L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

20160615SegonaOnaGravitatoria16 de juny de 2016

Ahir, 15 de juny, els responsables del projecte LIGO van anunciar la detecció de GW151226, el segon flaix confirmat de radiació gravitatòria després de GW150914, la històrica primera detecció registrada fa mesos. Va ser detectat simultàniament per les dues instal·lacions de LIGO que hi ha a Washington i a Louisiana (EUA).
El sistema emissor de radiació gravitacional que s'ha detectat consisteix en la fusió de dos forats negres amb masses inicials d’unes 14 i 8 masses solars amb un desplaçament cap el vermell del voltant de 0,09, cosa que vol dir, si és correcte, que la radiació ha trigat uns 1,4 mil milions d’anys en arribar-nos. A mesura que LIGO continuï funcionant (la seva sensibilitat augmenta amb el temps) i que, en els anys vinents, es disposi en línia d’altres detectors de radiació gravitacional, aquesta nova visió del cel canviarà, sense dubte, la comprensió que tenim de l’Univers. Més informació a LIGO.

Add a comment

8 maig 2016

noticia lisaTal com va anunciar Carlos Sopuerta, en exclusiva pels oients de la conferencia del dia 11 de maig a l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, la LISA Pathfinder de l'ESA ha anunciat l’èxit de les probes que havia de fer en vistes a construir un observatori d’ones gravitatòries a l’espai. L’ESA afirma que Europa entra en un camp nou, innovador i molt avançat. Després de nomes dos mesos d’operacions científiques, els resultats mostren que els dos cubs allotjats a la nau es troben en caiguda lliure, sota la influència exclusiva de la gravetat i sense estar sotmesos a altres forces externes, amb una precisió cinc vegades més gran del exigit inicialment. Més informació a l'ESA.

Add a comment

5 juny 2016

noticia hubbleA partir d’observacions del Telescopi Espacial Hubble els astrònoms han mesurat amb gran precisió la velocitat d’expansió de l’Univers. Han trobat que s’expandeix més de pressa del que diuen les mesures fetes a partir de la radiació del Big Bang. Els recercadors han refinat molt la mesura de les distàncies per tal de calcular la constant d’Hubble amb gran precisió, deixant només un 2,4% de incertesa. Amb aquestes mesures la constant d’Hubble és de 73,02 kilòmetres per segon per Megaparsec. Això és diferent de les mesures fetes per les sondes WMAP o Planck que donen una constant de 67,8. La resolució d’aquesta inconsistència pot ajudar a resoldre alguns problemes sobre la matèria fosca, l’energia fosca o els neutrins. Més informació a Hubble.

Add a comment

3 juny 2016

noticia pluto7De manera semblant al que passa a les làmpades de lava decoratives, on les gotes de cera al atzar suggereixen una corrent de lava, a la regió d’Sputnik Planum de Plutó el gel es renova constantment a través d’un procés de convecció que reemplaça la superfície vella per una altra de fresca i nova. Investigadors de la New Horizons han confeccionat un model a partir de les dades topogràfiques i composicionals i han trobat que el gel d’aquesta zona de Plutó flueix constantment. S’han trobat unes cèl·lules, que tenen entre 15 i 50 km, que es renoven amb un període de, més o menys, un milió d’anys. Una reserva de diversos quilòmetres de fondaria d’hidrogen sòlit en alguns punts es calenta a través del calor intern del planeta nan i es converteix en una columna fins que emergeix; després torna a refredar-se per renovar el cicle. Més informació a la NASA.

Add a comment

30 maig 2016

noticia moleculaUn grup internacional de científics de Centro de Astrobiología (CAB, CSIC-INTA, Espanya), el Osservatorio Astrofisico di Arcetri (OAA, INAF, Itàlia) i el Max Planck Institute for Extraterrestrial Physics (MPE, Alemanya) ha detectat per primera vegada la molècula prebiòtica PO en regions de formació d’estrelles. Aquesta molècula juga un paper clau en la formació de l’esquelet de l’àcid desoxiribonucleic (ADN), la macromolècula que conté el material genètic dels organismes vius. El grup ha detectat, a través del radiotelescopi de 30 metres del Pico Veleta (Granada, Espanya), per primera vegada PO en dos regions de la galàxia: W51 e1/e2 i W3 (OH). L’estudi donarà pistes fonamentals per entendre cóm s’ha pogut desenvolupar la complexitat química a l’espai fins a formar molècules complexes directament relacionades amb la vida. Més informació al INTA.

