L'ASTRONÒMICA

16 juliol 2022

Un micrometeor va danyar el Telescopi Espacial James Webb entre el 22 i el 24 de maig. En contra del que s'esperava al principi, l'impacte va causar molt més mal del que s'esperava i tindrà un impacte durador en les observacions del telescopi. Per contra, altres impactes de micrometeors durant els primers sis mesos de funcionament del telescopi han tingut un efecte insignificant. La foto mostra imatges infraroges dels miralls del telescopi abans del llançament (esquerra) i després de l'impacte (dreta). El segment C3, a la part inferior dreta, va ser el danyat. El segment C3 tenia un error del front d'ona de 56 nanòmetres, semblant al dels altres 17 segments; després de l'impacte l'error del front d'ona va pujar a 258 nm. Els enginyers del telescopi, canviant la posició i curvatura del segment, ho van poder reduir a 178 nm. Al final, l’impacte ha augmentat l’error associat a tot el mirall a aproximadament 59 nm. Mentrestant, la NASA considera opcions per evitar més danys, com apuntar la nau espacial en certes direccions per minimitzar les possibilitats d'impacte, per exemple, mirant el mirall en direcció oposada a la direcció de viatge. Més informació a la NASA.

12 juliol 2022

En una conferència de premsa s’han publicat les primeres fotos i dades del telescopi James Webb. Una és la imatge infraroja més profunda i nítida de l'Univers llunyà al cúmul de galàxies SMACS 0723 que inclou els objectes més tènues mai observats a l'infraroig. Un altre és l’espectre de llum sobre la composició d’una atmosfera planetària a 1.150 anys llum de distància que mostra el senyal inconfusible de l’aigua. En tercer lloc, detalls de la nebulosa planetària de l'Anell del Sud que abans estaven ocults, entre els quals la segona estrella d'aquesta nebulosa, juntament amb les estructures de gas que les envolten. En quart lloc, una imatge del quintet de Stephan amb els fluxos impulsats per un forat negre amb un nivell de detall mai vist abans. I, finalment, una imatge d'un detall de la nebulosa Carinae que mostra les fases més primerenques i ràpides de la formació estel·lar. Aquests són alguns dels detalls del projecte científic del telescopi, del què aquestes imatges són els primers avenços. Més informació a la NASA.

7 juliol 2022

En les darreres dues dècades s'ha produït una explosió en la detecció de galàxies nanes febles al Grup Local. Però, malgrat això, el nombre encara no es troba en concordança amb les prediccions teòriques, que apunten a un nombre molt superior d'aquest tipus de galàxies. Ara, una inusual galàxia ultradèbil ha estat descoberta a la rodalia d'Andromeda i la seva troballa obre la possibilitat que el problema d'aquestes galàxies satèl·lit “perdudes” es degui a les limitacions en la capacitat de detecció dels instruments disponibles avui dia. La galàxia es denomina Pegasus V i les seves estrelles es van formar molt aviat a la història de l'Univers. Es va descobrir quan l'astrònom aficionat Giuseppe Donatiello va trobar, a simple vista, una “taca” interessant a les vores de la galàxia Andròmeda. Aquestes galàxies han passat desapercebudes per als algorismes de cerca automàtica a causa de la seva distància i baixa densitat estel·lar. Observacions amb el Gemini North van revelar estrelles velles i febles a la recent trobada galàxia i van mostrar que sembla que son extremadament deficients en elements més pesats que l'hidrogen i l'heli, de manera que és molt antiga; de fet, probablement és un fòssil de les primeres galàxies de l'Univers. Més informació a l'IAA.

