L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

17 desembre 2015

noticia andromeda2La galàxia Andròmeda (o M 31) és la galàxia massiva més propera i constitueix un excel·lent laboratori per estudiar les característiques i la història de les grans galàxies espirals. Un grup internacional de recercadors, liderats per l’Instituto de Astrofisica de Andalucía (IAA), ha estudiat amb el Gran Telescopi Canarias una mostra de set nebuloses planetàries situades en les dues subestructures principals de M 31, l’“Esperó del Nord” i la “Corrent gegant”, que es troben als dos costats de la galàxia, la segona més allunyada del disc galàctic. Han trobat que aquestes estructures podrien ser degudes a la interacció d’Andròmeda amb M 32, una de les seves galàxies satèl·lit. Més informació a l'IAA.

Add a comment

16 desembre 2015

noticia cervantesLa proposta del Planetario de Pamplona i la Sociedad Española de Astronomía ha estat clarament guanyadora en el concurs NameExoWorlds de l’International Astronomical Union (IAU) per tal de donar nom a estrelles que tenen sistemes planetaris. L’estrella anomenada Cervantes és Mu Arae, i els seus quatre planetes coneguts són: Quijote, Dulcinea, Rocinante i Sancho. Felicitem al Planetario de Pamplona por aquesta proposta i per el resultat obtingut. Més informació a IAU.

Add a comment

12 desembre 2015

noticia ceres4La revista Nature ha publicat dos estudis sobre Ceres. El primer identifica les misterioses taques de material clar como un tipus de sal i el segon suggereix la detecció de argiles riques en amoníac. Ceres té més de 130 àrees brillants, moltes associades amb cràters d’impacte. S’ha vist que aquests materials brillants podrien ser hexahidrita, un tipus de sulfat de magnesi. Se suggereix que han de ser una sublimació d’aigua salada expulsada per l’impacte d’asteroides sobre Ceres. Com que les àrees estan esteses per tota la superfície de Ceres es deu tractar d’una capa continua de gel i sals a poca profunditat. El segon estudi demostra que hi ha gel d’amoníac a Ceres que es va evaporant. Hi ha dues possibles explicacions a la seva existència. Una, que Ceres es va formar en la part externa de Sistema Solar i després emigrà a la seva posició actual, i l’altre, que va incorporar materials que estaven emigrant cap el Sistema Solar extern, cap a la posició de Neptú, on l’amoníac es tèrmicament estable. Aquesta setmana Dawn se situarà a la mínima altura sobre Ceres, 385 km, iniciant observacions amb la màxima resolució. Més informació a Dawn. (Imatge: NASA/JPL-Caltech/UCLA/MPS/DLR/IDA).

Add a comment

7 desembre 2015

noticia estrella vermellaEn només dos anys l’aparença de la estrella CW Leo ha canviat tant que es necessari abandonar tots els models existents per a descriure-la i fa falta canviar el nostre punt de vista. Situada a 400 anys llum, és una gegant vermella que està en la fase final del procés mitjançant el qual expulsa la seva atmosfera i es converteix en una nebulosa planetària. No és visible a simple vista, però si poguéssim veure la llum infraroja seria una de les estrelles més brillants del cel. L’estrella s’ha estudiat durant uns 20 anys, però en els dos últims ha canviat tant la seva aparença que els models matemàtics que tractaven d’explicar-la a través de cavitats, dolls de gas, discos i halos s’han esfondrat completament. Més informació a Royal Astronomical Society.

Add a comment

4 desembre 2015

noticia ones gravitLa missió LISA Pathfinder de l’ESA va enlairar-se el dia 3 de desembre des de Kourou, Guaiana Francesa, per començar la seva missió que provarà les tecnologies que permetran detectar ones gravitatòries a l’espai. Aquestes ones han de ser de caràcter universal i estarien generades per l’acceleració de cossos massius. No obstant, els seus efectes son tan petits que encara no s’han pogut detectar de forma directa. LISA Pathfinder transporta dos cubs idèntics d’un aliatge d’or i platí, de 46 mil·límetres de costat i separats 38 centímetres, que es mantindran aïllats de totes les forces internes i externes amb una única excepció: la gravetat. L’objectiu de la missió es mantenir els dos cubs en la caiguda lliure més perfecta mai aconseguida a l’espai, mesurant la seva posició amb un nivell de precisió extraordinari. Aquest experiment posarà les bases dels futurs observatoris espacials d’ones gravitatòries. Més informació a ESA.