Add a comment

25 maig 2016

noticia escombrosUtilitzant 39 de les 66 antenes del conjunt ALMA (Atacama Large Millimeter/submillimeter Array), situat a 5.000 metres d’altura al pla de Chajnantor, als Andes xilens, els astrònoms han pogut detectar monòxid de carboni (CO) en un disc de runes que envolta a una estrella del tipus F. L’estrella, anomenada HD 181327, és membre de l’associació estel·lar Beta Pictoris, situada a uns 170 anys llum de la Terra. Sembla que el gas CO es troba al costat dels grans de pols a l'anell de runes i sembla haver-se format recentment, segurament degut a les col·lisions destructives de planetesimals que explicarien la continua reposició del gas CO. Per altra part, la composició de CO derivada dels planetesimals gelats en el disc és consistent amb els cometes en el nostre Sistema Solar. Més informació a l'ESO.

Add a comment

20 maig 2016

noticia galaxia5Un equip internacional d’astrònoms ha detectat i confirmat la presència d’una petita galàxia situada a 13.000 milions d’anys llum, al començament de l‘Univers. La troballa s’ha fet a través de l’instrument DEIMOS al telescopi de 10 m KecK II al W. M. Keck Observatory, a Maunakea, Hawaii. La galàxia s’ha pogut veure a través de l’efecte de lent gravitacional creat pel cúmul de galàxies MACS2129.4-0741 que permet observar tres imatges de la galàxia amb una ampliació de la seva lluminositat d’unes 11 vegades. La galàxia està situada prop del final del període de reionització i permetrà estudiar els processos que conduïren a la formació de les primeres estrelles i les primeres estructures. Més informació al Keck.

Add a comment

11 maig 2016

noticia mart4Un instrument a l’observatori aeri Stratospheric Observatory for Infrared Astronomy (SOFIA) ha detectat oxigen atòmic a l’atmosfera de Mart; és la primera vegada que es detecta d’ençà de la primera mesura realitzada per les sondes Viking i Mariner ara fa 40 anys. Aquests àtoms s’han detectat a les capes més altes de l’atmosfera denominades como a mesosfera. L’oxigen atòmic afecta el mecanisme d’escapament de gasos a l’atmosfera. S’ha detectat solament la meitat de l’oxigeno previst, segurament degut a variacions en l’atmosfera marciana. Més informació a NASA.

Add a comment

6 maig 2016

noticia forat negre 3A través del Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA) un equip d’astrònoms ha mesurat amb gran precisió la velocitat de gir del disc interestel·lar que envolta a un supermassiu forat negre al centre de la galàxia NGC 1332. Aquesta galàxia es troba a uns 73 milions d’anys llum, en la constel·lació d’Eridanus. ALMA va mesurar detalls del disc amb una mida de 16 anys llum i la velocitat del disc dintre de l’esfera d’influència del forat negre. En el centre del disc la velocitat és de 500 km per segon, que equival a una massa del forat de 660 milions de vegades el Sol. Això és 150 vegades més gran que el forat negre a la Via Làctia. Més informació a ALMA.

Add a comment

4 maig 2016

noticia planetes2Fent servir el telescopi TRAPPIST, instal·lat a l’Observatori La Silla, de l'ESO, un equip d’astrònoms ha descobert tres planetes que orbiten l’estrella nana ultrafreda 2MASS J23062928-0502285, a només 40 anys llum de la Terra. Aquests mons tenen mides i temperatures similars a les de Venus i la Terra. Són els primers planetes descoberts al voltant d’una estrella tant petita i dèbil. L‘estrella és molt més freda i més vermella que el Sol i en prou feines més gran que Júpiter. Aquest tipus d’estrelles son molt comuns a la Via Làctia i son molt longeves. Es creu que aquestes estrelles son els millors objectius per a trobar vida fora del Sistema Solar. Més informació AQUÍ.

Add a comment