L'ASTRONÒMICA

22 gener 2020

El cràter Yarrabubba, a l'oest d'Austràlia, té una mida d'aproximadament 65 km. Des que es va descobrir, l'any 2003, s'ha especulat que podria ser el cràter d'impacte més antic a la Terra. Un equip d'investigadors liderat per Timmons Erickson, investigador del Johnson Space Center de la NASA, ha permès determinar una edat precisa del cràter, revelant que té aproximadament 2.230 milions d'anys. Aquesta edat el converteix, oficialment, en el cràter més antic, superant l'edat de l'cràter Vredefort en uns 200 milions d'anys. Fins ara hi ha molt poques mesures precises de l'edat dels cràters terrestres, de manera que és difícil associar-los amb els efectes que es creu que tenen en el clima terrestre. Per precisar l'edat del Yarrabubba, els investigadors van analitzar petits minerals de zircó i monazita en roques properes al cràter que s’haurien d'haver format al fondrés en l'impacte del meteorit. Amb aquesta edat es va produir a la fi d'una glaciació global que hauria vaporitzat el gel a vapor d'aigua alliberant el dos per cent del què hi ha a l'atmosfera. El vapor d'aigua és d'efecte hivernacle, per la qual cosa hauria ajudat a escalfar el planeta. Més informació a Nature.

20 gener 2020

Astrònoms de UCLA Galactic Center Orbits Initiative han descobert una nova classe d'objectes estranys en el centre de la nostra galàxia, no lluny del forat negre supermassiu anomenat Sagitari A*. Els nous objectes es veuen compactes la major part del temps i s'estiren quan les seves òrbites els apropen al forat negre. Les seves òrbites oscil•len entre 100 i 1.000 anys. El grup de recerca va identificar el primer objecte inusual en el centre de la nostra galàxia en 2005, que més tard es va denominar G1. El 2012 es va identificar un nou objecte anomenat G2 que es va acostar al forat negre supermassiu en 2014. Es creu que G2 és possiblement un grup de dues estrelles orbitant el forat negre que es va fusionar en un sola estella extremadament gran. Aquests objectes són atípics o són part d'una nova classe d'objectes. En resposta, el grup d'estudi ha informat de l'existència de quatre objectes denominats G3, G4, G5 i G6. Creuen que els sis objectes eren estrelles binàries que es van fusionar a causa de la forta força gravitacional del forat negre supermassiu. La fusió, en cada objecte, porta més d'1 milió d'anys a completar-se. Més informació a UCLA.

20 gener 2020

El fòsfor, present en el nostre ADN i en les nostres membranes cel•lulars, és un element essencial per a la vida tal com la coneixem. La vida va aparèixer a la Terra fa uns 4.000 milions d'anys, però encara no sabem com es va fer possible. No sabem com el fòsfor va arribar a la Terra primitiva. Un equip d'astrònoms ha rastrejat el viatge del fòsfor, des de les regions de formació d'estrelles fins als cometes, combinant les capacitats de l'ALMA i de la sonda Rosetta, de l'Agència Espacial Europea. L'estudi mostra que a la regió de formació d'estrelles AFGL 5142 es formen molècules com el monòxid de fòsfor. Aquestes molècules es poden congelar i quedar atrapades en els grans de pols que romanen al voltant d'una nova estrella en formació, que són incorporades en última instància sobre els cometes, que es converteixen en transportadors de monòxid de fòsfor. La sonda Rosetta ha trobat aquestes molècules en el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko. Més informació a l’ESO.

17 gener 2020

Un equip d'investigació dirigit pel cosmoquímic Philip Heck del Field Museum a Chicago, ha trobat 50 grans del meteorit de Murchison trobat a Austràlia que contenen grans minerals que són més antics que el Sol, que es va formar fa uns 4.550 milions d'anys. Alguns d'aquests "grans presolares" tenen entre cinc i set mil milions d'anys, el que els converteix en els materials més antics coneguts a la Terra. Els grans es van formar inicialment en l'espai interestel•lar a partir del material expulsat d'estrelles que es van condensar en pols. Probablement van ser creats després d'un auge de formació estel•lar en la Via Làctia fa uns set mil milions d'anys, quan aquestes estrelles, al final de les seves vides, van formar nebuloses planetàries. Els primers "grans presolares" es van trobar el 1987. Més informació a NAS.

