L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català

  
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

3 juny 2020

noticia meteoritoEl dia de Nadal de 1704, a les 17 h (TU), un meteorit va caure a Terrassa. La caiguda del meteorit va ser vista i escoltada per moltes persones en una àrea de diversos centenars de quilòmetres i va ser registrada en diverses fonts històriques. De fet, va ser interpretat com un signe diví i utilitzat amb fins de propaganda durant la Guerra de Successió espanyola. Encara que es creia que els fragments del meteorit mai es van conservar, s'han trobat dos fragments (de 49,8 i 33,7 g) a la col·lecció del gabinet de curiositats de la família Salvador, a l'Institut Botànic de Barcelona. Estan molt ben conservats i parcialment coberts per una escorça de fusió fresca, el que suggereix una ràpida recuperació poc després de la caiguda. L'anàlisi dels fragments ha revelat que el meteorit és una condrita ordinària L6. Aquests fragments es troben entre els meteorits històrics més antics conservats en el món. Més informació a la UPC.

 

Add a comment

3 juny 2020

noticia forat negre23Utilitzant l’observatori de raigs X Chandra de la NASA s'ha observat com un forat negre de massa estel·lar 8 vegades la del Sol, està allunyant cap a l'espai material de la seva estrella companya. El sistema binari, anomenat MAXI J1820+070, està ubicat en la nostra galàxia a uns 10.000 anys llum de la Terra. L'estrella companya té aproximadament la meitat de la massa solar. La forta gravetat del forat negre allunya el seu material cap al disc emissor de raigs X que envolta el forat negre. Part d'aquest gas calent creuarà l’"horitzó d'esdeveniments" i caurà en el forat negre, i una altra part s'expulsa en un parell de dolls, en direccions oposades al llarg de les línies de camp magnètic. La velocitat real de les partícules en tots dos dolls és superior al 80% de la velocitat de la llum. La major part de l'energia en els dolls no es converteix en radiació, sinó que s'allibera quan les partícules en els dolls interactuen amb el material circumdant. Més informació al Chandra.

 

Add a comment

2 juny 2020

noticia manchasUtilitzant telescopis de l'Observatori Europeu Austral (ESO), un equip d'astrònoms ha descobert taques gegants magnètiques a la superfície d'estrelles extremadament calentes amagades en cúmuls estel·lars. Algunes també experimenten esdeveniments de superflamarades, explosions d'energia diversos milions de vegades més energètiques que les erupcions similars que es donen al Sol. Aquests astres, coneguts com estrelles de branca horitzontal extrema, són objectes amb aproximadament la meitat de la massa del Sol, però quatre a cinc vegades més calents. En la seva evolució evitaran una de les fases finals de la vida d'una estrella típica i moren prematurament. S'associen generalment amb la presència d'una estrella companya propera. Però quan es troben en cúmuls globulars no semblen tenir companyes i a més mostren canvis regulars en la seva lluentor amb un període entre pocs dies o diverses setmanes. L'única possibilitat és que aquestes estrelles han d'estar plenes de taques, però no fosques com les solars sinó més brillants i calentes. Més informació a l’ESO i l’IAC.

Add a comment

30 maig 2020

noticia distancia estrellesEl Telescopi Espacial Hubble s’ha utilitzat per realitzar un estudi sobre el material que envolta les estrelles en el cúmul estel·lar massiu i jove Westerlund 2, a la constel·lació de Carina, a 14.000 anys llum de distància. Fins ara s'havien analitzat les regions de formació estel·lar de baixa densitat més properes; per primera vegada el Hubble ha investigat un dels pocs grups massius a la Via Làctea. S'ha vist que el material que envolta les estrelles prop de centre del cúmul està misteriosament desproveït dels grans i densos núvols de pols que s'espera que es converteixin en planetes en pocs milions d'anys. La seva absència és causada per les estrelles més massives i brillants del cúmul que erosionen i dispersen els discos de gas i pols de les estrelles veïnes. Westerlund 2 conté al menys 37 estrelles extremadament massives, algunes amb un pes de fins a 100 masses solars. La seva radiació ultraviolada i vents estel·lars similars a huracans dispersen els núvols de pols al voltant de les estrelles més properes. Més informació al Hubble.

Add a comment

26 maig 2020

noticia formacioLa formació del Sol, del Sistema Solar i la posterior aparició de la vida a la Terra podria ser conseqüència d'una col·lisió entre la nostra galàxia, la Via Làctia i una galàxia més petita anomenada Sagitari, que la orbita. La galàxia Sagitari colpeja repetidament el disc de la Via Làctia a través de les forces gravitacionals al llarg de la seva òrbita. Estudis anteriors ha suggerit que les col·lisions amb Sagitari, una galàxia nana, han tingut un profund efecte en el moviment de les estrelles de la Via Làctia. Podria ser, fins i tot, que l'estructura espiral podria ser deguda al menys a les tres últimes col·lisions amb Sagitari en els últims sis mil milions d'ans. Un nou estudi, a través de les dades de l'última publicació de Gaia, han revelat que les ones de les col·lisions podrien haver desencadenat episodis importants de formació estel·lar, un dels quals va coincidir aproximadament amb el moment de la formació del Sol fa uns 4.700 milions d'anys. Més informació a Gaia i en l’IAC.

