L'ASTRONÒMICA

10 maig 2022

El telescopi espacial James Webb de la NASA està alineat en els quatre instruments científics, com es veu en una imatge d'enginyeria que mostra el camp de visió complet de l'observatori. Mostrem ara una imatge de prova de l'instrument MIRI (a 7,7 microns) a l'infraroig mitjà, el més fred del telescopi, que mostra part del Gran Núvol de Magalhaes. Aquí es compara amb una imatge anterior del mateix objectiu presa amb la càmera de matriu infraroja del telescopi espacial Spitzer de la NASA (a 8,0 microns). La imatge del MIRI del Webb mostra el gas interestel·lar amb un detall sense precedents. Es pot veure l'emissió d'hidrocarburs aromàtics policíclics, o molècules de carboni i hidrogen que juguen un paper important en l'equilibri tèrmic i la química del gas interestel·lar. Mentrestant, l’equip del Webb ha començat el procés de configuració i prova dels instruments per començar les observacions científiques aquest estiu. Més informació a la NASA.

9 maig 2022

A través d'una combinació sofisticada d'intel·ligència humana i artificial, s'han descobert 1.701 rastres d'asteroides nous en les dades d'arxiu del Telescopi Espacial Hubble que abasten els últims 20 anys. El juny de 2019, al Dia Internacional dels Asteroides, es va llançar el Hubble Asteroid Hunter, un projecte de ciència ciutadana per identificar visualment els asteroides a les dades d'arxiu del Telescopi Espacial Hubble. Entre el 30 d'abril del 2002 i el 14 de març del 2021 les càmeres del telescopi van prendre més de 37.000 imatges compostes apuntant per tot el cel. Amb un temps d'observació típic de mitja hora, els rastres d'asteroides haurien d'aparèixer com a ratlles en aquestes imatges. Tres dels autors, Sander Kruk, Pablo García Martín de la Universidad Autónoma de Madrid i Marcel Popescu de l'Institut Astronòmic de l'Acadèmia Romanesa, van inspeccionar aquests rastres, fet que va conduir a un conjunt final de 1.701 nous rastres, trobats a 1.316 imatges del Hubble. D'aquests, al voltant d'un terç es podrien identificar com a asteroides coneguts, deixant 1.031 rastres no identificats. Més informació al MPE i al Hubble.

6 maig 2022

Una investigació internacional en què participa un equip de l'Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) ha aportat noves evidències sobre un enigmàtic esclat procedent d'una galàxia situada a 216 milions d'anys llum, proposant una nova interpretació basada en un canvi espontani dels pols magnètics al camp que envolta el seu forat negre central. El març del 2018 un programa automatitzat va alertar que una galàxia anomenada 1ES 1927+654 va augmentar la seva brillantor gairebé 100 vegades en llum visible. Una cerca de deteccions anteriors va mostrar que l'erupció havia començat mesos abans, prop de finals del 2017. Tres mesos després del descobriment l'emissió de raigs X de la galàxia va desaparèixer. A l'octubre del 2018, uns 3-4 mesos després de la seva desaparició, els raigs X van tornar. La interpretació del fenomen indica que un núvol de matèria va caure cap al forat negre on un núvol de partícules extremadament calentes -anomenada corona- produeix raigs X. La singular desaparició de l'emissió de raigs X suggereix que la corona va desaparèixer, cosa que apunta a un canvi radical del camp magnètic on el pol nord es converteix en sud i viceversa. A continuació el camp magnètic es reforça gradualment en la nova orientació. Més informació a l'IAC.

5 maig 2022

Un equip internacional ha permès detectar 30 cometes al voltant de l'estrella Beta Pictoris i determinar la mida del seu nucli. Aquesta és la primera vegada que es mesura aquesta distribució fora del Sistema Solar, i és sorprenentment similar a la dels cometes que orbiten al voltant del Sol. L'estrella Beta Pictoris fascina els astrònoms des de fa uns trenta anys perquè permet observar un sistema planetari en plena formació. Està format per almenys dos planetes joves, però també conté cometes, detectats ja el 1987. El treball dirigit per Alain Lecavelier des Etangs, investigador del CNRS de París, ha permès descobrir 30 d'aquests exocometes i determinar la mida del seu nucli, que varia entre 3 i 14 quilòmetres de diàmetre. També van poder estimar la distribució de mida d'aquests objectes, és a dir, la proporció de cometes petits en comparació dels grans. Mostra que els exocometes de Beta Pictoris, com les estrelles del Sistema Solar, han estat esculpits per cascades de col·lisions i fragmentacions. Més informació al PSL.

3 maig 2022

A conferències de premsa simultànies s'anunciaran resultats innovadors de la col·laboració del Telescopi Event Horizon sobre la Via Làctia. Les conferències seran a les 13 h TU el 12 de maig del 2022. Es duran a terme en col·laboració amb la Fundació Nacional de Ciències dels EUA, l'Observatori Europeu Austral, el Joint Observatori ALMA, i altres agències i institucions finançadores. Aquests esdeveniments es transmetran en línia. Més informació al EHT.