Add a comment

28 novembre 2015

noticia supernova2Fent servir el Multi Unit Spectroscope Explorer (MUSE), instal·lat al Very Large Telescope (VLT) de l’ESO, a l’Observatori Paranal, s’ha predit la visió d’una supernova mesos abans de que es pugui veure. Es tractarà de la tercera visió de l’esclat d’una mateixa supernova que s’ha separat en quatre imatges diferents a través d’una lent gravitacional. Les quatre imatges arriben en moments distints per que la llum ha de recorre quatre camins de diferent longitud. A la foto es pot veure el cúmul de galàxies que produeix la lent i les quatre imatges distintes d’una mateixa galàxia més llunyana. El cercle superior mostra la imatge de la galàxia on es va produir l’esclat de la supernova l’any 1995, no observada. El cercle inferior és la imatge on s’ha observat l’esclat l’any 2104. El cercle central és on es creu que es produirà de nou, en algun moment entre finals de 2015 i mitjans de 2016. Més informació a l'ESO.

Add a comment

20 novembre 2015

noticia telescopi2L’Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA) s’ha connectat amb altres telescopis de longituds d’ona mil·limètriques d’Europa i Amèrica del Nord per crear un telescopi d’interferometria de base molt llarga (VLBI). Les dades recollides per dos o més telescopis es combinen per formar un únic telescopi virtual amb una mida igual a la distancia geogràfica que els separa, aquest cas la mida de la Terra, amb una resolució extraordinàriament alta. Aquestes proves són un pas essencial pel projecte Event Horizon Telescope (EHT), una xarxa mundial de telescopis de longituds d’ona mil·limètriques que permetrà estudiar el forat negre supermassiu ubicat al centre de la Via Làctia amb una precisió sense precedents. Al llarg de 2015 l’ALMA s’ha connectat en període de probes amb el radiotelescopi de l’Institut de Radioastronomie Millimetrique (IRAM), situat en Sierra Nevada, al sud d’Espanya, i amb el Very Long Baseline Array (VLBA) del National Radio Astronomy Observatory (NRAO) d’Estats Units. Més informació a ESO.

Add a comment

13 novembre 2015

noticia objecte llunyaS’ha descobert l’objecte més distant al Sol, tres vegades més llunyà que el planeta nan Plutó. Actualment es desconeix quina és la seva òrbita exacta i si passarà a formar part de la llista de planetes nans. S’ha designat V774104, el seu diàmetre té entre 500 i 1.000 km i es troba a 15.400 milions de quilòmetres del Sol (103 UA). Per tal de conèixer amb certesa la seva òrbita caldrà esperar un any de mesures. Si s’acostés al Sol podria formar part d’una llarga família d'objectes amb interacciones gravitatòries amb Neptú. En cas contrari s’uniria a un grup d’objectes rars que només té dos exemplars més: Sedna i 2012 VP113. Aquests astres estan sempre a més de 50 UA del Sol i se’ls ha denominat com a «interns del núvol d’Oort» per diferenciar-los del cinturó de Kuiper. Més informació a l'American Association for the Advancement of Science (AAAS). (Imatge: Subaru Telescope).

Add a comment

7 novembre 2015

noticia mart3La sonda de la NASA Mars Atmosphere and Volatile Evolution (MAVEN) ha identificat el procés mitjançant el qual el planeta Mart va passar d’un clima humit i càlid a l’actual planeta fred i àrid. La sonda ha revelat com el vent solar va buidar l’atmosfera marciana cap a l’espai. Han trobat que el buidament de l’atmosfera s’incrementa notablement durant les tempestes solars, per exemple durant les tempestes de l’any 2015. Això fa pensar que la pèrdua de gas va ser molt més gran milers de milions d’anys endarrere quan el Sol era més actiu. Més informació a NASA. (Imatge: NASA/GSFC).

Add a comment

5 novembre 2015

noticia cumul galaxiesS’ha descobert una enorme acumulació de galàxies en una regió remota de l’Univers. Observacions de l’Spitzer Space Telescope i del Wide-field Infrared Survey Explorer (WISE) han descobert, a una distància de 8.500 milions d’anys llum, la mes gran estructura fins ara coneguda a grans distàncies. Els cúmuls de galàxies van augmentant la seva mida i la seva massa a base d’adquirir amb el temps nous membres. Per veure si es van formar en les primeres etapes de l‘Univers s’han estudiat cúmuls llunyans massius com el MOO J1142+1527. S’ha vist que té uns 250 milions d’objectes, sent l’objecte més massiu observat en regions tant llunyanes en el temps i en l’espai. Més informació al JPL. (Imatge: NASA/JPL-Caltech/Gemini/CARMA).

Add a comment