L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

9 octubre 2018

noticia hubble3El dissabte, dia 6 d'octubre, el telescopi Hubble va entrar en mode segur, després que un dels tres giroscopis que apunten el telescopi va fallar. El mode segur posa el telescopi en una configuració estable fins que el control de terra pot corregir el problema. El Hubble generalment usa tres giroscopis a la vegada, però pot observar només amb un. El Hubble té sis giroscopis, dos ja havien fallat abans i ara ha fallat el tercer. Els tres restants giroscopis s'han millorat tècnicament i s’espera que tinguin vides més llargues. Però, malgrat això, al encendre el giroscopi restant en reserva s'ha vist que no estava funcionat al nivell requerit, amb el que s'ha mantingut en mode segur. Si es soluciona el problema, el telescopi tornarà a la vida normal. En cas contrari, el telescopi funcionarà en "gir reduït" amb un únic giroscopi. Més informació al Hubble.

Add a comment

5 octubre 2018

noticia exosateliteA través d'observacions de l'observatori Kepler i de l'observatori Hubble s'ha detectat la primera evidència d'un satèl•lit al voltant d'un planeta fora del Sistema Solar. Es tracta del planeta Kepler-1625b, situat a 8.000 anys llum, un gegant gasós diverses vegades més gran que Júpiter. El possible satèl•lit s'anomena Kepler-1625b-i i té una mida considerable similar a la del planeta Neptú. Les evidències de la presència del satèl•lit es deuen a un segon mínim de llum quan el planeta transita per davant de l'estrella. Més informació al Hubble.

Add a comment

4 octubre 2018

noticia estrelles3Un equip d'astrònoms que estaven utilitzant les últimes dades de la missió Gaia de l'ESA per buscar estrelles d'alta velocitat que són expulsades de la Via Làctia, es van sorprendre en veure que hi havia moltes estrelles d'alta velocitat que corrien cap a l'interior de la nostra galàxia, segurament originades en altres galàxies. La classe més ràpida d'aquestes estrelles són les estrelles de hipervelocidad, que es creu que es formen prop del centre galàctic i són expulsades per les interaccions amb el forat negre del centre de la galàxia. La sorpresa va ser veure que la major part d'aquestes estrelles detectades semblen córrer precisament cap al centre galàctic. Segons sembla, aquestes estrelles podrien ser d'altres galàxies i estan fent un sobrevol a través de la Via Làctia. Una altra possible explicació és que siguin estrelles de l'halo galàctic expulsades per les interaccions gravitatòries originades per galàxies nanes que es creuen amb la Via Làctia. Més informació a RAS.

Add a comment

3 octubre 2018

noticia lyman alfaObservacions fetes amb l'espectrògraf MUSE, instal•lat al VLT (Very Large Telescope) de l'ESO, han descobert grans reservoris còsmics d'hidrogen atòmic al voltant de galàxies distants. Els núvols d'hidrogen en l'Univers distant brillen en emissió Lyman-alfa, revelant que gairebé tot el cel nocturn és brillant en aquesta emissió. Les emissions s'han observat a la regió del Camp Ultra Profund de l'Hubble (HUDF) i cobreixen gairebé tot el camp de visió, portant l'equip a extrapolar que gairebé tot el cel refulgeix intensament en emissió Lyman-alfa. El HUDF va revelar milers de galàxies disperses en el que semblava ser una taca fosca del cel. Ara s'ha pogut detectar la dèbil emissió dels embolcalls gasosos de les galàxies més primerenques. La foto és una composició que mostra la radiació Lyman-alfa en blau superposada a l'emblemàtica imatge del HUDF. Més informació a l’ESO.

Add a comment

28 setembre 2018

noticia phobosHi ha un intens debat sobre l'origen de Phobos i Deimos, els dos satèl•lits del planeta Mart. Les seves superfícies fosques són semblants als primitius asteroides suggerint que podrien ser asteroides capturats; però les seves mides i els angles de les seves òrbites no concorden amb aquest escenari. Un estudi recent suggereix que la composició de Phobos és molt semblant a les escorces volcàniques del planeta Mart, amb la qual cosa el satèl•lit podria ser degut a un impacte sobre el planeta. Més informació a AGU.

