L'ASTRONÒMICA

8 maig 2024

El maig del 2023, diferents telescopis distribuïts per tot el planeta van registrar l'explosió d'una supernova, d'una estrella supergegant vermella col·lapsada, situada a 21 milions d'anys llum de distància. Es tractava de la detecció més primerenca d'un fenomen de supernova provocat pel col·lapse del nucli de l'estrella instants abans de morir. Un equip de la Universitat de Tsinghua, a la Xina, ha analitzat totes les observacions, incloent-hi les del telescopi BOOTES-4/MET gestionat per l'IAA-CSIC. La supernova, coneguda com a SN2023ixf, a la galàxia M101, es va desencadenar quan la taxa de reaccions de fusió al nucli de l'estrella supergegant vermella va disminuir fins al punt en què la pressió no va poder sostenir la seva pròpia massa. L'enfonsament del nucli va generar una ona de xoc que va travessar les diferents capes de l'estrella. L'evolució temporal de les primers corbes de llum després de l'explosió ofereix informació clau sobre la naturalesa de la supergegant vermella, la propagació de l'onada de xoc a través del seu embolcall, així com del material que envoltava l'estrella abans de l'explosió. Només una hora després de l'explosió es va observar la supernova amb telescopis aficionats i professionals. L'evolució de les corbes de llum durant les primeres quatre hores, del vermell al blau, indica que l'estrella havia estat expulsant pols fins a generar una closca de partícules de milers de milions de quilòmetres de diàmetre i una massa de desenes de milers de vegades la massa de la Terra. Més informació a l'IAA.