L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

13 juliol 2015

noticia supernovaLa supernova ASASSN-15lh descoberta el mes de maig s’ha revelat a partir de les observacions com la supernova més lluminosa trobada fins ara. Té una lluminositat igual a 572.000 milions de vegades el Sol. Es troba en el límit entre les constel·lacions d’Indus i de Tucana. Va ser descoberta pel servei de recerca de supernoves All Sky Automated Survey for SuperNovae (ASASSN). Els espectres han vist que és un objecte blavós, a una distància de 2.800 milions d’anys llum, el seu corriment al vermell és 0,2326. No mostren la presència d’hidrogen, la qual cosa significa que l’estrella va perdre les capes riques en hidrogen abans d’explotar. Més informació a The Astronomer’s Telegram.

Add a comment

13 juliol 2015

noticia pluto4El 11 de juliol una nova fotografia de Plutó ens el revela cada cop més interessant. Es poden veure estructures lineals que podrien ser ranures, o estructures circulars que podrien ser cràters d'impacte. A l’horitzó apareix l’àrea blanca que és podrà veure amb més detall quan la New Horizons passi a la mínima distància el dia 14. Més informació a NASA.

Add a comment

10 juliol 2015

20150709 pluto granNew Horizons ha enviat una nova imatge del Plutó. Aquesta imatge en blanc i negre s'ha obtingut el 9 de juliol des d'una distància de 5.4 milions de kilòmetres, amb una resolució de 27 km per pixel. 

S'aprecien detalls a la superfície del que podríen ser efectes de la geològia del planeta nan. 

Entre les formes observades destaquen una figura poligonal, una gran banda de formes trencades i una regió d'estructures i formes complexes.

 

Queden 3 dies per la trobada entre New Horizons i Plutó.

Add a comment

10 juliol 2015

20150708 PlutoAquests dies estem a punt de conèixer Plutó, el planeta nan que està a 31.89 UA de la Terra (1 UA és la distància del Sol al nostre planeta), és a dir, uns 4771 milions de kilòmetres. Està tan lluny que la llum que ens arriba del planeta triga més de 4 hores.

El 8 de juliol la sonda New Horizons de la NASA ens ha enviat la imatge adjunta. Aquesta imatge ha estat obtinguda i transmesa després que el passat 4 de juliol la nau va tenir un problema, va entrar en mode segur (en què va deixar d'estar en comunicació amb la Terra) i, posteriorment, va restablir la manera de treball habitual.

 

Add a comment

8 juliol 2015

noticia mapa plutoMapa de Plutó creat a partir de les fotos obtingudes entre els dies 27 de juny fins al 3 de juliol. El centre del mapa es correspon amb el lloc sobre el qual passarà la sonda el dia 14 de juliol. Aquests mapes generals serviran per poder veure tots els detalls del planeta nan des d’una perspectiva general, ja que les fotografies de més a prop només abrasaran una regió molt localitzada. Un dels detalls més sorprenents és la regió denominada “la Balena”, a prop l’equador a la part esquerra del mapa; es un dels detalls foscos més visibles, té uns 3.000 km de longitud. A la seva dreta hi ha la regió denominada “Cap”, la més brillant del planeta nan, té uns 1.600 km de diàmetre. Pot ser una zona amb gel relativament fresc. A la seva dreta es poden veure quatre misterioses taques fosques que han intrigat a la comunitat científica, cada una de elles amb un diàmetre de centenars de quilòmetres. S’assemblen a altres detalls que s’han vist en altres llocs del Sistema solar, como ara impactes de cràter o volcans. Més informació a NASA.

Add a comment

6 juliol 2015

noticia pluto3En les primeres fotos de planeta Plutó obtingudes per la sonda New Horizons es veu que el color general del planeta és més aviat marron envermellit. S’assembla al color del  planeta Mart, si bé les seves causes han de ser absolutament diferents. A Mart es deu a l’òxid de ferro, en canvi a Plutó està causat per les molècules d’hidrocarburs que es formen quan els raigs còsmics o la llum ultraviolada del Sol interaccionen amb el metà de la seva atmosfera. Aquesta coloració de Plutó ja era coneguda des de fa anys, però les fotos permetent diferenciar el color dels diferents terrenys del planeta. Per exemple, la taca fosca més important és clarament més vermella que la resta del planeta, en canvi les àrees més clares s’acosten a un gris normal. Més informació a NASA.

Add a comment

2-juliol-2015

20150702 DelpeixLa web AAPOD (Amateur Astronomical Picture of the day), que destaca imatges astronòmiques realitzades per astrònoms amateurs, ha publicat el dia AAPOD 2 de juliol de 2015 una excel·lent imatge de la Lluna del soci Jordi Delpeix. La imatge mostra el Vallis Rheita i va ser obtinguda amb un telescopi Celestron 9,25", càmera ASI 120MM i filtre vermell des de L'Ametlla del Vallès (Barcelona).

Si cliqueu damunt la imatge la veureu ampliada.

Add a comment

30 juny 2015

noticia forat negreEl satèl·lit Integral de la ESA ha observat una erupció d’alta energia produïda per un forat negre que està devorant el seu company estel·lar. L’erupció en raigs X i gamma va començar el dia 15 de juny en el sistema V404 Cygni, una parella d’estrelles una de las quals és un forat negre. El sistema binari està a uns 8.000 anys llum de distància. En aquest tipus de sistemes el material flueix cap al forat negre a través d’un disc, que es calenta brillant en llum visible, ultraviolada i raigs X a mesura que es dirigeix cap al forat. L’erupció es va detectar al observar de sobte una erupció en raigs gamma, seguida per un esclat en raigs X. Actualment l’objecte és la major font de raigs X a l’espai. L’última erupció en aquest sistema es va de produir l’any 1989. Més informació a ESA.

Add a comment

24 juny 2015

noticia planetaA través d’observacions del Telescopi Hubble s’ha descobert que un exoplaneta calent, de la mida de Neptú, dispersa al seu voltant un immens núvol d’hidrogen. L’enorme cua d’hidrogen té unes 50 vegades la mida de l’estrella que orbita el planeta, denominat Gliese 436b. Se’l considera un Neptú-calent, ja que està molt a prop de l’estrella. En aquest cas, segurament, el planeta no s’ha desprès de la seva atmosfera, fins a convertir-se en un objecte sòlid, rocós. Aquest procés podria explicar cóm s’han format les super-terres-calentes, planetes que orbiten molt a prop de les seves estrelles i tenen una massa superior a la terrestre, però sense arribar a la massa de Neptú. Aquests planetes serien els nuclis permanents de planetes més massius que han perdut els seus gasos amb un procés d’evaporació similar al que passa a Gliese 436b. Més informació a Hubble.

Add a comment

22 juny 2015

noticia titanAl satèl·lit Titan, de Saturn, hi ha mars i llacs plens d’hidrocarburs, però no sabem com s’han format les depressions on es troben. Un nou estudi de la NASA y de l'ESA a través de les dades de la sonda Cassini suggereix que la superfície del satèl·lit es dissol en un procés similar al que provoca la creació de dolines, unes depressions geològiques en els relleus càrstics. En aquests terrenys l’aigua dissol les roques sota la superfície i acaba formant dolines i coves. L’estudi assumeix que la superfície està coberta per materials sòlids orgànics i que el líquid que els dissol son hidrocarburs. Tenint en compte la meteorologia actual de Titan, s'ha calculat que es trigaria uns cinquanta milions d’anys per a formar depressions d’uns cent metres en les regions plujoses dels pols del satèl·lit. Més informació al Jet Propulsion Laboratory.

Add a comment