el combustible per a la formació intensa d'estrelles i per al creixement de forats negres supermassius en les galàxies. Les observacions es van realitzar en SSA22, un enorme protocúmul de galàxies situat a uns 12.000 milions d'anys llum en la constel•lació d'Aquarius. Les troballes abonen la idea de que els filaments en l'Univers primitiu van impulsar la formació de galàxies i de forats negres supermassius en els llocs on es creuaven els filaments, creant regions denses de matèria. Més informació al Keck.

Add a comment

7 octubre 2019

noticia satelites saturnoUn equip dirigit per Scott S. Sheppard de la Carnegie Institution for Science treballant amb el telescopi Subaru, ha trobat 20 nous satèl•lits a Saturn. Això eleva el nombre total de satèl•lits del planeta fins a 82, superant a Júpiter, que en té 79. Cada un d'aquests satèl•lits té uns cinc quilòmetres de diàmetre. Disset d'ells orbiten el planeta cap enrere, en una direcció retrògrada. Dos dels satèl•lits estan una mica més a prop del planeta que els altres i tenen un període de dos anys; els altres més distants triguen més de tres anys. Més informació a Carnegie.

Add a comment

4 octubre 2019

noticia discos estrellasUtilitzant l’ALMA, un equip d'astrònoms ha obtingut una imatge de molt alta resolució de discos en els quals creixen dues estrelles joves alimentades per una complexa xarxa de filaments de gas i pols en forma de pretzel. Les dues estrelles nadons van ser trobades en el sistema [BHB2007] 11 situat a la nebulosa fosca Barnard 59. Hi ha dues fonts compactes que es creu que són dos discos circunestelares al voltant de dues estrelles joves. Cada disc té una grandària similar al cinturó d'asteroides del nostre Sistema Solar i la separació entre ells és d'unes 28 AU. Els dos discos estan envoltats per altres discos més grans amb una massa total d'aproximadament 80 masses de Júpiter, els quals mostren una complexa xarxa d'estructures de pols distribuïdes en formes espirals: els bucles de pretzel. Les estrelles nadons acreten massa en dues etapes. Primera, a través dels bucles giratoris i, després, a través dels discos circunestelares. Més informació en l’ESO.

Add a comment

3 octubre 2019

noticia enceladusSegons dades de la sonda Cassini s'han detectat els compostos orgànics que són els ingredients dels aminoàcids en les plomes que brollen del satèl•lit Enceladus de Saturn. Les plomes són els respiradors hidrotermals que expulsen material del nucli d'Enceladus, barrejat amb l'aigua de l'oceà subsuperficial del satèl•lit, abans de ser alliberats a l'espai com a vapor d'aigua i grans de gel. A la Terra, compostos similars a aquests formen part de les reaccions químiques que produeixen aminoàcids, els components bàsics de la vida. Els respiradors hidrotermals en el fons dels oceans terrestres proporcionen l'energia que alimenta les reaccions. Els científics creuen que els respiradors hidrotermals d'Enceladus poden funcionar de la mateixa manera, subministrant energia que condueix a la producció d'aminoàcids. Més informació a la NASA.

Add a comment

2 octubre 2019

noticia fullerenosUn estudi realitzat per la investigadora de l'IAC Susana Iglesias-Groth detecta molècules de carboni pur a la regió de formació estel•lar IC 348 en Perseu, una de les més properes al Sistema Solar. Els ful•lerens són molècules que tenen en la seva estructura els pentàgons i hexàgons de carboni que, sovint, apareixen en molècules claus per a la vida. Són, a més, la tercera forma estable del carboni, al costat del diamant i al grafit. IC 348 és un jove cúmul d'estrelles amb 2-3 milions d'anys d'edat. S'ha detectat el ful•lerens C60, però també el ful•lerens C70, que és molt menys freqüent. Segons la investigadora les bandes de ful•lerens apareixen àmpliament distribuïdes en aquesta regió i amb més força en la línia de visió de les estrelles en el nucli del cúmul. El següent pas serà investigar si els ful•lerens es troben en els discos de material on s'estan formant planetes. Més informació a l’IAC.