Add a comment

26 maig 2020

noticia galaxia19Observacions del Observatori W.M. Keck a Maunakea, Hawaii, han detectat una curiosa galàxia que té una massa similar a la de la Via Làctia, però que té una forma circular amb un forat en el seu centre, com una rosquilla. La galàxia, anomenada R5519, està a 11.000 milions d'anys llum. El forat té un diàmetre de dos mil milions de vegades la distància entre el Sol i la Terra. Una gran quantitat d'estrelles, 50 vegades superior a la de la Via Làctia, s'estan formant, sobretot en l'anell. Podria ser una "galàxia d'anell de col·lisió" que seria la primera detectada en l'Univers primitiu. Hi ha dos tipus de galàxies en anell. Les formes de tipus més comuns son a causa de processos interns. L'altre tipus es forma a partir de col·lisions immenses i violentes amb altres galàxies. Més informació al Keck.

Add a comment

21 maig 2020

noticia via lacteaObservacions de l'Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array (ALMA) han detectat parpelleigs en ones mil·limètriques provinents de Sagitari (Sgr) A*, al centre de la Via Làctia. Durant 10 dies s'han observat variacions d'intensitat, en les quals hi ha dues tendències: variacions cuasiperiódicas en períodes de 30 minuts i variacions lentes d'una hora. En Sgr A* es creu que es troba un forat negre supermassiu amb una massa de 4 milions de sols. Fins ara s'havien detectat parpelleigs no només en longituds d'ona mil·limètriques, sinó també en llum infraroja i raigs X. El forat negre no produeix cap emissió, sinó el disc de gas d'acreció que l'envolta. Les variacions curtes són comparables el període orbital de la vora interior del disc d'acreció, que té un radi de 0,2 AU. Es creu que es deuen a punts calents que produeixen centelleigs quan es desplacen cap a l'observador en la seva òrbita a una velocitat semblant a la de la llum. Aquesta variació podria afectar els intents d'obtenir una imatge del forat negre supermassiu amb l'Event Horizon Telescope. Més informació a ALMA.

Add a comment

21 maig 2020
noticia galaxia18La majoria de les galàxies es formen gradualment i es tornen massives relativament tard, formant un disc giratori. No obstant això, ara, una nova troballa de l'Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array (ALMA) ha enregistrat una galàxia espiral en una regió on l'uUnivers tenia només un 10% de la seva edat actual, 1.500 milions d'anys. Aquest fet posa en dubte els models tradicionals de formació de les galàxies. La galàxia anomenada DLA0817g, anomenada Disc Wolfe en homenatge a l'astrònom Arthur M. Wolfe, és la galàxia espiral giratòria més distant observada fins ara. ALMA ha permès observar que gira a 272 quilòmetres per segon, una velocitat similar a la de la nostra Via Làctia. Més informació a ALMA.

Add a comment

21 maig 2020

noticia planeta13Observacions realitzades amb el Very Large Telescope (VLT), de l'ESO, han captat unes imatges que podrien ser els senyals del naixement d'un sistema de planetes. Al voltant de la jove estrella AB Aurigae hi ha un dens disc de pols i gas, dins del qual s'ha detectat una clara estructura que gira al voltant del punt on es pot estar formant un planeta. Podria ser la primera evidència directa d'un planeta acabat de néixer. AB Aurigae està situada a 520 anys llum de la Terra, en la constel·lació d'Auriga. En l'espiral s'observen pertorbacions en forma d'ona, una cosa semblant a l'estela d'un vaixell en un llac. El planeta deu estar naixent a la regió groga molt brillant prop del centre en la part inferior, quina distància a l'estrella és la mateixa que Neptú al Sol. Més informació a l’ESO.

Add a comment

12 maig 2020

noticia galaxias3El cúmul de galàxies Abell 2384 és, en realitat, dos cúmuls de galàxies diferents que ara fa diversos centenars de milions d'anys han xocat. L'esdeveniment va alliberar una allau de gas calent que va formar un pont inusual entre els dos cúmuls. A la imatge composta per observacions en raigs X del Chandra X-ray Observatory de la NASA i del XMM-Newton de l'ESA (blau) i el Giant Metrewave Ràdio Telescope, Índia, (vermell), mostra els efectes produïts sobre el pont de gas per partícules disparades des d'un forat negre supermassiu al centre d'una de les galàxies. El jet és tan poderós que està doblant la forma del pont de gas, que s'estén per més de 3 milions d'anys llum i té una massa d'aproximadament 6.000 milions de sols. L'emissió de ràdio s'estén al voltant d'1,2 milions d'anys llum des del forat negre cap al nord i al voltant d'1,7 milions d'anys llum cap al sud. Abell 2384 es troba a 1.200 milions d'anys llum de la Terra i la seva massa total és de 260.000 milions de vegades la massa solar. Més informació al Chandra.

 

Add a comment