L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català

  
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

19 abril 2024

noticia forat negre2024 04 19Un equip ha identificat el forat negre estel·lar més massiu descobert fins ara a la Via Làctia. Aquest forat negre, anomenat Gaia BH3, va ser detectat en les dades de la missió Gaia de l'Agència Espacial Europea pel fet que imposa un estrany moviment de "bamboleig" a la seva estrella companya que l'orbita. Per detectar-ho, s'ha utilitzat el Very Large Telescope (VLT d'ESO) de l'Observatori Europeu Austral (ESO) i altres observatoris terrestres. Els forats negres estel·lars es formen a partir del col·lapse d'estrelles massives i els que s'han identificat fins ara a la Via Làctia són, de mitjana, unes 10 vegades més massius que el Sol. El forat negre estel·lar més massiu conegut a la nostra galàxia era Cygnus X-1, amb 21 masses solars. Ara la nova observació de la massa d’aquest objecte amb 33 masses solars és excepcional. Es troba, sorprenentment, a només 2.000 anys llum de distància, a la constel·lació d'Aquila, i és el segon forat negre conegut més proper a la Terra. S'han detectat anteriorment forats negres igualment massius fora de la nostra galàxia i s'ha teoritzat que es poden formar a partir del col·lapse d'estrelles pobres en metalls que perden menys massa al llarg de la seva vida. Més informació a l'ESO.