Add a comment

27 setembre 2018

noticia forat negre7Un equip d'astrònoms del Regne Unit ha realitzat la primera detecció de matèria caient dins d'un forat negre, a la galàxia Seyfert PG22+143, situada a 1.000 milions d'anys llum. La detecció es va fer en raigs X a través de les dades de l'observatori XMM-Newton de l'ESA. Generalment el material gira en espiral al voltant del forat negre escalfant-se i convertint la seva energia gravitacional en radiació. En els forats negres supermassius no està clar quina direcció poden tenir les òrbites; podrien estar desalineades amb la rotació de forat negre. S'ha vist que l'espectre de raigs X està fortament desplaçat al vermell, la matèria cau al forat negre a l'enorme velocitat del 30% de la velocitat de la llum. En aquest cas, el gas gairebé no té rotació al voltant del forat i està a una distància de només 20 vegades la mida de l’horitzó d'esdeveniments de forat. L'observació concorda amb un treball que demostra que els anells de gas poden trencar-se i xocar entre si, cancel•lant la seva rotació i deixant que el gas caigui directament cap al forat negre. Més informació a AAAS.

Add a comment

22 setembre 2018

noticia estrella neutrons2Un equip internacional d'astrònoms ha detectat una inusual emissió en infraroig al voltant d'una estrella de neutrons, a través de l'observatori Hubble. Aquesta estrella de neutrons, anomenada RX J0806.4-4123, pertany a un grup de set púlsars propers que emeten raigs X, denominats "els set magnífics", que estan més calents del que s'espera a partir de la seva edat i de la seva reserva d'energia a partir de la pèrdua de la seva energia de rotació. Té una àrea molt extensa que emet infraroig fins a unes 200 AU (2,5 vegades l'òrbita de Plutó). Es barregen dues possibilitats que podrien explicar aquesta emissió. Una d'elles podria ser el que es coneix com un 'disc de reserva' del material de la supernova que el va crear. La seva interacció posterior amb l'estrella de neutrons podria haver escalfat el púlsar i alentit la seva rotació. L'altra explicació és una "nebulosa de vent de púlsar". Aquest vent es pot produir quan les partícules s'acceleren en el camp elèctric que es produeix per la rotació ràpida de l'estrella de neutrons amb un camp magnètic fort. Més informació a Penn State.

Add a comment

21 setembre 2018

noticia ones1Un equip liderat per investigadores de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB, UB-IEEC) i de la Universitat de Groningen, ha descobert, mitjançant l'anàlisi de les dades de Gaia, subestructures fins ara desconegudes en la Via Làctia. La troballa, que va sorgir en combinar les posicions i les velocitats de sis milions d'estrelles del disc de la nostra galàxia, s'ha publicat a la revista Nature. Segons Teresa Antoja, primera signant de l'estudi, les dades de Gaia mostren com una espiral similar a una petxina de cargol; aquestes subestructures, permeten concloure que el disc de la nostra galàxia va patir una important pertorbació gravitacional fa entre 300 i 900 milions d'anys. L'estudi formula la hipòtesi que la trobada propera es va produir amb la galàxia nana de Sagittarius, que està sent canibalizada per la Via Làctia. Més informació a la UB.

Add a comment

20 setembre 2018

noticia naixement estrellesUn equip liderat per Ivan Minchev, del Leibniz Institute for Astrophysics Potsdam (AIP), ha realitzat un profund estudi per trobar els llocs de naixement de les estrelles de la nostra galàxia. Les estrelles en els discos de les galàxies no estan en els seus llocs de naixement a causa d'un fenomen de migració radial. Els paràmetres que determinen aquest moviment són mal coneguts. Per exemple, la mida i el moviment de la barra central de la galàxia, el nombre i la mida dels braços, o la freqüència dels xocs amb galàxies nanes al llarg de la seva història. Per obviar aquests obstacles es fan servir l'edat i la composició química de les estrelles a manera d’artefactes arqueològics per determinar la història de la galàxia. L'equip ha mesurat, amb gran exactitud, l'abundància de ferro en una mostra de 600 estrelles properes al Sol. Les dades mostren que aquestes estrelles han nascut al llarg de tot el disc de la galàxia. Per exemple, s’ha estimat que el nostre Sol va néixer 2.000 anys llum més a prop que la distància actual del centre de la galàxia. Més informació a l'AIP.

Add a comment

20 setembre 2018

noticia ceres4En un estudi publicat a Nature Astronomy un equip d'astrònoms ha presentat una nova visió del planeta nan Ceres. Durant els últims milers de milions d'anys Ceres ha estat molt actiu, incloent un tipus de vulcanisme que no es produeix en cap altra part del Sistema Solar. Un vulcanisme intermedi entre els volcans que emeten lava i roques, per exemple a la nostra Terra o en el satèl•lit Ió de Júpiter, i els volcans de vapor d'aigua que es produeixen a Europa o Enceladus. A causa de la composició de Ceres, aquestes erupcions serien de fang que surt de les esquerdes o fissures de la seva superfície. L'anàlisi de les dades recollides per Dawn indiquen que cada 50 milions d'anys es produeix un període d'erupcions d'aquest tipus. Les taques blanques que apareixen en les fotos podrien provenir de les erupcions més recents. Més informació a Nature.

 

Add a comment