L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

15 novembre 2018

noticia superterra2Un equip liderat per Ignasi Ribas (Institut d'Estudis Espacials de Catalunya) i Guillem Anglada (Universitat Queen Mary de Londres) han trobat, després d'un curos anàlisi, que hi ha un 99% de possibilitats que hi hagi un exoplaneta a l'estrella de Barnard. És l'estrella més ràpida del cel nocturn, situada a tan sols 6 anys llum de distància. L'exoplaneta, anomenat Barnard b, té una massa d’almenys 3,2 vegades la Terra, una superterra, amb una òrbita de 233 dies de període. S'han utilitzat dades d'un gran conjunt de telescopis. És un món gelat i dèbilment il•luminat; només rep un 2% de l'energia que la Terra rep del Sol. Està a una distància de només 0,4 vegades la que separa el Sol de la Terra, es troba prop de la línia de neu, la regió on compostos volàtils com l'aigua poden condensar-se en gel sòlid. Aquest món gelat i d'ombra podria tenir una temperatura de –170 °C, fent-lo inhòspit per a la vida tal com la coneixem. Després del planeta trobat en Proxima Centauri és el segon exoplaneta conegut més proper a la Terra. Més informació en l’ESO.

Add a comment

14 novembre 2018

noticia ninesNGC 1291 és una galàxia que conté dues barres estel•lars, una interna i una altra externa, amb diferent orientació. Dels extrems d'aquestes barres neixen braços espirals, el que fa que la galàxia tingui forma de dos anells espirals, un intern i un altre extern. Ara investigadors de l'Instituto de Astrofísica de Canaries (IAC) han descobert una estructura amb forma de cacauet a la barra interna. Fins ara això només s'havia detectat en les barres externes dels sistemes dobles o en barres individuals com la de la Via Làctia. Aquestes estructures són creades per moviments verticals d'estrelles a la barra i deuen el seu nom a la seva forma quadrada o de cacauet quan s'observen en galàxies vistes de canto. La galàxia té una estructura en forma de nina russa, les dues barres es comporten igual però a diferents escales. Aquests tipus d'estructures són fonamentals per entendre l'evolució interna de les galàxies i com s'alimenten els forats negres supermassius que habiten en el seu centre. Més informació a l’IAC.

 

Add a comment

12 novembre 2018

noticia lagosEl desert d'Atacama, Xile, és el més sec i més antic de la Terra. Fa almenys 500 anys que no es registraven pluges al cor del desert, però això no ha impedit que hi hagin microorganismes capaços de tolerar els alts nivells de dessecació i radiació. No obstant això, durant els últims tres anys, ha plogut de forma significativa en aquesta zona, la qual cosa ha provocat l'aparició de llacunes hipersalines que han persistit durant mesos. Un estudi, liderat pel Centre d'Astrobiologia (CAB / CSIC-INTA), conclou contràriament al que es podria esperar, que l'aportació d'aigua ha causat una enorme devastació en les espècies microbianes per un excés osmòtic. El desert d'Atacama, per la seva extrema aridesa, és un lloc semblant a la superfície de Mart. El planeta Mart va tenir un període durant el qual va albergar molta aigua a la superfície, per tant si hi va haver vida va haver d’apàreixer en aquest període. Després, Mart va perdre la seva atmosfera i la seva hidrosfera, convertint-se en el món sec i àrid. Però en alguns moments posteriors grans volums d'aigua van excavar la seva superfície en forma de canals. Si encara existien comunitats microbianes resistint el procés de dessecació extrema, s'haurien vist sotmeses a processos d'estrès osmòtic similars als d'Atacama. Més informació al CAB.

