L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

28 desembre 2015

noticia barrancosUn parell d'astrònoms francesos, perplexos perquè la Mars Reconnaissance Orbiter ha detectat la formació de nous canals en èpoques de l'any en què fa massa fred perquè hi hagi aigua líquida, han avançat una teoria segons la qual aquestes formacions de relleu serien creades per la descompressió sobtada de gasos atrapats dins el permafrost de diòxid de carboni que cobreix la superfície marciana a l'hivern. Més informació AQUÍ. (Imatge: NASA, JPL, University of Arizona).

Add a comment

27 desembre 2015

noticia carmenesL’Observatori de Calar Alto, a Almería, ha conclòs amb èxit el període de probes de l’instrument CARMENES. Després de cinc anys de preparació, aquest instrument altament complex va ser empleat per primera vegada el novembre en el telescopi de 3,5 metres. CARMENES, dissenyat i construït por un consorci internacional d’onze institucions alemanyes i espanyoles, consta de dos espectrògrafs optimitzats per a la detecció de planetes en torn a estrelles properes: la recerca d’una segona Terra. La majoria d'exoplanetes són hostils per a la vida, per això CARMENES buscarà planetes en torn a nanes vermelles (o nanes M), estrelles més petites que ofereixen més condicions per a l’existència d’aigua en els quals es podria detectar planetes similars al nostre. L’equip espera recollir les primeres dades científiques en el primer dia de 2016. L’Observatori de Calar Alto, que va estar a punt de ser tancat ara fa uns mesos, cobrarà una nova vida, cosa que ens alegra en gran manera. Més informació a Calar Alto. (Foto D. Montes).

Add a comment

17 desembre 2015

noticia supernova3El telescopi Hubble ha detectat la supernova quina reaparició havia estat prevista a través de diversos càlculs sobre l’efecte de lent gravitacional d’un cúmul de galàxies. Veieu la noticia que vàrem publicar el dia 28 de novembre de 2015. La primera imatge de la tercera aparició de la supernova es va produir el dia 11 de desembre de 2015. Més informació a Hubble.

Add a comment

17 desembre 2015

noticia andromeda2La galàxia Andròmeda (o M 31) és la galàxia massiva més propera i constitueix un excel·lent laboratori per estudiar les característiques i la història de les grans galàxies espirals. Un grup internacional de recercadors, liderats per l’Instituto de Astrofisica de Andalucía (IAA), ha estudiat amb el Gran Telescopi Canarias una mostra de set nebuloses planetàries situades en les dues subestructures principals de M 31, l’“Esperó del Nord” i la “Corrent gegant”, que es troben als dos costats de la galàxia, la segona més allunyada del disc galàctic. Han trobat que aquestes estructures podrien ser degudes a la interacció d’Andròmeda amb M 32, una de les seves galàxies satèl·lit. Més informació a l'IAA.

Add a comment

16 desembre 2015

noticia cervantesLa proposta del Planetario de Pamplona i la Sociedad Española de Astronomía ha estat clarament guanyadora en el concurs NameExoWorlds de l’International Astronomical Union (IAU) per tal de donar nom a estrelles que tenen sistemes planetaris. L’estrella anomenada Cervantes és Mu Arae, i els seus quatre planetes coneguts són: Quijote, Dulcinea, Rocinante i Sancho. Felicitem al Planetario de Pamplona por aquesta proposta i per el resultat obtingut. Més informació a IAU.

Add a comment

12 desembre 2015

noticia ceres4La revista Nature ha publicat dos estudis sobre Ceres. El primer identifica les misterioses taques de material clar como un tipus de sal i el segon suggereix la detecció de argiles riques en amoníac. Ceres té més de 130 àrees brillants, moltes associades amb cràters d’impacte. S’ha vist que aquests materials brillants podrien ser hexahidrita, un tipus de sulfat de magnesi. Se suggereix que han de ser una sublimació d’aigua salada expulsada per l’impacte d’asteroides sobre Ceres. Com que les àrees estan esteses per tota la superfície de Ceres es deu tractar d’una capa continua de gel i sals a poca profunditat. El segon estudi demostra que hi ha gel d’amoníac a Ceres que es va evaporant. Hi ha dues possibles explicacions a la seva existència. Una, que Ceres es va formar en la part externa de Sistema Solar i després emigrà a la seva posició actual, i l’altre, que va incorporar materials que estaven emigrant cap el Sistema Solar extern, cap a la posició de Neptú, on l’amoníac es tèrmicament estable. Aquesta setmana Dawn se situarà a la mínima altura sobre Ceres, 385 km, iniciant observacions amb la màxima resolució. Més informació a Dawn. (Imatge: NASA/JPL-Caltech/UCLA/MPS/DLR/IDA).

