L'ASTRONÒMICA

29 febrer 2020

Després de 16 anys l'observatori infraroig Spitzer ha arribat a la fi de la seva missió. Els enginyers de la missió van col•locar l'observatori en la fase de repòs a les 10 h 30 m TU del dijous 27 de febrer de 2020. Llançat l'any 2003 és un dels quatre observatoris espacials de la NASA, al costat del Telescopi Espacial Hubble, l’Observatori Chandra de ratjos X i l’Observatori de Rajos Gamma Compton. L'observatori ha estudiat els cometes i asteroides del nostre Sistema Solar, ha identificat un nou anell a Saturn, ha estudiat la formació de planetes en altres estrelles, la formació de la pols interestel•lar i la formació de les estrelles i les galàxies. Més informació a la NASA.

24 febrer 2020

Les estrelles es formen en els núvols moleculars, enormes núvols de gas i pols que poden contenir massa suficient per generar milers, i fins i tot milions, d'estrelles com el Sol. Els embrions de les futures estrelles es troben ocults a l'interior d'aquests núvols, pel que la seva observació resulta difícil. Un equip internacional d'astrònoms ha completat el major mostreig d'estrelles joves desenvolupat fins ara, amb més de tres-cents discos protoplanetaris descoberts en els núvols moleculars d'Orió. Cada fragment del gas pateix un lent procés de contracció fins que es forma l'embrió estel·lar, o protoestrella, que creix acumulant material mitjançant un disc en rotació al seu voltant. L'estudi mostra la diversitat de condicions físiques en què pot passar aquest procés. Més informació al IAA.

15 febrer 2020

Utilitzant imatges del Very Large Telescope (VLT) de l'ESO, un equip d'astrònoms ha captat la disminució de brillantor de l'estrella Betelgeuse. L'estrella va començar a disminuir la seva lluentor a finals de l'any passat (notícia del 28 desembre 2019). Actualment té aproximadament un 36% de la seva brillantor normal, un canvi constatable fins i tot a simple vista. Les dues imatges mostren l'estrella al gener de 2019 i el desembre de 2019, amb l'instrument SPHERE, en llum visible. S'observen clarament els canvis produïts en l'estrella, tant en la brillantor com en la forma. Els escenaris que estan estudiant per explicar els canvis són: un refredament de la superfície a causa d'una activitat estel•lar excepcional o una ejecció de pols en la nostra direcció. Més informació en l’ESO.

14 febrer 2020

La nau espacial New Horizons va sobrevolar l'objecte del Cinturó de Kuiper Arrokoth (MU69 2014) l'1 de gener de 2019. Arrokoth és l'objecte més distant, més primitiu mai explorat per una nau espacial. Les primeres imatges del sobrevol van mostrar que Arrokoth tenia dos lòbuls connectats, una superfície llisa i una composició uniforme, el que indica que probablement és molt primitiu i que proporcionaria informació decisiva sobre com es van formar els cossos del nostre sistema. L'anàlisi de les dades indica que els lòbuls d'aquest objecte "binari de contacte" es van formar durant el col•lapse per gravetat d'un núvol de partícules sòlides en la nebulosa solar primordial, en lloc de la teoria competitiva de la formació planetesimal anomenada acreció jeràrquica. A diferència de les col•lisions a alta velocitat entre els planetesimals en l'acumulació jeràrquica, en el col•lapse del núvol de partícules, les partícules es fusionen suaument, creixent lentament. Més informació a la NASA.

1 febrer 2020

A través de dades de l'observatori Chandra i altres telescopis de raigs X s'ha publicat una sèrie de visualitzacions en 3D que ensenyen les propietats físiques, com la geometria, velocitat, etc. d'alguns objectes còsmics. La compilació és deguda a la feina de Salvatore Orlando (National Institute for Astrophysics (INAF), Observatori Astronòmic de Palermo) i els seus col•laboradors. Cadascuna d'aquestes simulacions per ordinador està disponible mitjançant l'ús de programari gratuït que és compatible amb la majoria de les plataformes i navegadors i permet als usuaris interactuar amb els models 3D i navegar per ells com ho desitgin. En un futur proper, aquests models 3D estaran disponibles en entorns de "realitat virtual". Més informació al Chandra.

26 gener 2020

Científics de l'Instituto de Astrofísica de Canàries (IAC), en col•laboració amb la Universitat de California San Diego i la Universitat de Cambridge han detectat grans quantitats d'oxigen en l'atmosfera de l'estrella "primitiva" anomenada J0815+4729. L'oxigen és el tercer element més abundant a l'Univers després de l'hidrogen i l'heli. És essencial per a totes les formes de vida a la Terra i un dels principals components de l'escorça terrestre. No obstant això, l'oxigen no existia en l'Univers primitiu. Aquest element es crea principalment dins d'estrelles massives amb masses que superen les 10 masses solars. La composició primitiva de l'estrella indica que es va formar durant els primers centenars de milions d'anys després del Big Bang, possiblement a partir del material expulsat en les primeres supernoves de la Via Làctia. L'estrella posseeix grans quantitats de carboni, nitrogen i oxigen, mentre que el contingut en calci i ferro és gairebé una milionèsima part del solar. Dades de Gaia confirmen que l'estrella orbita l'halo intern de la Via Làctia i que es troba a aproximadament 5.200 anys llum de distància del Sol. Més informació a l’IAC.