Add a comment

10 novembre 2018

noticia estrella4Un equip d'astrònoms a través de l'Observatori Gemini han detectar una petita estrella que sembla ser la més antiga a la nostra galàxia. L'estrella anomenada 2MASS J18082002-5104378 B forma part d'un sistema binari. El seu estudi pot proporcionar una revolució en la nostra comprensió de la història de la nostra galàxia. És molt petita, només el 14% del Sol; és molt antiga, 13.500 milions d'anys; i més significativament està feta amb un material molt similar al produït pel Big Bang. La seva òrbita al voltant del centre de la galàxia és molt similar a la del Sol; totes aquestes dades podien suggerir que el disc de la nostra galàxia podria haver-se format 3.000 milions d'anys abans del que s'havia previst. Igualment contradiu l'assumpció que les primeres estrelles eren molt grans i de curta vida. Més informació al Gemini.

Add a comment

5 novembre 2018

noticia iauUn vot electrònic entre els membres de la Unió Astronòmica Internacional recomana canviar el nom de la llei de Hubble i denominar-la com la lley de Hubble-Lemaître. Aquesta resolució fou proposada per a donar homenatge als dos cosmòlegs en el desenvolupament de la cosmologia moderna. Més informació a l’IAU.

Add a comment

5 novembre 2018

noticia carboniSegons un estudi de meteorits marcians realitzat per un equip de la Carnegie Institution for Science, el carboni orgànic de Mart pot ser originat per una sèrie de reaccions electroquímiques entre líquids salobres i minerals volcànics. L'any 2012 es va determinar que el carboni orgànic trobat en deu meteorits de Mart no era una contaminació terrestre, i que no era d'origen biològic. El nou estudi pretén analitzar l'origen d'aquest carboni. Ara s'han analitzat tres meteorits marcians recollits a la Terra: Tissint, Nakhla i NWA 1950. Utilitzant microscòpia avançada i espectroscòpia, van poder determinar que els compostos orgànics dels meteorits probablement van ser creats per la corrosió electroquímica de minerals en les roques marcianes per una salmorra líquida salada que els envolta. Més informació a la Carnegie.

 

Add a comment

2 novembre 2018

noticia keplerLa NASA va anunciar el 30 d'octubre de 2018 que Kepler s'ha quedat sense combustible i que ha decidit jubilar la nau espacial dins de la seva òrbita segura actual, lluny de la Terra. Després de nou anys d'operació, Kepler deixa un llegat de més de 2.600 descobriments de planetes fora del nostre Sistema Solar, molts dels quals podrien ser llocs prometedors per a la vida. Més informació a la NASA.

Add a comment

1 novembre 2018

noticia asteroide6Aquesta és la primera imatge en alta resolució de l'asteroide Bennu, obtinguda a partir de vuit imatges preses el dia 29 d'octubre per la sonda de la NASA OSIRIS-REEx, des de 330 km de l'asteroide. Més informació a la NASA.

Add a comment

1 novembre 2018

noticia materialL'instrument GRAVITY de l'ESO instal•lat a l’interferòmetre del Very Large Telescope (VLT) ha observat espurnes de radiació infraroja provinents del disc d'acreció al voltant de Sagitari A*, l'objecte massiu al cor de la Via Làctia. Això confirma, com es creia des de fa temps, que es tracta d'un forat negre supermassiu. Els centelleigs s'originen del material que orbita molt a prop de l'horitzó de successos del forat negre. El punt més proper a un forat negre que pot se orbitar sense ser inevitablement atret cap a dins per la immensa massa es coneix com l'òrbita estable més propera, i és des d'aquí que s'originen els centelleigs observats. El material té una velocitat d'un 30% de la velocitat de la llum. Més informació a l’ESO.

Add a comment

31 octubre 2018

noticia nuvolsL'any 1772 Lagrange va descobrir que hi ha cinc punts on les forces gravitacionals de dos astres estableixen zones d'equilibri. En els punts L4 i L5 s'han descobert petits cossos en els sistemes Sol-Jupiter, Sol-Terra, Sol-Mart i Sol-Neptú. En el sistema Terra-Lluna aquests punts estan buits a causa de la força gravitacional del Sol. Però l'any 1961 l'astrònom polonès Kazimierz Kordylewski va trobar dos núvols brillants de partícules prop del punt L5. Ara s'han fet observacions polarimètriques d'aquests núvols. Més informació a RAS i RAS.

Add a comment