L'ASTRONÒMICA

13 setembre 2021

Utilitzant el Very Large Telescope (VLT) de l'ESO, s'han obtingut les imatges més nítides i detallades fins a la data de l'asteroide (216) Kleopatra, descobert el 10 d'abril de 1880. La investigació ha proporcionat pistes sobre com es va formar aquest asteroide i els dos satèl·lits que l’orbiten. Kleopatra orbita al cinturó principal d'asteroides, entre Mart i Júpiter. Des de les observacions de radar, fa uns 20 anys, se l'ha anomenat "os de gos" (dog-bone) ja que té dos lòbuls connectats. El 2008, es va descobrir que està orbitat per dos satèl·lits, Alexhelios i Cleoselene, en honor als fills de la reina egípcia. Les fotos van ser obtingudes en els anys 2017 i 2019. Un dels lòbuls és més gran que l'altre, i la seva longitud és d'uns 270 quilòmetres. A partir de les òrbites dels asteroides s'ha vist que la massa de Kleopatra és un 35% menor de les estimacions anteriors, amb la qual cosa la seva densitat estimada és la meitat del ferro, el que suggereix que té una estructura porosa, com un munt de runes unides després d'un gegantí impacte. L'asteroide gira gairebé a la velocitat critica, la qual cosa suggereix que els seus satèl·lits podrien haver-se desprès posteriorment a la formació de l'asteroide. Més informació al ESO.