L'ASTRONÒMICA

21 maig 2020

Observacions realitzades amb el Very Large Telescope (VLT), de l'ESO, han captat unes imatges que podrien ser els senyals del naixement d'un sistema de planetes. Al voltant de la jove estrella AB Aurigae hi ha un dens disc de pols i gas, dins del qual s'ha detectat una clara estructura que gira al voltant del punt on es pot estar formant un planeta. Podria ser la primera evidència directa d'un planeta acabat de néixer. AB Aurigae està situada a 520 anys llum de la Terra, en la constel·lació d'Auriga. En l'espiral s'observen pertorbacions en forma d'ona, una cosa semblant a l'estela d'un vaixell en un llac. El planeta deu estar naixent a la regió groga molt brillant prop del centre en la part inferior, quina distància a l'estrella és la mateixa que Neptú al Sol. Més informació a l’ESO.

12 maig 2020

El cúmul de galàxies Abell 2384 és, en realitat, dos cúmuls de galàxies diferents que ara fa diversos centenars de milions d'anys han xocat. L'esdeveniment va alliberar una allau de gas calent que va formar un pont inusual entre els dos cúmuls. A la imatge composta per observacions en raigs X del Chandra X-ray Observatory de la NASA i del XMM-Newton de l'ESA (blau) i el Giant Metrewave Ràdio Telescope, Índia, (vermell), mostra els efectes produïts sobre el pont de gas per partícules disparades des d'un forat negre supermassiu al centre d'una de les galàxies. El jet és tan poderós que està doblant la forma del pont de gas, que s'estén per més de 3 milions d'anys llum i té una massa d'aproximadament 6.000 milions de sols. L'emissió de ràdio s'estén al voltant d'1,2 milions d'anys llum des del forat negre cap al nord i al voltant d'1,7 milions d'anys llum cap al sud. Abell 2384 es troba a 1.200 milions d'anys llum de la Terra i la seva massa total és de 260.000 milions de vegades la massa solar. Més informació al Chandra.

7 maig 2020

Un equip d'astrònoms internacional ha trobat el forat negre més proper a Terra, situat a tan sols mil anys a la constel·lació de Telescopium. El descobriment es va realitzar quan s'observava un sistema de dues estrelles, conegut com HR 6819, a l'Observatori La Siila, de l'ESO, Xile. Es tracta d'un sistema tiple que comprèn el forat negre i dues estrelles companyes que orbiten al seu voltant. Les dues estrelles companyes són visibles a simple vista. Les observacions amb l'espectrògraf FEROS, al telescopi MPG/ESO de 2,2 metres, van mostrar que una de les dues estrelles visibles orbita al voltant del forat negre cada 40 dies, mentre que l'altra està a una gran distància. El forat negre és un dels pocs que no interactuen amb el seu medi de manera que és veritablement negre. Té, al menys, quatre vegades la massa de Sol. Es creu que hi pot haver una gran quantitat de forats negres silenciosos i invisibles. Hi ha un altre sistema, anomenat LB-1, que podria tenir un altre forat negre similar. Més informació a l’ESO.

2 maig 2020

Segons un estudi presentat per investigadors del Max Planck Institute for Solar System Research (MPS), Alemanya, el nostre Sol és una estella extraordinàriament monòtona. Han comparat el nostre Sol amb centenars d'altres estrelles similars a ell, especialment que tenen un període de rotació similar. La majoria d'elles han mostrat variacions molt més fortes. La pregunta és si aquesta debilitat del Sol és un tret bàsic o si la nostra estrella està travessant per una fase inusualment tranquil·la durant diversos mil·lennis. Estudis basats en les varietats radioactives del carboni i beril·li en els anells dels arbres i també en els escuts gelats, mostren que el nivell d'activitat solar en els últims 9.000 anys és similar al de les últimes dècades. Però, 9.000 anys és només un respir en la vida solar, que té gairebé 4.600 milions d'anys. Per tant, podem tenir una imatge distorsionada de la nostra estrella. S'han mesurat 369 estrelles similars al Sol, seleccionades pels telescopis espacials Kepler, de la NASA, i Gaia, de l'ESA. La majoria d'aquestes estrelles tenen una fluctuació cinc vegades més fortes que el Sol. Més informació al MPS.

1 maig 2020

Per primera vegada s'ha publicat un mapa geològic unificat de la Lluna confeccionat pel USGS Astrogeology Science Center, NASA i Lunar Planetary Institute. Aquest mapa servirà com a model per a futures missions humanes i també com a informació general per a educadors. El mapa digital està disponible en línia en aquest moment i està confeccionat a l'escala 1:5.000.000. Per confeccionar-lo s'han utilitzat sis mapes regionals de l'era Apol·lo juntament amb informació actualitzada de recents missions a la Lluna. S'han redissenyat els mapes històrics per alinear-los amb els conjunts de dades moderns i s'ha confeccionat una descripció unificada de l'estratigrafia. Més informació al USGS.