4 juliol 2022

Un equip de recerca encapçalat per Tsuyoshi Tokuoka, de la Universitat Waseda, Japó, ha detectat indicis de rotació en una galàxia que va existir a l'Univers primitiu, a només 500 milions d'anys després del Big Bang. Es tracta, de lluny, de la galàxia més jove amb indicis de moviment giratori que s'hagi observat. El fet que tingui una velocitat de rotació de només 50 quilòmetres per segon, comparats amb els 220 quilòmetres per segon de la Via Làctia, demostra que la galàxia està començant a desenvolupar el seu moviment giratori. L'estudi s'ha realitzat a la galàxia MACS1149-JD1 a través de l'observatori ALMA observant-ne les emissions desplaçades cap al vermell. Les galàxies comencen a formar-se mitjançant l'acumulació de gas; amb el temps, la regió de formació estel·lar es desplaça des del centre cap a fora i sorgeix un disc galàctic. A mesura que es van formant més estrelles, les nounades sorgeixen al disc mentre que les més antigues es queden a la zona central. L'equip va aconseguir calcular petites diferències en el desplaçament al vermell entre diferents regions de la galàxia i va demostrar que JD1 compleix els criteris per ser una galàxia giratòria. La galàxia té només 3.000 anys llum de diàmetre. Més informació a l'ALMA.

28 juny 2022

A finals de l’any passat es va descobrir la resta d’un coet, d’origen desconegut, que es dirigia cap a la Lluna. L'impacte del coet a la superfície lunar va tenir lloc el 4 de març del 2022. Ara, el Lunar Reconnaissance Orbiter de la NASA ha fotografiat el cràter resultant. Sorprenentment, el cràter és, en realitat, doble, un cràter oriental de 18 metres de diàmetre, superposat a un cràter occidental de 16 metres de diàmetre. El doble cràter és inesperat i pot indicar que el cos del coet tenia grans masses a cada extrem. En general, un coet gastat té una massa concentrada a l'extrem del motor; la resta del coet consisteix principalment en un tanc de combustible buit. Com que l'origen del coet continua sent incert, la doble naturalesa del cràter pot indicar-ne la identitat. El cràter es troba al Mare Orientale, a la cara oculta de la Lluna. Cap altre impacte d'un coet a la Lluna va crear cràters dobles. Els quatre cràters dels Apol·los 13, 14, 15 i 17 eren substancialment més grans, uns 35 m, i més irregulars. Més informació a la NASA.

24 juny 2022

Un equip internacional de recerca ha descobert, amb dades del telescopi ALMA, un disc d‘acreció massiu amb dos braços en espiral al voltant d’una protoestrella de 32 masses solars al centre galàctic. El disc té un diàmetre de 4.000 UA i envolta una estrella de tipus O en formació. El disc podria haver estat pertorbat per un objecte que, en passar molt a prop, provocaria la formació dels braços en espiral. La troballa demostra que el procés de formació d'estrelles massives podria ser similar al d'estrelles de massa menor mitjançant la interacció de discos d'acreció i trobades properes. Els discos d'acreció, també coneguts com a discos protoestel·lars, són components fonamentals dels processos de formació estel·lar perquè alimenten constantment les protoestrelles amb el gas present a l'entorn. A les darreres dècades s'han estudiat diferents discos d'acreció al voltant de protoestrelles de baixa massa i similars al Sol. En el cas de les protoestrelles massives encara no queda clar si els discos d'acreció van exercir alguna funció en la seva formació. L’equip va detectar un objecte d’unes tres masses solars a prop de 8.000 UA del disc. Les anàlisis matemàtiques demostren que és possible que aquest objecte fregués el disc fa més de 10.000 anys produint els braços en espiral. Més informació al ALMA.

23 juny 2022

Un equip internacional, liderat pel Centre d'Astrobiologia (CAB), CSIC-INTA, ha mesurat la massa i el radi d'un exoplaneta similar a la Terra amb una precisió sense precedents, fet que els permet fer prediccions sòlides sobre l'estructura i la composició del seu interior i de la seva atmosfera. L'exoplaneta estudiat és Gliese 486 b, descobert el 2021. Gràcies a les dades obtingudes amb instruments com CHARA, CHEOPS, Hubble Space Telescope, MAROON-X, TESS i CARMENES, l'equip també ha fet prediccions sobre la composició de l'atmosfera del planeta i la seva detectabilitat amb el Telescopi Espacial James Webb, que aviat apuntarà el mirall segmentat al sistema planetari. Els científics que ho han estudiat creuen que Gliese 486 b s'ha convertit en la pedra Rosetta de l'exoplanetologia; a més dels planetes terrestres de Sistema Solar, el cinquè millor estudiat és Gliese 486 b. Més informació al Centre d'Astrobiologia.