27 abril 2022

Les galàxies nanes es veuen afectades pels mateixos processos evolutius que tenen lloc en galàxies grans. Són menys lluminoses i menys massives que les seves germanes grans, però són particularment sensibles als mecanismes ambientals provocats per la presència d'una galàxia gegant al seu veïnatge. Per determinar la importància d'aquests efectes es poden comparar les diferències entre les poblacions de galàxies nanes: les anomenades "satèl·lits" i les anomenades "aïllades". Ara s'ha observat la galàxia aïllada WLM, descoberta el 1909. És equidistant entre la Via Làctia i M31, a gairebé 3 milions d'anys llum de distància. S'hauria format en total aïllament, sense cap pertorbació exterior, de manera que la seva massa de matèria fosca es considera estable, fins a 90 vegades més gran que la seva matèria bariònica. Tot i això, observacions liderades per l'Observatori de París (PSL) van revelar una forta interacció entre WLM i el medi intergalàctic. S'han identificat quatre núvols gasosos d'hidrogen neutre que s'estenen en direcció oposada al seu moviment al cel. Hi ha dues explicacions possibles: o el mitjà intergalàctic és molt més dens o la galàxia en realitat està desproveïda de matèria fosca. Més informació al PSL.

21 abril 2022

El rover Perseverance Mars de la NASA a través de la seva càmera Mastcam-Z va poder gravar un vídeo de Phobos, un dels satèl·lits de Mart, transitant davant el Sol. El trànsit va tenir lloc el 2 d'abril de 2022 i va durar poc més de 40 segons. El 2004, els rovers bessons de la NASA, Spirit i Opportunity, ja van fer les primeres fotografies de Phobos durant un trànsit solar. Però Perseverance, ha proporcionat un vídeo més ampliat i amb la velocitat de fotogrames més alta de la història. Es poden veure detalls a Phobos, com crestes i protuberàncies als llimbs del satèl·lit. També s'hi observen taques solars. A mesura que Phobos gira al voltant de Mart, la seva gravetat exerceix petites forces de marea a l'interior del planeta vermell, deformant lleugerament la roca a l'escorça i el mantell del planeta. Aquestes forces també canvien lentament l'òrbita de Phobos que està condemnat a acostar-se a la superfície marciana i està destinat a estavellar-se contra el planeta en desenes de milions d'anys. Més informació al JPL.

21 abril 2022

Amb l'ajuda del Very Large Telescope (VLT) de l'Observatori Europeu Austral (ESO), s'ha observat un tipus d'explosió estel·lar nou: una micronova. Aquests esclats tenen lloc a la superfície de certes estrelles i cadascun pot cremar al voltant de 20.000.000 bilions de kg (3.500 milions de Grans Piràmides de Gizeh) en material estel·lar en només unes poques hores. Les micronoves són esdeveniments extremadament potents, però són petits a escales astronòmiques; són molt menys energètiques que les noves. Ambdós tipus d'explosions tenen lloc en nanes blanques, estrelles mortes amb una massa propera a la del nostre Sol, però tan petites com la Terra. Una nana blanca en un sistema binari roba material, principalment hidrogen, de la seva estrella companya que explota a la seva superfície. A les noves, aquestes explosions termonuclears ocorren a tota la superfície estel·lar i duren diverses setmanes. A les micronoves són explosions similars, més petites en escala i més ràpides, que duren només diverses hores. Passa en algunes nanes blanques amb forts camps magnètics que canalitzen el material cap als pols magnètics de l'estrella. Més informació a l'ESO.

13 abril 2022

Un equip d'astrònoms ha utilitzat el Very Large Telescope (VLT) de l'Observatori Europeu Austral (ESO) i altres telescopis terrestres per mesurar durant 17 anys les temperatures atmosfèriques de Neptú. Els resultats mostren una sorprenent caiguda en les temperatures globals de Neptú seguida d'un impressionant escalfament al pol sud. El resultat és completament inesperat ja que s'ha observat Neptú durant l'inici del seu estiu austral i s'esperava que les temperatures es fessin lentament més càlides, no més fredes. Les estacions de Neptú, a causa del seu allunyament del Sol, duren 40 anys. L'hemisferi sud de Neptú és a l'estiu des del 2005 i els astrònoms estaven ansiosos per veure com canviaven les temperatures després del solstici d'estiu del sud. S'han observat 100 imatges tèrmiques infraroges de Neptú, captades durant aquests 17 anys. Les dades van mostrar que, malgrat l'inici de l'estiu austral, la major part del planeta s'havia refredat gradualment; la temperatura mitjana de Neptú es va reduir en 8° C entre el 2003 i el 2018. En canvi, les observacions mostren que el pol sud de Neptú ha augmentat la seva temperatura ràpidament, 11° C entre 2018 i 2020. Més informació a l'ESO.

12 abril 2022

Un treball liderat per científics de l'Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) i de la Universidad de La Laguna (ULL) ha aconseguit mesurar el redshift gravitatori en milers d'estrelles de la seqüència principal i estrelles gegants en un centenar de cúmuls oberts. L'objectiu era mesurar l'efecte que produeix la gravetat de les estrelles a la llum que rebem i comprovar si les mesures estan d'acord amb allò que prediu el Principi d'Equivalència de la Teoria General de la Relativitat. El Principi d'Equivalència estableix que la llum que s'escapa d'una regió amb una forta gravetat perd energia en el seu camí, fent que la longitud d'ona es torni més vermella. Fins ara l'evidència observacional d'aquest efecte es limitava a la llum emesa pel Sol, les nanes blanques i els quàsars. Ara s'han estudiat estrelles de cúmuls estel·lars oberts de la Via Làctia; l'efecte augmenta amb la massa de l'estrella i disminueix amb el radi. S'ha dut a terme un extens mostreig d'estrelles de la missió Gaia de l'ESA, a 100 cúmuls oberts i 8.000 estrelles distribuïdes per tota la galàxia. Provar prediccions de la Relativitat General ajuda a descartar altres teories de la gravetat, així com validar sistemes de navegació i de posicionament, com ara el GPS. Més informació a l'IAC.