22 gener 2020

El cràter Yarrabubba, a l'oest d'Austràlia, té una mida d'aproximadament 65 km. Des que es va descobrir, l'any 2003, s'ha especulat que podria ser el cràter d'impacte més antic a la Terra. Un equip d'investigadors liderat per Timmons Erickson, investigador del Johnson Space Center de la NASA, ha permès determinar una edat precisa del cràter, revelant que té aproximadament 2.230 milions d'anys. Aquesta edat el converteix, oficialment, en el cràter més antic, superant l'edat de l'cràter Vredefort en uns 200 milions d'anys. Fins ara hi ha molt poques mesures precises de l'edat dels cràters terrestres, de manera que és difícil associar-los amb els efectes que es creu que tenen en el clima terrestre. Per precisar l'edat del Yarrabubba, els investigadors van analitzar petits minerals de zircó i monazita en roques properes al cràter que s’haurien d'haver format al fondrés en l'impacte del meteorit. Amb aquesta edat es va produir a la fi d'una glaciació global que hauria vaporitzat el gel a vapor d'aigua alliberant el dos per cent del què hi ha a l'atmosfera. El vapor d'aigua és d'efecte hivernacle, per la qual cosa hauria ajudat a escalfar el planeta. Més informació a Nature.

20 gener 2020

Astrònoms de UCLA Galactic Center Orbits Initiative han descobert una nova classe d'objectes estranys en el centre de la nostra galàxia, no lluny del forat negre supermassiu anomenat Sagitari A*. Els nous objectes es veuen compactes la major part del temps i s'estiren quan les seves òrbites els apropen al forat negre. Les seves òrbites oscil•len entre 100 i 1.000 anys. El grup de recerca va identificar el primer objecte inusual en el centre de la nostra galàxia en 2005, que més tard es va denominar G1. El 2012 es va identificar un nou objecte anomenat G2 que es va acostar al forat negre supermassiu en 2014. Es creu que G2 és possiblement un grup de dues estrelles orbitant el forat negre que es va fusionar en un sola estella extremadament gran. Aquests objectes són atípics o són part d'una nova classe d'objectes. En resposta, el grup d'estudi ha informat de l'existència de quatre objectes denominats G3, G4, G5 i G6. Creuen que els sis objectes eren estrelles binàries que es van fusionar a causa de la forta força gravitacional del forat negre supermassiu. La fusió, en cada objecte, porta més d'1 milió d'anys a completar-se. Més informació a UCLA.

20 gener 2020

El fòsfor, present en el nostre ADN i en les nostres membranes cel•lulars, és un element essencial per a la vida tal com la coneixem. La vida va aparèixer a la Terra fa uns 4.000 milions d'anys, però encara no sabem com es va fer possible. No sabem com el fòsfor va arribar a la Terra primitiva. Un equip d'astrònoms ha rastrejat el viatge del fòsfor, des de les regions de formació d'estrelles fins als cometes, combinant les capacitats de l'ALMA i de la sonda Rosetta, de l'Agència Espacial Europea. L'estudi mostra que a la regió de formació d'estrelles AFGL 5142 es formen molècules com el monòxid de fòsfor. Aquestes molècules es poden congelar i quedar atrapades en els grans de pols que romanen al voltant d'una nova estrella en formació, que són incorporades en última instància sobre els cometes, que es converteixen en transportadors de monòxid de fòsfor. La sonda Rosetta ha trobat aquestes molècules en el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko. Més informació a l’ESO.

17 gener 2020

Un equip d'investigació dirigit pel cosmoquímic Philip Heck del Field Museum a Chicago, ha trobat 50 grans del meteorit de Murchison trobat a Austràlia que contenen grans minerals que són més antics que el Sol, que es va formar fa uns 4.550 milions d'anys. Alguns d'aquests "grans presolares" tenen entre cinc i set mil milions d'anys, el que els converteix en els materials més antics coneguts a la Terra. Els grans es van formar inicialment en l'espai interestel•lar a partir del material expulsat d'estrelles que es van condensar en pols. Probablement van ser creats després d'un auge de formació estel•lar en la Via Làctia fa uns set mil milions d'anys, quan aquestes estrelles, al final de les seves vides, van formar nebuloses planetàries. Els primers "grans presolares" es van trobar el 1987. Més informació a NAS.