21 juny 2022

Dades de l'Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA) han revelat intricats detalls de la regió de formació estel·lar 30 Doradus, també coneguda com la nebulosa de la Taràntula, ubicada al Gran Núvol de Magalhães, a 170.000 anys llum de distància. En una imatge d'alta resolució publicada per l'Observatori Europeu Austral (ESO), veiem la nebulosa sota una nova llum, amb núvols tènues de gas que proporcionen informació sobre com les estrelles massives donen forma a aquesta regió. Es creu que aquests fragments poden ser les restes de núvols que alguna vegada van ser més grans i que han estat disgregades per l'enorme energia alliberada per estrelles joves i massives, un procés anomenat retroalimentació. Es creia que aquest gas seria massa escàs i estaria massa agitat per la turbulenta retroalimentació perquè la gravetat ho unís i creés així noves estrelles. Però les noves dades revelen filaments molt més densos on el paper de la gravetat continua sent significatiu. Més informació a l'ESO.

18 juny 2022

Gràcies a l'Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA) un equip de recerca va observar una quantitat considerable de gas neutre i fred a les zones perifèriques de la jove galàxia A1689-zD1, així com erupcions de gas calent provinents del seu centre. A1689-zD1 és una galàxia incubadora d'estrelles jove i activa, lleugerament menys lluminosa i massiva que la Via Làctia, ubicada a uns 13.000 milions d'anys llum de la Terra, a Verge. Pertany a una època en què les galàxies acabaven de començar a formar-se. Un dels processos poc comuns en aquesta galàxia és la producció i distribució de combustible que serveix per formar estrelles. L'equip de recerca va observar detalladament un halo de gas de carboni que s'estén molt més enllà del centre de la jove galàxia. Això podria delatar l'existència de processos de formació estel·lar a la mateixa regió o bé ser el resultat de disrupcions estructurals, com ara fusions o erupcions en les primeres etapes de formació de la galàxia. El gas carboni sol trobar-se a les mateixes regions on hi ha gas d'hidrogen neutre, que també és on solen formar-se noves estrelles. Podria succeir, doncs, que aquesta galàxia probablement sigui molt més gran del que es creia. Si fos així, aquesta troballa tindria repercussions importants en la teoria sobre la formació i evolució de les galàxies de l'Univers primitiu. Més informació a l'ÀNIMA.

17 juny 2022

Gràcies a l'Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA) s'ha obtingut la primera imatge en longituds d'ona mil·limètriques d'un disc de runa a l'estrella propera HD 53143 i el resultat dista molt del que s'esperava. HD 53143 és una estrella similar al Sol però més jove, uns 1.000 milions d'anys, ubicada a 59,8 anys llum de la Terra a la constel·lació Carina, que va ser observada per primera vegada amb la càmera coronagràfica avançada del Telescopi Espacial Hubble (HST) el 2006. Està envoltada per un disc de runes que es creia que era un anell similar al disc de runes que envolta el nostre Sol, conegut com a cinturó de Kuiper. Les noves observacions d'HD 53143 revelen que el disc és, en realitat, considerablement excèntric amb la seva estrella a prop d'un dels focus de l'el·lipse, lluny del centre. Anteriorment no s'havia detectat perquè els coronògrafs bloquegen a propòsit la llum de l'estrella central. El sistema estel·lar també podria albergar un segon disc i almenys un planeta. Perquè es generin aquestes estructures hi ha d'haver un o més planetes la força gravitacional dels quals estigui pertorbant el material del disc. Més informació a ALMA.