15 gener 2020

Un estudi liderat per la Universitat de Warwick ha trobat que calen dos estrelles per realitzar les majors explosions de raigs gamma. La investigació ha resolt el misteri de com les estrelles giren prou ràpid com per crear condicions per emetre un doll de material altament energètic. Han descobert que els efectes de marea entre dues estrelles són els responsables. El descobriment s'ha realitzat utilitzant models simulats de milers de sistemes estel•lars binaris. Un esclat potent de raigs gamma (GRB), del tipus examinat en aquest estudi, ocorre quan una estrella massiva es converteix en una supernova i dispara un doll de material relativista en l'espai. Han descobert que els efectes de les marees entre les dues estrelles del parell binari podrien ser els responsables que les estrelles girin a la velocitat necessària per crear una potent explosió de raigs gamma. Les explosions de raigs gamma són els esdeveniments més lluminosos de l'Univers. Més informació a la RAS.

12 gener 2020

Astrònoms de la Louisiana State University han realitzat una previsió sobre el final de l'estrella V Sagitta. Es tracta d'un sistema estel•lar del grup de variables cataclísmiques (CV), que consisteixen en una estrella ordinària que orbita al voltant d'una estrella nana blanca. Actualment V Sagitta és tot just visible, però al voltant de l'any 2083 erupcionarà i es tornarà tan brillant com Sirius, o fins i tot com Venus, durant aproximadament un mes. Durant l'erupció l'estrella serà l'astre més lluminós en la Via Làctia. La massa de l'estrella normal cau lentament cap a la nana blanca i, al voltant de l'any 2083 ±16, la seva taxa d'acumulació augmentarà catastròficament i tota la massa de l'estrella caurà sobre la nana blanca. Més informació a la LSU.

10 gener 2020

Observacions de telescopi Chandra de raigs X de la NASA mostren que el forat negre a la galàxia M 87 està impulsant partícules lluny d'ell a més del 99% de la velocitat de la llum. L'estudi s'ha fet detectant velocitats a partir dels canvis en l'emissió de raigs X entre 2012 i 2017. La foto mostra el raig que s'estén uns 18.000 anys llum. Els "nusos" d'emissió es creen quan el material cau esporàdicament sobre M 87, creant ràfegues de llum de raigs X que viatgen al llarg del raig. Les ampliacions mostren imatges d'una petita regió preses en 2012 i 2017, on hi ha dues fonts d'emissió. La taca més distant està uns 900 anys llum del forat negre i s'allunya d’ell mentre s'esvaeix en un 70%. Més informació al Chandra.

10 gener 2020

Un equip d'investigadors ha trobat un enorme anell de gas al voltant de la galàxia AGC 203.001 que està a una distància d'uns 260 milions d'anys llum. L'anell de gas té dos detalls misteriosos: és més gran del normal per a una galàxia i es formen molt poques estrelles en el seu si. El diàmetre de l'enorme anell té gairebé 400.000 anys llum, tres vegades la grandària de la Via Làctia. Aquest tipus d'anells es formen generalment quan la galàxia col•lideix amb una altra galàxia, però el més normal és que la col•lisió generi la formació d'estrelles, cosa que no passa en aquest cas. Més informació a la RAS.

9 gener 2020

El 25 d’abril de 2019 el LIGO Livingston Observatory, un dels detectors de la xarxa LIGO i Virgo, va detectar el que semblaven unes ones gravitacionals. Ara s’ha confirmat que era probablement el resultat d’una fusió de dues estrelles de neutrons. Seria la segona vegada que aquest tipus d’esdeveniment s’observa, després de la primera detecció l’agost de 2017. Ara no s’ha observat l’emissió de llum com va passar el 2017. Les dades revelen que la massa combinada dels cossos fusionats és aproximadament 3,4 vegades la massa del nostre Sol, superior als sistemes de dues estrelles de neutrons coneguts a la nostra galàxia que no supera 2,9 vegades el Sol. Aquesta dada pot tenir implicacions interessants sobre com es va formar originalment la parella. Més informació a LIGO.

4 gener 2020

Un estudi liderat per Kerry Sieh, geòleg de la Universitat Tecnològica de Nanyang, a Singapur, ha trobat el que sembla ser un cràter d'impacte en el sud de Laos. L'impacte va tallar un cràter amb una mida de 17x13 km. El cràter sembla que s'ha trobat sota d'una plana de lava endurida que es va formar després de l'impacte fa uns 790.000 anys. L'impacte de l'asteroide va cobrir el 10 per cent de la Terra de les seves restes, anomenats tectites. Durant dècades s'ha estat buscant el lloc de l'impacte, que ara sembla que s'ha trobat. Més informació a PNAS.