Apod
|
La fotografia astronòmica del dia en català |
 |
| Cada dia una imatge de l'Univers |
Fes-te soci
 |
| La teva finestra a l'espai |
| Regala't tot això i més |
| Més informació |
23 setembre 2021
Les galàxies massives formades durant la infància de l'Univers, en els 3.000 milions d'anys següents al Big Bang, havien de contenir grans quantitats de gas d'hidrogen fred, un combustible necessari per a la formació d'estrelles. No obstant això, un equip de científics ha observat l'Univers primitiu amb l'Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array (ALMA) i el Telescopi Espacial Hubble i han descobert una cosa estranya: prop d'una dotzena de galàxies massives havien esgotat tot el seu combustible. Les sis galàxies observades es coneixen com galàxies apagades, per que no formen estrelles i desafien el que s'esperava per a l'Univers primitiu. Les galàxies que deixen de produir estrelles ràpidament es tornen molt tènues, per la qual cosa cal observar-les mitjançant lents gravitacionals. L'estudi ha rellevat que la interrupció de la formació estel·lar no es deu a una ineficiència sobtada en el procés de conversió de gas en estrelles, sinó que és el resultat de l'esgotament o la despulla del gas present en les galàxies. Desconeixem la causa d'aquest despullament del gas. Més informació a l’ALMA.