L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

8 febrer 2019

noticia estrella6L'instrument MUSE (Multi Unit Spectroscopic Explorer), instal•lat al Very Large Telescope de l'ESO, ha detectat per primera vegada un raig en llum visible emès per una estrella naixent. Es troba en una regió H II en el Gran Núvol de Magalhães anomenada N180 B, que és un fèrtil viver d'estrelles. En les profunditats de N180 B s'ha detectat un raig Herbig-Haro 1177, (HH 1177) emès per un objecte estel•lar jove massiu, amb una massa 12 vegades major que la del nostre Sol. És la primera vegada que s'ha observat en llum visible un raig d'aquest tipus fora de la Via Làctia, ja que generalment estan enfosquides pels seus entorns polsosos. No obstant això, l'ambient relativament lliure de pols del Gran Núvol de Magalhães permet observar-les. Amb gairebé 33 anys llum de longitud, és un dels dolls més llargs mai observats. El raig està altament col•limat i es creu que s'associa amb el disc d'acreció de la seva estrella. S'ha vist que tant les estrelles d'alta massa com les de baixa massa llancen dolls col•limats com HH 1177. Més informació a l’ESO.

 

Add a comment

8 febrer 2019

noticia atmosferasLa sonda de la NASA Voyager 2 ens va oferir instantànies de les atmosferes d'Urà i Neptú als anys 1986 i 1989. Però s'ha vist que aquestes imatges només mostren una foto aïllada d'una pel•lícula que varia amb el temps. El telescopi Hubble ha seguit la seva dinàmica al llarg dels anys. Les últimes fotos del telescopi mostren una tempesta fosca en Neptú, ocorreguda el setembre de 2018 (dreta), que mesura uns 10.000 km i un casquet polar gegant al pol nord d'Urà (esquerra). Més informació al Hubble.

 

Add a comment

3 febrer 2019

noticia energia oscuraUn estudi basat en dades de l’observatori de raigs X Chandra de la NASA i del XMM-Newton de la ESA suggereix que l’energia fosca pot variar al llarg del temps còsmic. S'han rastrejat els efectes de l'energia fosca a través de les distàncies d'uns 1.598 quàsars, que permeten mesurar els seus efectes des de l’Univers primitiu, fa uns 9.000 milions d'anys fins al present. La nova tècnica utilitza dades de raigs ultraviolats (UV) i raigs X per estimar les distàncies del quàsar. Alguns dels fotons UV xoquen amb els electrons en el núvol de gas calent del quàsar i poden augmentar l'energia de la llum UV fins a les energies de raigs X. Aquesta correlació depèn de la lluminositat del quàsar, el que els converteix en graons estàndard per mesurar les distàncies. S'han trobat evidències que la quantitat d'energia fosca està creixent amb el temps. Més informació a Chandra.

Add a comment

1 febrer 2019

noticia galaxia16Astrònoms que utilitzaven el telescopi Hubble per estudiar algunes de les estrelles més antigues i més febles del cúmul globular NGC 6752 van descobrir per casualitat una galàxia nana. Una agrupació d'estrelles visibles prop del cúmul s'ha vist que no pertanyen a la nostra galàxia. La galàxia, anomenada Bedin 1, està situada a tan sols 30 milions d'anys llum del Sistema Solar. Té una forma elongada, amb una mida d'uns 3.000 anys llum, i és extremadament feble, per la qual cosa s'ha classificat com una galàxia esferoïdal nana, que són petites, febles, sense pols i amb estrelles velles. En el Grup Local de galàxies es coneixen 36 d'aquestes galàxies, 22 de les quals són satèl•lits de la Via Làctia. La nova galàxia destaca per estar allunyada de qualsevol galàxia gran; és a 2 milions d'anys llum de la galàxia NGC 6744. S'estima que la seva edat està propera als 13.000 milions d'anys, que la converteix en un fòssil de l'Univers primitiu. Més informació al Hubble.

Add a comment

25 gener 2019

noticia sistema tripleMartí Perpinyà, un estudiant de la Universitat Politècnica de Catalunya, ha descobert el primer sistema tiple de nanes blanques resoltes, anomenat J1953-1019. L’objectiu del seu treball era trobar sistemes de dues nanes blanques, també força estranys. A partir de les dades recollides per la Gaia Data Release 2 (DR2), ha trobat uns 50 sistemes binaris de nanes blanques, però també el sistema triple. Es tracta del primer descobriment d’un sistema triple d’aquest tipus de romanents estel•lars que s’ha fet mai. Els sistemes tiples de nanes blanques son una possible font de producció de supernoves del tipus SN1a, que expliquen l’expansió accelerada de l’Univers. L’article del descobriment es publicarà el mes de febrer a la revista Monthly Notices de la Royal Astronomical Society. Més informació a la UPC.

