L'ASTRONÒMICA

2 novembre 2011

Després de comparar una mostra de prop de 50 cúmuls estel·lars oberts de diferents edats a la Via Làctia, una investigació liderada per l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC) i la Universitat de La Laguna (ULL), amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Cartagena revela que a mesura que aquests grups d'estrelles envelleixen perden gran part dels seus components estel·lars menys massius. Aquest resultat confirma que en els cúmuls oberts hi ha processos dinàmics interns, derivats del llarg desplaçament per la galàxia, que provoquen l'expulsió d'estrelles de baixa massa. Els cúmuls oberts són grups d'estrelles formats a partir del mateix núvol molecular, com les Plèiades o les Híades. Es componen d'uns centenars a milers d'estrelles que es troben unides gravitacionalment entre si. Tenen el mateix origen, edat i composició química, i també comparteixen un moviment comú a l'espai, cosa que permet diferenciar les estrelles d'un cúmul de les altres estrelles circumdants. L'equip ha utilitzat els darrers mesuraments del satèl·lit espacial Gaia de l'ESA per estudiar els moviments de les estrelles dels 50 cúmuls oberts al veïnatge solar. Els cúmuls es van dividir en grups d'acord amb la seva edat de formació. Als cúmuls més antics, entre 100 milions i 800 milions d'anys, hi ha una pèrdua progressiva dels components menys massius. En canvi, els cúmuls més joves presenten una distribució similar entre els estels més o menys massius. Més informació a l'IAC.