 

Add a comment

30 setembre 2019

noticia forats negres3Un nou estudi que utilitza dades de X-Chandra de la NASA i altres telescopis proporciona l'evidència més sòlida fins ara d'un sistema de tres forats negres supermassius. Es tracta d'un cúmul de tres galàxies anomenat SDSS J084905.5+111447.2 que es troba a aproximadament mil milions d'anys llum de la Terra. Els tres forats negres es troben el centre de tres galàxies que estan en curs de col•lisió. Aquestes col•lisions triples són extremadament rares, i van jugar un paper important en el creixement dels forats negres supermassius en el temps. Les separacions entre els forats negres oscil•len entre aproximadament 10.000 i 30.000 anys llum. Més informació al Chandra.

Add a comment

29 setembre 2019

noticia sistema planetari2L'instrument CARMENES, que opera des de l'Observatori de Calar Alto (Almería), coliderat per l'Instituto de Astrofísica de Andalusia (IAA-CSIC), ha detectat un planeta gegant al voltant de l'estrella nana vermella GJ3512, i possiblement indicis d'un altre planeta. La troballa posa en dubte el model de formació dels planetes gegants més acceptat, que afirma que neixen a partir d'un nucli sòlid que va acumulant gas. Es creu que el planeta gegant podria haver-se format per la ruptura del disc protoplanetari al voltant de l'estrella, i no per l'acumulació de gas al voltant d'un nucli sòlid. Més informació a l’IAA i l’IAC.

Add a comment

29 setembre 2019

noticia celula"Som pols d'estrelles", va dir Carl Sagan. La nostra matèria està forjada en els cors de les estrelles; quan mirem l'Univers ens veiem a nosaltres mateixos. Aquesta és una visió poètica, però en alguna manera certa. La radioastronomia ens dòna una visió del cosmos que cal passar a través d'ordinadors per poder-la entendre. En medicina passa el mateix quan analitzem el cos a través de tècniques no invasives, com la ressonància magnètica. Els experts en tots dos camps s'enfronten a reptes similars, de manera que seria útil si poguessin aprendre els uns dels altres. Aquest és l'objectiu del projecte Cells to Galaxies: trobar una manera de construir un pont entre els dos camps. Tot i les similituds hi ha canvis significatius; per exemple, en una imatge mèdica es pot confirmar el diagnòstic al quiròfan, cosa que no passa en les galàxies llunyanes. Però les tècniques de reconstrucció d'imatges tenen molts punts en comú. A l'abril de 2019, es va fer una primera reunió per discutir si els dos camps tenen alguna cosa en comú. Hi ha plans per tenir una reunió de col•laboració més formal a la primavera de 2020. La imatge és un "radiografia" del monòxid de carboni en la galàxia Sculptor. Més informació al NRAO.

Add a comment

25 setembre 2019

noticiia cometasUn nou estudi dirigit per un investigador de la Universitat Central de Florida pot alterar la nostra comprensió de com els cometes arriben des dels afores del Sistema Solar i es canalitzen cap al Sistema Solar intern apropant-se a la Terra. L'estudi descriu una mena de "portal" per on passen els cometes. El portal va ser descobert com a part d'una simulació de centaures, petits cossos gelats que viatgen en òrbites caòtiques entre Júpiter i Neptú. Es creu que els centaures s'originen a la regió del cinturó de Kuiper més enllà de Neptú i es consideren la font dels cometes de la família de Júpiter, que son els que ocupen el Sistema Solar interior. L'objectiu original de la investigació era explorar la història de 29P/Schwassmann-Wachmann1 (SW1), un centaure de grandària mitjana en una òrbita gairebé circular just més enllà de Júpiter. S'ha vist que la majoria dels cometes passen per aquesta etapa abans d'ingressar en el Sistema Solar intern, durant uns pocs milers d'anys. Més informació a UCF.

Add a comment

23 setembre 2019

noticia forat negre17El passat 13 de maig, el forat negre central supermassiu de la nostra galàxia (SgrA*) va mostrar un inusual augment de brillantor la causa del qual encara es desconeix. Durant quatre nits entre abril i maig de 2019, els investigadors van realitzar observacions de SgrA* des de l’Observatori W.M. Keck a Hawaii. La nit del 13 de maig, els nivells de flux en infraroig proper de SgrA* van augmentar més del doble respecte a qualsevol altre dada registrada des de 2003, amb un increment en la intensitat observada del 75% en tot just dues hores. Es pregunta si aquest canvi en el comportament del forat negre central és el resultat d'un esdeveniment singular o és el precursor d'un nou estat d'acreció. Podria ser material procedent de l'estrella SO2, expulsada en la seva màxima aproximació el 2018, o material procedent de l'objecte denominat com G2 que es va acostar el 2014. Més informació a l’IAA.

 

Add a comment