29 abril 2020

El Telescopi Espacial Hubble de la NASA/ESA ha permès la visió més nítida del trencament del cometa C/2019 Y4 (ATLAS). El telescopi espacial va veure que tenia aproximadament 30 fragments a la foto del dia 20 d'abril i 25 el 23 d'abril. No és possible identificar les taques d'una a una altra foto, ja que són inestables. La fragmentació d'un cometa és un fenomen sobtat i per tant hi ha poques observacions nítides. El cometa va ser descobert per primera vegada al desembre de 2019 pel sistema automàtic de prospecció astronòmica ATLAS (Asteroid Terrestrial-impact Last Alert System) a Hawaii, EE. UU. Es va il·luminar ràpidament fins a mitjans de març i es va creure que podria convertir-se en un dels cometes més espectaculars. No obstant això, el cometa es va començar a enfosquir abruptament, el que va portar a suposar que podria fragmentar-se o fins i tot desintegrar-se. La fragmentació d'ATLAS va ser confirmada per l'astrònom aficionat Josep de Queiroz, que va fotografiar al voltant de tres peces del cometa l’11 d'abril. Més informació al Hubble.

27 abril 2020

La major part dels esdeveniments d'ones gravitatòries detectats a partir del primer esdeveniment, l'any 2015, s'han originat amb la fusió de dos forats negres de masses semblants. Aquesta tendència es va trencar amb la fusió vista el 12 d'abril de 2019 de dos forats negres de masses equivanets a 30 i 8 vegades la massa solar. La senyal, anomenada GW190412, va ser detectada per l'Advanced Virgo i els dos detectors Advanced LIGO. Les ones gravitatòries produïdes per esdeveniments d'aquest tipus produeixen diferències subtils, que apareixen com "harmònics" més alts en els senyals rebuts. Aquestes diferències s'han observat en aquest esdeveniment. Observar aquests harmònics permeten mesurar millor la inclinació del plànol de l'òrbita del sistema binari i també la distància de la font. Aquests efectes estaven previstos per la teoria general de la relativitat, la qual cosa proporciona una altra confirmació sobre la validesa d'aquesta teoria. Més informació al LIGO.

26 abril 2020

Observacions del Chandra X-ray Observatory de la NASA i del XMM-Newton de l'ESA han indicat que una estella va poder sobreviure a una trobada propera amb un forat negre. Es tracta d'una estrella gegant vermella que es va acostar a un forat negre supermassiu en la galàxia GSN 069. L'estrella va quedar atrapada per la gravetat del forat negre. A continuació, les capes externes de la gegant vermella, que contenien principalment hidrogen, van ser desposseïdes per la gravetat i transportades a l'interior del forat negre, deixant enrere el nucli de l'estrella com una nana blanca. Actualment la nana blanca té una òrbita altament el·líptica amb un període de 9 hores. El punt més proper de l'òrbita no té més de 15 vegades el radi de l'horitzó d'esdeveniments, que és el punt de no retorn. A cada pas la gravetat del forat negre extreu material de la nana blanca alliberant una ràfega de raigs X que es poden detectar cada 9 hores. Més informació a Chandra.

25 abril 2020

L'any passat el Sistema Solar va rebre la visita del cometa interestel·lar 2I/Borisov. Observacions realitzades a través del Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array (ALMA) han revelat que el gas alliberat pel cometa conté quantitats inusualment elevades de monòxid de carboni (CO). És més gran que qualsevol altre cometa estudiat a una distància de fins a 2 unitats astronòmiques (UA) del Sol, entre 9 i 26 vegades superior a la mitjana dels cometes del nostre Sistema Solar. A diferència dels planetes, la composició interna dels cometes no canvia molt des del moment de la seva formació. Per tant, poden contenir informació valuosa sobre els processos ocorreguts durant el naixement dels sistemes planetaris. ALMA va detectar dues molècules en el gas expulsat pel cometa: àcid cianhídric (HCN) i monòxid de carboni (CO). La quantitat de HCN és similar a la dels nostres cometes, però no la de CO. Més informació a ALMA.

23 abril 2020

Un estudi internacional ha trobat una població permanent de 19 asteroides que es van originar fora del nostre Sistema Solar. Aquest grup d'asteroides no estan de pas, com va passar amb l'asteroide 'Oumuamua, sinó que van ser capturats a partir d'altres estrelles i estan en el nostre sistema gairebé des del seu naixement. Quan el Sol va néixer estava en un cúmul estel·lar on cada estrella tenia els seus propis planetes i asteroides; una trobada propera entre dues estrelles va arrossegar els asteroides des d'un sistema estel·lar a un altre. Una simulació per ordinador ha permès veure que aquests asteroides estaven al principi orbitant el Sol en una regió molt distant i que es movien perpendicularment al plànol orbital del Sistema Solar, per tant, no pertanyien originalment al nostre sistema. Actualment aquests asteroides formen part del grup d'asteroides coneguts com Centaures, que deambulen entre els planetes gegants. Més informació a la RAS.