Add a comment

7 desembre 2015

noticia estrella vermellaEn només dos anys l’aparença de la estrella CW Leo ha canviat tant que es necessari abandonar tots els models existents per a descriure-la i fa falta canviar el nostre punt de vista. Situada a 400 anys llum, és una gegant vermella que està en la fase final del procés mitjançant el qual expulsa la seva atmosfera i es converteix en una nebulosa planetària. No és visible a simple vista, però si poguéssim veure la llum infraroja seria una de les estrelles més brillants del cel. L’estrella s’ha estudiat durant uns 20 anys, però en els dos últims ha canviat tant la seva aparença que els models matemàtics que tractaven d’explicar-la a través de cavitats, dolls de gas, discos i halos s’han esfondrat completament. Més informació a Royal Astronomical Society.

Add a comment

4 desembre 2015

noticia ones gravitLa missió LISA Pathfinder de l’ESA va enlairar-se el dia 3 de desembre des de Kourou, Guaiana Francesa, per començar la seva missió que provarà les tecnologies que permetran detectar ones gravitatòries a l’espai. Aquestes ones han de ser de caràcter universal i estarien generades per l’acceleració de cossos massius. No obstant, els seus efectes son tan petits que encara no s’han pogut detectar de forma directa. LISA Pathfinder transporta dos cubs idèntics d’un aliatge d’or i platí, de 46 mil·límetres de costat i separats 38 centímetres, que es mantindran aïllats de totes les forces internes i externes amb una única excepció: la gravetat. L’objectiu de la missió es mantenir els dos cubs en la caiguda lliure més perfecta mai aconseguida a l’espai, mesurant la seva posició amb un nivell de precisió extraordinari. Aquest experiment posarà les bases dels futurs observatoris espacials d’ones gravitatòries. Més informació a ESA.

Add a comment

28 novembre 2015

noticia supernova2Fent servir el Multi Unit Spectroscope Explorer (MUSE), instal·lat al Very Large Telescope (VLT) de l’ESO, a l’Observatori Paranal, s’ha predit la visió d’una supernova mesos abans de que es pugui veure. Es tractarà de la tercera visió de l’esclat d’una mateixa supernova que s’ha separat en quatre imatges diferents a través d’una lent gravitacional. Les quatre imatges arriben en moments distints per que la llum ha de recorre quatre camins de diferent longitud. A la foto es pot veure el cúmul de galàxies que produeix la lent i les quatre imatges distintes d’una mateixa galàxia més llunyana. El cercle superior mostra la imatge de la galàxia on es va produir l’esclat de la supernova l’any 1995, no observada. El cercle inferior és la imatge on s’ha observat l’esclat l’any 2104. El cercle central és on es creu que es produirà de nou, en algun moment entre finals de 2015 i mitjans de 2016. Més informació a l'ESO.

Add a comment

20 novembre 2015

noticia telescopi2L’Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA) s’ha connectat amb altres telescopis de longituds d’ona mil·limètriques d’Europa i Amèrica del Nord per crear un telescopi d’interferometria de base molt llarga (VLBI). Les dades recollides per dos o més telescopis es combinen per formar un únic telescopi virtual amb una mida igual a la distancia geogràfica que els separa, aquest cas la mida de la Terra, amb una resolució extraordinàriament alta. Aquestes proves són un pas essencial pel projecte Event Horizon Telescope (EHT), una xarxa mundial de telescopis de longituds d’ona mil·limètriques que permetrà estudiar el forat negre supermassiu ubicat al centre de la Via Làctia amb una precisió sense precedents. Al llarg de 2015 l’ALMA s’ha connectat en període de probes amb el radiotelescopi de l’Institut de Radioastronomie Millimetrique (IRAM), situat en Sierra Nevada, al sud d’Espanya, i amb el Very Long Baseline Array (VLBA) del National Radio Astronomy Observatory (NRAO) d’Estats Units. Més informació a ESO.

Add a comment