Add a comment

23 gener 2019

noticia ondasUn estudi internacional liderat per investigadors de l'IAC revela detalls inèdits sobre la naturalesa d'un tipus singular de fenomen oscil•latori amb forma d'espiral trobat en taques solars. El Sol alberga multitud de fenòmens oscil•latoris que es manifesten des de les capes més profundes del seu interior fins a les capes més externes de la seva atmosfera. Ara s'ha estudiat la propagació d'aquestes ones en taques solars i s'ha identificat la presència d'oscil•lacions amb forma d'espiral que parteixen des de la zona més fosca de la taca solar, l'ombra, i s'estenen a les regions més externes de la penombra. S'han emprat dades del telescopi GREGOR de 1,5 m, situat a l'Observatori del Teide. Els nous resultats apunten que es tracta del patró visual d'ones que es propaguen cap amunt des de capes inferiors. Encara que aparentment aquestes ones es mouen en la direcció radial (cap a l'exterior de la taca), el que passa en realitat és que en les regions més externes el front d'ones arriba més tard a la capa atmosfèrica. Més informació a l’IAC.

 

Add a comment

22 gener 2019

noticia hipernovaUn treball, encapçalat per l'Instituto de Astrofísica de Andalusia (IAA-CSIC) i publicat a Nature, ha estudiat en detall la fi de la vida d'una estrella de gran massa. S'ha vist que produeix un esclat de raigs gamma (GRB) i una hipernova. L'estudi ha permès trobar el component que explica per què algunes hipernovas no produeixen esclats de raigs gamma. Es tracta d'un nou component: una mena d'embolcall calent que es forma al voltant del raig segons es propaga a través de l'estrella progenitora. El doll transfereix una part important de la seva energia a l'embolcall i, si aconsegueix travessar la superfície de l'estrella, produeix l'emissió de raigs gamma. No obstant això, el raig es pot malmetre dins l'estrella i no emergir al medi en no tenir energia suficient, circumstància en la qual es produeix una hipernova però no un GRB. Més informació a l’IAA.

 

Add a comment

22 gener 2019

noticia titanUna imatge de la sonda Cassini mostra evidències de pluja en el pol nord de Tità, el satèl•lit més gran de Saturn. Aquesta evidència seria la primera indicació del començament de l'estiu a l'hemisferi nord de l’astre. L'equip del descobriment, liderat per Rajani Dhingra, Universitat de Idaho, EUA, va trobar un tret reflectiu en una imatge obtinguda el dia 7 de juny de 2016 per l'espectròmetre de l’infraroig proper. La imatge cobria una superfície d'uns 120.000 km2, i no apareixia en imatges precedents i subsegüents de la sonda Cassini. Les anàlisis suggereixen que es tracta de la reflexió de la llum solar per una superfície humida. Es creu que es tracta d'un episodi de pluja de metà. Més informació en AGU.

Add a comment

19 gener 2019

noticia anells1La sonda Cassini, durant el gran final que va culminar la seva missió a l'any 2017, va passar diverses vegades entre els anells i el planeta. Una de les missions previstes era mesurar l'edat dels anells del planeta. Per a això era necessari mesurar la massa dels anells o saber de quin material estan fets. Durant els passos, Cassini va actuar com una sonda per mesurar l'acció gravitatòria del planeta i dels anells, quan les antenes terrestres de la NASA i de l'ESA van mesurar la seva velocitat i la seva acceleració. Les dades indiquen la massa dels anells i suggereixen que es van formar en un interval entre 10 i 100 milions d'anys, és a dir més o menys durant l'època dels dinosaures a la Terra. La nova evidència d'anells joves dóna credibilitat a les teories que es van formar a partir d'un cometa que es va acostar massa i va ser destruït per la gravetat de Saturn, o per un esdeveniment que va trencar una generació anterior de satèl•lits gelats. Més informació a la NASA.

 

Add a comment

3 gener 2019

noticia materia oscuraCientífics de la Universitat de Surrey, de la Universitat Carnegie Mellon i de ETH Zürich han trobat per primera vegada evidència que la matèria fosca es pot escalfar i es pot moure, com a resultat de la formació d'estrelles en les galàxies. S'ha mesurat la matèria fosca en 16 galàxies nanes amb històries de formació d'estrelles diferents. S'ha observat que en les galàxies on es formen estrelles, els vents forts poden empènyer el gas i la pols lluny del cor de la galàxia. Com a resultat, el centre de la galàxia té menys massa, de manera que la matèria fosca guanya energia i migra fora del centre, un efecte anomenat "escalfament de la matèria fosca". Més informació a RAS.

Add a comment