L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català

  
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

27 febrer 2024

notiocia estrella canival2024 02 27Quan una estrella com el nostre Sol arriba al final de la seva vida, es pot “empassar” els planetes circumdants i els asteroides que van néixer amb ella. Ara, utilitzant el Very Large Telescope (VLT) de l'Observatori Europeu Austral (ESO), a Xile, un equip de recerca ha detectat, per primera vegada, una firma única d'aquest procés: una cicatriu impresa a la superfície d'una estrella nana blanca. Se sap que algunes nanes blanques canibalitzen parts dels seus sistemes planetaris. Ara s'ha descobert que el camp magnètic de l'estrella juga un paper clau en aquest procés, deixant una cicatriu impresa a la superfície de la nana blanca. La cicatriu que l'equip va observar és una concentració de metalls impresa a la superfície de la nana blanca WD 0816-310, el romanent de la mida de la Terra d'una estrella similar però una mica més gran que el nostre Sol. Els metalls es van originar a partir d'un fragment planetari tan gran o possiblement més gran que Vesta, que té uns 500 quilòmetres de diàmetre. L'equip va descobrir que la força en el senyal que detectava els metalls canviava a mesura que l'estrella girava, cosa que suggereix que els metalls, en lloc d'estendre's uniformement, es concentren en una àrea específica de la superfície de la nana blanca, concretament a un dels seus pols magnètics. Més informació a l'ESO.